Monthly Archives: febrer 2016

AT LEVANTE 1 BADALONA 2

Escapulats,

Per fi el pas al front. El Badalona no va fallar a Bunyol i, tot i tenir-nos amb l’ai al cor durant 60 minuts, va saber mantenir els nervis a ratlla i tirar endavant un compromís en què no es podia fallar. Admetem-ho. Ho podem dir: D’haver perdut ahir, i a manca de deu jornades -els famosos i decisius deu últims partits- se’ns podien complicar força les coses. Quan Traver, amb un servei de falta afortunat, avançava l’Atlético, a alguns ens començava a venir la fluixera… Ara bé: els de Manolo González estaven plenament mentalitzats i l’empat va caure com fruita madura. Ja era un resultat de mínims però ahir, per fi, la sort va recompensar el nostre esforç amb un gol als instants finals que es tradueix en tres punts que ens donen un baló d’oxigen enorme i que al final de lliga poden ser ab-so-lu-ta-ment decisius.

  • La victòria va escassa: Per al rei de l’empat, guanyar és un luxe cobejat! El d’ahir és el setè triomf de la temporada (en 27 partits) i el quart fora de casa. No crec que estranyi ningú que haguem guanyat menys partits a Montigalà que lluny de Badalona… De fet, dels 33 punts que tenim el repartiment és quasi al 50%: 17 punts com a locals i 16 com a visitants. Cal recordar que feia ja 7 jornades que no sucàvem (10/1: 2-0 vs. Olímpic) i que, malgrat el nostre bon rendiment fora, no hi guanyàvem des del passat 15 de novembre (0-1 al Miniestadi). Trenquem, aixina, una ratxa forta al darrere però una mica infructuosa al davant.
  • Taula: No cal dir que aquests punts ens vénen com aigua de maig. A l’espera que es confirmin la resta de resultats de la jornada seguirem mantenint, com a mínim, la distància de 6 punts respecte el descens i haurem deixat tocat de mort un dels rivals directes de baix. Per cert, dels que tenim per sota només ens queda per jugar contra el Llosetense (J.33) a Mallorca. A banda dels balears, encara per decidir, tan sols tenim perdut l’average particular contra L’Hospitalet.
  • Penals: A Bunyol ens van assenyalar tot just el segon penal en tota la lliga, els dos lluny de BadalonaEl primer el va fallar Manu Balda a la Pobla de Mafumet… Eugeni Valderrama, que aquell dia es va quedar amb les ganes, s’ha hagut d’esperar més d’una volta (!) per a poder prendre la responsabilitat des dels onze metres. Amb suspens, sí, però no va fallar i continua creixent com un dels pilars del Badalona de present… i esperem que també de futur.
  • Betulians: De traca els 37 escapulats que es van desplaçar a terres valencianes per donar suport a l’equip. Com ja es tradició, a més (recordem el 2-3 de l’any passat a Vila-Real), l’equip va respondre amb la victòria i tant Manolo González com els jugadors ho van agrair donant-los les gràcies pel seu suport al final del matx. Com veieu, no estem tant morts com alguns es pensen!

Jornada_27_Atltico_Levante__-_

Ibón Gutiérrez va tornar a ser clau. El basc ja és imprescindible.

 

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 0 HÉRCULES 0

Escapulats,

De vegades a la vida costa tocar de peus a terra. De vegades a la vida costa mirar-se al mirall i no agradar-te, o veure que ja no estàs per a grans gestes. De vegades costa ser mínimament realista i reconèixer que, simplement, no ets (no pots ser!) entre els millors. Però… tant? Per què ens costa tant d’admetre que enguany el nostre objectiu és simplement salvar la categoria? Per què marxem capcots després d’un empat a casa contra un dels equips més potents de la categoria? Ahir Manolo González deia en roda de premsa que ell sempre vol guanyar i que per çò el punt sumat davant l’Hércules no el satisfeia, però que estava content amb l’equip; per l’esforç, per la intensitat, pel treball… El Bada no “xuta”, a casa; és veritat. Ara bé: ens hem d’autoflagel·lar? A punt d’encarar la recta final, som en una posició relativament còmoda i els nostres jugadors ho donen tot sobre la gespa. Què més podem demanar? Jo, com a mínim, res. Aplaudir i serrar les dents fins al final. Ja queda una setmana menys.

  • Empatisme: Tornem amb la dada: El Badalona és, juntament amb l’Olot, l’equip que més ha empatat del grup (12 igualades). Només hi ha dos equips -al grup IV- que han empatat més que nosaltres: el Marbella (14) i el San Roque de Lepe (15). A més, amb 8 empats com a locals només ens superen els de la Costa del Sol (9). Ras i curt: a Montigalà hem empatat el 57% dels partits i, d’aquest 57%, el 63% han estat taules per 0-0. Difícil il·lusionar-se amb aquest panorama. Cert.
  • Gols: Seguim amb les nostres pírriques xifres a casa. Només hi ha un equip en tota la categoria que hagi fet menys gols com a local: el Recreativo de Huelva -també al grup IV-, amb 8 dianes al Nuevo Colombino. Ara bé, com a mitjana, som els pitjors de tota la 2a B (0,64 gols per partit a Montigalà).
  • Defensa: Al darrere, però, continuem sent dels millors. Costa molt que ens marquin i quan Amantini i Akrong estan centrats -imperial ahir el ghanès- són pràcticament infranquejables. Morales també es troba en un moment dolç, i què podem dir de Fran Grima, ahir altre cop excel·lent. Enric Pi al carril esquerre, sense Canelada, una garantia de 10.
  • Creació: Els problemes arriben al davant. Aquest equip, simplement, no es troba còmode a casa. Ja fa temps que ho hauríem d’haver acceptat i mirar cap endavant. Poca cosa en traurem de positiu, del joc a Badalona. Només val sumar. Fora de la pilota aturada i el voluntarisme i rauxa d’Eugeni, Morgado o Sekou (Òscar Muñoz es va trobar molt a faltar, ahir), ens costa Déu i ajuda generar ocasions…
  • El que tenim: L’empat d’ahir és molt bo si tenim en compte qui teníem al davant i la resta de resultats; mantenim la distància amb els rivals directes i augmentem un puntet el marge respecte el descens, amb una jornada menys. Average guanyat a Xàtiva, Olot i Pobla; perdut amb L’Hospi i a lluitar amb el Llosetense i l’Atlético Levante.
  • El que ens espera: Animem-nos amb una mica de futbol-ficció: Dels 11 partits que ens queden, només dos els jugarem contra rivals que es troben per sota nostre, i ambdós seran fora: Atlético Levante (J. 27) i Llosetense (J.33). No cal dir que és vital no perdre cap d’aquests dos duels (i sumar, com a mínim, quatre punts, diria jo). Començant, esclar, per aquest dissabte a Buñol, en el partit més important en el que portem de temporada. No es pot fallar: els que pugueu, animeu-vos a viatjar amb els Betulians! Us he de confessar que fa una mica de basarda repassar el calendari que ens queda. Ara bé, si d’alguna cosa estic segur és que ens en sortirem. Tenim els jugadors i el cos tècnic per aconseguir-ho. La pregunta és: i els aficionats, estarem a l’altura?

Jornada 26. Badalona - Hércules

Una altra matinal sense gols al Municipal…

 

AMUNT BADALONA


OLOT 1 BADALONA 1

Escapulats,

Els més negatius diran que ahir només vam salvar els mobles, que no fugim de la zona calenta i que no vam saber guanyar al camp d’un rival directe després d’avançar-nos al marcador. Els més positius (entre els quals m’hi incloc) diran que empatar fora de casa sempre és profitós i, especialment, ahir, ja que ens permet mantenir la distància respecte la zona de descens i un dels perseguidors més potents que tenim al darrere… En definitiva: mai no plou a gust de tothom. El cas és que, amb una jornada menys, el Bada segueix cinc punts per damunt el 16è classificat i amb dos equips entre mig. Penso que encara és d’hora per fer el conte de la lletera, així que abans del vertigen del calendari a mig termini ens hem de centrar en el partidàs de diumenge vinent a Montigalà…

  • Classificació: Més que els 5 punts que ens separen de l’Olot i el Levante B, és molt important que Olímpic i Hospi segueixin per sota nostre, atès que els filials de Barça i València ja juguen una altra lliga i el Sabadell no crec que passi angúnies per salvar la categoria. Ens queden cinc partits a casa i set a fora i, veient el nostre rendiment com a local, no és una mala notícia.
  • Números: Ja acumulem 11 empats (7 a casa; 4 a fora) i, a banda de l’Olot, precisament (amb 12 taules), ningú no en suma més que nosaltres. Com a visitants els nostres registres són bons (13 punts de 36), però a Montigalà és on perdem la credibilitat com a equip regular (16 punts de 39). Trenta-nou són, precisament, els punts que queden en joc al campionat. Si comptem els 3 de la jornada 37 davant l’Huracán, ens en manquen 13 per assolir els cobejats 45. Ens hi posem?
  • Eugeni: Un altre partit boníssim del tarragoní lluny de casa. Està clar que és un jugador fet per tocar la pilota amb espais. Ahir, amb confiança, es va atrevir a fer més coses a dalt i va tornar a demostrar l’enorme potencial que podria alliberar del tot si fos més constant…
  • Morales: Feia temps que no el destacava i és de justícia fer-ho de tant en tant. El veterà ‘Moro’ està tenint un molt bon rendiment aquesta temporada i ahir va tornar a salvar punts, sobretot al primer temps. Garantia sota pals.
  • Hércules: Molt important, aquest enfrontament. Els alacantins arriben tocats després de caure a casa contra el “tunejat” Barça B i caure de les places de play-off. Objectivament, l’empat no és mal resultat però… Ja ens entenem. Un partit perdut dels últims set està prou bé, però també fa 6 jornades que no guanyem… i això al final es paga. Sumar d’un en un no acostuma a portar gaire enlloc. Un cop més: Tots a Montigalà i, sisplau, amb ganes d’animar!

Jornada 25. Olot  - Badalona

Amantini-Akrong segueix sent la millor dupla al darrere | Foto: Adan Príncep (UE Olot)

 

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 L’HOSPITALET 2

Escapulats,

Doncs no. Avui tampoc no hem aprofitat l’oportunitat d’or per posar distància amb la zona de descens. Hem perdut contra un rival directe, al qual resucitem i contra el que a més perdem el gol average, ens distanciem de la classe mitja de la taula i, sobretot, ens posem molta pressió de cara a la visita a Olot de diumenge que ve. En fi, una autèntica llàstima. Com diu la crònica oficial del club, “no fem net”. I qui no fa net ha d’arrossegar brutícia fins a final de temporada…

  • Amfitrions de luxe: Seguim amb la mala ratxa a Montigalà. Tot el que guanyem fora (en punts i futbol) sembla que ho perdem a casa. No cal dir que només 3 victòries en 13 partits com a locals és un registre molt molt fluix. Han volat 23 punts de Badalona.
  • Regalant: Ho ha dit Manolo González: Estem regalant massa minuts a la lliga. Avui 20, ni més ni menys, que ens han costat dos gols matiners i perdre tres punts més a casa. Sort en tenim que dissabte passat vam rascar un empat providencial a Sant Adrià, perquè des de la gran actuació a Cornellà (en què no vam guanyar, esclar) l’equip va una mica perdut.
  • Amantini: El míster ha tornat a recordar-se d’ell al postpartit, per a reivindicar que és el que més collons hi posa i que, en dies com avui, el troba molt a faltar. És veritat que Tendillo queda assenyalat en el primer gol, però més enllà de la creixent debilitat defensiva del Bada (4 xixarros encaixats les dues últimes jornades) a mi em preocupa la falta d’idees al mig del camp. Avui el 4-4-2 tampoc no ha resultat. De la roda de premsa del de Folgoso, sempre molt recomanable, en podem extreure un toc d’atenció claríssim cap a la plantilla. La ratxa de cinc partits imbatut avui s’ha dissolt com un terròs de sucre. Queda molta feina.
  • Olot: No fer els deures té conseqüències. Autèntica final diumenge que ve a la Garrotxa, contra l’equip que marca el perill i que va molt necessitat de punts. No podem tornar a ser els perdonavides de la lliga…

Jornada 24. Badalona - L'Hospitalet

Decepció escapulada en una matinal plujosa i grisa…

AMUNT BADALONA