Author Archives: L'escapulat

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona.

MESTALLA 0 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona esgardissa un puntet més a l’Antonio Puchades per tancar la primera volta en la mateixa línia que ha marcat pràcticament tota la temporada: els nostres competeixen, es mostren sòlids i fins i tot tenen estones de bon futbol. Ara bé, a l’hora de traduir aquesta superioritat en gols, els llums s’apaguen. Ahir el partit va ser força igualat com la gran majoria en aquesta categoria– però, si fem balanç dels mèrits d’uns i altres, som nosaltres qui hauríem d’haver tornat amb els tres punts. Sense anar més lluny, Serramitja en va tenir dues a boca de canó que van sortir fregant el pal. En definitiva, un reflex més de la gran mancança que té aquest equip (a banda de la plaga de lesions): el gol. Tothom ho sap, tothom ho diu i, per tant, tot fa pensar en un hivern mogut a les oficines escapulades. Veurem si a la segona volta el Badalona puja un esglaó o es queda en aquesta zona mitja-baixa que, si bé és grisosa, compleix de sobres amb els objectius fixats a l’estiu.

  • Xifres. Arribats a l’equador de la lliga, les estadístiques ja són un element clau a analitzar amb un cert detall. En el nostre cas, els números fan èmfasi en la dualitat local/visitant i uns registres realitzadors de mitja taula pura. El Badalona no és un equip gaire golejador (20, 8è) ni tampoc de les millors defenses (20, 11è). Si en alguna cosa destaca és en la regularitat a casa (invicte i amb 19 punts de 27, només superat pels tres primers classificats). Un gran actiu com aquest, tanmatex, queda esblanqueït per les tristes dades fora de casa (sense conèixer la victòria i amb tan sols cinc empats; només el Peralada ho ha fet pitjor que nosaltres lluny de terreny propi). Aquest any la salvació pot no resultar tan cara com en edicions passades i, malgrat que amb 48 punts la classificació hauria d’estar fora de perill, a la segona volta faríem bé de donar un pas més per alçar el cap i intentar mirar més cap amunt que cap avall.
  • El mercat hivernal de Calaf. El mateix Manolo González ha declarat que calen reforços a la davantera i que arribaran, segur, uns quants noms per mirar d’aportar el que és, de llarg, el bé més preuat a la 2a B: el gol. Més enllà d’experiències passades, crec que aquesta temporada tots estarem d’acord que és una necessitat més que no pas un complement. El que costa més d’imaginar, ara mateix (o potser no) és quines són les peces de què es pot prescindir. De moment Héctor Camps va començar la dansa la setmana passada i ahir ja era sobre la gespa. Facin apostes.

Jornada 19. Mestalla - Badalona

Robert és, avançat o endarrerit, un fix per al ‘míster’ | Foto: Valencia CF

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 1 MALLORCA 1

Escapulats,

Ni quan més ho necessita, ni quan ho necessita menys; ni quan s’ho mereix, ni quan no s’ho mereix; ni quan és just, ni quan no ho és. No. No sembla que el Badalona ens deixi gaires alegries aquesta temporada, més enllà de la solidesa a casa, l’entrega dels jugadors i, a estones, el bon joc a la medul·lar, que gairebé mai no té una traducció positiva a la davantera. Ahir el futbol va tornar a ser cruel amb els aficionats de Montigalà, que van creure i van patir amb l’equip del primer a l’últim minut. Per desgràcia, el futbol també és precisament això: implacable i decisiu del primer a l’últim minut, sovint per petits detalls. I aquest any ni els últims minuts ni els petits detalls ens estan jugant a favor. Tanquem el primer any al nou Estadi Municipal amb un cert abatiment general i la parròquia  més aviat desmotivada. Tampoc no oblidem pas que l’objectiu principal s’està complint bé, però la manca d’il·lusió i els socis descreguts sempre són mala peça al teler en el món del futbol. Amb SAE o sense. Amb aplegapilotes o sense.

  • Els odiosos vuitanta. Dels 20 gols que el Badalona ha encaixat a la lliga, gairebé la meitat (9) els ha rebut en els darrers deu minuts de partit, i quasi un terç (6) a partir del minut 85. Tenim un problema defensiu greu. O de concentració. O de físic. Tant se val: un problema greu.
  • Lesions i més lesions. Un altre dels grans problemes que tenim. La mala sort (mala sort?) amb les lesions, que ja semblen una plaga endèmica des de la campanya passada. I, a més, parlem de peces claus del bloc de Manolo González. Serramitja, Enri, Robusté, Moyano, Aly, Kilian… És evident que una plantilla com la nostra no està preparada per suportar tal quantitat de baixes sense ressentir-se’n de manera significativa. El mercat d’hivern mai no fa miracles, però enguany sembla més una obligació que no pas una opció. 

Jornada 18. Badalona - Mallorca

Els mallorquins van generar poc en atac i bàsicament a pilota aturada

AMUNT BADALONA


FORMENTERA 2 BADALONA 1

Escapulats,

Al Badalona se li acaben les oportunitats per començar a espavilar fora de casa i, per tant, d’aspirar a res interessant aquesta temporada. Una altra derrota lluny de Montigalà; una altra decepció a domicili; una altra jornada d’estancament. La d’ahir al matí especialment amarga, tot i que enguany la parròquia escapulada ja s’està acostumant, perillosament, al paladar de ferro. L’equip va tornar a fer una bona primera part que, de nou, es va tornar a quedar sense premi. Ni la ressaca copera del Formentera ni el vent a favor ens van servir per marcar diferències quan podíem i, a la represa, com ara fa una setmana, els nostres es van anar diluint com un terròs de sucre. Per acabar-ho d’adobar, Aly va caure lesionat al 72 i jugant amb 10 l’empat semblava, fins i tot, un mal menor. Malauradament, va ser aleshores quan va arribar el càstig màxim. Una acció aïllada per l’esquerra amb una gran centrada de Querol ens deixava el bonic 0-1 de Serramitja a manca de deu minuts. Un miratge més cruel encara: el Formentera marcava dos gols en sis minuts a pilota aturada per clavar-nos la daga fins al fons i esborrar el més mínim somriure tímid que haguessim pogut dibuixar. Un altre fred migdia d’hivern. I els que queden.  

  • No gaire còsmics. Marc Cosme va entrar a l’onze titular però, com la resta de la nostra davantera, no va tenir, precisament, una actuació gaire lluïda. El Badalona va tenir opcions clares al Municipal de Sant Francesc, però Adri Rivas i sobretot Néstor Querol van passar de puntetes pel partit i va haver de ser Serramitja, en l’única que va tenir, qui veiés porteria aprofitant una excel·lent centrada de l’ex del Saguntino.
  • Tres tristes xifres. El Badalona és un dels únics quatre equips que encara no han guanyat fora de casa. Els altres tres (Olot, Peña Deportiva i Deportivo Aragón), són els tres últims classificats… A més, tenim el pitjor goal average fora de casa (-9) de tota la lliga, només empatats amb el cuer, un filial saragossista que, al mateix temps, és l’únic que ha encaixat més gols que nosaltres lluny del seu estadi (20, cinc més que el Bada).

Ben poquet dura l’alegria a casa del pobre… Sobretot lluny de sa terra | Foto: IB3

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 VILLARREAL B 0

Escapulats,

El Badalona es queda a zero contra el Vila-real i enregistra el setè empat de la temporada (quatre d’ells per 0 a 0). El d’avui era un partit complicat, contra un dels primeres espases de la lliga i la segona millor defensa. Si a açò li sumem que els de Miguel Álvarez ja encadenaven quatre empats a res consecutius, el resultat no hauria de ser cap sorpresa… Ara bé, tal com s’ha produït, i malgrat que l’hem de considerar com a positiu, aquest vespre molts han marxat decebuts de Montigalà. L’equip ha tornat a mostrar dues cares massa oposades; brillant a la primera part, mediocre a la segona. Costa d’entendre com un equip pot mostrar-se tan superior durant el primer temps, perdonar tant com ja estem acostumats, malauradament− i, a la represa, fer un pas enrere i cedir gairebé tota la iniciativa al contrari per acabar desdibuixant-se completament. Si la jornada d’avui havia de començar a determinar si som capaços d’aspirar a mirar cap amunt, de moment els nostres no ens permeten pensar en res més que no sigui arribar al maig sense angoixes. Que ja serà molt.

  • Alternatives. Manolo González proposava canvis en el seu dibuix inicial. Canvi de banda al lateral, amb Albarrán a l’esquerra durant els 90 minuts i, en un moviment sorprenent, Robert Simón a la dreta en tasques defensives. Amb un Morales robust i decisiu sota pals, Aly retornava a l’onze en posició avançada per davant de Maestre (imperial) i Ciércoles, i el cert és que el francès ha estat dels millors. En punta, la parella Lacruz-Querol ha funcionat a ratxes però no ha subministrat cap pilota de qualitat a un Serramitja una mica amargat. El seu canvi per Kilian al minut 6 de la segona part ha estat molt contestat des de la graderia, per cert. El Badalona continua jugant molt bé a estones −els primers 45 minuts d’avui són realment bons−, però sense efectivitat golejadora no es podrà escalar gaire més a la taula…
  • On són, els aplegapilotes? Desconec si es tracta d’una qüestió logística, de falta d’interès o fins i tot de normativa, però crec que és un tema més important del que sembla, i que algun dia ens pot passar factura. Al capdavall, suposa donar una arma fàcil al rival per perdre temps i, en tot cas, juga en contra de l’espectacle i de la fluïdesa en el joc. Des d’ací el meu humil granet de sorra per alçar una mica la veu o, com a mínim, posar el tema damunt la taula. Ni que sigui per imatge de club.

Jornada 16

Carlos Albarrán del tot desencertat, altra vegada, en els llançaments de falta

AMUNT BADALONA