Monthly Archives: febrer 2017

BADALONA 1 VILLARREAL B 0

Escapulats,

S’havia de guanyar i es va guanyar. Per enèsima vegada aquesta temporada, traiem la grapa i no fallem en el moment decisiu. I és que la cosa feia força pujada quan, just abans d’encetar el famós Tourmalet, arribaven dues derrotes consecutives a la lliga contra rivals de mitja taula. Sí: just quan l’equip semblava més cansat i la fe de molts trontollava, aquest Badalona s’alça al crit de “Aquí estic jo” i encadena dues victòries consecutives contra rivals directes i màxims perseguidors a la taula. Dos equipassos a qui deixem a més d’un partit de distància i amb l’average a favor. Pim-pam. Quasi res. Queden 11 jornades i si no hi ha un daltabaix a Alcoi diumenge que ve, els de Manolo González s’han guanyat a pols la condició de favorits per disputar les eliminatòries per l’ascens. De Matrícula d’Honor.

  • Salvats al mes de febrer: Ahir vam superar la barrera psicològica dels 45 punts i, per tant, ja podem assegurar que tenim la salvació a la butxaca. No és broma: convindria no oblidar tot el que vam patir la temporada passada i la dificultat que sempre té assegurar la categoria. I si no, mireu com està la part baixa, amb pressupostos com Cornellà, Sabadell o Llagostera que ja oloren el socarrim. Per cert! Ara mateix ja hem sumat més punts a la segona volta (13) dels que havíem sumat a la primera després de la jornada 8 (12). Qui ho havia de dir?
  • Càbales per dalt: Entrem definitivament al tram final de la temporada, els famosos “10 últims partits”, i la situació és més que bona. En llocs de play-off des de fa moltes setmanes i més a prop de disputar-li la tercera plaça al Mestalla que de consultar el retrovisor per controlar a Hércules i Villarreal, a qui hem tombat consecutivament i guanyat l’average particular. Ens queden sis sortides (Alcoyano, Mallorca B, Gavà, Sabadell, Mestalla i At. Levante) i cinc enfrontaments a casa (Balears, Cornellà, Barça B, Llagostera i Eldense). A tenir en compte que són dos partits a l’Estadi contra rivals de la zona alta (Barça i Balears) i dos com a visitants (Alcoyano i Mestalla). A més, les últimes dues jornades seran contra dos equips que potser ja són carn de Tercera: Eldense a casa i At. Levante fora.
  • Els millors contra els millors: Ara mateix, si una estadística parla per si sola a l’hora de demostrar per què estem on estem, aquesta és la dels punts obtinguts en enfrontaments directes contra els equips de dalt. Fent un repàs als sis primers classificats el Badalona és, junt amb l’Alcoyano, el que més punts ha sumat en duels directes: 15 de 21 possibles. Barça B i Mestalla n’han fet 13 de 24, mentre que el Villarreal B es queda en 7 de 24 i, en una xifra reveladora i molt comentada a Alacant, l’Hércules només n’ha rascat 1 (precisament a Montigalà…) en vuit partits disputats.

jornada-27-badalona-villarreal-b

Molt bona entrada ahir a Montigalà; l’Estadi feia goig!

AMUNT BADALONA

Anuncis

HÉRCULES 1 BADALONA 3

Escapulats,

Doncs no. No tirem la tovallola. Després d’unes setmanes complicades, amb quatre derrotes en sis partits, el Badalona treu la seva millor versió, quan alguns el donaven per mort, i s’emporta els tres punts d’Alacant amb una actuació memorable, que serveix per arrabassar-li la quarta plaça a l’Hércules i retornar a les posicions de play-off tan sols una setmana després d’haver-ne estat foragitat. Comencem el famós ‘tourmalet’ de la millor manera possible, amb un cop de puny damunt la taula i demostrant a tothom que no ens rendim. Ara, una altra setmana gran a Montigalà amb les visites de Fuenlabrada, dimecres, i Villarreal B, diumenge. Aquest equip encara no ha dit l’última paraula.

  • Tornem a l’A-B-C: Diuen que, en l’esport, quan les coses no et surten has de recapacitar, mirar enrere i tornar a començar amb la base d’allò que saps fer bé. Avui el Badalona ha tornat a estar bé al darrere (podem dir que el gol encaixat ha estat gairebé de casualitat) i a partir d’ací ha construït el triomf al Rico Pérez, un camp en què no havíem guanyat mai i on ser sòlid en defensa és bàsic per puntuar. Bona senyal de recuperació de cara al les setmanes que vénen.
  • Temible visitant: El Badalona és un autèntic ‘coco’ fora de casa. Amb 5 victòries (només el Barça B en té més, 8) i 21 gols (empatats amb els culés), com a visitants estem tenint un rendiment espectacular que explica bé per què som om som. Ara ens cal tornar a recuperar la confiança a Montigalà, on d’ençà del 5-0 contra l’Sporting ens hem quedat dos partits seguits perdent i sense marcar. Torna una setmana gran, precisament, a casa, amb visites de Fuenlabrada i Villarreal B. És el moment.
  • Març Marçot: Parlant de moments, aquest mes de març serà absolutament crucial per concretar les nostres aspiracions aquesta temporada, tant en lliga com en Copa RFEF. Evidentment, accedir a les eliminatòries per l’ascens és l’objectiu primordial de tots, però estem a 180 minuts de disputar una final a nivell estatal que a més aporta calerons, aixina que tampoc és qüestió de despreciar res. Villarreal B, Balears i Cornellà, a casa, i Alcoyano, Mallorca B i Gavà, a fora, són els sis enfrontaments que, abans de rebre el Barça B el proper 9 d’abril, determinaran a què podem somiar realment aquesta campanya 2016-17. De fe anem sobrats. A totes!!!

jornada-26-hercules-badalona

La defensa escapulada ha estat a l’alçada de nou | Foto: Hércules CF

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 SAGUNTINO 2

Escapulats,

Primers símptomes d’alarma. El Badalona encadena per primera vegada dues desfetes seguides a la lliga i, dels últims quatre enfrontaments, tres s’han saldat amb derrota. El balsàmic parèntesi intersetmanal contra l’Sporting sembla que no ha servit per redreçar el rumb i els de Manolo González encaren amb males vibracions el tram decisiu de la temporada. En tot cas, això no treu que la campanya està sent excel·lent i que continuem vius en tres competicions, la qual cosa, per cert, segurament explica aquesta baixada de nivell general. L’acumulació de partits i lesions, en un equip que no estava dissenyat per fer play-off i ni molt menys per jugar dos partits setmana rere setmana, està passant una alta factura ara mateix. Per tant, peus al terra: el sotrac ens pot servir com un amarg bany de realitat, però mai per renunciar a ser ambiciosos. Hem arribat on hem arribat i ara seria del gènere estúpid deixar-nos contagiar d’una barreja de pessimisme preventiu i por de l’èxit real. L’equip es mereix el nostre suport i nosaltres la seva il·lusió. Amunt!

  • Expulsats del paradís: Feia quasi tres mesos, des de la jornada 15 (20 de novembre; primera derrota per 1-2 contra el Sabadell) que el Badalona no baixava dels quatre primers llocs a la classificació. Teníem un coixí prou bo amb els perseguidors, però enguany hi ha cinc equips que van molt forts i dues derrotes seguides són un peatge massa alt per seguir entre els millors gaire temps. A objectius alts, exigències altes. Resultat: arribarem al Rico Pérez per sota de l’Hércules i el paper de favorits per a ells. Una llàstima, perquè a Alacant hi ha molts nervis. Això sí: si juguem bé les nostres cartes ningú no dubta que tenim prou capacitat per tornar amb un bon botí.
  • I ara què, amb les copes?: Sembla més que evident que la bona trajectòria a les copes està sent una arma de doble fulla. La plantilla no és prou profunda -sobretot tenint en compte les baixes- com per afrontar aquesta càrrega de partits amb garanties. Ara bé, un cop arribats fins ací, a dos partits d’emportar-te’n una (la Copa Catalunya, que no és a les vitrines) i a quatre d’aixecar l’altra (la Copa RFEF, amb quasi 100.000€ en joc), és obligat fer un últim esforç i no renunciar a res.
  • Barça TV: Després de moltes jornades, sembla que aquest diumenge ens quedem sense poder veure el partit del Bada, i això que, sens dubte, era un dels més atractius de la graella. TVC ha optat per oferir el Cornellà-Barça B de dissabte a la tarda, i diumenge futbol sala. El filial culé una setmana més; quina sorpresa, oi? No faré un discurset sobre la funció/responsabilitat d’una televisió pública, però tela marinera. S’entén que els clubs catalans de 2a B venen els seus drets a principi de temporada i accepten el pa que s’hi dóna, però de cara a l’aficionat és força frustrant. D’altra banda, el fet que no hagin fet cap partit a l’estadi deu ser a causa que l’Ajuntament encara no ha fet la feina pel que fa a la concessió de la gestió d’ús a Engestur. Imagino.

jornada-25-badalona-atletico-saguntino

Com la calitja que surava per Montigalà, ahir el nostre joc va ser boirós…

AMUNT BADALONA


EBRO 2 BADALONA 0

Escapulats,

L’Almozara ha pogut amb nosaltres. Ni el suport de la seixantena de betulians desplaçats a Saragossa ha servit per treure res de positiu d’un camp ferèstec i en què el Badalona no s’hi ha trobat còmode en cap moment. De fet, tot ha començat a torçar-se de bon inici, amb un gol molt matiner de  l’Ebro que ha condicionat tot el partit fins al final. Els nostres havien de prendre la iniciativa en un terreny de joc complicat -fins i tot pitjor que Montigalà- que no permetia gaires floritures. A més, una bona acció individual de Chupe a l’hora d’encontre rematava un 2-0 ja massa feixuc… Per acabar-ho d’adobar, al tram final ni tan sols la sort ens ha acompanyat, ja que segurament hauríem merescut, com a mínim, retallar distàncies i acabar de pressionar una mica els locals. Seguim en play-off: ara ja toca oblidar la desfeta i encarar deu dies com a locals molt, molt importants en tots els fronts.

  • Jornada bona, jornada dolenta: Si diumenge passat per a nosaltres tot eren flors i violes a la taula classificatòria, ja que li robàvem punts a tota la zona alta, aquesta passa tot el contrari. Ja som al mes de febrer, entrem en les últimes quinze jornades de lliga i les victòries començaran a vendre’s molt cares a partir d’ara. Sense anar més lluny, feu un repàs als marcadors: els tres primers són incapaços de guanyar i el quart i el cinquè se’nfronten entre si, mentre perseguidors com el Baleares i, sobretot, el Villarreal B, pugen amb força. Hem de mantenir la calma i mirar endavant amb tranquil·litat, però conscients que ningú no ens regalarà res i que el play-off s’haurà de guanyar amb sang, suor i llàgrimes.
  • Mal dia per desbordar-se: Tot i la solidesa demostrada avui per l’Ebro, és curiós comprovar com a casa no hi guanyaven des del 9 d’octubre (2-0 contra el Prat) i encadenaven cinc jornades sense conèixer el triomf. També és veritat que els darrers partits havien estat contra rivals de nivell (empats a casa contra Mestalla, Sabadell, Cornellà, Baleares i Villarreal B; derrota davant el Barça B), però fa una mica de ràbia que hagin trencat la ratxa, precisament, contra nosaltres. Els ebrencs no patiran per baix però tampoc sembla que arribin a temps de reenganxar-se a dalt. En fi, una sortida molt incòmode: a veure si l’any que ve no hi hem de tornar…
  • Deu dies decisius: Mirant ja cap endavant, lliguem-nos bé el cinturó perquè arriben deu dies absolutament crucials per decidir el nostre futur immediat en les tres competicions. Dimecres mateix rebem l’Sporting B (16.30 h; entrada lliure) en la tornada dels quarts de final de la Copa RFEF. Un 1-0 ens serviria per remuntar el 2-1 a Mareo i plantar-nos a les semifinals, on ens esperaria l’Atlético Saguntino. Els romans són, precisament, el nostre proper rival a la lliga, també al Municipal (diumenge a les 17 h), en un enfrontament sense marge d’error si volem mantenir la plaça de play-off. Finalment, dimecres següent, dia 15 (19 h; entrada a determinar), ens visita el Girona en la semifinal a partit únic de la Copa Catalunya Absoluta. Una jornada històrica que ens podria deixar a tir un títol bonic i que no hem conquerit mai en 114 anys d’història, si deixem de banda la 1a plaça al Campionat de Catalunya de 1912. En definitiva, deu dies d’infart i en els quals ens juguem bona part del nostre futur aquesta temporada. Preparats?

jornada-24-ebro-badalona

Retorn avui de la parella clàssica a la medul·lar | Foto: Eloy Molina (CD)

 

AMUNT BADALONA