Monthly Archives: abril 2014

BADALONA 1 LEVANTE B 1

Escapulats,

Seguim sense poder guanyar el Levante B al Centenari. En deu temporades a la 2ª B no hem estat capaços de tombar el filial granota a l’Avinguda de Navarra (si bé és cert que els valencians han estat un club ascensor els darrers anys). Ja sigui un equip de la zona alta o un conjunt que lluita per la permanència, els llevantinistes sempre han estat un rival incòmode, i avui no ha estat una excepció. El Bada podia certificar la permanència matemàtica aquesta tarda, però no ha pogut ser. Aquest empat trenca una gran ratxa de quatre victòries consecutives a casa i ens deixa amb un regust agredolç per encarar la Setmana Santa. Ara bé, no altera en res la tranquil·litat en què vivim instal·lats a la classificació. Queden 4 partits, 12 punts en joc i mantenim un agradable coixí d’11 respecte el Llevant que és qui marca, precisament, el descens. Ara ja tot apunta que els dos equips que es jugaran les garrofes per evitar la promoció seran, a tot estirar, el València Mestalla i el Sant Andreu. Nosaltres, afortunadament, viurem aquestes darreres quatre jornades còmodament des de la distància. Ja només queda fer un bon paper els dos diumenges que li queden al vell Centenari.

Piti Belmonte afrontava l’encontre d’avui amb moltes baixes, i això s’ha notat en un onze inicial en què Fran Grima apreixia al lateral esquerre i Abraham sol com a davanter centre. La clau del partit, però, no ha estat ni a la defensa ni a la daventera, sinó al mig del camp. Això és: els escapulats han patit molt per controlar el joc a la medul·lar i ni Puigdollers, ni Sergi Gómez, ni Joaquim han pogut agafar les regnes del partit en cap moment. De fet, podem dir sense embuts que el mig del camp del Badalona ha estat pràcticament inexistent. La pilota passava directament de la defensa a l’atac obviant completament els migcampistes escapulats. Aquesta incapacitat per construir el joc amb criteri des de la zona de creació explica, en bona mesura, la dinàmica general del partit, sobretot per part nostra. Els primers minuts han estat frenètics, amb els dos equips amunt i avall i totalment incapaços de posar ordre. Andy ha avisat amb un xut sec que Marcos ha pogut treure amb el peu de forma poc ortodoxa (5′), i poc després Velillas ho provava amb un xut creuat que li ha marxat fora per dos pams. El gol podia caure de qualsevol banda, i finalment ho ha fet per la visitant al minut 14 arran d’una gran jugada d’Andy que, després de superar fins a tres defensors, ha habilitat a Fonte dins l’àrea perquè aquest definís perfectament davant la sortida de Marcos. Sense fer res de l’altre món els granotes s’avançaven a l’electrònic i tenien contra les cordes un Badalona una mica desconcertat. D’aquí al descans tan sols podem destacar un possible penal sobre Abraham que l’àrbitre no ha assenyalat i una bona internada de Grima per l’esquerra que ha acabat amb un xut des de la frontal que un defensor ha pogut desviar.

 Abraham feia l'1-1 amb un bon xut creuat dins l'àrea al 55'.
 (Foto: Fede Agripa)

La segona meitat ha començat amb una tònica força semblant a la primera: un Levante B tocant la pilota amb comoditat i un Badalona que no sabia com bastir jugades d’atac clares. Per sort, ha aparegut el de sempre. Abraham ha agafat una pilota al mig del camp al minut 9 de la represa i, després d’una llarga conducció en diagonal, ha fet una bona passada profunda per a Boniquet a la dreta. L’ex del Sant Andreu ha penetrat dins l’àrea i ha frenat per tornar-li la pilota enrere al canari que, amb molta sang freda, ha engaltat un bon xut creuat i ras amb la dreta que ha superat l’estirada d’Ovejero i ha impactat en el pal per acabar introduint-se al fons de la xarxa. El Badalona aconseguia l’empat amb una simple llambregada d’un jugador que marca diferències i que ja du 13 gols a la lliga. Just després de l’empat Piti ha donat entrada al davanter del juvenil Draman per Sergi Gómez, en un canvi ofensiu que ha coincidit amb els millors minuts del Bada. Draman ha aportat una cosa molt important: per fi teníem un “9” pur al davant capaç de fixar una mica els centrals i fer que els valencians ens deixessin més espai a les bandes. Malauradament, la pájara granota ha durat ben poc i només una rematada de cap de Maestre ha inquietat els dominis d’Ovejero en aquest període. Abraham -que per cert no s’ha trobat còmode en cap moment- ha marxat substituït per Lolo al minut 70 i ho ha fet ostensiblement emprenyat. No només això: ell i Piti han tingut alguna cosa més que paraules a la banqueta… Una mostra evident de la mala sintonia que tenen tècnic i jugador, i un resum de l’ambient enrarit que hi ha hagut a la plantilla durant tota la temporada. Futbolísticament, el Badalona ha jugat amb foc i a punt ha estat de veure com el Llevant li donava un ensurt. El filial, en veure la nostra falta total d’idees, s’ho ha cregut i ha anat avançant metres mica en mica. Per sort, els granota no ocupen places de descens per casualitat i tampoc han estat especialment brillants al davant. Semblava que el matx acabaria sense més incidents, però ja a les acaballes hi ha hagut dues ocasions claríssimes; una per cada equip. Primer al minut 88 quan, en una bona centrada de Boniquet des de la dreta, Velillas ha rematat de cap al travesser i, ja al descompte, amb una altra pilota al travesser, aquesta vegada a la porteria de Marcos, en una jugada embolicada arran d’un rebot en un servei de falta que ha tocat Carlos Tomás a empentes i rodolons. Al final hem arribat al xiulet final amb aquest 1-1 una mica ensopit.

Aquest Dijous Sant (18h) visitem l’estadi José Díez Iborra, a la ciutat esportiva de l’Elche, per jugar contra un equip que anirà a per totes per aconseguir ficar-se a les places de play-off, que ara té a tocar. L’Ilicitano serà un filial semblant però a la vegada diferent al del Llevant: per una banda, és un conjunt amb bon gust pel toc de pilota però, per l’altra, té objectius molt més ambiciosos que el rival d’avui. El Badalona intentarà trencar la mala ratxa de derrotes en els partits disputats durant la Setmana Santa (2-1 a Xàtiva i 0-4 davant el Yeclano els dos últims anys, sense anar més lluny…). Afortunadament, viatgem sense cap pressió i amb l’aval que ens donen les bones actuacions fora de casa les darreres jornades. Veurem si la salvació matemàtica arriba aleshores.

AMUNT BADALONA


Un adéu digne per a un estadi indigne

El títol d’aquest article potser és una mica dur. El Centenari ha estat, durant 78 anys, la casa del CF Badalona; la casa gran del futbol a la ciutat. Ha estat, en definitiva, casa nostra. Cert és que molts de nosaltres no l’hem vist en els seus moments de glòria: ni hem viscut els anys del futbol de primer nivell a la 2ª Divisió (i que malauradament ja queden molt enrere) ni molt menys els temps de la seva construcció, just abans d’esclatar la Guerra Civil. L’11 d’octubre del 1936 s’inaugurava el camp de l’Avinguda de Navarra amb un amistós entre el Badalona i el Barça que acabaria 4-2 pels escapulats. Aquell històric partit va disputar-se sota una intensa pluja, però molt més ha plogut des d’aleshores… i el vell estadi segueix allà: gris, desfasat, anacrònic, decrèpit: cansat, molt cansat. Tres quarts de segle han caigut damunt d’ell com una llosa i ja gairebé justifiquen el seu nom modern (per a molts, el camp del Bada sempre serà l’Avinguda de Navarra).

El Centenari és un fòssil que ja fa anys que demana un relleu. Una eutanàsia urbanística que li permeti passar a millor vida amb dignitat i ocupar un espai entranyable al cor de tots els que estimem el Badalona. Lamentablement, a dia d’avui l’únic que evoca el vell estadi és una tristor amarga, com la d’aquell que contempla amb impotència un amic malalt a qui no pot ajudar. Molts també sentim ràbia, i no només per la mediocritat política dels últims 20 anys que ens ha privat de tenir un estadi digne a tots els badalonins, sinó també per una Badalona que, no ens enganyem, massa sovint es fa dir gran però que poques vegades es mira al mirall per reconèixer les pròpies misèries. Durant massa anys hem preferit restar abans que sumar; dividir abans que unir; destruir abans que construir.

No és temps per a retrets. No és dia per parlar de Blanchs, Arqués, Casquetes o Perraults. Ara, per fi, tenim un acord, un projecte i una data. Si bé no la definitiva del nou camp, sí que coneixem la de la mort de l’antic, la de l’adéu del nostre vell Centenari. El diumenge 11 de maig el primer equip del CF Badalona disputarà l’últim partit oficial de la història a l’Avinguda de Navarra. Per casualitats de la vida, el moment és absolutament immillorable: el Bada arribarà sense pressió esportiva, en plenes Festes de Maig i davant d’un gran rival, el Lleida, que comparteix Sant Anastasi com a patró. L’encontre ho té tot per ser una festa, i hi ha moltes iniciatives que es poden tirar endavant per engrescar la gent a acomiadar l’estadi com es mereix. Espero algun moviment per part del club (entrada gratuïta?) però, sobretot, espero la mobilització del públic, de la ciutat. 111 anys d’història obliguen a aquest mínim esforç. El Centenari s’ho mereix. El Badalona s’ho mereix. Només depèn de nosaltres.

AMUNT BADALONA

Albert Costa