Monthly Archives: setembre 2014

BADALONA – VILLARREAL B –

Escapulats,

El partit davant el Villarreal B ha estat suspès al minut 31 de la primera part a causa de la forta tromba d’aigua que ha començat a caure a Badalona. El 0-0 inicial no s’ha mogut en aquesta mitja hora, però d’ocasions no n’han faltat. Raúl Torres, amb tres xuts molt perillosos (6′, 13′ i 18′) ha estat a punt d’inaugurar el marcador, si bé l’oportunitat més clara l’ha tinguda el filial groguet just abans que l’àrbitre decidís -encertadament- suspendre el matx. Jason aprofitava una pilota morta a causa dels bassals per plantar-se sol dins l’àrea: (Sant) Marcos ens ha tornat a salvar traient amb els peus el seu xut ras sota pals.

De moment es desconeix quan es jugaran els 59 minuts que encara li resten a l’encontre, però el que sembla segur és que es donarà una circumstància ben curiosa: el partit haurà començat al camp del Pomar i acabarà al de Montigalà…

Una gespa completament entollada feia impossible la pràctica del futbol.
(Foto: L'escapulat)


L’HOSPITALET 1 BADALONA 0

Escapulats,

Primera derrota de la temporada a la Feixa Llarga. En un partit igualadíssim, els locals s’han acabat enduent els tres punts gràcies a una falta llunyana que Rubén Alcaraz ha ajustat al pal dret de Marcos al minut 81.

Una llàstima, perquè marxem de buit de L’Hospitalet per culpa d’una acció aïllada sense perill aparent i quan, en general, el nostre to defensiu havia estat excel·lent al llarg dels 90 minuts. En atac, poca cosa a destacar per part escapulada, a banda d’un possible penal a Toni Lao al minut 1 de partit i un parell de bons contraatacs conduïts per Raúl Torres i un Abraham en estat de gràcia, que a punt ha estat de canviar-ho tot amb un cacau que ha fet tremolar el travesser a la segona meitat. En tot cas, cap dels dos equips ha aconseguit dominar el joc amb claredat, i les ocasions han estat més aviat escasses: com tothom sospitava, qui primer marqués tenia mig partit a la butxaca. Malauradament, aquesta vegada no hem estat nosaltres… Com a notes positives, ens quedem amb la primera titularitat d’Álvaro Vega i una molt bona actuació de Pablo Amantini, omnipresent i autèntic baluard a l’eix de la defensa.

El bon partit d'Amantini no ha estat suficient per sumar a la Feixa Llarga.
(Foto: CF Badalona)

La primera desfeta havia d’arribar i, de fet, ha trigat força més del que esperàvem, així que ja toca aixecar-se i mirar cap endavant. Especialment ara, que vénen dos partits consecutius a casa (no sabem si a Pomar o a Montigalà…) davant el Villarreal B i l’Atlético Baleares. A veure si som capaços de seguir traduint en victòries els partits com a locals.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 S.ANDREU 0

Escapulats,

Les coses rutllen! El Badalona ha aconseguit avui la seva tercera victòria en quatre jornades per mantenir-se al capdamunt de la classificació. Un solitari gol de Balda ens dóna tres punts més i ens confirmem, de pas, com la millor defensa de la lliga. Ei, no perdem el cap… això tot just acaba de començar. Ara bé, tampoc no ho oblidem pas: això JA ha començat. I, pel Bada, ha començat molt bé.

L’inici de temporada del Badalona està sent espectacular. Bé, potser l’adjectiu “espectacular” no és el més idoni per a definir el joc escapulat, però quin millor qualificatiu per parlar d’una arrencada de lliga amb 10 punts sobre 12 possibles, 4 gols marcats i només un encaixat? Potser la paraula que sintetitza més bé l’esperit d’aquest nou Badalona de Manolo González és “competitiu”. Molt competitiu. Sembla que el nou míster li ha sabut conferir a l’equip el seu mateix caràcter i que els jugadors, tots a una, actuïn com un únic col·lectiu coordinat. Sòlid, treballador, seriós, atent, amb molt poques errades i compensant la seva poca exuberància ofensiva amb un sentit gairebé perfecte de l’oportunitat i de la lectura del partit. Aquest Bada sap controlar perfectament els tempos del joc: apretant quan toca, replegant-se i fent un pas enrere quan no ho veu clar i deixant anar les poques llambregades atacants quan és oportú. El catalitzador màxim d’aquest exitós esquema és Abraham. El canari és un dels jugadors que deixarà petja al club. Avui ha tornat a ser, indiscutiblement, el jugador clau i decisiu que tots esperem. Esperonat per la presència de Piti Belmonte a la banqueta rival, l’11 escapulat ha estat un autèntic malson per a la defensa andreuenca i cada pilota que tocava era sinònim de perill. Veure aquest jugador sobre la gespa és un autèntic regal que per ell sol ja justifica pagar l’entrada. Quan Abraham arrenca al mig del camp i encara la porteria contrària, des de la graderia s’aixeca aquell murmuri incofusible dels qui esperen que passi alguna cosa… dels qui SABEN que passarà alguna cosa. Com tants equips abans, el Sant Andreu ha provat d’aturar-lo amb ajudes defensives descarades i constants, però a Abraham li era igual. Cada vegada que rebia la pilota a l’extrem esquerre, la jugada acabava en una acció de gol o bé interrompuda en falta (fins a tres targetes ha provocat als defenses rivals). Després de provar-ho amb un llançament de falta inofensiu al minut 16 i una rematada de cap fluixa al 21′, l’ex de la Balona ha avisat amb un cacau creuat amb cama esquerra que ha sortitt llepant el pal dret de Morales. Amb aquest “ui!” a la graderia acabava una primera meitat completament dominada pel Badalona però que havia vist com Bruno tenia la millor ocasió al 41′, després de l’única badada defensiva dels escapulats. Marcos (avui tampoc ens oblidem d’ell) ha salvat el gol in extremis amb els peus. Els de Manolo González havien tingut sota control un dels millors equips cridats a lluitar pel play-off, però als metres finals els faltava un toc de qualitat per traduir el domini en gols.

La segona meitat començava amb uns barcelonins més endollats i incisius, i potser tot hagués canviat si Lucas Viale hagués arribat a rematar una falta picada al segon pal als sis minuts. Afortunadament pels nostres interessos, la reacció visitant ha acabat aquí i mica en mica ens hem tret la son de les orelles per tornar a portar el joc on més ens convenia. A destacar avui el gran partit de Matamala com a referència ofensiva, jugant d’esquenes i fixant els centrals, i el sacrifici d’un Manu Balda que s’està guanyant la titularitat a pols. És difícil donar noms, però, ja que els onze han complert amb escreix, des de la seguretat d’Amantini fins al saber fer de Prior i l’entrega de Grima o Raúl Torres. Espectacular treball d’equip, de debò.

Manu Balda aprofita la genialitat d'Abraham per fer l'1-0.
(Foto: Fede Agripa)
-

Després d’una centrada rasa a què Amantini no ha pogut arribar per poc i un parell de xuts llunyans de Raúl Torres sense conseqüències, ha arribat la jugada decisiva. La jugada màgica. Abraham ha agafat l’esfèrica en banda esquerra i, després de superar el seu defensor amb una ‘cua de vaca’ estratosfèrica, s’ha endinsat fins la línia de fons per servir el gol en safata a Manu Balda, que entrava pel mig com un coet. Un autèntic golàs (segon de l’equatorià a la lliga) que ha fet aixecar el miler d’espectadors que es congregava al Municipal de Pomar mentre els jugadors i la banqueta embogien per esclatar en una celebració conjunta que només es pot veure en els equips autènticament units. Malgrat tot, encara quedava mitja hora. La veritat és que el Badalona ha controlat molt bé aquest tram final de partit i Marcos no ha hagut de treballar gaire a excepció dels darrers cinc minuts quan, curiosament, amb el Sant Andreu amb 10 a causa de l’expulsió de Jefferson per una agressió a Monterde, els escapulats han fet un pas enrere i els de Piti ens han collat al darrere. Finalment, quan l’àrbitre ha posat fi a l’agonia al minut 95, Manolo González ha abraçat els seus ajudants, ha felicitat efusivament els jugadors i ha marxat, amb pas tranquil però més feliç que ningú, al vestidor. Jornada 4 i 10 puntets al sarró: “ja només en queden 35″, devia pensar…

Les sensacions d’aquest nou Badalona són immillorables, però cal tenir clar quin és el nostre objectiu i no fer volar coloms. És molt d’hora, sí, però les coses, de moment, rutllen.

AMUNT BADALONA