Monthly Archives: Agost 2017

ELCHE 5 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona va ser esclafat diumenge a Elx, en un partit en què no va tenir absolutament cap opció i que faríem bé d’oblidar com abans millor per no caure en el pessimisme i, sobretot, evitar treure’n conclusions precipitades… Els il·lictans són, sens dubte, un dels monstres de la categoria, però caure d’aquesta manera contra un rival de la teva lliga no està mai justificat, i esperem que no serveixi d’avís a navegants… De la mateixa manera que dèiem que el Bada havia donat bones sensacions en la primera jornada, la segona no ens pot deixar més que preocupació. En tot cas, encara no hem acabat ni tan sols el mes d’agost, i el crèdit d’aquest equip dona per a molt més. Demà dimecres, sense anar més lluny, tenim l’ocasió perfecta per rescabalar-nos contra el mateix oponent a la Copa del Rei. Hora de fer el cor fort.

  • Golejada de rècord. El 5-1 al Martínez Valero és la derrota més àmplia encaixada mai a la 2a B des del nostre debut l’any 2004. En aquestes catorze temporades a la categoria de bronze, les nostres desfetes més sonades havien estat com a locals, al vell Centenari, i totes dues per 0-4: contra el Barça B (2005) i contra el Yeclano (2013).
  • Moro. Tan injust era centrar totes les crítiques en ell pel gol de Jorge Félix en l’estrena davant el Lleida com fer-ho ara pels cinc que va rebre diumenge a Elx. Quan s’encaixen cinc gols en un partit s’ha de mirar més enllà de la porteria, ja que el problema, molt més greu, és de fragilitat defensiva. Açò és el que ens hauria de neguitejar ara, independentment de si enguany el paper de Morales hauria d’anar decaient, com semblaria natural, en favor d’un relleu progressiu per un porter més jove i amb projecció.
  • Equip. Aquest és el concepte que ara mateix ens hauria de preocupar més. I no tan sols perquè aixecar-se d’un 5-1 no és fàcil, sinó perquè, a diferència d’altres estius, sembla que enguany la plantilla no acaba de transmetre tan bones vibracions com ens agradaria. Potser és per la -inevitable?- marxa de jugadors clau i la incògnita de les lesions encara sense esclarir, però quan només queden tres dies de mercat, podem estar d’acord que a l’equip li manca un plus. Davant i darrere.
  • Tempesta després del naufragi. Normalment són les inclemències les que causen un naufragi però, en aquest cas, ha estat l’enfonsament de la nau escapulada el que ha desencadenat els llamps i els trons (mediàtics, en aquest cas). La mar de fons ve de lluny, i ja sabeu que Manolo González no es talla un pèl a l’hora de demanar el cap de qui sigui. Mala peça al teler si tan d’hora es tracen línies entre amics i enemics. Sotsobri o no el vaixell, encallem o no a les roques, al final els soferts mariners sempre som els mateixos…

Jornada 2. Elche - Badalona

Mig Badalona, pels terres a Elx. | Foto: Elche CF

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 LLEIDA 1

Escapulats,

El Badalona es va estrenar ahir a la lliga sense poder repetir el resultat que va aconseguir ara fa un any davant el mateix rival i a només uns metres de distància. Malgrat no sumar els tres punts, podem qualificar aquest empat com a bo si tenim en compte la imatge oferida contra un rival d’entitat i, sobretot, l’alçada de temporada en què ens trobem. Va ser un partit vistós, a estones frenètic i que en part va contradir la dinàmica típica d’aquestes jornades, amb poca fluidesa i massa cansament a les cames. Cap dels dos equips no va controlar del tot el joc i qualsevol podria haver-se endut la victòria, amb domini intermitent i força ocasions clares per a uns i altres. Al final, un just puntet per banda i ara ja amb la vista posada en el doble enfrontament de la setmana vinent davant l’Elche; primer a la lliga, al Martínez Valero, i després a la primera ronda de la Copa del Rei, ací a Badalona. 

  • Porteria. Sens dubte, la demarcació més assenyalada d’ahir, ja que el gol de Jorge Félix arriba amb un xut ajustat al pal molt llunyà i en què Morales es va estirar una mica tard. També és cert que l’atacant madrileny va avançar sense gaire oposició fins a la zona de tres quarts, i que la nostra línia defensiva tampoc no va aturar-lo a temps, però al camp semblava ben clar que el cèrber barceloní podria haver fet més per evitar l’1 a 1… En principi, aquesta temporada la figura de Raúl Marqueta hauria de contrastar amb la de Luis Arellano l’any passat (el veneçolà és l’únic jugador de la 16-17 que ara mateix no té equip). Sense voler fer-ne llenya —l’experiència dels 40 anys i, sobretot, el bon rendiment de Moro fins ara estan fora de tot dubte—, trobo que enguany seria bo que el nostre porter suplent sigui més porter que suplent.

 

  • Defensa. Segurament, la línia més insegura ahir. Amb Moyano i Álvaro Vega a l’eix, semblava que ens faltava un xic de claredat en la sortida de pilota i poca contundència en els espais curts, tot i que en l’últim moment s’avortava el perill i, per sort, els rematadors del Lleida van estar negats la tarda d’ahir, desaprofitant algunes posicions clares a boca de canó… Als laterals, Albarrán va estar correcte a la dreta i Parera molt bé a l’esquerra, tot i que molts ens preguntem si en aquesta posició no perdem el potencial d’un dels grans descobriments de la campanya anterior. Esperem, en tot cas, que no sigui senyal que Maldonado no té prou nivell o que anems curts en aquesta demarcació, almenys quan juguem amb línia de quatre.

 

  • Mig del camp. Zero sorpreses i la consistència habitual. Al pivot, el tàndem Maestre-Lao garantia pocs desequilibris visitants (excepte durant el tram final, ja amb Agudo al camp) i, malauradament, també poca creativitat. Aly Coulybaly serà titular indiscutible si no pateix cap recaiguda, i el mateix podríem dir de Juanjo Ciércoles, amb un estat físic, en principi, més dubtós. El que és segur és que la seva entrada va aportar-nos equilibri, pausa i força més claridivència de cara a porteria.

 

  • Davantera. A banda de la nova mostra d’encert rematador del jove Enri i l’energia d’Adri Rivas,  tant Robert Simón com Rubén Sánchez van posar-hi més ganes que encert, tot i que no em van desagradar pas. Ara bé, sembla evident que cap d’ells està cridat, a mitjà termini, a ser un primera espasa. Querol i Lacruz haurien de ser els extrems de garanties, mentre que Cosme (?) i un darrer fitxatge en la posició de ‘9’ també s’espera que siguin la referència a dalt, amb permís d’un Marcel Serramitja que ahir va actuar de revulsiu i que a ningú no hauria d’estranyar que s’acabés apropiant dels registres golejadors…

Jornada 1. Badalona - Lleida Esportiu

Xafogor i Estadi mig buit en l’estrena de la lliga 2017-18

AMUNT BADALONA