Monthly Archives: abril 2016

MESTALLA 2 BADALONA 0

Escapulats,

Manolo González acostuma a fer gala d’un discurs clar i una molt bona capacitat de síntesi, i avui no ha estat una excepció: “Com tota la temporada, l’equip ha demostrat tenir mancances clares a totes dues àrees; és el que hi ha”. Aquesta frase hauria pogut resumir bona part dels partits del Badalona aquesta temporada: al davant ens costa molt concretar les jugades i, al darrere, el rival ens castiga amb ben poc. Avui ha passat una cosa semblant. Encontre igualat a la primera part, però nosaltres no aprofitem les nostres i ells, sí. A la segona, poc ritme i servim el 2-0 en safata. La derrota no passarà a la història, ja que demà segurament segellarem la permanència per passiva, però de cara a planificar l’any que ve hem d’afinar la punteria (mai millor dit) amb la davantera.

  • Acabem pels pèls: Si no guanyem a Elda la darrera jornada, i sense comptar l’1-0 burocràtic davant l’Huracán del proper cap de setmana, acabarem la lliga amb només una victòria els 10 últims partits. L’equip ha arribat al tram final de temporada ben justet i només l’esperit competititu del nucli del vestidor ens ha permès aconseguir l’objectiu sense excessius patiments.
  • Sempre, sempre el rival més fort: Pocs ho comenten, però cal fer-nos ressò de la mala sort que tenim a l’hora de topar-nos amb els contraris. Gairebé sempre ens hi creuem quan estan més en forma: a excepció de l’Alcoyano, molts equips han coincidit amb nosaltres en el seu millor moment. Excusa? Potser, però també s’ha de tenir en compte!
  • Noms: Curiós el cas d’Òscar Muñoz, que va marcar dos gols el dia del seu debut i que des de llavors (30 de gener) no ha tornat a sucar. David Serrano ha tornat a gaudir de minuts i avui ha estat força actiu al davant; llàstima d’algun pecat de joventut i que no hagi estat regular. En canvi, Enric Pi segurament serà un dels pilars del Bada l’any que ve, cosa molt més dubtosa de dir pel que fa a Sekou i Olmeda, que també tenen contracte per a un any més…
  • Descans: Setmaneta de relax abans de tancar la temporada en 15 dies. Segurament ens salvem matemàticament demà mateix però, si no, ho acabarem de confirmar el proper cap de setmana. En tot cas, el triomf de diumenge passat ens fa mereixedors d’aquest parèntesi. Com que potser és millor esperar a la fi oficial de la lliga per començar a parlar d’altes i baixes, podríem parlar de pronòstics i/o preferències pel que fa als descensos i ascensos. Quins equips creieu que trepitjaran per primera vegada, la campanya que ve, el nou Municipal de Badalona?

20160430 VCF Mestalla v  Badalona

Bona participació de David Serrano a Paterna | Foto: Iván Arlandis (Valencia CF)

[VÍDEORESUM DEL PARTIT]

AMUNT BADALONA

Dortoka


BADALONA 3 BALEARS 0

Escapulats,

Per fi! Salvats!!!

El Badalona va assegurar ahir la permanència (virtualment) amb una victòria força plàcida davant l’Atlètic Balears. Sergio Maestre va obrir la llauna ben d’hora en una jugada d’estratègia (8′) i, ja a la segona part, dues dianes d’un Eugeni estel·lar van rubricar el triomf per acomiadar la lliga com a locals de la millor manera i començar a pensar ja -ara sí!- en la planificació de la campanya 2016/17 i, sobretot, en el nostre il·lusionant futur al nou estadi municipal.

Vull felicitar tota la família escapulada, des de la integritat dels jugadors de la plantilla fins al cos tècnic, passant pel personal del club, els voluntaris, assistents i també tota la Directiva. I, com no, els socis i aficionats, que aquesta campanya han patit més del desitjable i no han tingut gaires alegries, certament, ni dins ni fora del camp… Però que no han fallat mai!

Ara toca acabar l’any amb el cap alt, descansar i preparar-nos per a temps millors. Ens ho mereixem.


  • A la setena va ‘sa bona’: Novè triomf a la lliga després de sis jornades sense sumar els tres punts. Aquesta mala dinàmica ens havia espantat més del compte i, de fet, de no haver guanyat ahir el panorama se’ns hauria pogut complicar de debò, fins i tot amb els famosos ‘punts fantasma’ de la jornada 37. És cert que als d’abaix també els costa moltíssim guanyar, però la veritat és que pel meu gust enguany hem jugat una mica massa amb foc, ‘à la’ Piti Belmonte.
  • Maquillatge casolà: Amb la victòria d’ahir i la ‘fictícia’ del 8 de maig davant l’Huracán, el Bada acabarà amb sis partits guanyats a casa en 19 jornades i un total de 27 punts com a locals. Hauran volat 30 punts de Badalona. Una autèntica animalada. Sort del bon paper fora de casa. Aquesta temporada la brometa de Montigalà hauria pogut convertir-se en la nostra tomba.
  • Numerets: La d’ahir també va ser, per cert, la victòria més àmplia a la lliga (no comptem el 4-1 davant el Pobla de Mafumet en la Copa RFEF). El Bada no guanyava per més de dos gols de diferència des del 30 de març del 2014 (3-0 contra el Reus al Centenari) i no feia tres o més gols des del 3-4 al camp del Mallorca B, el passat 3 de maig. Déu n’hi do, eh? Aquesta campanya no hem vist gaires excessos, no…
  • Adéu, Eugeni, adéu: Pels que encara no ho sabíeu, segurament ahir vau veure l’últim partit en directe d’Eugeni Valderrama vestint d’escapulat. Tothom sembla tenir coll avall que el tarragoní marxarà aquest estiu, com no podia ser d’altra manera, i que el seu destí pot ser, probablement, el filial del Barça. En aquest sentit, què voleu que us digui: agraïm els serveis prestats i felicitem la gestió de la direcció esportiva per haver cregut en un jugador que semblava que anava de capa caiguda després de rescindir amb el Sevilla i passar sense pena ni glòria per Lleida. N’Eugeni ha anat de menys a més i s’ha consolidat com el pilar fonamental del Bada en la creació -especialment sense Ibón Gutiérrez-, a més del seu màxim golejador. Amb només 21 anys, ell ja ha demostrat que té potencial per jugar molt més amunt. Potser sap un pèl de greu el que diré, però el cert és que veure un nano amb el seu futur jugant al ‘futbolí’ de Montigalà fa una mica de pena… El Badalona li ha donat molt a n’Eugeni: confiança plena, un trampolí i un aparador de primera perquè pugués demostrar del que és capaç. No obstant açò, ara, un cop aixecada la llebre, un cop ell s’ha fet un nom entre els poderosos, molt em temo que ja no el podrem retenir. En tot cas: Gràcies per tot!
  • Equip: També pot semblar una mica injust recordar-nos només d’Eugeni amb la gran actuació, ahir, de tot l’equip. Homes com Morales, Grima, Akrong, Amantini, Canelada, Maestre, Lao… En definitiva: la columna vertebral que ha aguantat l’equip al llarg de tota la temporada i que, sobretot al darrere, han pogut compensar les apostes fallides al davant aquest estiu. No us perdeu la roda de premsa que fa Manolo González encabat el partit i en què -a banda de disparar amb bala de plata contra l’exencarregat del futbol base, Ramon Díaz-, reconeix com ha vist la planificació que han fet de la plantilla, assumint els errors i els encerts.
  • I ara, què?: Doncs ara ja sí que toca. Amb dos desplaçaments intranscendents al País Valencià (Paterna i Elda), ens podem centrar tots en el seguiment de les obres del futur estadi municipal. De moment veig difícil que s’avanci la data anunciada per part del govern municipal de gener del 2017, però el club confia que l’Ajuntament faci les coses bé -per una vegada- i acceleri els plaços. Açò afectarà decisivament la confecció de la plantilla de l’any que ve i també el dia a dia dels socis però, en tot cas, ho podrem mirar amb calma i debatre’n tranquil·lament sabent que el nou estadi s’inaugurarà, de totes totes, amb el Bada a 2a B. Un èxit de tots!

Jornada 35. Badalona - Atlètic Balears

Una de les poques matinals plàcides de futbol aquest any a Montigalà

AMUNT BADALONA

Dortoka


SABADELL 1 BADALONA 1

Escapulats,

De puntet en puntet arribarà la permanència, tal vegada, però de moment els nostres ens estan fent patir de valent… El Badalona va rascar un valuós empat de la seva visita a la Nova Creu Alta, un camp propici en què fa més de deu anys que no perdem i d’on ahir en vam sortir amb vida després d’un inici de partit desastrós. Afortunadament, Morales va salvar la tarda aturant un penal i evitant el 2-0 tot just al minut 8, quan el Sabadell ens estava passant literalment per sobre. Per fi la sort ens somriu enguany en un partit… De fet, una bona estoneta de futbol ens va servir per empatar -nosaltres sí- des dels onze metres i, a la segona meitat, amb superioritat numèrica, encara vam patir per mantenir el marcador. El punt aconseguit val el doble si tenim en compte els sorprenents resultats a la zona baixa, però diumenge que ve, en el darrer partit de la temporada a casa davant l’Atlètic Balears, no val res més que no sigui la victòria.

  • Descens Roent: L’únic dels nostres perseguidors que ha perdut ha estat, sorprenentment, L’Hospitalet. De fet, els set últims classificats (Huracán a banda) han sumat més punts que els set primers. Males notícies. Les coses s’estrenyen per baix, tothom s’hi juga molt a cada partit i ara ja sí que sumar cada punt costarà Déu i ajuda.
  • Bona campanya fora: Amb l’estadística ja equilibrada (17 jornades a casa i 17 a fora), es confirmen les sensacions: el Bada només ha sumat tres punts més a casa (21) que a fora (18). Les xifres lluny de casa són d’equip de zona alta, però a Montigalà hem fet pena, més aviat. La dada més reveladora, per a mi, són els gols marcats: 15 com a visitants i tan sols 12 a com a locals. Registre desolador que explica per què som on som.
  • Noms Propis: Dels jugadors de camp, Eugeni va tornar a ser el millor, demostrant que, en terrenys de joc oberts, el seu futbol marca diferències a la 2a B. Més enllà de l’esquema inicial amb Perona, Maestre i Lao a la medul·lar i Olmeda i Serrano com a extrems (plantejament interessant que no va quallar), l’autèntic protagonista va ser José Miguel Morales. Aturar un penal pot tenir més o menys transcendència durant un partit concret, però avui m’agradaria referir-me a l’actuació global d’en ‘Moro’ durant tota la campanya. Solvència i seguretat, podríem resumir. Potser no és un 10 en res, però és un 7-8 en tot. Aposta arriscada a l’estiu, amb l’allargada ombra de Marcos sempre present, però un dels pocs encerts totals en la planificació de la plantilla 2015/16. Parlant d’açò, podem confirmar que Joaquín Calderón no és el germà bessó d’Edu Silva…
  • Permanència: No puc entendre l’obsessió d’alguns per donar la lliga per tancada. Resten encara tres partits per disputar i, com a mínim, tres punts per sumar, encara, si no volem patir més del compte. És cert que som els millors situats per salvar-nos i els únics de sota que encara han de recollir els 3 punts de l’Huracán, però compte amb la complaença: Estem a només 3 punts (4, per average particular amb l’Olímpic) de cremar-nos els dits. Zero confiances.
  • Baleares: Diumenge podem acomiadar la temporada amb un bon regust de boca guanyant el Baleares i segellant l’objectiu de la salvació. Els palmesans són un molt bon equip i s’hi juguen l’honor i la Copa del Rei, però nosaltres hem de demostrar que ens hi va molt, moltíssim més. De moment el club ja ho ha fet fixant l’entrada general a 3€. Tres punts, tres euros. No hi ha excusa!

Jornada 34. Sabadell - Badalona

Els davanters arlequinats ens van dur de corcoll durant tot el partit… | Foto: Roger Benet

AMUNT BADALONA


LLOSETENSE 0 BADALONA 0

Escapulats,

Empat sense gols del Badalona a Lloseta, en un partit estrany, força mogut i que ens deixa amb unes sensacions també una mica ambivalents. La primera part ha estat de manual: d’equip gran que juga al camp del cuer (Huracán a banda) i que el tanca al darrere amb una allau d’arribades i ocasions de gol. Per desgràcia, i com ja estem acostumats aquesta temporada, no hem obert la llauna i a la segona meitat el panorama ha estat ben diferent. Vaja, de fet, el Bada ha desaparegut del mapa, els locals han collat a la desesperada i han gaudit de diverses opcions per marcar. Al final encara hem hagut de donar per bo el puntet sumat a Es Puig… La salvació és una miqueta més a prop, però només hem complert els serveis mínims. La bona notícia: una setmaneta menys perquè acabi l’agonia.

  • Per baix, tot igual: Ningú per sota de la 8a posició ha aconseguit guanyar aquesta jornada, i els últims set classificats han empatat. Així és fàcil entendre perquè, a la zona baixa, la cosa no es mou gaire. Bé, sí que es mou: queda una setmana menys per acabar la lliga i cap dels nostres perseguidors ens retalla punts. A la terra dels cecs, el borni és el rei…
  • Bicefàlia: Algú és capaç d’explicar l’enorme diferència entre el Bada de la primera meitat i el de la segona? Al principi semblava que allò seria un passeig militar i a la represa els llosetins ens han pintat ben bé la cara. Veníem avisats que no era un rival fàcil, però no em vull ni imaginar l’ànim de molts si haguéssim perdut avui. Suposo que el 0-0 és el que passa quan s’enfronten dos equips negats de cara a porta. I, al capdavall, per açò són on són, oi?
  • Noms Propis: La baixa de Maestre ha trastocat una mica l’esquema de joc, i aquest matí hem vist un onze inicial curiós amb Amantini, Akrong, Carroza i Perona junts damunt la gespa. Tot i la manca de creativitat, la primera part ha estat un vendaval, així que l’aposta ha sortit bé. M’han agradat molt, defensa a banda, tant Òscar Muñoz com Eugeni, tot i que a l’ex del Cornellà se li comença a podrir la pólvora… Gran notícia, per cert, el retorn de Rubén Canelada, i pel que fa a Morgado, l’expulsió reflecteix que ja fa molt de temps que aquest jugador no se sent gens còmode al camp. El podrem recuperar?
  • Sabadell: Segon desplaçament consecutiu, i dels complicats. Segurament és el pitjor moment de la temporada per anar a la Nova Creu Alta, amb uns arlequinats en estat de gràcia i que voldran sumar per optar a tenir plaça a la Copa del Rei de l’any vinent. Normalment ens és un estadi propici, i per les seves dimensions podrem treure profit d’homes de toc com Eugeni, Pi i Serrano. Ara bé: signem l’empat amb els ulls clucs, oi?

Jornada 33. Llosetense - Badalona (0-0)

Mingo ha salvat el Llosetense d’una golejada al primer temps… | Foto: Mª Glori Pons

AMUNT BADALONA