Monthly Archives: gener 2018

BADALONA 1 SABADELL 0

Escapulats,

El Badalona salva el primer match ball de la temporada, evita caure en zona perillosa i s’emporta tres punts valuosíssims en un partit força dolent però que, al capdavall, hem de valorar pel que realment compta: una victòria, després de dos mesos i mig, que suposa oxigen pur i que, de moment, ens deixa alçar una mica la vista i esperar amb un cert optimisme els ansiejats fitxatges d’hivern, que tots esperem que ens permetin fer un pas més i no patir tant per mantenir la categoria. La salvació passa per millorar fora de casa, açò segur, però ara mateix la prioritat s’encarna en el tòpic del partit a partit: en 7 dies passa per Montigalà un Hércules irregular i que tot just ens queda a 5 punts, exactament com el Sabadell abans d’avui. Repetir triomf confirmaria la reacció i, sobretot, ens faria encarar amb molta seguretat la fase més decisiva del calendari, amb quatre partits contra rivals directes (Aragón, Peralada, Peña Deportiva i Balears) als quals hem de mantenir, sigui com sigui, per sota nostre a la classificació. No serà fàcil. Però hi ha llum.

  • La dimensió del mèrit. L’espessa tònica del partit i el joc més aviat pobre dels dos conjunts no ens ha de fer perdre de vista, en cap cas, el mèrit de la victòria d’avui. El Sabadell és el rei de l’empat, sí, però també un dels equips més difícils de batre de tota la categoria (a fora només havia caigut a Alacant i a Cornellà). El plantejament apocat de Seligrat i la manca d’ambició dels arlequinats, sobretot a la primera part, els ha passat factura quan han volgut reaccionar, però els nostres també han demostrat entrega, solidesa defensiva per fi i sacrifici, i en futbol, açò, sovint pot pal·liar les limitacions en el joc.
  • Perspectives. Menys mal que avui hem tornat a sucar, perquè els resultats de la jornada ens deixaven de ple a la zona calenta de la taula. El gol del renascut Robusté a partir de l’estratègia, aquesta tarda, val el seu pes en or. En or massís. Els equips de sota estan collant de valent i, a banda del Deportivo Aragón, que sembla sentenciat, ací ningú no ha llançat la tovallola. Atents als catalans, atès que l’Olot continua la seva escalada supersònica i el Peralada fa saltar la banca tombant l’Elx. Però és que Peña Deportiva, Balears i Llagostera puntuen i l’Ebro rasca els tres punts a El Collao. Perquè ens fem una idea: dels deu primers classificats abans de començar la jornada, només el filial del Saragossa s’ha quedat sense sumar. No serà fàcil. Gens fàcil.

Jornada 24

Bona entrada al Municipal i la graderia escapulada amb ganes d’animar l’equip

AMUNT BADALONA

Anuncis

OLOT 2 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona s’estavella a Olot, encadena la tercera derrota consecutiva a la lliga, la vuitena jornada sense guanyar, el quart partit seguit sense marcar cap gol de jugada i, a més, perd l’average particular contra un rival directe en aquest fangar de la lluita pel descens. Per si no n’hi hagués prou, l’1-0 cau en la primera arribada amb cara i ulls dels garrotxins i l’autor del gol és… Marc Cosme. Una broma macabra del destí per acabar d’emmarcar la davallada total d’un equip que no ha tingut ni una sola ocasió clara en tot el partit i que corre perill real de començar a sentir l’atracció per l’abisme. Agafem-nos fort.

  • La cendra. La Garrotxa és la comarca dels volcans i, tot i que no fa pudor de sofre, ja és terra cremada per al Badalona, que no hi ha guanyat mai. A aquestes altures més val no rabejar-nos gaire en les xifres i les estadístiques, que ara mateix són paupèrrimes i ens amargarien encara més la nit. Continuem sent un dels pitjors visitants de tota la categoria, els segons més golejats del grup (Ep! Per davant del Deportivo Aragón) i només el Llagostera ha sucat menys lluny de casa (nosaltres anem a mitja diana per matx). 
  • Abrahams i Llebaries. Sens dubte tots podem coincidir en el fet que aquest Badalona necessita urgentment un revulsiu. De situacions crítiques n’hem tingut, i pitjors (amb Calderé, amb Francisco, amb Miguel Álvarez, amb Albert Cámara i amb Piti Belmonte), i sempre hem acabat sortint endavant. Sigui a la banqueta o a la gespa, els remeis miraculosos no existeixen i la solució acostuma a passar per una barreja de fortalesa mental i compromís. Ara bé, ni la (manca de) qualitat de la plantilla ni la mala maror dels problemes extraesportius no se superen ni amb il·lusió ni amb pit i collons.

DUFMPuGWAAIlkFD

L’infern comença a Olot | Foto: @UEO1921

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ELCHE 3

Escapulats,

El Badalona perd la seva imbatibilitat a casa, continua en caiguda lliure i s’acosta, cada vegada més, a aquesta zona compromesa que no fa gaire tots crèiem improbable i lluny, ben lluny… Doncs ni tan lluny, ni tan improbable. Després de dos mesos sense guanyar, 4 punts sumats de 21 possibles i dues derrotes per obrir aquest 2018, els de Manolo González comencen a necessitar un revulsiu dels bons per aixecar cap i posar fil a l’agulla per encarar l’objectiu primordial de la temporada, que ara, més que mai, es presenta en la seva màxima cruesa i urgència–. Encara queden moltes jornades i moltíssima lliga al davant; ara bé, veient la nostra dinàmica de resultats, i a manca de concretar algun fitxatge solvent, açò ho hauríem de veure, precisament, com una mala notícia.

  • Profanats. Primera derrota a Montigalà de la temporada, i en quin moment… Ho comentàvem la setmana passada, i ara cobra més sentit que mai: si, al fet de ser un dels pitjors equips fora de casa, ara li afegim que perdem el nostre graner de vots al Municipal, molt mala peça al teler. Ja fa setmanes que mirem cap a baix, però avui ja no és una actitud, és la dura realitat de la classificació. A Olot (sempre Olot…), primera final de veritat d’un curs que s’enterboleix per moments.
  • Plantilla al límit. Seria molt injust aïllar de la nostra trajectòria decreixent la situació precària, en tots els sentits, que pateix aquest equip, tant esportivament com extraesportivament. A la plaga endèmica de lesions (només faltava que Parera es trenqués als deu minuts) cal afegir-hi la fragilitat econòmica de l’entitat, que de moment ens deixa un raquític balanç de baixes/reforços (bon debut de Cañaveras, almenys!) i un futur més que incert. Al capdavall, el problema no és pas d’actitud ni de compromís, sinó de talent i de capacitats i, per tant, no podem descarregar tota la frustració en els jugadors. No hi ha més. I punt. I seguit.

Jornada 21. Badalona - Elche

Almenys, Albarrán continua molt fiable des dels onze metres

AMUNT BADALONA


LLEIDA 2 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona es manté fidel a la tradició i ahir, com fa exactament un any, va caure derrotat a Lleida (aquest cop sense boira). L’equip de la Terra Ferma no guanyava des del 22 d’octubre, però els de Manolo González arribaven en quadre i al final va pesar més la nostra mala estadística particular fora de casa: ja són onze partits sense conèixer la victòria i un pobre balanç de només 5 punts lluny de Montigalà; un registre que, de moment, ens fa impossible pensar en res més que no sigui salvar la categoria. Un objectiu, per cert, cada vegada més car. La jornada inaugural del 2018 no ens va deixar res de nou: Morales ens va mantenir amb vida fins al gol inicial -altre cop- de Jorge Félix, tot i que també havíem tingut opcions per al 0-1. A la represa, l’expulsió d’Héctor Camps ens va deixar pràcticament sense opcions ja força abans de la sentència de Pumar. Diumenge que ve ens espera una autèntica pedra de toc amb la visita d’un Elche que també es troba en hores baixes. Les properes setmanes seran decisives, sobretot pel que fa a uns fitxatges hivernals que ens haurien d’aportar molta més efectivitat al davant. Creuem els dits…

  • Cuers a fora. Amb la desfeta d’ahir el Badalona ja és el pitjor visitant de la lliga i el 5è per la cua de tota la 2a B, només al davant dels filials del Valladolid i l’Osasuna, el Caudal Deportivo i el Real Unión. Una dada alarmant que explica per què un equip tan fiable i fins i tot brillant a casa es troba, ara mateix, més a prop del descens que de la zona de privilegi. Si no es milloren els números fora de casa, tan bon punt abaixem una miqueta el rendiment com a locals patirem de valent mirant pel retrovisor.
  • Mercato al ralentí. Si descomptem l’arribada d’Héctor Camps, que ja havia debutat a Paterna, a Montigalà només hem tingut sortides aquesta entrada d’any (Ciércoles, Cosme i Maldonado). És evident que per aquesta segona volta del campionat ens fan falta reforços, sobretot al davant i a la medul·lar, i que encara tenim tres setmanes per pentinar el mercat. El que també sembla clar, tanmateix, és que la situació de la caixa no és per tirar coets i que a aquestes alçades poques peces interessants poden quedar al nostre abast. S’haurà d’arriscar un xic i abaixar expectatives, sense falses il·lusions. Enguany ens toca cap fred a la gespa i realisme a la graderia. La permanència mana.

Jornada 20. Lleida Esportiu - Badalona

Albarrán es mira amb impotència la celebració dels blaus | Foto: Santi Iglesias

AMUNT BADALONA