Monthly Archives: Octubre 2016

BADALONA 0 MALLORCA B 0

Escapulats,

Doncs no, no hi ha manera. Una setmana més ens quedem sense tastar la mel de la victòria i acumulem un nou empat (i un altre a zero…) al sarró. Ja en són vuit a la lliga en onze partits (cinc d’ells sense gols), i aquest empatx, sens dubte, ens està privant d’ocupar unes places de play-off que, per joc i solidesa, ja ens mereixeríem. Açò sí: seguim invictes -els únics del grup- i a la zona alta, i res fa preveure que aquest bloc de Manolo González pugui perdre ni un bri de competitivitat durant el que resta de temporada. Avui el puntet és dels que torna a tenir gust de derrota, però només ens queda continuar remant i confiant en l’equip. Dimecres (20.45h), nova batalla tàctica a Cornellà. Esperem que la sort que ens gira l’esquena a Montigalà ens torni a picar l’ullet lluny de casa.

  • INVICTVS: Ja ens hem quedat sols com a únic conjunt invicte al grup III de la 2a B. Després de la derrota de l’Alcoyano a L’Hospitalet (els riberencs ja s’havien carregat a casa el fins llavors invicte Ebro) només resten tres equips al futbol professional que no coneixen la derrota: nosaltres, la Cultural Leonesa i el Real Madrid. Poca broma.
  • Gols: Un altre any, la gran assignatura pendent. No arribem a la diana per partit, i aquest fet ens està costant massa punts. En canvi, al darrere som, amb el Prat, la millor defensa del grup i una de les cinc millors de la categoria. Està per veure si, davant la lesió de llarga durada de Serramitja, el club acaba apostant per algun fitxatge al mercat d’hivern però, en tot cas, serà d’un perfil mitjà i que s’adapti al nostre joc. De moment Gerard Oliva està fent una feina notable, tot i que sense la recompensa del gol. Bruno Vinicius, en canvi, encara ha de trencar la maledicció. Ara mateix, malgrat tot el que lluita i aporta, les veu quadrades davant de porta i ni tan sols l’acompanya la fortuna dels pals…
  • 19:03: Tal com s’havia comentat a les xarxes, els Betulians -i bona part de la graderia- han iniciat una sonora mocadorada al minut 19 amb 3 segons -coincidint amb l’any de fundació del club- per protestar contra el trist conveni presentat per l’Ajuntament relatiu a l’ús del nou estadi municipal. Em sembla una iniciativa genial i esperem que tingui ressò als mitjans, tot i que dubto que faci gaire efecte a qui hauria de fer-ho… “Gallardo dimisión” i “Este Ayuntamiento no nos quiere” han estat les consignes més repetides, encara que el que feia més efecte era veure els mocadors blancs al vent; crec que no recordo cap imatge igual al camp del Badalona als darrers anys. L’equip és viu i la seva afició, també.

jornada-11-badalona-mallorca-b-escapulat

Els balears no s’han quedat enrere a l’hora de disputar pilotes

AMUNT BADALONA

Dortoka


AT BALEARS 0 BADALONA 1

Escapulats,

Il·lusionats. Aixina ens podem sentir avui, sense falses modèsties, tots els aficionats del Badalona. I no només perquè l’equip hagi sumat la tercera victòria a la lliga després de cinc setmanes sense fer-ho, ni perquè ho hagi fet en un dels camps més complicats de la categoria, ni tan sols perquè segueixi invicte després de 10 jornades… Penso que podem estar il·lusionats per les sensacions que transmet un conjunt lluitador fins al final i que amb una mica més de punteria (entre dimecres i avui hauríem pogut fer 20 gols…) estaria competint braç amb braç pel lideratge. Ja tenim el play-off a tocar i ara mateix, superat un quart del campionat, per què no ens el podem fixar com a objectiu?

  • Beneït 3: Després de cinc empats seguits, el Badalona ha tornat a guanyar a la lliga. Som l’equip amb menys victòries d’entre els 10 primers i, malgrat tot, estem fregant la zona privilegiada. Evidentment aquest fet és gràcies a la nostra principal virtut: cap derrota en 10 jornades. Desconec si amb la Montañesa el míster va superar aquest registre, però el cert és que a 2a B només és a l’abast dels millors.
  • Xifres: Amb el d’avui, José Miguel Morales acumula sis gols encaixats en deu partits (0.6 per matx) i s’ha mantingut imbatut en sis encontres, més que ningú. El Badalona segueix confiant en la fiabilitat al darrere per construir aquest nou projecte, i continua amb una eficiència espectacular (cada gol = 2.6 punts): cada diana pràcticament assegura la victòria, si bé és més que evident que hauríem de millorar la nostra efectivitat al davant. Especialment Bruno Vinicius, que faria bé de sucar ja si no vol començar a obsessionar-se amb el gol. Amb la baixa de Serramitja el brasiler tindrà minuts de sobra i val a dir que, pel que fa a la resta, el seu rendiment està sent impecable.
  • Periscopi: Superades les aigües profundes del ‘tourmalet’, el Bada afronta ara un calendari, sempre sobre el paper, una mica més benèvol. Si alcem el periscopi podem veure el panorama que se’ns presenta fins a finals d’any; exigent però molt engrescador: a la zona alta i vius a les dues copes. Ara bé, per optar de veres a estar entre els quatre primers hem de començar a assegurar els punts a casa, i tant Mallorca B com Gavà semblen rivals assequibles per fer-ho. Abans, però, a gaudir d’una setmana neta i en què ens podem tornar a sentir entre els millors de la categoria. I d’açò feia massa temps, oi?

jornada-10-atletic-balears-badalona

Cinc targetes locals i només una per part nostra aquest matí. Foto: Streaming iFoMo

AMUNT BADALONA

Dortoka


BADALONA 1 ALCOYANO 1

Escapulats,

L’empat com a condemna, sí. El Badalona ha merescut més però torna a sumar d’un en un i a aquest pas les posicions capdavanteres se’ns aniran allunyant, inevitablement, cada setmana que passi. Ja ho diuen: en una categoria tan igualada com aquesta, empatar és pràcticament el mateix que perdre, i el consol de seguir invictes pot començar a ser insuficient per a molts. No per a mi, que sóc optimista: l’equip surt a guanyar en cada compromís i, més que futbol, el que ens manca encert. El play-off, a més, continua a tan sols 3 puntets. La llàstima és l’inevitable discurs que m’assetja de “on seríem ara si…”

  • Efemèrides i xifres: Feia deu anys (10!) que l’Alcoyano no marcava un gol a Badalona. Avui ho ha fet de penal, però ens roba dos punts. Cinquè empat entre ambdós equips a la categoria i cinquè de seguit per al Badalona, que ha empatat set jornades de nou disputades. Déu n’hi dó: açò sí que és ser el ‘rei de l’empat’. Malauradament, esclar. Si dels últims cinc partits n’haguéssim guanyat 2 i perdut 3, malgrat el balanç negatiu, hauríem sumat més punts (6) que no pas ara, invictes (5). Curiós però tant cert com que les gavines volen.
  • Noms: Amb la lesió de Maestre -i després de certa confusió en l’alineació oficial- avui podem destacar l’entrada com a titular d’Aly Coulybaly, Sandro Toscano i Gerard Oliva. Manolo González ha destacat que Oliva “ja està per jugar més minuts”, i ha reconegut que volia pressionar més a l’inici del partit, amb els homes de dalt frescos. Com heu vist l’esquema de joc? No es pot pas dir que siguem un equip conservador o conformista (tot i l’empatx d’empats), sinó més aviat al contrari. La llàstima és que amb menys d’un 20% de victòries no podrem pas aspirar a fer coses grans a la lliga. Ei, i que consti que no li exigeixo pas açò a l’equip, que per a mi està a un molt bon nivell i amb força estones de bon futbol, com en la primera part d’aquesta tarda. Amb el cap ben alt, i dimecres més: invictes i vius en tres competicions, no ho oblideu!

jornada-9

Toni Seligrat i tota la banqueta alcoiana s’han ben afartat de protestar…

AMUNT BADALONA

Dortoka


VILLARREAL B 2 BADALONA 2

Escapulats,

Tal com titulo la crònica, aquest Badalona sembla que no sap perdre. És veritat que ser el rei de l’empat, normalment, no et permet estar entre el grup privilegiat de la lliga però, sense brillar, aquest equip de Manolo González sí que transmet un esperit competititu immens, que no recordàvem des dels temps de l’altre Manolo a la banqueta… De moment, quatre empats seguits a la lliga (‘madrilegem’?) i el tourmalet que ha començat amb dos punts en dos partits contra dos dels millors equips de la categoria. Diumenge vinent rebrem un dels altres ossos, i un altre dels invictes: el clàssic Alcoyano. A veure si podem seguir lluitant i treure més rendiment de Montigalà per tornar a sumar de tres en tres. Ara per ara, però, no podem demanar absolutament res més a l’equip. De deu.

  • ‘Canelazo’: Rubén Canelada ha trigat un parell de mesos a demostrar que es pot guanyar el lloc, perfectament, en aquest Badalona. Al principi de la temporada molts el veien fora del club -ningú no ho desitjava, eh-, però si alguna cosa té el lateral barceloní és que, amb un perfil baix, no deixa mai de treballar. Amb dos competidors de la presència d’Enric Pi i Musa, Canelada no es va deixar impressionar, va confiar en ell mateix i, sense deixar-se anar, ací el tenim: titular a Vila-real. Personalment estic molt feliç per ell i per l’equip: jugadors com ell els vull sempre al meu equip; una peça més que tenim disponible, compromesa i de rendiment 100% segur. A veure si aconseguim que Nils Puchades se sumi a la nòmina…
  • Que l’empat no ens tapi el bosc: Som un bloc molt i molt difícil de batre. Açò està més que demostrat. Ara bé, sis empats en vuit partits és un registre sòlid però sense guspira. Tots tenim la sensació que a aquest Bada li manca encara una marxa i una mica de geni al davant per acabar de colar-se entre els millors. El més important, sota el meu punt de vista, és que els fonaments són allà: equip fort, vestidor unit, les coses clares i gent implicada. Si els que tenen la màgia a les botes, per fi, exploten (Serramitja a banda… els farem una estatueta, als germans?), podrem somiar. De moment, les llavors estan sembrades  i regades… i el camp és fèrtil.

sin-titulo

Serramitja: la imatge de la felicitat in extremis | Foto: VillarrealTV

AMUNT BADALONA

Dortoka