Un adéu digne per a un estadi indigne

El títol d’aquest article potser és una mica dur. El Centenari ha estat, durant 78 anys, la casa del CF Badalona; la casa gran del futbol a la ciutat. Ha estat, en definitiva, casa nostra. Cert és que molts de nosaltres no l’hem vist en els seus moments de glòria: ni hem viscut els anys del futbol de primer nivell a la 2ª Divisió (i que malauradament ja queden molt enrere) ni molt menys els temps de la seva construcció, just abans d’esclatar la Guerra Civil. L’11 d’octubre del 1936 s’inaugurava el camp de l’Avinguda de Navarra amb un amistós entre el Badalona i el Barça que acabaria 4-2 pels escapulats. Aquell històric partit va disputar-se sota una intensa pluja, però molt més ha plogut des d’aleshores… i el vell estadi segueix allà: gris, desfasat, anacrònic, decrèpit: cansat, molt cansat. Tres quarts de segle han caigut damunt d’ell com una llosa i ja gairebé justifiquen el seu nom modern (per a molts, el camp del Bada sempre serà l’Avinguda de Navarra).

El Centenari és un fòssil que ja fa anys que demana un relleu. Una eutanàsia urbanística que li permeti passar a millor vida amb dignitat i ocupar un espai entranyable al cor de tots els que estimem el Badalona. Lamentablement, a dia d’avui l’únic que evoca el vell estadi és una tristor amarga, com la d’aquell que contempla amb impotència un amic malalt a qui no pot ajudar. Molts també sentim ràbia, i no només per la mediocritat política dels últims 20 anys que ens ha privat de tenir un estadi digne a tots els badalonins, sinó també per una Badalona que, no ens enganyem, massa sovint es fa dir gran però que poques vegades es mira al mirall per reconèixer les pròpies misèries. Durant massa anys hem preferit restar abans que sumar; dividir abans que unir; destruir abans que construir.

No és temps per a retrets. No és dia per parlar de Blanchs, Arqués, Casquetes o Perraults. Ara, per fi, tenim un acord, un projecte i una data. Si bé no la definitiva del nou camp, sí que coneixem la de la mort de l’antic, la de l’adéu del nostre vell Centenari. El diumenge 11 de maig el primer equip del CF Badalona disputarà l’últim partit oficial de la història a l’Avinguda de Navarra. Per casualitats de la vida, el moment és absolutament immillorable: el Bada arribarà sense pressió esportiva, en plenes Festes de Maig i davant d’un gran rival, el Lleida, que comparteix Sant Anastasi com a patró. L’encontre ho té tot per ser una festa, i hi ha moltes iniciatives que es poden tirar endavant per engrescar la gent a acomiadar l’estadi com es mereix. Espero algun moviment per part del club (entrada gratuïta?) però, sobretot, espero la mobilització del públic, de la ciutat. 111 anys d’història obliguen a aquest mínim esforç. El Centenari s’ho mereix. El Badalona s’ho mereix. Només depèn de nosaltres.

AMUNT BADALONA

Albert Costa

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

3 responses to “Un adéu digne per a un estadi indigne

  • Vila-Rebollo-Pepín

    Ostres, això d’estadi indigne sona molt malament. Jo el trobo més un camp maltractat que indigne, per molt modern que sigui el nou estadi, per mi el camp del Badalona sempre serà l’Avinguda de Navarra. L’únic defecte que li veig és la falta d’una tribuna on protegir-te de la pluja, cosa que amb diners (menys del que costa un nou estadi) s’hauria pogut arreglar. Inclús m’agradava més el vell marcador que ara tenim abandonat que no l’electrònic que es fa servir ara.

    La imatge actual, amb la tribuna buida és molt trista, però sempre m’ha semblat molt més indigne un camp modern i vistós com els de l’Hospi, Lleida, o Girona, però amb més de 3/4 de grada buida, que no el nostre abans de tancar la tribuna.

    Recordo que quan la Clínica del Carme es va tirar a terra, es van guardar i regalar unes pedres de record del que havia sigut la Clínica on vam nèixer tants badalonins. Suposu que en el cas de l’Avinguda de Navarra això és impensable, ja que sembla que la majoria s’avergonyeixi d’aquest camp, però a mi m’agradaria que es fes alguna cosa semblant.

    • L'escapulat

      Bona nit V-R-P:

      Evidentment, em refereixo a que el nostre pobret Centenari és “indigne” pel que un club com el Bada i la ciutat es mereixen a dia d’avui… Evidentment el valor sentimental és allà, però pels que no hem viscut els anys de glòria esportiva, aquest “vetust” camp ens sembla un fòssil al qual ja li toca passar a millor vida.

      Pel que comentes de les pedres de la Clínica del Carme, el que sí et puc dir és que m’han arribat rumors que el vell marcador de pedra potser és traslladat d’una peça al nou estadi municipal, a mode de monument. Seria maco, oi?

      Per cert, encara no se n’ha parlat gaire però si el diumenge guanyem aconseguim la salvació matemàtica. Així doncs, a veure si la gent s’anima a anar al camp, que segur que farà bon temps i veurem un bon partit!

  • lluis

    Jo crec que tens molta raó Vila-Rebollo-Pepín, jo crec que aquest camp de la Avinguda de Navarra està com està per deixadessa, no se la cuidat bé. Poder per què interesaba? Poder. Però jo estic amb tú, es tira la tribuna a terra, s’en fa una de nova coberta, s’arreglan les grades i se li fa un bon rentat de cara en aquest camp i el Badalona tindria camp per anys. I, a lo millor, no costaría tant com fer un “estadiet” per què això será quan el fagin, i a la ubicació on ha estat sempre el camp, no a Montigalà, amb tots els respectes al barri, dons jo visc a Bufalà i el camp el tinc a 2 minuts, més a prop que ara.