Monthly Archives: Març 2014

BADALONA 3 REUS 0

Escapulats,

Al sac i ben lligat. El Badalona ha assolit avui la salvació virtual gràcies a una nova victòria a casa (la quarta consecutiva); aquest cop sí, amb suficiència i oferint un bon futbol. El marcador final potser és una mica massa ampli pel que s’ha vist damunt la gespa, però la victòria és totalment justa; el Bada li ha posat molta més intensitat al partit que un Reus que ja fa setmanes que juga sense pressió i, de fet, hem viscut un dels encontres més plàcids de la temporada. Tres punts que són un bàlsam i que ens allunyen quasi definitivament de la zona de perill: ja som a onze punts del descens directe i a vuit de la promoció. A partir d’ara, aquesta tranquil·litat de sortir al camp sense la sensació de jugar-se la vida ha d’ajudar una plantilla que les ha passat magres i que, tot sigui dit, ha respòs en els moments més difícils.

Avui estrenàvem l’horari d’estiu a l’Avinguda de Navarra, però el debut a les cinc de la tarda no ha anat acompanyat de la bona assistència de públic de què havíem gaudit les darreres jornades (poc més de 400 espectadors). De ben segur que aquest fet ha estat condicionat pel mal temps: durant els 90 minuts ha caigut una fina pluja que, per sort, no s’ha convertit en la tempesta que el cel metàl·lic anticipava. Aquesta circumstància ens ha dificultat molt la feina a la patida gent de premsa, sobretot tenint en compte que les cabines del vell Centenari romandran tancades per sempre més… En tot cas, parlem de futbol: Piti Belmonte ha plantejat un onze inicial amb dos noms propis clars: Joan Castillo, que per fi tornava a la titularitat acompanyant Cárdenas en l’eix de la defensa, i Fernando Velillas, que definitivament li ha guanyat la partida a Boniquet com a extrem dret titular. L’ex del Cerdanyola s’ha convertit en la gran aposta del tècnic de Sabadell des que va arribar en el mercat d’hivern, i avui s’ha reivindicat amb un partit esplèndid. De fet, la primera ocasió del matx ha arribat de les seves botes quan només s’havien jugat 80 segons, amb un xut des de la frontal a sobrebot que ha marxat fregant el pal. La primera meitat ha començat molt animada i amb un futbol ràpid i incisiu, clarament afavorit per la velocitat de pilota que permetia la gespa mullada. El Bada ha sortit a mossegar i pressionant la sortida de pilota dels reusencs, que han patit força en aquests primers minuts. Tant és així que el primer gol ha arribat després d’una fulgurant recuperació d’Abraham, que li ha pispat la cartera a Medina prop de la frontal per plantar-se sol davant Edgar. Com no, l’11 escapulat ha definit a la perfecció creuant la pilota al pal llarg. Era el minut 13 i el Bada encarrilava el partit amb molt bones sensacions. Tres minuts més tard el canari ha tingut el segon però, després d’una espectacular conducció pel centre de l’atac en què ha superat fins a tres contraris, el seu xut ras l’ha pogut desviar Edgar amb els peus. Si bé nosaltres portàvem el pes del partit, val a dir que els del Baix Camp també tocaven la pilota amb criteri i ens han creat problemes amb diagonals i pilotes llargues a l’esquena de la defensa. Per sort, Marcos ha estat sempre molt atent per anticipar-se a aquests intents de passades profundes. Només un xut llunyà d’Asier Izaguirre (37′) ha inquietat els seus dominis. Semblava que arribaríem a la mitja part amb aquest avantatge mínim, però ja al 46′ Folch ha tocat l’esfèrica amb les mans dins l’àrea de forma clara en una disputa aèria. L’àrbitre ha xiulat penal i Rubén Negredo, ex del Reus, s’ha encarregat de fer pujar el 2-0 al marcador. El madrileny ja ha marcat 5 gols en 9 partits i en la celebració s’ha notat que li tenia ganes al seu antic equip; aquest fet explica que hagi estat ell i no Abraham qui hagi llançat la pena màxima. Olot, Constància i Reus: tres penals i tres gols des dels onze metres del nostre 9.


Partit plàcid del Badalona sota un cel de plom aquesta tarda al Centenari. 

(Foto: L'escapulat)

La segona meitat no ha començat amb el ritme de la primera per part de cap equip, tot i que això ja convenia als nostres interessos. La primera ocasió digna d’esment no ha arribat fins al minut 63 amb un potent xut d’Álex López amb cama esquerra que Marcos ha enviat a còrner amb la punta dels dits. Acte seguit, en aquest servei de cantonada l’ex escapulat Jaume Sobregrau ha rematat pràcticament sol però, afortunadament, la bimba ha marxat desviada per damunt de l’escaire dret. Malgrat tot, aquesta breu desconnexió no ha estat més que un miratge, perquè ni el Reus ha apretat excessivament més enllà d’uns instants d’inspiració ni el Bada s’ha deixat sorprendre. Els minuts han passat monòtonament sense que cap dels dos conjunts culminés accions de perill, encara que els de Piti ho han pogut fer en sengles contracops entre els minuts 75 i 79. En el primer, i després d’una gran passada de taló de Negredo, Lolo ha xutat al cos del porter i, en la segona oportunitat, el xut de rosca d’Abraham des del vèrtex esquerre l’ha tret Edgar amb una estirada espectacular. Aquestes llambregades al contraatac han fet que els roiginegres reculessin una mica i el final de partit fos totalment tranquil pels interessos locals. Boniquet ha aportat frescor i desequilibri entrant des de la banqueta, i en una jugada individual ha pogut arribar la sentència al minut 85, però el seu xut amb l’esquerra després de dos bicicletes ha acabat a les mans d’Edgar. Finalment acabaria arribant la cirereta al pastís: jugada per banda dreta del mateix Boniquet, que marxa per velocitat fins la línia de fons i posa una centrada picadeta perfecta perquè Lolo, al segon pal, engalti una tisora espectacular per fer el 3-0 amb un autèntic míssil. El gol ha estat d’una gran plasticitat: Lolo ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb molta violència després que aquesta impactés al travesser. Un premi pels que encara aguantàvem a aquelles alçades sota la pluja, i que ha aixecat els aplaudiments de tots els assistents. També entre aplaudiments ha marxat l’equip, conscient de la feina ben feta i que el públic li agraeix l’esforç fet les darreres setmanes per segellar la salvació quan pitjor pintaven les coses. A més, la reacció ha arribat amb bones actuacions a casa.

Diumenge que ve (12h) viatgem a Llagostera per enfrontar-nos a un líder en hores baixes que veu amenaçat el seu primer lloc. Els gironins viuran el partit com una autèntica final i nosaltres no tenim res a perdre. Tot el que sigui puntuar serà positiu de cara al partit del dia 13 davant el Llevant B. Aquell dia sí que per fi esperem, si tot va com ha d’anar, confirmar la permanència, anar tancant aquesta temporada amb el cap ben alt i començar a pensar en la següent. Serà una nova etapa en la història del club en què s’obren molts interrogants i moltes il·lusions. De moment, però, cal lligar el sac de la permanència a la 2ª B d’una vegada per totes.

AMUNT BADALONA


Piti Belmonte: morir matant o matar per viure?

Diumenge 23 de febrer; jornada 27. El Badalona rep el València Mestalla després de sis setmanes sense guanyar. Piti Belmonte, un entrenador permanentment a la picota, es juga el càrrec, ara sí definitivament. A la graderia, observant entre el públic, més d’un candidat a substituir-lo a la banqueta. És una situació límit, i el de Sabadell ho sap. No només ell: jugadors, cos tècnic, directiva, aficionats, periodistes… tots som conscients que si el Bada no guanya l’ex del Sant Andreu anirà al carrer. Per això, precisament per això, és molt revelador l’onze inicial que Piti col·loca damunt la gespa: Neeskens com a extrem esquerre; Abraham a la banqueta i Jordi Ferrón, que feia dinou partits que no era titular, al lateral dret… “Aquest vol morir matant”, va ser el pensament de molts aquell matí. “Jo puc caure, però el vaixell sencer s’enfonsarà amb mi”. Va ser aquesta la desesperada reflexió de Piti? Mai ho sabrem.

En qualsevol cas, la jugada li va sortir bé. Tant Neeskens com Ferrón van fer un partidàs i aquell dia es va guanyar de forma agònica per salvar el match ball. Després, el Bada va encadenar quatre victòries seguides que virtualment li asseguren la permanència. Des d’aleshores sembla com si el mateix Piti s’hagi alliberat: cada jornada és més complicat encertar la seva alineació i fins i tot ha flirtejat amb un altre “cas Tacón” ni més ni menys que discutint el Sant Cristo Gros: Abraham Noé. Poca broma.

El pas de Piti Belmonte pel Badalona (algú creu que seguirà la propera temporada?) haurà estat, com a mínim, desconcertant. Ara bé, se li ha de reconèixer una cosa: quan més pelut ho tenia, quan ja es trobava amb l’aigua al coll i entre l’espasa i la paret, ell se l’ha jugat amb les seves idees. Fins al final. A tot o res, peti qui peti i encara que fos amb decisions molt impopulars. ¿Volia morir matant, o és que finalment va descobrir que calia matar per sobreviure? Un altre interrogant que planeja sobre una figura, la de Piti Belmonte, que marxarà del club amb unes quantes incògnites més…

 Albert Costa


BADALONA 2 CONSTÀNCIA 0

Escapulats,

I ja en són quatre. El Badalona ha tombat el Constància d’Inca aquest matí per continuar amb una imponent ratxa de victòries que de moment ja s’enfila a l’excel·lent estadística de 12 punts sobre 12 possibles. Qui ho havia de dir ara fa un mes! L’equip ha reaccionat quan més falta feia i aquesta espectacular embranzida ens allunya, ara ja sí quasi definitivament, de la zona perillosa. Una molt bona notícia que donarà estabilitat a la plantilla i al cos tècnic per encarar les darreres vuit jornades de lliga i que farà, no ens enganyem, que més d’un per fi pugui respirar tranquil.

El partit d’avui té poca història: domini tranquil d’un Badalona intermitent que, en alguns trams de la primera meitat, semblava estar a prop de l’apatia. Era com si l’equip s’hagués obligat que, de fet, el partit seguia 0-0. L’inici dels homes de Piti Belmonte ha estat bo, i ja al minut 3 Puigdollers ha tingut una bona oportunitat amb un servei de falta que ha marxat fora llepant el pal dret de la porteria balear. Un miratge, ja que a partir d’aquest moment i pràcticament fins arribar a la mitja hora de joc el Bada ha fet poqueta cosa, fins al punt que era el Constància qui tocava més i millor la pilota al mig del camp. Afortunadament, però, els mallorquins són el pitjor atac de la lliga (15 gols) i avui han demostrat el perquè… En qualsevol cas, el partit no acabava de girar rodó pels nostres interessos. Tot ha canviat, però, amb dues arribades per banda dreta: en la primera una internada de Joaquim ha acabat amb una bona pilota centrada al segon pal però Velillas, amb la canya a punt, ha vist com la seva rematada la desviava un defensa a còrner (33′). Poc després ha estat Jordi Ferrón qui ha arrencat una potent cavalcada per plantar-se dins l’àrea contrària i, a empemtes i rodolons, quedar-se davant el porter. Tanmateix, en última instància l’etern lateral ha xutat forçat i mig caient-se, objecte d’un més que probable penal que l’àrbitre no ha assenyalat… però que ha compensat en el còrner posterior xiulant una falta molt més dubtosa comesa sobre Rubén Negredo. En fi, coses dels col·legiats canaris, que ja els coneixem prou a l’Avinguda de Navarra… Atenció perquè els incidents no acabarien aquí. El mateix Negredo s’ha encarregat de llançar el penal: el primer llançament ha acabat en gol, però l’àrbitre l’ha fet repetir; en el segon intent Perales ha tret el xut de Negredo (que havia canviat la direcció d’esquerra a dreta) però el ‘9’ escapulat ha aprofitat el rebuig per, ara sí, establir l’1-0 al marcador. El Badalona arribava al descans havent obert la llauna una mica amb la llei del mínim esforç.

Abraham, arribar i moldre: als quatre minuts d'entrar 
ja havia sentenciat el partit.
(Foto: L'escapulat)

La segona meitat ha estat força diferent. En realitat, i gràcies al magnífic temps de què avui hem gaudit al Centenari, semblava més un pausat espectacle per acompanyar el vermut que no pas un partit de futbol en què els dos equips es jugaven la permanència. Si el de diumenge passat va tenir a Marcos com a protagonista, el matx d’aquest matí ha tingut un altre nom propi: Abraham. Com no, el canari ha estat decisiu per enèsima vegada. Abans, potser, hauríem de posar èmfasi en la seva suplència, i és que Piti ha decidit altre cop deixar-lo a la banqueta (en principi l’extrem no patia cap molèstia física) en lloc de Velillas que, tot sigui dit, ha quallat una molt bona actuació. De fet, el segon gol ha nascut d’una bona recuperació seva en zona d’atac: després de conduir la pilota ràpidament pel centre ha habilitat precisament a Abraham que, sol davant Perales, li ha picat elegantment la pilota per sota les cames… un gol de crack. Minut 57, 2-0 i partit absolutament sentenciat. Aquí han arribat els millors moments del Badalona, que fins i tot s’ha permès agradar-se en algunes accions, tot i que el marcador ja no es mouria. A destacar, per cert, l’entrada de Gallego per Sergi Gómez al 65′, de manera que Piti ha provat una vegada més, i durant quasi mitja hora, de jugar amb dos davanters purs. Una altra bona notícia, aquest retorn progressiu de l’ex del Cornellà, molt actiu avui encara que sense el to físic dels seus companys. Poca cosa més, la veritat: el matx ha acabat sense més incidents i amb un Badalona que ha jugat els darrers minuts a plaer. Feia temps que no vivíem un encontre tan plàcid al Centenari, i la veritat és que bona falta ens feia!

Diumenge que ve (12h) visitem Tarragona per enfrontar-nos a un Nàstic que encara alberga alguna petita esperança de fer play-off. No estaria malament, per allunyar-nos encara més de la part baixa i viure de rendes els darrers partits de lliga, esgarrar-los la festa i seguir amb aquesta ratxa de victòries seguides

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 OLOT 0

Escapulats,

Tercera victòria consecutiva d’un Badalona a qui ara totes li ponen. Sembla que per fi la fortuna ens somriu ja que, avui, si som sincers, el futbol ha estat injust amb un Olot que ha jugat millor que nosaltres i que no mereixia marxar de buit. Això sí, tampoc ens hem de lamentar gens ni mica d’aquest fet: els d’enguany són tres punts boníssims que ens allunyen una mica més del descens i dels vàliums…

La sort no ha estat l’únic factor que explica la victòria del Bada aquest matí. El partit d’avui té nom i cognom: Marcos Pérez. El nostre sempitern porter ens ha salvat una altra vegada i ha estat absolutament decisiu. De fet, només Sant Marcos pot explicar que la primera meitat acabés sense gols ja que l’Olot, molt més endollat que nosaltres, ens ha passat per sobre. Literalment. Els garrotxins han dominat la posessió de pilota de forma evident i, el que és més important, les ocasions més clares també han estat seves. Els gironins tenen un dels atacs més verinosos del grup, amb uns puntes, Coro i Carlitos Martínez, que entre els dos sumen 22 gols (nosaltres n’hem fet 27 en tota la lliga…) i avui ho han demostrat. Ja al minut 16 una internada de David López per banda dreta superant tota la defensa ha acabat en un xut per baix que Marcos ha aturat en dos temps. Poc després, Uri ha rebut després d’una bona desmarcada per encarar porteria però, afortunadament, el davanter olotí s’ha distret i la jugada ha acabat en no res. La tònica era preocupant: l’Olot tocava a plaer i els seus atacants ens guanyaven l’esquena amb molta facilitat. El nostre balanç ofensiu es reduïa a un intent de rematada acrobàtica de Cárdenas (9′) i una centrada picadeta de Lolo que no ha trobat rematador (23′). Qui realment portava perill eren ells, tant en joc estàtic com a pilota aturada. De fet, les dues oportunitats més clares han arribat en sengles còrners dels gironins: primer amb una centrada llarga que Rojas ha rematat una mica forçat al segon pal, llençant-se al terra i enviant la pilota al travesser; ja cap al final, amb un cop de cap de Serra, també al segon pal, que el central visitant ha enviat al lateral de la xarxa. El millor que podia passar era que l’àrbitre xiulés el camí de vestidors; per això quan ho ha fet els escapulats hem sospirat alleugerits i també emprenyats per uns primers 45 minuts ben pobres dels homes de Piti Belmonte.

Negredo no ha fallat i aconseguia de penal el seu tercer gol en 6 partits.
(Foto: Fede Agripa)

Ja que parlem de Piti Belmonte, hem de destacar l’onze inicial que ha col·locat damunt la gespa, atès que alguns dels jugadors que més protagonisme havien tingut últimament, com Lázaro, Joaquim o Neeskens, han quedat a la banqueta. Grima i Sergi Gómez ni tan sols estaven convocats per decisió tècnica… En definitiva, que l’entrenador de Sabadell ha pres una postura de força en les darreres jornades que, tot sigui dit, li està resultant. Una altra sorpresa d’inici era la presència de Velillas com a extrem esquerre en lloc del lesionat Abraham (s’espera que el canari torni contra el Constància). Joaquim entrava per Lolo en començar el segon temps quan, curiosament, molts esperàvem que el substituït fos el mateix Velillas, molt voluntariós però poc efectiu. Més rellevant ha estat la tornada als terrenys de joc d’Enric Gallego, que ha substituït Boniquet (65′) i ha fet que el Bada jugués amb un inhabitual esquema de 4-4-2 amb dos davanters centre purs. Una solució tàctica que, per cert, no hauríem de descartar d’ara en endavant.

Tornem al partit: els segons 45 minuts han mantingut el ritme trepidant i amb moltes arribades; tanmateix, per fi el Badalona s’ha posat les piles i ha donat més guerra al davant, encara que sense gaire encert. Només una centrada de Bermudo a la qual no ha arribat Negredo (48′) i una rematada de Cárdenas a la sortida d’un còrner que ha marxat alta (56′) han inquietat els dominis del porter Óscar. Per la seva banda, l’Olot sí que arribava amb molta més claredat. Davant, però, s’ha trobat amb un Marcos pletòric que ha avortat totes i cadascuna de les escomeses garrotxines. Així, David López (64′), Carlitos (67′) i especialment Coro (47′, 72′ i 77′) han vist frustrats els seus intents per estrenar l’electrònic; algun d’ells força espectacular, com el potent cacau de David López que Marcos ha desviat acrobàticament a còrner o una altra fuetada del menut Coro que un altre cop Marcos ha salvat amb una plàstica estirada a l’escaire. Un autèntic “show Marcos” que ha aixecat molts aplaudiments a la graderia d’un Centenari que, per cert, avui mostrava un aspecte més que bo: la veritat és que tant el clima com el joc d’ambdós equips han acompanyat. Malgrat que aquesta allau d’ocasions visitants només ha estat resposta per un xut de falta de Puigdollers que ha sortit fregant el pal, tot feia pensar que el matx acabaria sense gols. El puntet, donades les circumstàncies, semblava bo pels escapulats. No obstant això, a dia d’avui és innegable que la nostra sort ha canviat i, quan el partit ja agonitzava, amb bona part del públic enfilant el camí cap a casa i en una acció aïllada, una centrada de Ferrón ha impactat a les mans d’un defensor olotí i l’assistent ha assenyalat un penal d’or que Negredo s’ha encarregat de materialitzar en l’únic gol del partit. Un autèntic cop de sort per rubricar una ratxa de tres triomfs seguits en què ens ha acompanyat, en major o menor mesura, la deesa Fortuna.

Diumenge que ve (12h) repetim a casa davant d’un rival, el Constància d’Inca, que, per sort, cada vegada és menys directe, atès que els balears ja es troben 10 punts per sota nostre. Precisament per això, però, perquè estan en una situació desesperada, els mallorquins no seran cap caramel… Sense anar més lluny, a la primera volta ens van derrotar per 1-0 i la temporada passada vam ser incapaços de batre’ls a l’Avinguda de Navarra (1-1). Ara bé, no cal dir que una quarta victòria consecutiva significaria, virtualment, salvar la categoria i jugar amb molta tranquil·litat els darrers vuit partits de la temporada. Creuem els dits per posar punt i final, doncs, a una etapa massa llarga de patiment i cares llargues quan jugaven els nostres.

AMUNT BADALONA