Category Archives: General

NOU ACORD DE PATROCINI

Escapulats,

Avui em fa especialment content poder explicar-vos una notícia molt bona per a tots! A partir de la propera temporada la famosa secció de La Porra d’aquest blog tindrà un nou padrí i, aquesta vegada, vindrà acompanyat d’un bon premi!

Es tracta d’El Rebost, un restaurant de cuina catalana tradicional que fa un mes va obrir al centre de Badalona i que ens ha volgut donar un cop de mà perquè puguem mantenir viva aquesta comunitat i seguir informant, debatent, discutint i fins i tot gaudint de tot el que envolta el nostre estimat CF Badalona.

Logo (Trans)

I quin és el premi? Quin regal ens fan, des d’El Rebost? Doncs ni més ni menys que un menú gratuït per als qui encerteu el resultat exacte de cada jornada! Podeu llegir la nova normativa de la porra accedint directament a la secció, però ja us avanço que l’àpat gratis el podreu aprofitar qualsevol dia i en qualsevol horari. Açò sí, a major recompensa major dificultat. Haureu de ser ràpids i tenir bon ull: en cas de tenir dos o més encertants, desempatarem gràcies als golejadors (que haureu anomenat en la vostra aposta) i, si segueix la igualada, s’endurà el premi el qui hagi fet abans l’aposta. Si es dóna que ningú no encerta el resultat exacte, no hi haurà premi…

Com que els companys d’El Rebost són molt generosos, i per començar a fer boca mentre no comença la temporada 2016/17, sortejarem ja dos menús gratuïts al restaurant entre tots els que participeu en aquest post amb un comentari! Donarem un mes de marge: el dijous 30 de juny anunciarem els dos afortunats!!! *

Doncs res més: simplement vull tornar a agrair a El Rebost la seva col·laboració i a tots vosaltres animar-vos a participar -encara més- a la porra i a totes les entrades setmanals del blog. Entre tots ens ho passarem bé -alguns menjaran bé, també…- i, al capdavall, farem més gran el Bada.

Gràcies a tots i endavant les atxes!!!

AMUNT BADALONA

 

* Cada comentari computarà com una participació. Recordeu-vos de deixar el vostre correu electrònic o no podré contactar amb vosaltres en cas que resulteu guanyadors. Només comptaran els comentaris amb contingut real.


Carta oberta a l’alcaldessa de Badalona

Il·lustríssima Senyora alcaldessa de Badalona,

Segurament mai no hem tingut el plaer, però això tampoc és gaire important… No, no ho és gens. De fet, us escric des del passat, perquè el meu temps ja va acabar. Sóc història. Història, i no sempre escrita en lletra menuda, encara que potser us costi de creure.

Us escric des de la pols. Fa poc més de sis mesos van aterrar les meves pedres cansades i -en una cerimònia un pèl desangelada, per què no dir-ho- aquesta ciutat em va dir l’últim adéu. Cel de plom d’un fred matí de gener per a un comiat trist que tots hauríem desitjat molt abans: Jo, el primer.

Mai no ens ha caracteritzat gaire l’èpica, a Badalona; ni tan sols l’amor propi, així que tampoc no us ho vaig tenir gaire en compte, a tots plegats. M’agradaria pensar, tanmateix, que vaig morir amb una certa aparença d’honorabilitat. L’Avinguda de Navarra, de qui durant tants anys vaig prendre el nom, seguirà allà; ara potser fins i tot se sent alliberada del meu llast penós, no ho sé. Al cap i a la fi, els més joves em recordaran més pel meu altre malnom: Camp del Centenari. Curiosament, al final gairebé vaig fer honor a aquest epítet tan ampul·lós: No em negareu que 79 anys sota el sol no estan gens malament, per un humil camp de futbol!

No és de mi, però, ni del meu llegat, del que us volia parlar avui. Darrerament tinc un neguit profund que no em deixa gaudir del meu merescut descans. Té a veure amb Montigalà que, com ja sabeu, és la nova casa del Club de Futbol Badalona. Doncs bé: la música que sona per allà dalt no és gaire harmònica, que diguem, i no parlo del soroll de les màquines excavadores, precisament. La construcció del nou estadi municipal va vent en popa, com era de preveure; quan els diners són al sac i ben lligats no hi sol haver gaires problemes -sobretot si les virolles les posa el mateix interessat, com és el cas-. Oh, per cert, durant els últims mesos tots els polítics de la vila s’han embafat de retòrica tot recordant que el nou estadi del Torrent de la Batllòria no li costarà ni un cèntim a les arques públiques. Com si aquesta alienació del club respecte de la ciutat fos un mèrit. Com si aquesta voluntat de distància asèptica amb l’equip que porta el nom de Badalona fos normal en d’altres àmbits esportius. Com si això no ens dolgués, una mica, cada dia, a tots els que ens estimem el Bada.

El nostre club va ser fundat fa més de 112 anys per un grup d’entusiastes a qui bona part de la societat badalonina i la política local consideraven una colla de ximples. Malauradament els temps tampoc no han canviat gaire, em temo, i tenint en compte la penitència que sempre arrosseguem, potser ja ens està bé lluir l’escapulari a la samarreta…

L’antiguitat, la història i l’escut no atorguen més legitimitat ni més raons, però tampoc en treuen, així que seré clar: La situació de les actuals instal·lacions del Camp Municipal de Montigalà és d’autèntica vergonya. El vell Centenari potser era una relíquia decrèpita i trista, però com a mínim alguns em reconeixien certa dignitat futbolera. No n’hi ha ni rastre, de dignitat, a Montigalà. Aquest camp agonitza deixat completament de la mà de Déu i, el que és pitjor, sembla que a ningú no li importa gens ni mica. I no estem parlant del camp del Badalona: estem parlant d’un camp de Badalona. De la ciutat. De tots. La gespa artificial -aquesta sí, nostra- amb prou feines es pot mantenir perquè el sistema de rec va sota mínims; no podem jugar partits quan marxa el sol perquè fallen més focus dels que funcionen; la manca d’unes graderies decents faria empal·lidir fins i tot els camps més raquítics de Regional; les tanques perimetrals -moltes malmeses- no estan cobertes i suposen un insult pels nostres socis que paguen l’entrada i, per acabar-ho d’adobar, l’abandó complet i absolut d’aquest equipament municipal fa que, un dia sí i l’altre també, el camp estigui okupat per grups de nanos que, amb total impunitat, el converteixen en el seu pati del darrere.

Crec que no us he escrit tant des de l’enuig o la ràbia com des de la preocupació sincera. Aquesta carta no vol ser un cop de puny a l’estómac o una queixa amarga; més aviat un lament i un crit d’alerta. Tampoc no és un pamflet polític ni una exigència de responsabilitats, que per cert són moltes, transversals i compartides.

És molt probable que el CF Badalona hagi de marxar a jugar fora de la ciutat per primera vegada en tota la seva història. Sona greu, i de fet ho és. A partir d’aquí, faríem bé en deixar els recels i les mitges veritats i començar a estar a l’alçada. Prou càrrega serà això per a vós. Per a mi. Per a tots. Vull pensar que la impotència, i no la indiferència, és el sentiment que plana ara mateix entre nosaltres. En cas contrari, no ens ho perdonarien mai.

Gavina capa

Ben cordialment,

El Centenari


HURACÁN 2 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona ha tancat la temporada 2014/15 amb una derrota a San Gregorio davant l’Huracán de València, que s’hi jugava l’accés al playoff. El nostre objectiu, més modest -la Copa del Rei- queda ara força llunyà, ja que per davant hi tenim una bona colla d’equips amb més puntuació que nosaltres. Els escapulats acaben setens a la taula amb 56 punts, una actuació molt notable i que tots haguéssim firmat a l’inici de la campanya. En aquest sentit, aprofito per treure’m el barret i felicitar, a més de la plantilla, Manolo González i tot el seu cos tècnic. Amb tres anys per endavant, crec sincerament que la seva renovació és una decisió encertada i ara el de Folgoso do Courel té tot el temps del món per començar a bastir el seu projecte esportiu.

Ja tenim aquí el final de temporada: ara, per fi es poden fer judicis amb totes les de la llei. Al mateix temps, donem el tret de sortida per al debat clàssic de cada estiu: altes, baixes, rumors, desmentiments… Demà mateix marxa de vacances la plantilla al complet, i això significa que ben aviat començarem a conèixer els homes descartats per Manolo González de cara a l’any vinent. Així ho ha confirmat avui el tècnic en les declaracions postpartit, i els aficionats ho venim sentint des de fa setmanes. En aquest sentit, i abans de res, m’agradaria escoltar-vos a vosaltres…

  • Quina valoració feu de la temporada 2014/15 del Badalona?
  • Quins jugadors voleu per a la propera temporada, la 2015/16?

Tindrem molt de temps per anar discutint i fer bullir l’olla sobre el gran nombre de fronts que sempre s’obren a l’estiu. Com sempre, us convido a comentar-ho absolutament tot i a compartir rumors, preferències de fitxatges, opinions, crítiques, queixes, dubtes… Teniu la paraula!

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 ELDENSE 0

Escapulats,

El Badalona es va acomiadar ahir de la temporada davant l’afició amb la tercera victòria consecutiva a la lliga i la gens menyspreable xifra de 56 punts al caseller. Poca cosa comentarem aquí sobre el partit d’ahir: futbolísticament, una nova mostra de l’eficiència d’aquest Badalona de Manolo González, que normalment aprofita al màxim les ocasions i concedeix molt poc al rival. Després del nefast 0-4 davant l’Olot i un mes d’abril força difícil, l’equip ha reaccionat i, quan pitjor pintaven les coses, ha tingut l’esperit i el coratge per sortir endavant i acabar la temporada amb dignitat i el cap ben alt. En aquest sentit, jo me n’aniré de vacances, almenys durant uns dies, satisfet i força tranquil.

Repassem alguns apunts de la jornada 37, la penúltima del campionat de lliga:

És la primera vegada que guanyem l’Eldense a la 2a B. El passat 20 de desembre els alacantins ens van passar per sobre (3-0) i, la temporada 06/07, l’única que els blaugrana havien estat a la categoria fins ara, dos empats: 1-1 a Badalona i 2-2 a Elda.

Copa del Rei. Amb el triomf d’ahir seguim amb opcions reals per jugar-la la temporada vinent. Tenim 56 punts i, si repassem la resta de grups, competirem amb el Compostela (58p), la Cultural Leonesa (56p), el Tudelano (55p) i el Socuéllamos (55p). Aquests quatre equips, juntament amb nosaltres i l’Alcoyano (56p) -que ens té l’average guanyat i que ara per ara és el sisè classificat del grup III- són els que tenim major puntuació fora dels cinc primers de cada grup. Els dos que acabin amb més punts jugaran la Copa segur i, a partir d’aquí, la RFEF podrà ampliar el nombre de participants segons li convingui. En definitiva, que si guanyem a Torrent i acabem la lliga amb 59 punts tindrem força possibilitats d’acabar en posicions de Copa del Rei. En cas contrari, potser fins i tot hi podríem entrar amb 57 o 56 punts.

Gissi i Ponzio. Primera vegada -que jo recordi- que juguem amb dos davanters purs sobre el camp. Per mi ambdós van quallar un molt bon partit, amb molta lluita i creant espais interessants per als companys. En Kevin va sucar per segona jornada consecutiva i és, de fet, un dels jugadors més rendibles pel que fa a rematades / gols. En ‘Facu’, per la seva banda, em va agradar força: no donava una pilota per perduda i només li va faltar tenir alguna ocasió per veure porteria. Què us van semblar? Serien jugadors amb qui comptaríeu per l’any que ve?

Comiats. Parlant de l’any que ve: tal i com es va anar rumorejant al llarg de tota la setmana, i amb el rerefons de les explosives declaracions d’Abraham a la ràdio, ahir el canari va tenir un comiat especial per part dels Betulians, en què també s’hi va afegir el capità Marcos. Si parlem de “comiats”, significa que la propera temporada no esperem veure aquí aquests dos pilars del Badalona dels últims anys. El cas d’Abraham pot semblar més o menys clar, però al porter encara li queda un any de contracte… Les properes setmanes seran clau i, a partir del dia 18, tant la Junta Directiva com el míster hauran de començar a definir la plantilla 2015/16, ja sense rodejos ni mitges tintes. Estarem atents… 

AMUNT BADALONA