Monthly Archives: Març 2018

BADALONA 0 ALCOYANO 0

Escapulats,

Fins ací. El Badalona no ha pogut igualar el rècord històric del futbol espanyol i s’ha quedat en set victòries consecutives. Un Alcoyano amb ofici i el fort vent, que ha fet molt la guitza, especialment a la primera meitat, han acabat condicionant un partit estrany i boig, marcat pel futbol directe, les ratxes de joc i, sobretot, les ocasions de gol claríssimes que cap dels dos equips no ha aprofitat. Hauria pogut guanyar qualsevol, però l’empat final és força just i, de moment, ens serveix per mantenir-nos a la zona de privilegi, en espera del que faci el Lleida demà. S’ha trencat una ratxa espectacular, però, en tot cas, 10 jornades sense conèixer la derrota no són cap broma i avui els nostres han tornat a dur la iniciativa sense negociar els tres punts, i així ho ratifiquen tant l’actitud mostrada damunt la gespa com els canvis tàctics. Ara ja són faves comptades: resten sis partits, tres a casa i tres a fora; 18 punts en joc i la primera traca diumenge que ve a Cornellà. L’empat ens val; ara bé, si hi ha un guanyador, tindrà una injecció de moral espectacular de cara a la recta final del campionat.

  • Al Davant i al darrere. Des del 4 de febrer que el Badalona no es quedava sense marcar. Açò són pràcticament dos mesos i vuit jornades de lliga. Aquell dia l’Hércules no va concedir al darrere a Montigalà, si bé els nostres van fer mèrits sobrats per fer diana. Més que al davant, però, avui el que ha trontollat una mica és la línia defensiva, amb desajustos greus i massa oportunitats franques per a un rival que, afortunadament, ha demostrat per què flirteja amb el descens. Un fet del tot inhabitual últimament i que esperem que quedi, simplement, en un mal dia.
  • Centenaris. Amb el d’avui Morales arribava als 100 partits vestint d’escapulat i Maestre als 119, xifres que fins i tot es queden curtes considerant el que representen i el que han assolit tots dos en aquest club. Dues peces clau del Badalona de Manolo González i del tot inseparables de la identitat de l’equip. Esperem que, entre aquest centenari, algun dels enfrontaments acabi sent de playoff

A casa:  Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Cornellà – Villarreal B – Mallorca

Jornada 32. Badalona - Alcoyano

983 espectadors i molt de vent aquesta matinal de dissabte a Montigalà

AMUNT BADALONA

Anuncis

LLAGOSTERA 1 BADALONA 2

Escapulats,

I Marc Cosme tanca el cicle. Una diana del nostre exdavanter preferit al Municipal de Cornellà, a manca d’un quart d’hora per al final, quadra el cercle i fa possible el miracle: el Badalona ja és equip de playoff. Increïble. Veure per creure. Un equip que a finals de gener semblava en fallida i que amb els peus tustava les brases del descens ara acaricia amb les mans els dolcos núvols de l’ascens. Què ha passat? Com s’explica, aquest ressorgiment d’entre les cendres? La veritat és que no hi ha una resposta evident. Ni varetes màgiques, ni fórmules infal·libles, ni fitxatges estel·lars, ni revolució a la banqueta, ni transformació damunt la gespa, ni moralina barata de pit i collons. Potser, simplement, s’ha imposat la suada filosofia del “partit a partit”, tan defensada per Manolo González a les verdes i a les madures i que, amb treball i venint des del darrere, pot acabar sent imparable. Sobretot si els resultats són els que són. El Badalona encadena set victòries consecutives, 25 punts dels darrers 27 i 12 gols marcats i només 2 d’encaixats en nou jornades. Amb aquestes xifres i aquesta dinàmica la veritat és que queda tot dit, i el millor és que continuem fent miques tots els sostres autoimposats, a fora i a dins. I és que avui la realitat és més tossuda que el desig: ara mateix l’objectiu més lògic i raonable sembla que és la segona plaça, i no pas la cinquena…

  • Robert i el premi del fill pròdig. Per fi. Després de vint-i-nou partits i 2016 minuts, Robert Simón s’ha estrenat aquest any a la Lliga. Una travessia pel desert tan llarga com injusta per a un jugador tan treballador i significat amb els colors com és aquest símbol del planter. En Robert ha estat un fix indiscutible en els onzes de Manolo González, fins al punt que sovint ha semblat que jugava independentment del seu rendiment i estat de forma. I és que, més enllà de la lluita i l’entrega innegables, el badaloní no ha tingut el seu millor any de cara a porteria, ni marcant ni desbordant. El tòpic diu que la feina i l’esforç tenen recompensa i, en el cas d’en Robert, ja ens freguem les mans.
  • Rei de rècords. Compte amb els registres d’aquest Badalona, que ja comencen a superar el qualificatiu d'”històrics” per entrar en el terreny de la llegenda… Si diumenge guanyem l’Alcoyano a Montigalà igualarem el València com a únic equip, de 1a a 2aB, que ha guanyat vuit jornades seguides. Ara, amb 7, estem empatats amb el Barça, el Cádiz, el Mallorca i el Deportivo Fabril. Per cert, set són, precisament, les jornades que resten de lliga, i aquest és el camí que tenim al davant per somiar amb el playoff d’ascens:

A casa:  Alcoyano – Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Cornellà – Villarreal B – Mallorca

El míster i el seu intocable | Foto: Eloy Molina (Capital Deporte)

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ONTINYENT 0

Escapulats,

Açò no s’atura. El Badalona continua a la seva; afamat de punts, assedegat de triomfs i ambiciós com una bèstia desbocada que es cruspeix qualsevol que se li posa al davant i que cavalca indòmit esbotzant la classificació. I ja en són sis. Sis victòries consecutives, vuit jornades sense perdre, 22 punts de 24, 10 gols a favor i 1 en contra… Ja fa temps que hauríem pogut convertir aquesta reflexió setmanal en un recull d’estadístiques brillants i números il·lusionants: la veritat és que no ens en cansaríem. Malauradament per als nervis de molts, però, tota aquesta gresca sense aturador adquireix avui un to realista i de màxima responsabilitat competitiva. I és que, efectivament, aquest Badalona ha de lluitar pel playoff. Lluitarà pel playoff. Sense mitges tintes. De què serviria negar l’evidència, a aquestes altures? La ratxa més espectacular que hem vist mai a la categoria i una remuntada de ressons èpics ens acaben de deixar a les portes de la terra promesa, quan menys ho esperàvem i després d’uns mesos molt difícils. I el millor és que ja ni tan sols es tracta de retòrica o de bons desitjos: ara com ara el Badalona depèn d’ell mateix per disputar la fase d’ascens a 2a A. Tan lluny de la temporada passada i, al mateix temps, tan a prop. El factor sorpresa del renascut ja no existeix i tornarà la pressió, és cert, però sempre és millor anar de menys a més que de més a menys…

  • Segona volta de cine. La victòria in extremis del Lleida ens arrabassa la cinquena plaça i el lideratge a la taula en aquesta segona meitat de campionat. Tant és: amb 22 punts en 11 partits (23 pels de la Terra Ferma), els nostres registres des que va començar l’any són d’equip campió. Resten 8 jornades i és evident que amb aquesta projecció tenim el playoff assegurat, però tocant de peus a terra hem de tenir ben clar que el nostre destí es segellarà fora de casa, amb tres desplaçaments finals completament decisius contra rivals directes. A casa, en canvi, el calendari és més benèvol i els punts menys cars. Si som capaços d’encadenar la setena victòria a Llagostera (un rival amb moltes mancances, per cert), la veritat és que se’ns farà difícil trobar fre a l’embranzida. Esclar que el paper ho aguanta tot…
  • Aquesta tarda som... La pluja i el Barça-Athletic (ja em direu!) poden servir d’excusa per als més cofoïstes, però la veritat és que em sembla força trist que en una jornada com la d’avui a Montigalà no arribéssim ni als 900 espectadors, dels quals una bona part venien amb invitació. Em temo que, com amb el misteri dels aplegapilotes, ja és batalla perduda.

A casa:  Alcoyano – Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Llagostera – Cornellà – Villarreal B – Mallorca

Álvaro Campos ha tingut molta feina a la porteria visitant…

AMUNT BADALONA


SAGUNTINO 1 BADALONA 2

Escapulats,

El Badalona no afluixa. La cinquena victòria consecutiva tercera a domicili– i 19 punts dels darrers 21 són registres no ja d’un equip solvent o de playoff, sinó d’un campió de lliga. Un autèntic escàndol, vaja. L’única petita, minúscula màcula que podem trobar en aquesta ascensió imparable és la pèrdua de la imbatibilitat després de sis jornades, amb un gol inicial en contra que no ha impedit que els escapulats guanyessin a Sagunt per primera vegada i es postulessin, ja sense mitges tintes, com un candidat ferm a disputar la propera Copa de SM El Rey. Qui ho havia de dir d’un equip que es va passar més de dos mesos sense guanyar (i amb un trist 4 de 24) fins a finals de gener. La gran pregunta, evidentment, ja no es pot contenir gaire més entre els aficionats: hem d’aspirar a les eliminatòries d’ascens? Doncs els números canten, i els d’allà dins ens obliguen a somniar. De moment, diumenge que ve partidàs a l’Estadi contra l’Ontinyent. Qui s’hagi quedat a casa fins ara ja no té excusa.

  • Va de rècords. Justet, justet, però ho ha fet. Morales havia d’aguantar 19 minuts sense encaixar per superar el rècord de David Valle el 2010, quan va estar sense rebre cap gol durant 570 minuts. La diana d’avui de Carlos Esteve ha arribat al 23, de manera que, per 4 minuts, Moro fa història i es converteix en el porter que més temps ha mantingut la porteria a zero en la trajectòria del Badalona a la 2aB. I, sense deixar les efemèrides, i gràcies a la dada que dona en Jordi Mestres, constatem que el triomf d’avui ha estat el número 50 de Manolo González a la nostra banqueta (amb 52 empats i 40 derrotes en 142 encontres). És, també, el tècnic amb més victòries i partits dirigits de la història del club a la categoria. L’enhorabona als dos!
  • I ara, què? Doncs ara a gaudir. Tenim al davant un final de temporada apassionant i en què ens jugarem complir l’objectiu que se’ns va esmunyir de les mans el mes de maig passat. El calendari no és especialment benèvol, però tenim duels directes i, si mantenim aquesta fortalesa, optarem a tot. Segurament amb el partit del 8 d’abril a Cornellà com a prova de foc, però sense oblidar pas que la primera pedra de toc, i prou seriosa, és d’ací una setmana contra l’Ontinyent a Montigalà. Ja tremolen.

A casa:  Ontinyent – Alcoyano – Ebro – Formentera – Mestalla

A fora:  Llagostera – Cornellà – Villarreal B – Mallorca

Jornada 29. Atlético Saguntino - Badalona

El vent, un incordi a Morvedre | Foto: @AtcoSaguntino

AMUNT BADALONA