Monthly Archives: Novembre 2017

EBRO 2 BADALONA 2

Escapulats,

El Badalona rescata un punt de Saragossa en un partit estrany que ha mostrat el millor i el pitjor de l’equip i que ens deixa amb sensacions enfrontades i un cert regust amarg i confòs. El Carmen de l’Almozara és un d’aquells camps que tenim marcats al calendari com a paradigma d’aspre, feréstec i de digestió difícil. Ja ens va quedar clar la temporada passada i, enguany, el canvi de gespa no esperàvem que fos cap atenuant. La primera hora de joc, de fet, ha estat un malson retrospectiu que ens ha traslladat al matx del febrer passat, amb els aragonesos marcant a les primeres de canvi de la forma més dolorosa possible i els nostres amb les regnes del joc, sí, però sense saber què fer-ne. El 2-0 de Mainz posava la cirereta al pastís de la injustícia i la ineptitud escapulada, però a partir d’aquí el Badalona ha renascut i, a còpia de creure-hi i aprofitant el conservadurisme dels locals i la sort que fins llavors no havia tingut—, ha pogut igualar in extremis amb un golàs de Rivas i una rematada d’oportunisme i pilotes a l’olla d’Álvaro Vega. La insistència i el no defallir ha tingut premi, i això és l’aspecte positiu que cal extreure d’avui. La manca endèmica de gol i el papanatisme esporàdic al darrere, però, continuen sent un problema seriós.

 

  • Canvis en l’onze. Doncs sembla que Manolo González va sentir l’opinió de més d’un perquè aquest matí era Marc Cosme la nostra referència a dalt. Acompanyat de Robert i Querol a les bandes, el socarrat no ha tingut un protagonisme excessiu però sí que s’ha adaptat bé a les condicions del terreny de joc precisament el que devia voler el míster— i ha fixat bé els centrals arlequinats. Amb la tornada de Toni Lao a la titularitat potser sorprenia una mica veure a la banqueta Aly, Serramitja i Lacruz, que des de fa unes jornades no acaben de quallar. La sagnia al darrere, sense Robusté ni Moyano, no s’ha notat en la seguretat defensiva en si, sinó en les desconnexions puntuals (com en el 2-0) i la sensació que els rivals ens marquen dos gols amb mitja ocasió.
  • La infanteria al rescat. La darrera mitja hora de joc ha estat un autèntic atac-i-gol escapulat, amb un Ebro massa conformista i tancat al darrere i els de groc combinant a plaer i arribant amb joc directe, si bé amb poca pólvora… L’entrada d’Adri Rivas (golàs!) i sobretot de Marcel Serramitja s’ha notat moltíssim i, tot i que és cert que a la desesperada (4-2-4), l’ànim del Bada ha canviat del tot. Amb la saga molt tocada, queda clar que és a la davantera on tenim més recursos (en esquemes i noms) per remenar i provar coses fins que, per fi, trobem la tecla. Quan això passi podrem parlar d’objectius més elevats.

Jornada 15. Ebro - Badalona

Álvaro Vega engaltava aquesta pilota de mitja xilena per fer el 2-2 | AragónTV

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 CORNELLÀ 0

Escapulats,

El Badalona continua intractable a casa. Tant se val quin perfil tingui el rival; de la zona alta o de la baixa, tocador o maldestre, atrevit o conservador. Avui al davant hi teníem el sempre incòmode Cornellà, que ha proposat ben poc i afortunadament encara ha obtingut menys premi. Això sí: com ja és habitual, els nostres han hagut de mastegar sorra i suar la cansalada per marcar. Sense l’exageració del dia del Saguntino o del Llagostera, els de Manolo González han tingut un bon grapat d’ocasions per inaugurar el marcador abans que Querol, sortit des de la banqueta, clavés a l’escaire una falta directa de manual al minut 80. Tres punts més al sarró i això, en una categoria com aquesta, es tradueix en què tenim el playoff a només 3 punts… ocupant l’onzena plaça a la taula. El nostre rendiment fora de casa serà el que determinarà quina de les dues dades és la rellevant.

 

  • Fort Montigalà. Els nostres registres com a locals són d’aspirant a l’ascens. Cinc victòries i dos empats en set partits, 17 punts de 21, 13 gols marcats i només 4 d’encaixats: unes xifres que ens situen segons només per darrere de l’imparable Mallorca (19 punts de 21). És evident que el problema el tenim a fora, on l’estadística pràcticament s’inverteix: 3 punts de 21, sense cap victòria i només 3 gols a favor i 11 en contra. Si som capaços de mantenir-nos al Municipal i millorar una mica -només una mica!- lluny de Badalona, el playoff no és cap quimera.
  • Socarrat al rescat. Bona actuació de Marc Cosme, que fins ara semblava estar pràcticament relegat a l’ostracisme. El castellonenc ha sortit al tram final i s’ha mogut bé entre línes, buscant la desmarcada, jugant amb intel·ligència amb el cos i baixant la pilota. Avui ens ha anat millor amb aquest perfil de 9 fix, ja que el treball de Serramitja i l’oportunisme de Robert -desesperant el seu desencert, aquesta tarda- no han tingut recompensa. Veurem si l’exolímpic té més minuts a partir d’ara.

Jornada 14. Badalona - Cornellà

En una falta molt semblant, però al vèrtex dret, ha arribat el gol

AMUNT BADALONA


ALCOYANO 2 BADALONA 1

Escapulats,

Avariada, molt avariada. La davantera, vull dir. El partit de diumenge a Alcoi hauria d’entrar als manuals del perdonavides. El Badalona va generar fins a mitja dotzena bona d’ocasions clares de gol i només en va materialitzar una… i encara gràcies. Contra el Saguntino o el Llagostera, a casa, t’ho pots permetre i encara gratar un empat o fins i tot la victòria, si tens sort. Però no pas a El Collao. El Deportivo en va tenir prou amb dues mitges arribades per fer dos golets i fer-nos marxar amb les mans buides… i la cara de tontos. Si no hi ha un canvi mínimament efectiu al davant, aquest Badalona no pot aspirar a res més que no sigui la permanència. Que ja està bé, eh?! De moment crec que és la mentalitat que hauríem d’adoptar: realisme, humilitat, calma i, a partir d’ací, benvingudes totes les sorpreses positives que arribin.

 

  • Serramitja com a símptoma. El de la Cellera és un dels nostres preferits i el pitxitxi de l’equip, però amb el punt de mira de diumenge aquest privilegi es fa difícil d’explicar. Lluitador incansable, corcó de la pressió, en ‘Serra’ fins i tot va crear-se opcions de gol ell tot solet pispant-li la cartera als centrals. Ara bé, de cara a poteria va estar totalment negat. Incloent-hi la jugada del gol, en què remata sol i a boca de canó però sembla que xuti al ninot… En fi, una tarda per oblidar en l’un contra un. D’ell i de tots, esclar, perquè ni Lacruz, ni Maestre, ni Vega tampoc van brillar en la definició, precisament…
  • Vitor Morales. Al final cada setmana estem parlant de la porteria, per un motiu o un altre. A Alcoi el nostre ‘Moro’ va sortir més o menys retratat en els dos gols, i per la mateixa raó: un mal rebuig; sobretot en el 2-1. No va ser ni molt menys el màxim responsable de la derrota, però així com dimecres va estar providencial, diumenge va tocar la freda… El que fa mal, al capdavall, és que, creant tantes opcions sense encert al davant, al darrere ens facin tant de mal amb tan poc.

L’eterna solitud del porter… | Foto: @CD_Alcoyano

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 LLAGOSTERA 0

Escapulats,

Victòria importantíssima aquesta matinal davant el Llagostera, l’equip que ara mateix marca la zona de perill i a qui havíem de guanyar tant sí com no per espantar els primers fantasmes de la temporada. Victòria suada, per la mínima i amb la sensació que aquest Badalona necessita tones i tones d’ocasions per acabar transformant-ne alguna en gol. Avui, una acció aïllada de lluita i oportunisme de Robert Simón a l’equador del segon temps ha permès l’1-0 de Serramitja amb què s’arribaria al final. Massa patiment per tan poc botí, la veritat. Els gironins no han inquietat gaire, però les poques vegades que han rondat la nostra àrea ho han fet amb molta més claredat que nosaltres, que, a banda de l’inoperància rematadora, hem tornat a mostrar-nos dominadors i amb estones de bon joc i alternatives tàctiques. El que manca de veres, i cada cop està més clar, és un davanter centre referent. En tot cas, tres punts ben bons per encarar el novembre amb optimisme.

 

  • Dibuixos. Manolo González apostava avui per sortir amb 5 al darrere; 3 centrals (Maestre inclòs) i dos carrilers profunds (Kilian i Albarrán), amb un mig del camp en rombe amb Ciércoles per darrere d’Aly i Kevin Lacruz. Querol no acaba de quallar en la posició de davanter; Robert, molt motivat, ha jugat el seu millor partit aquesta campanya. A la represa el nostre tècnic ha decidit canviar l’esquema i jugar amb línea de quatre i Maestre al mig del camp. Menys arribada per bandes però més control a la medul·lar: el Bada ha tingut més la pilota a la segona part que a la primera, però el quid de la qüestió era el mateix: d’una manera o de l’altre, sense gol.
  • Morales valdesià. I també hem de fer esment de Morales, que avui ha estat absolutament providencial i en un paper típic de porter del Barça; és a dir, a qui li arriben poc i cada molts minuts, però de forma clara. El veteraníssim del vestidor ha signat una actuació excel·lent, traient dues o tres esfèriques enverinades, en diferents moments del partit, que feien olor de gol visitant. Molt bona feina de Moro, segur i amb reflexos, a qui avui podem atribuir sense exageracions bona part del mèrit dels tres punts…

Jornada 12. Badalona - Llagostera

Avui Albarrán no ha estat especialment encertat en la pilota aturada…

AMUNT BADALONA