Monthly Archives: octubre 2015

BADALONA 1 VILLARREAL B 0

Escapulats,

Nova victòria del Badalona aquest matí contra el filial groguet, i ja en són tres de seguides (4-1 davant el Pobla de Mafumet a la tornada de la final catalana de la Copa RFEF, 0-1 a Alcoi i 1-0 avui a Montigalà a la lliga). En un partit molt seriós, els de Manolo González han tirat d’ofici (i sacrifici) per a controlar un dels equips amb més qualitat de la categoria i han pogut assegurar tres punts boníssims que ens permeten respirar tranquils a la classificació i viatjar a Lleida, diumenge que ve, amb cap pressió i molt a guanyar. Els nostres cada cop creixen més, agafen confiança i sembla que per fi els resultats acompanyen l’esforç i el treball de tot el bloc, que avui ha demostrat solidaritat i esperit d’equip. Anem bé!!!

Pinzellades:

  • Eficiència: Ho apuntava a la crònica. El Bada segueix amb l’espectacular registre de la temporada passada. Molt pocs gols (5 en 10 jornades: 0’5 per partit) però amb el màxim rendiment: 14 punts (2,8 punts per diana). O sigui, som un equip que, si marquem, quasi segur que guanyem el partit. L’única excepció va ser l’1-1 a La Pobla. Si Varo no hagués jugat a ser l’heroi aquell dia, el gol seria sinònim de tres punts a Badalona. Impressionant.
  • Defensa. Segona jornada a la lliga sense encaixar per un total de 255 minuts amb la porteria imbatuda. El gran estat de forma de Morales explica, en bona part, aquesta excel·lent marca, però la veritat és que seríem injustos si no destaquéssim l’enorme solidesa de tot l’equip al darrere. Només 7 gols rebuts en 10 partits és una xifra envejable: de fet, la millor del grup empatats, curiosament, amb el Villarreal B.
  • Akrong. Partidàs del ghanès. Després de la seva errada a La Feixa Llarga, sembla que en Jacob ha reaccionat amb escreix i actualment és el nostre central més fiable. A més, el fet que pugui jugar també de lateral segurament el convertirà en un dels fixos a l’esquema de Manolo González. Gran encert al mercat, aquest nano. Ara bé: haurà de millorar el coneixement de l’idioma…
  • Morgado. El míster ho ha dit: “Torna a ser el Pablo Morgado que coneixíem”. El valencià ha estat el millor en atac; potència, desequilibri i driblatge és el que aporta un jugador incansable i que va a més. Està cridat a ser un dels màxims golejadors del Badalona 2015/16.
  • Ponzio/Civil. La creu. Una altra jornada sense anar convocats i cada cop sembla més clar que no compten gaire per al cos tècnic. Només podem especular, però tenint en compte que el míster ja ha parlat de fitxatges d’hivern, és normal que molts els vegin més fora que dins.
  • Chacón. Fora. Aquest sí que ja ha tornat a l’Argentina. Si fa el camí de tornada altra vegada dependrà de la burocràcia, perquè no ho farà si no és per jugar minuts. El temps dirà si el club s’havia d’haver arriscat o no a l’hora de contractar-lo, però ara mateix sembla una molt mala operació: tenir un jugador en nòmina sense poder-lo utilitzar és sempre un pèssim negoci…
  • Betulians. Semblava impossible enverinar més la situació. Avui els Mossos d’Esquadra han obert acta per fer que els Betulians no puguin fer servir més el megafon durant els partits. Opinió personal: No m’agraden els megàfons a la graderia, però la persecució que estan patint els Betulians, que mai han estat protagonistes ni del més mínim incident, i a sobre al nostre propi estadi, és de traca. Tota la solidaritat cap a ells i espero que el club faci d’intermediari per començar a canviar aquest tracte injust. Clama al cel.

Bona entrada a Montigalà per veure el quart triomf del Badalona a la lliga.

AMUNT BADALONA


ALCOYANO 0 BADALONA 1

Escapulats,

Per fi. El Badalona s’ha retrobat amb el gol i ho ha fet per la porta gran, amb una victòria de prestigi a El Collao. Pablo Morgado ha aprofitat una bona contra just abans d’arribar al descans i no ha perdonat en l’un contra un davant Marc Martínez. Els alacantins han empès de valent a la primera meitat i l’1-0 hauria pogut arribar en diverses ocasions, però cada arribada local es topava amb un Morales inexpugnable. Gran actuació del nostre porter, actor clau per acompanyar una defensa molt sòlida que ha sabut patir i aguantar bé les envestides finals de l’Alcoyano durant tot el partit. Tres punts absolutament vitals que valen el seu pes en or, ens treuen de la zona calenta de la taula i ens omplen de confiança per afrontar el petit tour de force que ens espera aquestes properes setmanes…

Vinga, les pinzellades:

  • Tercera victòria a la lliga en 9 partits; segona fora de casa. De fet, hem guanyat més partits fora de casa (Xàtiva i Alcoi) que a Montigalà, on només vam guanyat l’Espanyol B el 13 de setembre.
  • Seguim sent un dels equips menys golejadors del grup, amb tot just 4 golets (només l’Olímpic n’ha marcat menys), però els traiem un gran rendiment. De fet, menys a la Pobla, tots els gols han valgut 3 punts. Com ja era habitual la temporada passada, som els reis de l’eficiència (i sort): cada gol, 2,75 punts. Una barbaritat. Curiosament, també, hem marcat més gols fora de casa (3) que a casa, on els soferts espectadors de Montigalà a la lliga només han vist la diana de Javi Rodríguez davant el filial perico. Això sí, un autèntic golàs!
  • Davantera. A molts ens va sorprendre que ahir no viatgessin ni Xavi Civil ni Facundo Ponzio. Sembla que Manolo González no compta gaire amb ells per posar remei a la nostra poca eficàcia de cara a porta.
  • Porteria. ‘Moro’ Imperial. L’ex del Sant Andreu ho ha tret tot aquesta tarda i, dels tres punts, potser dos són seus. De moment el seu rendiment està sent més que notable i la transició respecte de Marcos, fluïda. Això sense oblidar el gran partit de Marc Vito dimecres passat contra La Pobla de Mafumet en Copa RFEF.
  • Tourmalet. Déu n’hi dó el que ens espera a partir d’ara: Villarreal B a casa; Lleida a fora; Reus a casa i Barça B al Miniestadi. El primer examen d’aquesta dura travessia l’hem superat amb nota, però queda molt de camí. Això sí: lluny del descens tot es veu amb molta més calma i tranquil·litat. Avui hem fet un pas endavant i, com ha dit Sergio Olmeda, demostrant que podem plantar-li cara a tothom.

Com era d’esperar, no ha sigut fàcil avui a Alcoi… | Foto: Raúl Pina (CD Alcoyano)

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 LEVANTE B 1

Escapulats,

Tercera derrota seguida del Badalona i cinquè (cinquè!) partit consecutiu sense marcar. Les xifres parlen per sí soles i poca cosa més podem buscar si volem trobar una explicació a la pèssima ratxa de resultats -no tant de joc- dels homes de Manolo González. Amb la desfeta d’avui (molt injusta, és cert; fins i tot ho ha reconegut l’entrenador rival) el Bada ja comença a cremar-se la punta dels peus a la classificació i seria molt important no caure al pou enmig d’aquesta mala dinàmica de resultats tan d’hora… Cal una reacció, ara sí, inminent. També és moment, però, d’estar al costat dels nostres, més que mai. Que ningú no abaixi els braços: és molt d’hora i aquest equip ha d’anar a més. Endavant les atxes i el cap ben alt!

Algunes pinzellades:

  • Segueix augmentant la nostra raquítica mitjana golejadora a la lliga: 1 gol cada 7 hores i mitja
  • Miguel Ángel Villafaina, tècnic del filial ‘granota’, ho reconeixia en roda de premsa: “Certament, el resultat és injust”. No podia dir altra cosa, oi? L’Atlético Levante només va arribar amb perill una vegada. No va necessitar més.
  • Rodes de premsa contundents després del partit. Rubén Canelada reconeixent que se’ls havia quedat la cara de tontos i Manolo González parlant obertament de fitxatges al mercat d’hivern. Poca broma.
  • Calma. Resten, ni més ni menys, 30 jornades de lliga i 90 punts en joc. Ningú no baixa a 3a al mes d’octubre. També és veritat, però, que sí que es pot començar a cavar la pròpia tomba ben d’hora… En qualsevol cas, tranquil·litat i bons aliments: ara és quan cal remar tots plegats, penso jo; com a mínim per estar al costat dels nostres.
  • Copa RFEF. Dimecres segon assalt de la final catalana. Tornarà tocar a remontar contra un equip que encara no ha guanyat cap partit a la 2a B (sí a la copa, on no ha perdut). L’horari previst és a les 17.30h. Encara que aquesta setmana arreglin els focus que falten, i tenint en compte que dilluns és festa, no crec que hi hagi temps per canviar l’hora a les 8 del vespre, com s’havia apuntat en algun lloc. Això vol dir que, com el passat 23 de setembre davant L’Hospi, aquest dimecres estarem en família a MontigalàVictòria balsàmica per passar a la fase estatal o eliminació per seguir furgant en la ferida? Creuem els dits!

Quan tot et va de cul…

AMUNT BADALONA


HÉRCULES 2 BADALONA 0

Escapulats,

La derrota d’ahir a Alacant entra dins dels plans, fins i tot, dels més optimistes. Caure al camp d’un dels equips més potents de tota la 2a B no pot ser considerat una davallada, i molt menys veient com van anar les coses. El Badalona va plantar cara al llarg de tot el partit i fins i tot va ser superior als locals durant un tram important del primer temps. La lesió de Maestre al 25′ va truncar aquesta bona dinàmica i, sent honestos, a la segona part no va haver-hi gaire història: l’Hércules ens va passar per sobre i va sentenciar el partit amb una contra mortal quan ja pràcticament jugàvem amb 10 per les molèsties de Carroza que, precisament, havia substituït en Sergio… Afortunadament aquesta setmana no tenim treva: demà passat viatgem a La Pobla en l’anada de la final catalana de la Copa RFEF. Diumenge que ve, això sí, no podem fallar davant l’Atlético Levante: ja som a només un punt de la zona perillosa.

  • Manca de gol. Repetim alerta: 3 gols en 7 jornades i 3 partits seguits sense guanyar… i sense marcar.
  • Canvis esgotats. És la segona vegada en dues setmanes que hem de jugar amb un home menys (tot i que ahir ‘Carro’ no va arribar a sortir del camp) perquè se’ns lesiona algú amb els tres canvis ja fets. Mala sort!?
  • Ibón. Ara per ara sembla que li ha guanyat la partida a Eugeni i que es confirma com a mig centre de confiança del cos tècnic. Ahir va distribuir bé quan el Bada dominava el partit però tampoc sense oferir res especial ofensivament.
  • Javi Rodríguez. Cridat a ser un home important a la mitja punta, li va faltar continuïtat. A més, va marxar 5 minuts després de l’entrada d’Eugeni, així que tampoc va tenir massa amb qui associar-se per generar perill.
  • Davantera. L’invent de Morgado de ‘9’, simplement, no va quallar. Balda va acabar fos a la banda dreta i a Olmeda, també amb un gran desgast, no li van acabar de sortir les coses a l’esquerra. Civil va entrar a la recta final però va estar molt sol a dalt. Cal recuperar aquest jugador!
  • Copa RFEF. Dimecres torna la nostra ració de ‘Copa Cola-Cao’. Amb les lesions de Maestre i Carroza (creuem els dits), veurem qui juga més o menys i si això repercuteix el cap de setmana següent, com ha estat fins ara. El que de moment sembla clar és que no existeix un “onze tipus” al cap de Manolo González. O almenys el tècnic l’amaga prou bé…
  • Classificació. Com sempre, igualtat màxima. Ara mateix el descens ja ens inquieta pel retrovisor, però queda molt. Important guanyar diumenge que ve per espantar possibles fantasmes primerencs…

El Badalona, impotent al Rico Pérez.

AMUNT BADALONA