Monthly Archives: Octubre 2017

ONTINYENT 1 BADALONA 0

Escapulats,

Entrada tardana i el temps que no espera ningú. I menys El Clariano, un estadi que se’ns confirma com un dels camps més gossos i antipàtics de la categoria. Per motius de feina no vaig poder seguir el partit de dissabte a Ontinyent, així que avui farem més una prèvia que una anàlisi més o menys profunda… Derrota dura, en el fons i en la forma. En el fons, perquè fem un clar pas enrere i el duel de demà a casa contra el Llagostera es converteix en una petita prova de foc. En la forma, perquè perds en l’últim sospir i donant símptomes preocupants de manca de pólvora al davant. El Llagostera està tres punts per darrere i ocupa la primera plaça perillosa a la classificació. És a dir, representa tot allò que no volem ser. Tornar a marcar; tornar a guanyar. Sí o sí.

 

  • Punch fora. Tres partits seguits sense marcar a la lliga i només en dos enfrontaments hem fet més d’un gol (les dues golejades a casa contra Peña Deportiva i Aragón). El balanç de 13/13 en 11 jornades és força pobre en el goal average, almenys si volem aspirar a alguna cosa més que la zona mitjana-baixa. El Llagostera, però, encara té pitjors números: 8 dianes a favor i 15 en contra. Toquem ferro…
  • Assenyalats. Manolo González va ser fidel al seu tarannà i no es va mossegar la llengua a l’hora de disparar amb bala cap als seus propis jugadors. Especialment als atacants, a qui va demanar més atreviment i responsabilitat. I si no, “que fotin el camp”. Déu n’hi do. Més preocupant que l’encert a la davantera és, tanmateix, que el nostre míster denunciï que aquest símptoma és la traducció dels mals entrenaments… Mala peça al teler.

Jornada 10. Ontinyent - Badalona

Només una victòria en 8 visites a El Clariano… | Foto: Ontinyent CF


AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 0 SAGUNTINO 0

Escapulats,

El Badalona ha jugat aquesta tarda el millor partit de la temporada. Curiosament, el resultat final ha estat de 0-0 però, com tot a la vida, les xifres no ho diuen tot. I menys en futbol. Els de Manolo González han jugat bé, han generat ocasions i han merescut guanyar de totes totes i, malgrat tot (ai las!) s’han de conformar amb un empat a res que té un injust regust amargant. Traient un quart d’hora inicial de titubeig i d’inseguretat al darrere, els nostres s’han mostrat molt superiors als saguntins i la veritat és que després hem gaudit dels millors minuts de joc a l’Estadi del que va de lliga. Una gran satisfacció i una nova prova que aquest equip va pel bon camí però, al mateix temps, una autèntica llàstima, perquè aquests dos punts que volen de Montigalà ens priven ara mateix de tenir el playoff a tocar. Seguim!

 

  • Moure Maestre. Manolo González ha optat aquesta tarda per posar al camp, d’entrada, una defensa de quatre, amb Maestre i Vega de centrals i Parera avançat a la línia de la saga. Després d’uns primers minuts molt trasbalsats, en què Nuha portava de corcoll tota la defensa i ens guanyava l’esquena constantment, amb dues ocasions clares i gol anul·lat inclòs, el míster ha decidit rectificar i permutar les posicions de Maestre -que tot i estar acostumat a la posició de central semblava desbordat- i Parera. Perdíem certa fluidesa en la sortida però molta més seguretat al darrere. A partir d’ací, els valencians han desaparegut i el Badalona ha estat amo i senyor del partit.
  • Sense punteria. Segon partit consecutiu sense marcar. I no deu ser pas per oportunitats, avui… El Badalona ha tingut ben bé mitja dotzena d’arribades clares per inaugurar el marcador; no ha servit de res. Ni les internades de Robert, ni els xuts d’Aly o Ciércoles -els dos molt bé, per cert- ni la lluita de Serramitja, ni la insistència de Néstor Querol o d’Albarrán han servit per perforar la porteria visitant. Fins i tot una centrada enverinada de Maestre s’ha acabat estavellant al pal. No hi havia manera. Preocupant? No, però avui hem vist que Serramitja encara no està al 100% i que Marc Cosme està massa relegat a revulsiu d’urgència… D’Adri Rivas, per cert, potser n’esperàvem més protagonisme tenint en compte el seu començament de lliga i el desequilibri que aporta quan salta a la gespa. Han passat deu jornades i encara no tenim una davantera definida. Temps al temps.

Jornada 10. Badalona - At. Saguntino

Ben poquet ha proposat el Saguntino, sobretot a la 2a meitat

AMUNT BADALONA


AT. BALEARS 0 BADALONA 0

Escapulats,

La majoria signàvem l’empat, i empat ha sigut. Com no podia ser de cap altra manera, i seguint fil per randa els cànons que imposa la categoria, el marcador inicial ha acabat sent el final: 0-0. El Badalona supera amb nota el primer test balear i grata un puntet de Son Malferit, un dels camps més complicats del grup on curiosament l’Atlètic encara no hi ha guanyat, però que sempre és un dels escenaris temuts a l’hora d’agafar l’avió. El partit, força igualat, no ha estat pas avorrit, però tampoc cap meravella de joc combinatiu: ni el terreny ho permetia ni era el nostre objectiu. Els de Manolo González s’han mostrat molt ben plantats damunt la gespa i els locals amb prou feines han tingut un parell d’ocasions franques. Els nostres tampoc no s’han prodigat en atac, tot i que sí que hem gaudit d’alguna aproximació interessant a la contra o a partir de xuts de mitja distància. La pólvora, però, ens l’havíem deixada a l’aeroport. Un altre empat de molt mèrit a fora (com els de Sabadell i Alacant) que hem de tornar a fer bo diumenge que ve a casa contra el Saguntino. Una quarta victòria ja sí que desprendria una forta, dolça flaire de playoff…

 

  • Porteria a zero. Feia més d’un mes que no deixàvem sec el rival (des del 0-0 a la Nova Creu Alta), i la veritat és que ja tocava. No en va tenim un registre massa inflat (12 gols en 9 jornades), a gairebé gol i mig per partit i entre les cinc pitjors defenses de la lliga. Ara bé, segur que tots preferim tenir molts punts i gols encaixats que no pas al contrari, no? Millor el 5-2 contra l’Aragón que el 0-0 d’avui, oi? El Badalona d’aquesta temporada sembla que oferirà un perfil diferent i que donarà més feina als encarregats de l’electrònic. En tot cas, sempre va bé tornar als bons costums defensius i que Morales tregui un guant miraculós per salvar-nos al tram final. Bona feina!
  • Davantera tartamuda. Novetats ofensives a Palma: Rubén Enri tornava a la titularitat acompanyat de Néstor Querol (que apunta a fix indiscutible si està bé físicament) i Kilian Durán als flancs. Us ha sorprès l’absència d’alguns noms habituals a l’atac escapulat? Tot i que l’exjuvenil de l’Espanyol hi ha posat ganes i feina, el cert és que ha estat força desafortunat en la rematada, i avui el perill groc ha arribat a comptagotes i més aviat des de la segona línia. De fet hem combinat força bé a la zona de 3/4 però, per contra, no hem tingut el dia a l’hora de concretar-ho… Esperem que d’ací una setmana a l’Estadi contra el Saguntino, un altre conjunt rocós però que enguany també ha rebut 12 gols, ens torni la vena inspirada.

El pitxitxi Oliva no ha pogut signar el gol de l’ex… | Foto: Guiem Sports

AMUNT BADALONA


BADALONA 4 PEÑA DEPORTIVA 1

Escapulats,

El Badalona continua intractable a Montigalà i avui s’ha desfet sense problemes de la Peña Deportiva, en un altre matx vistós i que hauríem pogut sentenciar en una primera meitat en què els nostres han perdonat massa i ho han hagut de compensar a la represa, quan Lacruz ha obert la llauna i l’expulsió de Selfa ens ho ha posat tot molt més fàcil. La matinal ens ha tornat a deixar bones sensacions i serveix per rescabalar-nos de l’ensopegada de diumenge passat a Peralada, demostrant que a casa serem un os molt dur de rosegar. Ara bé, l’equip encara sembla una mica descompensat entre la davantera i la defensa, i la recaiguda de Robusté enfosqueix una mica més el panorama. En tot cas, 12 punts de 24, els mateixos que la temporada passada a aquestes alçades, i zero angoixes. Seguim.

 

  • Golejada i amunt. El Badalona ja és un dels conjunts més golejadors del grup amb 13 dianes (només ens superen l’Elx, el Mestalla i el Mallorca), i crec que mai havíem viscut un registre de 9 gols en dos partits consecutius a casa… No tot són flors i violes, però: la mala notícia és que amb 12 gols encaixats només estem per davant del Peralada (13) i del Deportivo Aragón (18), tots dos en descens directe. De moment la dinàmica de l’equip apunta a una estructura massa binària, potser: facilitat per fer gols i generar perill (sobretot per banda) però, al mateix temps, massa fragilitat al darrera. De fet, avui hem tornat a pecar de concessions defensives que els de Santa Eulàlia des Riu no han castigat. Diré el mateix que ara fa 15 dies: s’han de corregir i no ens les podem permetre davant rivals de més entitat.

 

  • Un Robusté poc robust. El de Vilassar tornava avui a la titularitat i ha tingut unes quantes intervencions de mèrit (la seva presència sempre és tota una garantia a la saga). Malauradament, en un mal gest al terra, al tram final de la primera part, s’ha tocat el genoll, ha sortit pel seu propi peu de la gespa i ja no l’ha tornada a trepitjar. Una autèntica llàstima, perquè en Miquel és un dels preferits del públic i un dels nostres puntals al darrere: es tracta, sens dubte, d’una baixa molt sensible. Si bé la lesió no té res a veure amb la que el va torturar la temporada passada i encara no en coneixem l’abast, no seria alarmista pensar que aquesta campanya haurem de conviure amb l’amenaça que pugui recaure en cada partit. Molta força, Robus!!!

Jornada 8

Els de Manolo González han creat molt perill a partir de centrades laterals

AMUNT BADALONA