Monthly Archives: Desembre 2017

MESTALLA 0 BADALONA 0

Anuncis

BADALONA 1 MALLORCA 1

Escapulats,

Ni quan més ho necessita, ni quan ho necessita menys; ni quan s’ho mereix, ni quan no s’ho mereix; ni quan és just, ni quan no ho és. No. No sembla que el Badalona ens deixi gaires alegries aquesta temporada, més enllà de la solidesa a casa, l’entrega dels jugadors i, a estones, el bon joc a la medul·lar, que gairebé mai no té una traducció positiva a la davantera. Ahir el futbol va tornar a ser cruel amb els aficionats de Montigalà, que van creure i van patir amb l’equip del primer a l’últim minut. Per desgràcia, el futbol també és precisament això: implacable i decisiu del primer a l’últim minut, sovint per petits detalls. I aquest any ni els últims minuts ni els petits detalls ens estan jugant a favor. Tanquem el primer any al nou Estadi Municipal amb un cert abatiment general i la parròquia  més aviat desmotivada. Tampoc no oblidem pas que l’objectiu principal s’està complint bé, però la manca d’il·lusió i els socis descreguts sempre són mala peça al teler en el món del futbol. Amb SAE o sense. Amb aplegapilotes o sense.

  • Els odiosos vuitanta. Dels 20 gols que el Badalona ha encaixat a la lliga, gairebé la meitat (9) els ha rebut en els darrers deu minuts de partit, i quasi un terç (6) a partir del minut 85. Tenim un problema defensiu greu. O de concentració. O de físic. Tant se val: un problema greu.
  • Lesions i més lesions. Un altre dels grans problemes que tenim. La mala sort (mala sort?) amb les lesions, que ja semblen una plaga endèmica des de la campanya passada. I, a més, parlem de peces claus del bloc de Manolo González. Serramitja, Enri, Robusté, Moyano, Aly, Kilian… És evident que una plantilla com la nostra no està preparada per suportar tal quantitat de baixes sense ressentir-se’n de manera significativa. El mercat d’hivern mai no fa miracles, però enguany sembla més una obligació que no pas una opció. 

Jornada 18. Badalona - Mallorca

Els mallorquins van generar poc en atac i bàsicament a pilota aturada

AMUNT BADALONA


FORMENTERA 2 BADALONA 1

Escapulats,

Al Badalona se li acaben les oportunitats per començar a espavilar fora de casa i, per tant, d’aspirar a res interessant aquesta temporada. Una altra derrota lluny de Montigalà; una altra decepció a domicili; una altra jornada d’estancament. La d’ahir al matí especialment amarga, tot i que enguany la parròquia escapulada ja s’està acostumant, perillosament, al paladar de ferro. L’equip va tornar a fer una bona primera part que, de nou, es va tornar a quedar sense premi. Ni la ressaca copera del Formentera ni el vent a favor ens van servir per marcar diferències quan podíem i, a la represa, com ara fa una setmana, els nostres es van anar diluint com un terròs de sucre. Per acabar-ho d’adobar, Aly va caure lesionat al 72 i jugant amb 10 l’empat semblava, fins i tot, un mal menor. Malauradament, va ser aleshores quan va arribar el càstig màxim. Una acció aïllada per l’esquerra amb una gran centrada de Querol ens deixava el bonic 0-1 de Serramitja a manca de deu minuts. Un miratge més cruel encara: el Formentera marcava dos gols en sis minuts a pilota aturada per clavar-nos la daga fins al fons i esborrar el més mínim somriure tímid que haguessim pogut dibuixar. Un altre fred migdia d’hivern. I els que queden.  

  • No gaire còsmics. Marc Cosme va entrar a l’onze titular però, com la resta de la nostra davantera, no va tenir, precisament, una actuació gaire lluïda. El Badalona va tenir opcions clares al Municipal de Sant Francesc, però Adri Rivas i sobretot Néstor Querol van passar de puntetes pel partit i va haver de ser Serramitja, en l’única que va tenir, qui veiés porteria aprofitant una excel·lent centrada de l’ex del Saguntino.
  • Tres tristes xifres. El Badalona és un dels únics quatre equips que encara no han guanyat fora de casa. Els altres tres (Olot, Peña Deportiva i Deportivo Aragón), són els tres últims classificats… A més, tenim el pitjor goal average fora de casa (-9) de tota la lliga, només empatats amb el cuer, un filial saragossista que, al mateix temps, és l’únic que ha encaixat més gols que nosaltres lluny del seu estadi (20, cinc més que el Bada).

Ben poquet dura l’alegria a casa del pobre… Sobretot lluny de sa terra | Foto: IB3

AMUNT BADALONA