BADALONA 1 EBRO 2

Escapulats,

El Badalona cau a casa contra l’Ebro i dilapida bona part de les opcions d’acabar entre els quatre primers. En un partit aspre i sense lloc per a la floritura, els de Manolo González s’han topat amb un rival amb el vent a favor i a qui tot li ha anat rodat al llarg dels 90 minuts. Els de l’Almozara s’han mostrat implacables i, amb un joc defensiu idoni per a un arbitratge permissiu, no han perdonat en el moment precís. Una contra de manual i un regal al darrere de Rufo s’han traduït en dos gols, un a cada part i en el tram de més domini escapulat, que han pesat com una llosa impossible d’aixecar. L’equip ha quedat grogui i sense resposta davant un conjunt aragonès sòlid i adust. Una roca especuladora. El gol de rebot de Querol (avui suplent) ha maquillat un resultat que, amb només 12 punts per disputar-se, ja ens fa molt difícil de pensar en el playoff, calendari a banda. Cap retret als nostres, que simplement no han sabut fer més. La Copa del Rei sembla, ara mateix, l’objectiu més plausible.

  • Lo riu és mort. L’Ebro es confirma com un dels adversaris més antipàtics de la lliga; d’aquells que preferiríem perdre de vista en properes temporades… En dues campanyes ens han deixat amb dos empats i dues derrotes (una a cada camp) i 2 punts de 12. Cap a la llista negra que va… Per cert, la d’avui és tot just la segona derrota a Montigalà (la primera va ser l’1-3 contra l’Elche) i ja no som la millor defensa local (amb 10 gols encaixats, empatem amb l’Ontinyent).
  • Desinflats. Després d’una ratxa estratosfèrica sembla que hem perdut la pistonada necessària per optar a estar entre els millors. No és cap drama, però evidentment emprenya; sobretot perquè ens han frenat dos equips roïns i gasius. La punxada del Cornellà al camp de l’Aragón era esperançadora, però després de la desfeta d’aquesta tarda les distàncies es compliquen i el marge d’error és gairebé nul. Pràcticament només ens serviria guanyar-ho tot per colar-nos com a quarts, i ni aixina. Ara cal rebaixar la pressió i acabar bé la temporada a casa. I no ens enganyem: la Copa seria un consol llaminer valorant la temporada en conjunt.

A casa:  Formentera – Mestalla

A fora:  Villarreal ‘B’ – Mallorca

Jornada 34. Badalona - Ebro

Massa angoixa i poc futbol a la segona meitat…

AMUNT BADALONA

Anuncis

CORNELLÀ 1 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona va caure per la mínima a Cornellà i posa fi, definitivament, a la ratxa imparable que havia començat a finals de gener. En aquests dos mesos i mig han transcorregut 11 jornades, amb un balanç extraordinari de 8 victòries, 2 empats i una única derrota, amb 12 gols marcats i només 3 d’encaixats. El de diumenge va ser, precisament, l’únic gol en contra que ens ha costat punts durant aquest període, i el que al capdavall ens fa caure del playoff després de dues setmanes consecutives ocupant la quarta plaça. Esclar que, quan aspires a estar entre els millors, el marge d’error és mínim, i a l’elit dues jornades sense sort s’acostumen a pagar car. De poc serveix llepar-se les ferides; quan només resten 5 jornades, amb 50 punts i la permanència assegurada, ara és el moment de descobrir la mesura real de les nostres forces.

  • Cruel Cornellà. Abans del partit de diumenge confessava que, per mi, l’empat a Cornellà era un resultat boníssim. Manteníem la quarta posició, l’avantatge amb els de Jordi Roger i, a més, els guanyàvem l’average. Una victòria, contra un rival que arribava tocat, ja seria esplèndid, però la derrota era molt mal negoci. Ara ja és aigua passada, i no en traurem res de dir que el Cornellà va jugar a veure-les venir, que nosaltres vam fallar un penal (el primer de la lliga, per cert) o que ells van marcar en l’única que van tenir. Vam perdre.
  • Faves comptades. Entrem a la fase decisiva de la temporada: l’últim mes de competició i els cinc darrers partits de lliga, que acaben deixant cadascú al lloc que li pertoca per mèrits propis… Ara mateix el Badalona aspira a més que a un notable i a rescabalar-se de la decepció final de la campanya passada. El calendari no és fàcil i mantenir-se sempre és més complicat que arribar-hi, però ara més que mai no te cap sentit tirar la tovallola.

A casa:  Ebro – Formentera – Mestalla

A fora Villarreal B – Mallorca

Jornada 33. Cornellà - Badalona

La superioritat a la gespa no sempre es tradueix al marcador | Foto: @UE_Cornellà

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 ALCOYANO 0

Escapulats,

Fins ací. El Badalona no ha pogut igualar el rècord històric del futbol espanyol i s’ha quedat en set victòries consecutives. Un Alcoyano amb ofici i el fort vent, que ha fet molt la guitza, especialment a la primera meitat, han acabat condicionant un partit estrany i boig, marcat pel futbol directe, les ratxes de joc i, sobretot, les ocasions de gol claríssimes que cap dels dos equips no ha aprofitat. Hauria pogut guanyar qualsevol, però l’empat final és força just i, de moment, ens serveix per mantenir-nos a la zona de privilegi, en espera del que faci el Lleida demà. S’ha trencat una ratxa espectacular, però, en tot cas, 10 jornades sense conèixer la derrota no són cap broma i avui els nostres han tornat a dur la iniciativa sense negociar els tres punts, i així ho ratifiquen tant l’actitud mostrada damunt la gespa com els canvis tàctics. Ara ja són faves comptades: resten sis partits, tres a casa i tres a fora; 18 punts en joc i la primera traca diumenge que ve a Cornellà. L’empat ens val; ara bé, si hi ha un guanyador, tindrà una injecció de moral espectacular de cara a la recta final del campionat.

  • Al Davant i al darrere. Des del 4 de febrer que el Badalona no es quedava sense marcar. Açò són pràcticament dos mesos i vuit jornades de lliga. Aquell dia l’Hércules no va concedir al darrere a Montigalà, si bé els nostres van fer mèrits sobrats per fer diana. Més que al davant, però, avui el que ha trontollat una mica és la línia defensiva, amb desajustos greus i massa oportunitats franques per a un rival que, afortunadament, ha demostrat per què flirteja amb el descens. Un fet del tot inhabitual últimament i que esperem que quedi, simplement, en un mal dia.
  • Centenaris. Amb el d’avui Morales arribava als 100 partits vestint d’escapulat i Maestre als 119, xifres que fins i tot es queden curtes considerant el que representen i el que han assolit tots dos en aquest club. Dues peces clau del Badalona de Manolo González i del tot inseparables de la identitat de l’equip. Esperem que, entre aquest centenari, algun dels enfrontaments acabi sent de playoff

A casa:  Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Cornellà – Villarreal B – Mallorca

Jornada 32. Badalona - Alcoyano

983 espectadors i molt de vent aquesta matinal de dissabte a Montigalà

AMUNT BADALONA


LLAGOSTERA 1 BADALONA 2

Escapulats,

I Marc Cosme tanca el cicle. Una diana del nostre exdavanter preferit al Municipal de Cornellà, a manca d’un quart d’hora per al final, quadra el cercle i fa possible el miracle: el Badalona ja és equip de playoff. Increïble. Veure per creure. Un equip que a finals de gener semblava en fallida i que amb els peus tustava les brases del descens ara acaricia amb les mans els dolcos núvols de l’ascens. Què ha passat? Com s’explica, aquest ressorgiment d’entre les cendres? La veritat és que no hi ha una resposta evident. Ni varetes màgiques, ni fórmules infal·libles, ni fitxatges estel·lars, ni revolució a la banqueta, ni transformació damunt la gespa, ni moralina barata de pit i collons. Potser, simplement, s’ha imposat la suada filosofia del “partit a partit”, tan defensada per Manolo González a les verdes i a les madures i que, amb treball i venint des del darrere, pot acabar sent imparable. Sobretot si els resultats són els que són. El Badalona encadena set victòries consecutives, 25 punts dels darrers 27 i 12 gols marcats i només 2 d’encaixats en nou jornades. Amb aquestes xifres i aquesta dinàmica la veritat és que queda tot dit, i el millor és que continuem fent miques tots els sostres autoimposats, a fora i a dins. I és que avui la realitat és més tossuda que el desig: ara mateix l’objectiu més lògic i raonable sembla que és la segona plaça, i no pas la cinquena…

  • Robert i el premi del fill pròdig. Per fi. Després de vint-i-nou partits i 2016 minuts, Robert Simón s’ha estrenat aquest any a la Lliga. Una travessia pel desert tan llarga com injusta per a un jugador tan treballador i significat amb els colors com és aquest símbol del planter. En Robert ha estat un fix indiscutible en els onzes de Manolo González, fins al punt que sovint ha semblat que jugava independentment del seu rendiment i estat de forma. I és que, més enllà de la lluita i l’entrega innegables, el badaloní no ha tingut el seu millor any de cara a porteria, ni marcant ni desbordant. El tòpic diu que la feina i l’esforç tenen recompensa i, en el cas d’en Robert, ja ens freguem les mans.
  • Rei de rècords. Compte amb els registres d’aquest Badalona, que ja comencen a superar el qualificatiu d'”històrics” per entrar en el terreny de la llegenda… Si diumenge guanyem l’Alcoyano a Montigalà igualarem el València com a únic equip, de 1a a 2aB, que ha guanyat vuit jornades seguides. Ara, amb 7, estem empatats amb el Barça, el Cádiz, el Mallorca i el Deportivo Fabril. Per cert, set són, precisament, les jornades que resten de lliga, i aquest és el camí que tenim al davant per somiar amb el playoff d’ascens:

A casa:  Alcoyano – Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Cornellà – Villarreal B – Mallorca

El míster i el seu intocable | Foto: Eloy Molina (Capital Deporte)

AMUNT BADALONA