Monthly Archives: agost 2014

BADALONA 1 ILICITANO 0

Escapulats,

Sis de sis. Dos partits, dues victòries. 100% d’efectivitat. Digueu-ho com vulgueu: Millor impossible. El nou Badalona de Manolo González arrenca la lliga a tot gas i, de pas, tapant algunes boques… Les sensacions segueixen sent molt bones i, tot i que això just acaba de començar, sempre és millor fer-ho amb els resultats a favor. Només cal recordar que amb Piti Belmonte vam haver d’esperar fins a finals d’octubre per a sumar 6 punts… Ah, i per cert, des que som a la 2ª B (i ja són 11 anys) mai havíem encetat la lliga amb dues victòries als dos primers partits.

Més enllà de les bones vibracions que de moment transmet l’equip, el tres punts d’avui tenen un regust molt dolç, bàsicament, per dos motius: Primer, perquè davant hi teníem un dels ossos de la categoria -l’Ilicitano va ser l’equip revelació de la temporada passada, acariciant el play-off i sent el tercer millor atac del grup III-. Segon, perquè s’ha tornat a guanyar mantenint el mateix guió que tants bons resultats ens està donant fins ara: sacrifici conjunt, solidesa defensiva i màxim aprofitament de les oportunitats que es generen. En aquest sentit, un altre partit rodó dels escapulats i un passet més en l’objectiu final: la salvació. Aquest ha de ser el missatge: tenim 6 punts; encara ens en queden uns 39 per acabar de segellar la permanència. Per al Badalona 2014/15, no existeix cap altre premissa.

El Municipal de Pomar veia, per primera vegada en la seva història (i potser l’última) un partit oficial de 2ª Divisió B. Els 500 espectadors que avui omplien la graderia lateral, però, tampoc han vist res de l’altre món. El matx, sincerament, no passarà a la història. Això sí, l’inici del Bada ha estat fulgurant i ja al minut 4 Abraham ha pogut inaugurar el marcador després d’una bona combinació amb Raúl Torres i Monterde, però el porter visitant Pol Freixanet li ha guanyat la partida en l’un contra un. Aquesta ha estat l’ocasió més clara de tot el partit, i reflectia la tònica d’una primera mitja hora de clar color escapulat. Manolo González apostava per un 4-2-3-1 amb Óscar Sierra de central i Monterde com a novetat en un mig del camp controlat per Toni Lao, Prior i Raúl Torres, que avui s’ha començat a guanyar el seu lloc fix en l’onze. A diferència dels darrers partits, Manu Balda queia a banda dreta per deixar Abraham com a fals davanter centre, un canvi que al principi ha semblat desorientar una mica l’ex del Cornellà, que no acabava d’entrar en joc. El Badalona no trobava profunditat i, encara que sense fluïdesa, les úniques aproximacions han estat nostres, si bé només amb tímids xuts llunyans que no han inquietat la porteria visitant. Al tram final d’aquest primer temps, però, el filial alacantí s’ha espolsat la son de les orelles i ha ensenyat les urpes a pilota aturada. Així, amb més problemes dels esperats als instants finals, arribàvem al descans. El guió semblava molt similar al de fa una setmana a Xàtiva: poc futbol i la sensació que guanyaria qui millor aprofités els errors del rival.

Partit històric a l'exili de Pomar.
(Foto: L'escapulat)
-

La segona meitat ha deixat entreveure una dinàmica diferent: els de Vicente Mir han passat a dominar la possessió d’una forma molt més clara, tot buscant el joc directe. Semblava com si els ilictans s’haguessin adaptat a les característiques del terreny de joc, en què un simple servei de porteria es podia convertir en una centrada letal a la frontal de l’àrea contrària. Al Badalona això no semblava importar-li gaire. Queda clar que aquesta temporada acceptem amb normalitat el nostre paper d’equip humil que es fa fort al darrere i surt ràpid al contraatac. I així ha estat. Després d’un primer tram ensopit en què el filial ho ha provat amb dos xuts llunyans de Nico sense conseqüències, ha arribat la jugada que marcaria el partit. Contraatac conduït per Abraham després d’una recuperació en camp propi. El canari llança un canvi de joc mil·limètric per Manu Balda a l’extrem dret. El jove davanter equatorià controla amb classe i, després de dos retalls per col·locar-se la pilota a l’esquerra, s’inventa un cacau imparable que es cola pel mateix escaire del pal llarg: un autèntic golàs. Corria el minut 66′ i a partir d’aquí arribaven els millors minuts del Bada, que hauria pogut sentenciar en un segon contracop per la dreta en què el mateix Balda, incansable al llarg de tot el partit, ha centrat al punt de penal, però la defensa ha pogut rebutjar la pilota amb dificultats. El cas és que no s’ha rematat el partit i l’Elx, ara sí, s’ha apoderat definitivament de les regnes del joc. Afortunadament, els homes de Manolo han sabut defensar-se amb ordre i, gràcies a un gran treball dels homes del mig del camp, han mantingut a ratlla els intents visitants de bombardejar l’àrea de Marcos amb pilotes a l’olla. De fet, el nostre capità només ha hagut d’intervenir desviant a còrner un bon xut de Mario (72′). L’única oportunitat clara del filial ha estat, però, gairebé fatal: Nico aprofitava una bona centrada des de la dreta per rematar de cap al segon pal. La pilota, per sort, ha sortit un pèl alta, llepant el travesser amb Marcos ja venut. A banda d’aquesta acció, però, l’equip ha sabut patir i ha mostrat molt d’ofici per acabar de lligar tres punts que de moment ens situen al capdamunt de la classificació… empatats precisament amb el Sant Andreu de Piti Belmonte.

La setmana que ve viatgem a Tarragona per enfrontar-nos al Nàstic (18h), en una nova prova de nivell per a seguir progressant, greixant la maquinària i, per què no, encadenar una nova victòria. Ara per ara l’equip respon a les expectatives i sembla que té les coses molt clares: una idea de joc, un objectiu clar, compromís i caràcter. La recepta màgica? Segurament no, però sens dubte és una bona base per continuar creixent.

AMUNT BADALONA