Author Archives: L'escapulat

About L'escapulat

Soci nº 158 del CF Badalona.

L’escapulat diu adeu

Escapulats,

Fi de trajecte. Després de set anys i set mesos, de 280 entrades i 8.231 comentaris, arriba el moment de posar el punt i final. Aquest blog va néixer un llunyà 17 de gener de 2011 i morirà el proper 13 d’agost de 2018, després d’haver esdevingut, al llarg de tot aquest temps, una extensió virtual de la meva passió pel CF Badalona, un microcosmos internàutic que he compartit amb vosaltres i que entre tots hem convertit en un petit racó de la xarxa més o menys ben avingut on poder informar, compartir, opinar, debatre, discutir, queixar-se, denunciar, proposar, especular, lamentar i fins i tot passar una bona estona; sempre, esclar, entorn dels colors que ens uneixen i que portem al cor. Ha estat un projecte personal molt gratificant, una bonica desconnexió del dia a dia i un autèntic plaer per posar-me davant el teclat durant tants i tants diumenges de futbol. Us dono les gràcies a tots els qui hi heu aportat el vostre granet de sorra per fer-ho possible.

Ara bé, quan la desconnexió es torna obligació i el plaer costa cada cop més d’arrencar, és hora de deixar-ho córrer. Els motius són molts i diversos, però, com tot a la vida, bàsicament es tracta d’una qüestió d’il·lusió. Malauradament ja no puc dedicar-li tot el temps que voldria al web, i, encara pitjor, tampoc ni els esforços ni els diners ni les ganes. De fet, i ja per motius logístics i laborals, ni tan sols és segur que pugui continuar anant a veure els partits a Montigalà, un fet ja definitiu a l’hora d’haver-me replantejat el futur d’aquest espai. Evidentment aquest comiat no és cap renúncia al club ni al sentiment badalonista, simplement un alto en el camí i l’hora de baixar en una estació abans que el trajecte perdi el sentit. Ara el tren continuarà per altres vies, i, com sempre, dependrà del conductor i dels passatgers que arribi lluny o descarrili.

Com deia, açò no és cap deserció ni abandonament; simplement és evitar una fugida cap endavant que no duria enlloc. L’Escapulat va aparèixer com un crit en el desert en un moment de certa foscor social i informativa pel que fa a tot el que tenia a veure amb el club, més enllà dels canals oficials habituals. M’agradaria poder dir que avui la situació és molt millor, però em temo que no és el cas. Fins i tot des del punt de vista institucional aquest estiu s’ha viscut el canvi més important en la història contemporània del Bada, que ha semblat arribar com una mena d’imperatiu inevitable i escrit des de fa temps: la conversió en SAE, que a la pràctica suposa creuar definitivament la línea entre dos concepcions del món del futbol, de l’esport en general i de la manera com ens el sentim. Definitivament, el CFB ja és una altra cosa. Aixina, els aficionats continuaran sent aficionats, els pocs que som. Els socis, però, ja només seran propietaris. Els pocs que puguin.

Tant és. Escapulats tots mentre encara puguem cantar

La gavina al vol / Badalona al vent.

Toca marxar i deixar pas als que vinguin. Confiem que en siguin molts.

Gràcies a tots.

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 2 MESTALLA 0

Escapulats,

El Badalona tomba el Mestalleta a Montigalà i tanca la lliga i la temporada 2017-18 amb un bon regust de boca. En un partit sense gaire història i poca afluència de públic, els de Manolo González (ahir a la graderia per sanció) van tirar d’ofici i orgull per assegurar tres punts finals que mantenien vives les aspiracions de disputar la propera Copa del Rei. Punt i final a una campanya peculiar, plena d’alts i baixos i en què, per bé que s’ha assolit amb escreix l’objectiu inicial de la permanència, la parròquia escapulada no acaba del tot satisfeta amb l’actuació de l’equip al llarg dels 10 mesos de competició. A més, cal no oblidar que s’acosta un estiu molt mogut i que el més calent encara és a l’aigüera, tant a nivell esportiu com institucional. Ras i curt: el futur del club es decidirà els propers mesos, amb la renovació de la directiva actual i l’eventual conversió en SAE ara mateix totalment en l’aire. I no és poca cosa, precisament. Traslladem l’emoció de la pilota damunt la gespa al neguit dels papers –i els diners– a les taules dels despatxos.

  • Comiats. El partit d’ahir podria haver estat el darrer per a diversos dels nostres referents aquests últims anys. Només cal mirar el full d’alineacions per trobar uns quants noms, però entre els més destacats hi ha Morales, Toni Lao i, sobretot, el mateix míster, que ja encabat el matx va deixar dit que se li feia complicat pensar que podia marxar després de tants anys. Ara s’obre el temps de les especulacions i les previsions de futur, amb la diferència que enguany podem estar parlant, realment, d’un canvi estructural i profund que afecti l’entitat de dalt a baix. Setmanes de gran transcendència per al CF Badalona.
  • Comparatives (odioses?). Ja que parlem de balanços i del possible adeu de Manolo González, fem un repasset a les seves xifres durant aquests 4 anys al capdavant de la nau escapulada. Sorprèn que els 55 punts d’aquesta temporada siguin el seu “pitjor” registre, només superant els 46 (13è) de la 2015-16, amb l’equip patint per no baixar. De fet, a banda d’aquell any els seus números són molt semblants: dels 60 de la passada (5è) als 55 d’aquesta (8è) i els 56 de la seva estrena (7è, la 2014-15). Evidentment, la seva millor posició va ser la campanya passada, amb la cinquena plaça i la classificació per a la Copa del Rei, a més de les semifinals de la copa RFEF. Si ara es confirma, per tant, González haurà aconseguit dues classificacions per al torneig del KO en 4 anys. Més: les 14 victòries aconseguides queden per sota de les 15 de les temporades 16-17 i 14-15, mentre que, curiosament, el nombre de derrotes (a excepció de l’any passat, amb només 8) es manté molt similar a les altres temporades (11 aquesta; 12 la primera i també la segona temporada). Per tant, el que marca la diferència en aquesta era de Manolo a la banqueta són petits detalls en partits determinats, que, al final, sempre són els que fan inclinar la balança cap a un cantó o cap a l’altre. Si parlem de gols, es tracta del segon any amb més gols marcats (38, tot i que fins a deu menys que la temporada passada…) i també el segon amb menys gols encaixats (36, una xifra molt propera als 34 de l’any passat o els 39 i 37 de les dues anteriors). El resum de les quatre temporades: 54 victòries (36%), 55 empats (36%) i 43 derrotes (28%) en 152 jornades de lliga, amb 155 gols a favor i 146 en contra. Sobrietat en els números, regularitat i molt d’equilibri en l’historial d’un tècnic que, passi el que passi, ja ha fet història a Badalona.

Jornada 38. Badalona - Mestalla

Albarrán, titular per segona jornada consecutiva| Foto: Jornada Previa

AMUNT BADALONA


MALLORCA 3 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona no dona la talla a Son Moix i cau amb claredat contra un Mallorca a qui només li calia un punt per proclamar-se campió. Els balears han controlat amb molta solvència el joc (que no la pilota) al llarg dels 90 minuts i el cert és que no han necessitat implicar-se al 100% per superar-nos i segellar el seu desè títol de lliga de la història. Visitar el camp del líder a la penúltima jornada mai no és gaire confortant, però amb la derrota d’avui ens deixa sense opcions matemàtiques per optar al playoff i, virtualment, a la pròxima edició de la Copa del Rei. La davallada en aquest tram final de temporada ha estat important, i la decepció comprensible. Ara ja només queda intentar acabar el curs amb bones vibracions diumenge vinent contra el Mestalleta i tancar l’exercici 2017-18 amb una victòria a l’Estadi. Arribarà el moment de fer balanços i valoracions finals, a les envistes d’un estiu es preveu mogut, sobretot als despatxos…

  • Desfets. L’Iberostar Estadi ha estat l’escenari de la desinflada final del Badalona. Fa setmanes que l’equip dona senyals d’esgotament físic i mental i avui aquestes sensacions s’han tornat a cristal·litzar damunt la gespa. Ni la reaparició de Toni Lao ni l’esperança de Marqueta (avui protagonista negatiu) han servit de consol. L’adeu al playoff ja estava més que assumit, però el cert és que aquest tram final ha fet mal: són 6 setmanes sense guanyar, amb 3 tristos punts de 18 que ens han fet caure del paradís quan ens hi havíem colat per la porta del darrere. La intrusió va durar 14 dies; la classificació sempre t’acaba deixant on et mereixes.
  • Neutres. A manca d’una jornada per posar punt i final a la Lliga, el Bada presenta uns números molt equilibrats, de clàssic equip de la zona mitjana-alta de la taula. Són 13 victòries, 13 empats i 11 derrotes, amb 36 gols marcats i 36 d’encaixats, amb molta solidesa a casa, amb 34 punts (9-7-2; potser massa empats), i uns registres un xic curts lluny de Montigalà, on només s’han rascat 18 punts (4-6-9; sort de la segona volta!). Cada diana escapulada ha valgut per sumar 1,44 punts, la segona millor mitjana des que Manolo González és a la banqueta (la millor va ser la primera, amb 1,51 punts per gol). Ara bé, al final l’únic premi és la permanència, un any més, al pou de la 2a B.

Jornada 37. Mallorca-Badalona

Héctor Camps ha marcat el seu segon gol de la temporada | Foto: Diari de Mallorca

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 FORMENTERA 1

Escapulats,

El Badalona no passa de l’empat davant el Formentera i pràcticament s’acomiada de qualsevol opció de playoff. En una matinal de climatologia variable a Montigalà, amb estones de sol i de pluja, els de Manolo González hi han posat més ombres que llums i han estat incapaços d’esbandir les males sensacions que va deixar la desfeta contra l’Ebro de fa dues setmanes. Els clarobscurs d’avui han posat en evidència, malauradament,  que aquest equip no té prou recursos per aspirar a l’ascens. No és cap drama, esclar, i fins i tot podríem dir que és un cop de realisme més o menys esperable. Però quin cop! Quan més ens havíem il·lusionat, després d’una remontada de somni que ens havia propulsat del pou al podi en mes i mig, se’ns torna a deixar amb la mel als llavis, just com ara fa un any. Dura vida, la de l’escapulat.

  • Una de freda. Quina lliçó tan cruel que el playoff s’hagi escapat, precisament, en dos compromisos que a priori tots donàvem per descomptats. Dues galledes d’aigua freda (ebrenca i formenterenca) com a locals que ens han deixat amb un pam de nas i han furgat les limitacions d’aquest equip. Aquestes últimes jornades, a més, amb moviments de banqueta i absències destacades damunt la gespa. Segur que els d’allà dins han fet tot el que han pogut i més. Però tornem a ofegar-nos quan ja tocàvem la sorra de la costa.
  • Una de calenta. L’objectiu de la temporada, la permanència (no ho oblidéssim!) s’ha assolit amb escreix, i certament encara mantenim opcions reals de classificar-nos per a la Copa del Rei. Ara bé, açò no pot amagar el fet que el regust final és ben amarg, i que avui molts socis estaran força decebuts amb el rendiment del Badalona en el tram decisiu de la temporada. Ja fa massa temps que fallem, precisament, quan ens hem de jugar les garrofes… Segurament la valoració seria més positiva si mai no haguéssim aspirat al playoff i l’equip s’hagués salvat còmodament, però sense il·lusions, a la mitja taula. Injust, sí, però és futbol.

Jornada 36. Badalona - Formentera

Ni a pilota aturada ni en joc ha estat clarivident el Badalona…

AMUNT BADALONA