Monthly Archives: Novembre 2014

BADALONA 2 ESPANYOL B 0

Escapulats,

Gran. Gran victòria l’aconseguida avui per un Badalona que no només ha guanyat, sinó que a més ho ha fet amb brillantor. Jugant bé, plantant-li cara a un dels equips en millor forma de la categoria i, a més, dominant gairebé totes les facetes del joc. Els de Manolo González tornen a sumar de tres en tres després de set partits sense tastar el triomf i, de pas, escampen alguns fantasmes… Per cert, més dades positives: el Bada ha aconseguit deixar la porteria a zero sis jornades després i ho ha fet, ni més ni menys, que contra el millor atac de la lliga. Poc més a dir, oi? Estic segur que quan el canari Pérez Peraza ha xiulat el final, cap allà les dues del migdia, molts hem marxat a dinar cap a casa ben orgullosos de l’actuació del nostre equip.

Pluja. Segurament, un dels factors més importants que tots teníem al cap quan hem sortit de casa aquest matí. El Badalona tornava a Montigalà per intentar treure’s el mal gust de boca del debut amb derrota d’ara fa quinze dies contra el Reus, però l’amenaça constant de llevantada i la mala experiència d’una part dels socis amb les noves graderies d’aquell dia feien pensar que, a les 12h, el camp podia estar impracticable i presentar un afluència de públic més aviat trista. Al final, m’atreveixo a dir que tot ens ha sortit rodó. Només ha plogut amb intensitat durant el tram final de la primera part (i al descans): la resta del matx l’aigua ha estat pràcticament anecdòtica. Pel que fa a les graderies, avui hem comprovat la feina que s’ha fet al llarg d’aquesta setmana: s’ha retirat l’estructura de mecanotub i s’han instal·lat unes graderies més baixes i arran de gespa. No és, ni molt menys, una solució perfecta (els paraigües feien pràcticament impossible la visió des de les files posteriors), però sí que s’ha millorat respecte el dia 16. El mateix us puc dir en relació amb la cabina de premsa: s’hi han col·locat unes fustes separadores, però les finestres segueixen obertes de bat a bat i si el vent no ens hagués estat propici hauríem patit de valent per mantenir els equips intactes. Queda molta feina per fer, sí -megafonia, accessos, sala de premsa, marcador i un llarg etcètera-, però jo em conformaria a anar millorant una mica a cada jornada que passi. L’exili és així… En qualsevol cas: si us sembla parlem de futbol, que a la matinal d’avui n’hem vist molt i de qualitat.

Cel de plom i molts paraigües aquest matí a Montigalà | Foto: L’escapulat

Com ja havíem comentat durant tota la setmana, el Bada arribava força necessitat, no tant pel lloc a la classificació (que amb els tres punts d’avui encara és més dolç) com pels quasi dos mesos sense conèixer la victòria. Els darrers partits teníem l’estranya sensació que l’equip estava més bé en atac que en defensa, i que ens marcaven amb certa facilitat. El mateix Manolo González es mostrava preocupat per aquesta circumstància. Avui, el Bada ha respòs a totes aquestes inseguretats i ho ha fet amb contundència, donant un cop de puny damunt la taula. No només hem escanyat el joc ofensiu de l’Espanyol, sinó que a més hem jugat millor que ells: segurs al darrere, sense passar cap angúnia defensiva en 90 minuts (només la pilota aturada ens ha costat una mica) i incisius al davant. Hem estat nosaltres, en definitiva, els qui hem portat el pes del partit. I això, quan tens davant un filial perico sobrat de qualitat i en una gran dinàmica, no és poca cosa.

Manolo González ha apostat per deixar Lulu a la banqueta i formar una defensa de quatre amb Grima i Sierra als laterals i Amantini i Álvaro Vega en l’eix de la defensa. Tots ells han fet un autèntic partidàs, sobretot l’argentí, incomensurable en el tall, i Grima, que avui s’ha estrenat com a golejador amb la samarreta del Badalona. En Fran està vivint, segurament, en el seu millor moment com a professional. Abans d’aquesta efemèride, però, ja havíem avisat amb un xut llunyà de Raúl Torres que sortia llepant el pal (13′) i una gran jugada per línia de fons d’Abraham que rematava Manu Balda al primer pal, només per veure com el porter Koke salvava el primer (24′). En la següent acció que el canari ha tingut a la banda esquerra, però, la jugada ha acabat en gol. Després d’un parell de regatejos finíssims marca de la casa, la pilota ha quedat solta al vèrtex esquerre de l’àrea perica i Grima, des del darrere, ha engaltat un cacau perfecte amb l’exterior del peu dret per establir l’1-0. Un golàs, sens dubte: l’esfèrica, rasa, amb un efecte letal de dins cap enfora, feia inútil l’estirada de Koke. Eren els millors minuts del Badalona i, de fet, aquí hem perdonat la vida als blanc-i-blaus, que prou contents havien d’estar d’arribar als vestidors només un gol per darrere. Sense anar més lluny, Balda havia tingut el segon després d’una gran passada a l’espai de Toni Lao. La seva picadeta amb l’esquerra davant la sortida de Koke, però, marxava fregant el pal. I aquí no acaba la cosa: deu minuts després era Abraham qui no arribava pels pèls a una bona centrada des de la dreta de Carracedo. En Cristian ha tornat a quallar un excel·lent partit i s’està guanyant la titularitat a pols. Un nano, no ho oblidem, que fa només dues temporades era juvenil. En tot cas, la sensació al descans era que el Badalona havia deixat amb vida a l’Espanyol. I això, ja ho sabem, s’acostuma a pagar…

La segona meitat ha seguit amb els escapulats controlant perfectament el ritme del partit. Això, a la pràctica, volia dir que calia abaixar una marxa i calmar les coses. Durant els primers vint minuts l’únic remarcable han estat un parell de llançaments de falta desviats d’Abraham (poc encertat en la definició, avui, l’11 del Bada). Els de Lluís Planagumà no donaven senyals de vida en atac i, encara que a estones monopolitzaven el control de la pilota, quan el Badalona ha despertat una mica, ha sentenciat. El segon gol arriba després d’una molt bona recuperació i contraatac de Carracedo, que ell mateix s’encarrega de conduir fins a l’àrea rival per treure’s un xut amb la dreta que s’enverina després d’impactar amb un defensor. Koke amb prou feines pot arribar a tocar el cuir i Manu Balda, molt atent seguint la jugada i en posició correcta, només l’havia d’empènyer al fons de la xarxa. Un altre nom a afegir a la llista dels que avui s’han buidat damunt la gespa: l’equatorià ja és el ‘9’ de referència d’aquest equip. Qui ho havia de dir. El 2-0 deixava l’Espanyol tocat de mort i suposava un bàlsam tranquil·litzador pel Badalona, que en aquell moment s’ha sabut guanyador. Poc ha importat que l’entrada de Mamadou aportés velocitat i arribada al filial (el camerunés ha protagonitzat més d’una cavalcada interessant per banda esquerra). Just abans del gol Manolo havia donat entrada a Lulu per Torres perquè el Bada passés a jugar amb un sorprenent trivot al mig del camp: Prior-Lao-Lulu, que ha ajudat a assegurar als tres punts amb solvència. El darrer quart d’hora ens hem dedicat a gestionar l’avantatge i a provar alguna contra, sense patir en excés. Fins i tot, al final hauríem pogut tenir una rúbrica genial amb una especacular gardela de Balda des de trenta metres que ha fet tremolar el pal dret de Koke… Amb el xiulet final i els tres punts, com he dit, la majoria dels qui avui érem a la Travessera de Montigalà hem marxat a casa satisfets per la seriositat de l’equip i per haver vist un molt bon partit de futbol –climatologia a banda-. Aquest equip continua fent gala d’un esperit admirable.

El Badalona viatja a Saragossa dissabte que ve (16h) per visitar un altre filial, aquest amb un perfil oposat als pericos. El Zaragoza B és últim a la taula, però sense anar més lluny ahir va estar a punt de guanyar a L’Hospitalet, on nosaltres vam caure. Seria molt interessant encadenar una nova victòria i deixar ben encarada la recta final de 2014 per plantar-nos a la segona volta amb més de trenta punts. S’ha de ser ambiciosos, però realistes. Ja sé que costa, però pel que fa a la classificació encara no hem de mirar cap amunt, sinó cap avall…

De moment.

AMUNT BADALONA


ACORD DE PATROCINI AMB SCORE TECH

Escapulats,

Com ja us vaig anar comentant aquestes últimes setmanes, fa temps que cerco alguna entitat col·laboradora que m’ajudi, com a patrocinador, a sufragar els costos del blog. Doncs bé, avui per fi puc anunciar-vos que he arribat a un acord en aquest sentit amb SCORE TECH, empresa dedicada a la confecció i venda d’equipacions esportives establerta a Badalona i amb una gran presència als equips de la nostra ciutat començant, com no, pel CF Badalona. Gràcies a la seva aportació aquesta humil web seguirà activa i, el que és més important, oberta de bat a bat perquè els socis i seguidors del Bada tinguin un espai comú per dir-hi la seva i comentar l’actualitat del club que portem al cor.

Però això no acaba aquí. De nou gràcies a la col·laboració d’SCORE TECH, properament engegarem des de L’escapulat una sèrie de sortejos periòdics de roba esportiva d’aquesta marca, sempre relacionats amb equipament oficial del CF Badalona i, atenció, amb alguna sorpresa… Molt aviat us en donaré més detalls: estigueu a l’aguait perquè és una iniciativa que segur que us engrescarà!

Doncs res més; simplement m’agradaria tornar a agrair el suport dels companys d’SCORE per tal de poder mantenir viu L’escapulat i impulsar aquesta proposta participativa dels concursos. Com sempre, i ara més que mai, davant aquesta etapa il·lusionant que s’obre per al nostre club, entre tots hem d’aportar el nostre granet de sorra. Ara us toca a vosaltres!

AMUNT BADALONA


CORNELLÀ 1 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona va sumar ahir un puntet més al Nou Estadi Municipal de Cornellà. Després de l’estrena amb derrota a Montigalà davant el Reus, calia treure alguna cosa positiva d’aquest desplaçament. Primer objectiu, doncs, acomplert. Ara bé, des d’aquí fa setmanes que diem que l’equip necessita una victòria com a estímul al més aviat possible. El Bada porta, ni més ni menys, set jornades consecutives sense guanyar, i als darrers cinc partits de lliga hem encaixat algun gol. Unes dades preocupants que el nostre gran inici de campionat i la igualtat d’aquest grup III han esmorteït significativament. El mateix Manolo González ho reconeixia en acabar el partit: “L’equip segueix sent competitiu cada setmana, però necessitem un triomf ja”.

El míster es va mostrar especialment molest pel fet que els seus homes, exactament com ara fa quinze dies, concedissin un gol al rival tot just després d’aconseguir marcar. Ahir, l’alegria pel golàs d’Esteve Monterde només va durar tres minuts: els que van del 58′ al 61′, quan Gallar, aprofitant un mal refús d’Álvaro Vega a la frontal de l’àrea, establia l’empat definitiu. Els escapulats van tornar a fer un partit molt seriós i pràcticament sense errors en defensa però, com ja ve sent habitual els últims partits, un Abraham molt sobremarcat limitava el nostre poder a dalt (ahir, a més, cal afegir la baixa per sanció de Raúl Torres, tot i que recuperàvem Juanjo Prior). Un incansable Manu Balda i el mateix Esteve, que cada vegada es consolida més com un tot terreny molt útil en la creació i l’arribada a l’àrea, van ser les nostres principals armes ofensives. Malgrat tot, l’ocasió més clara a banda del gol arribaria a les acaballes del partit, després d’un bon xut creuat de Carracedo que el porter Segovia no podia atrapar i que Toni Lao, arribant al rebuig des del darrere, enviava al pal… Això passava al minut 84, en una fase del matx en què qualsevol dels dos equips s’hagués pogut endur la victòria. Al final podem parlar de resultat just (el Cornellà també havia disposat d’alguna bona oportunitat, sobretot a pilota aturada), però marxàvem amb un regust amarg. Més que guanyar un punt, se’ns n’escapaven dos, i sembla que últimament els contraris ens fan gol amb certa facilitat. Fa falta una reacció: necessitem tornar a guanyar. Els jugadors ho saben, el cos tècnic ho sap i el públic ho reclama.

Boniquet, un dels molts 'ex' que vam retrobar-nos ahir a Cornellà.
Foto: Andrés Ayala (uecornella.cat)

Diumenge que ve (12h) ens visita l’Espanyol B, segon classificat, equip més golejador del grup i amb el millor diferencial: un autèntic os. Segur que veurem un bon partit de futbol i serà interessant comprovar com l’afrontem tàcticament. Mantenir la porteria a zero hauria de ser la premissa bàsica per on començar a forjar la victòria, però el filial entrenat per Lluís Planagumà té una de les davanteres amb més qualitat de la categoria…

Per cert, com ja sabreu, aquesta setmana s’han accelerat els treballs de posada a punt de l’estadi de Montigalà, amb un rentat de cara general pel que fa a les graderies, cabina de premsa, accessos, etc. Sembla que el club va escoltar les queixes i demandes dels socis i s’ha posat mans a l’obra. Diumenge ho comprovarem de primera mà. A veure si tornem cap a casa amb millors sensacions que la setmana passada i, per fi, amb tres punts al sarró.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 REUS 2

Escapulats,

En la seva estrena al Municipal de Montigalà, el Badalona ha tocat de peus a terra. Definitivament. El Reus Deportiu, un dels equips amb millor plantilla i cridat a lluitar pel playoff, ens ha esgerrat el debut i, de pas, abaixa els fums i les expectatives dels més optimistes. Sense fer res de l’altre dijous, amb un joc sobri i directe, els roiginegres s’han emportat els tres punts i ja són els nous líders d’aquest grup III. Davant els equips punters de la categoria, les mancances ofensives del Bada queden del tot al descobert. Fa temps que ho avisem i Manolo González no es cansa de cridar enmig del desert: necessitem més pólvora a dalt.

No és hora, ni molt menys, d’alarmismes. El Badalona es troba en una posició molt còmoda, amb 20 punts i a la zona mitja-alta de la taula. De fet, hem d’estar més que contents de ser on som amb els (pocs) recursos que tenim i les molestes baixes que ja comencen a desgastar una plantilla molt justa. Ara bé, els números no enganyen: sense comptar el partit ajornat contra el Villarreal B, no guanyem des del passat 5 d’octubre (3-2 contra el Baleares) i, sorprenentment, ja fa 6 partits que no aconseguim mantenir la porteria a zero. Cal una reacció.

Dimecres Lulu va caure lesionat a les acaballes del partit de Copa Catalunya davant el Girona i, a hores d’ara, encara no sabem l’abast de la seva lesió… La seva parella habitual a l’eix de la defensa, Álvaro Vega, amb problemes físics, ha començat el partit des de la banqueta. Sense els dos andalusos, avui l’alineació del Bada tornava als orígens: SierraAmantini com a centrals, Fran Grima a la dreta i Bermudo a l’esquerra. Al mig del camp, Manolo González (avui veient el partit des de la llotja per sanció; Abel Mourelo dirigia a la banqueta) substituïa la baixa del també sancionat Prior per Fran Bea, que amb prou feines ha aguantat vint minuts sobre la gespa. L’ex del Prat s’ha hagut de retirar per unes molèsties a la cama dreta i demà sabrem si revesteixen gravetat. Bé, ho sabrem o no, perquè darrerament el període de recuperació de les lesions al Bada és un autèntic misteri… En qualsevol cas; Vega havia d’entrar al camp (per cert, en tot el partit ni rastre de problemes físics), fent parella amb Toni Lao a la medul·lar. Pel que fa a la davantera, l’esquema habitual amb Abraham a l’extrem esquerre, Carracedo a la dreta, Balda en punta i Raúl Torres com a mitja punta pel darrere. La dada rellevant, però, no era damunt la gespa, sinó a la graderia: Fran Pineda encadena ja tres artits fora de la convocatòria. No és difícil endevinar que no entra gaire als plans del míster

La primera meitat no passarà a la història del futbol, sobretot el primer tram, però ens ha servit per veure un Bada combatiu i que, amb les armes que tenia, provava de portar el pes del partit enfront d’un Reus superior tècnicament, especialment al davant: només cal repassar noms com Sellarès, Xisco, Edgar… Els visitants no s’han sentit còmodes en cap moment i només inquietaven la defensa escapulada amb xuts llunyans (Colorado, 16′) i arribades des de la banda dreta de Cassamá, un lateral molt ràpid en atac i que, a més, en defensa ha lligat molt en curt Abraham. Els reusencs ho provaven amb un joc molt directe, cercant les despenjades de les seves dues torres, l’Edgar i en ‘Sella’, però no acabaven de generar perill. Nosaltres tampoc, tot val a dir-ho: l’única ocasió digna d’esment a la primera meitat, més enllà d’un xut escarransit d’Abraham al minut 23, ha estat una bona acció individual de Raúl Torres, que ha rebut a l’interior de l’àrea i, retallant amb la dreta, s’ha tret un bon xut amb l’esquerra que ha fet lluir Edgar Badia. Malauradament, quan ja tothom pensava en el descans ha arribat un gerro d’aigua freda: internada de Cassamá per la dreta, centrada perillosa al punt de penal que Sierra ha tret com ha pogut i Ramon Folch, des del darrere i sense deixar caure l’esfèrica, engaltava una volea perfecta amb l’esquerra per afusellar Marcos. Així arribàvem a la mitja part, amb el tràngol d’haver de pair als vesitdors un d’aquests que anomenen “gols psicològics”…

Prop d’un miler d’espectadors en aquest debut amarg a Montigalà. // Foto: L’escapulat

La segona part ha començat de forma esperançadora. El Bada semblava haver sortit amb una altra mentalitat: la mateixa intensitat i contundència al darrere però, a més, afegint claredat d’idees als metres finals. El primer avís el donava Toni Lao que, emulant les jugades dels gols del diumenge passat a Olot, arribava des de la segona línia per rematar una centrada de Torres des de l’esquerra. Llàstima que el seu xut al segon pal, mossegat, acabava a les mans de Badia. Deu minuts després, al 65′, la insistència local trobaria recompensa en un penal assenyalat a Cassamá sobre Abraham. Aquí deixeu-me remarcar l’excel·lent canvi de joc d ‘Óscar Sierra des de l’altra punta de l’atac, que deixava sol el canari dins l’àrea petita abans de caure travat pel lateral reusenc. L’onze badaloní no fallava, deixava les taules al marcador i, el més important, marcava un punt d’inflexió que podia haver determinat el partit, i és que els del Baix Camp feia estona que no trenaven cap jugada d’atac i semblaven més aviat perduts. Per desgràcia, aquest matí la pilota aturada ens ha jugat una mala passada i, només dos minuts després de l’1-1, el Reus es tornava a avançar a l’electrònic gràcies a una bona jugada d’estratègia en una falta lateral que Edgar, a boca de canó, enviava al fons de la xarxa. Havíem treballat molt per madurar el matx lentament i, quan havíem fet el més difícil, en dos minuts ho llançàvem tot en orris en l’única jugada amb cara i ulls dels visitants a la segona part. El Badalona ha reaccionat poc a poc al tram final, amb el Reus clarament perdent temps i jugant a veure-les venir. L’entrada de Matamala i Esteve han donat aire fresc al davant, però només a l’afegit han arribat opcions clares de gol: primer amb una mà miraculosa de Badia per salvar una rematada de cap d’Amantini a la sortida d’un còrner picat per Abraham (93′) i, en l’últim sospir, quan Esteve no s’ha decidit a xutar una pilota franca a la frontal de l’àrea mentre esperava la desmarcada de Balda. El dubte ha estat fatal… Al final, 1-2 i primera derrota dels de Manolo González com a locals.

L’equip visitarà el Cornellà diumenge que ve (18h), un rival directe en la lluita per la permanència que també ha quallat un bon inici de campanya. Tanmateix, aquesta vegada ja no podem dir allò de “viatjar sense pressió”. El Bada ja fa massa temps que no guanya i necessita tornar a sumar de tres en tres si no vol començar a activar les primeres llums d’alarma. Això sí: tant el cos tècnic com aquesta plantilla s’han guanyat amb escreix que els donem un vot de confiança.

AMUNT BADALONA