Monthly Archives: febrer 2014

BADALONA 2 MESTALLA 1

Escapulats,

Partit èpic el d’aquest matí a l’Avinguda de Navarra. El Badalona ha suat sang, suor i llàgrimes per tombar el València Mestalla després de dues expulsions i un agònic penal fallat pels visitants al minut 85. Malgrat tenir-ho tot en contra, avui s’ha de reconèixer l’entrega de l’equip per donar-ho tot fins al final i que els tres punts es quedessin al Centenari. Fins i tot s’ha viscut una certa comunió entre el públic i els jugadors, a qui durant els 90 minuts se li han perdonat tots els pecats per empènyer l’equip fins la victòria. Un triomf que podríem qualificar de “Piti i collons”, ja que el tècnic de Sabadell ha salvat el càrrec, almenys, per una jornada més.

L’ultimàtum a Piti Belmonte planava en tot moment damunt les graderies del Centenari (no a la Tribuna, per cert, tancada pels mateixos Mossos d’Esquadra pel mal estat de la infraestructura). Tots sabíem que si avui no es guanyava l’exentrenador del Sant Andreu seria destituït. Al final no hi haurà canvis a la banqueta escapulada, tot i que al partit d’avui hi ha pogut passar de tot. Ha estat, de fet, un autèntic partidàs: disputat, obert, intens, dur, fluctuant i emocionant. Un espectacle per a l’espectador i un còctel força taquicàrdic pels que sentim el Badalona. A Piti Belmonte, per cert, no li ha tremolat gens el pols a l’hora de confeccionar l’alineació… Amb Ferrón, Puigdollers i Neeskens en l’onze inicial i Abraham a la banqueta, semblava que el míster volia enviar algun missatge amb aquest plantejament… La jugada li ha acabat sortint bé: Ferrón i Neeskens han tingut una molt bona actuació, mentre que “Putxi” també ha rendit a bon nivell, sense anar més lluny marcant l’1-0 al minut 25 amb un cop de cap perfecte després d’un còrner des de la dreta servit pel mateix Neeskens. L’ex del Recre ha enviat la pilota creuada a l’escaire lluny de l’abast de Jaume. Aquest gol de bella factura culminava un bon inici del Badalona, que poc abans havia gaudit d’una clara ocasió després que a Càrdenas li anul·léssin un gol per suposat fora de joc. Abans, quan tot just s’havien disputat 12 minuts de partit, Boniquet havia hagut de ser substituït a causa d’una forta topada a la cara. En Xavi ha estat traslladat a l’hospital on s’ha confirmat que no es tractava de res greu, afortunadament. Qui ha estat el recanvi? Abraham Noé, com no. El canari ha tingut menys incidència de la que sol tenir habitualment però, això sí, ha deixat la seva empremta en el partit, com sempre. La primera meitat ha acabat amb dues opcions més del Bada; primer amb una bona combinació entre Ferrón i Negredo que el madrileny ha enviat fora i després amb un xut de Lolo al lateral de la xarxa. Molt bon partit del sevillà, per cert, amb un gran desgast físic.

El segon temps ha començat amb una dinàmica ben diferent. Quedava clar que el partit aniria per unes altres vies els segons 45 minuts: els dos equips amb molta por a perdre i un plantejament més tàctic i menys arrauxat. Tot ha canviat al minut 55 quan Chumbi, després d’una indecisió entre els nostres centrals, ha engaltat un fort xut amb l’esquerra que ha superat Marcos per empatar el partit. Un minut després, Sergi Gómez veia la segona targeta groga. En poc més de 120 segons tot se’ns girava en contra. Sorprenentment, però, el Bada no s’ha vingut avall ni molt menys i ha fet de la necessitat virtut. Durant ben bé deu minuts ha tingut contra les cordes al filial taronja. Abraham ho ha provat, primer amb un servei de falta que ha sortit alt per poc i després amb un tímid xut que Jaume ha avortat sense problemes. Poc després Lolo ha etzibat un cacau impressionant des de trenta metres que aquest cop sí ha posat en problemes al porter castellonenc, que ha refusat a còrner. Finalment la nostra insistència ha tingut premi al minut 66 quan, després d’una excel·lent centrada del canari des de l’esquerra, Cárdenas ha rematat al segon pal per creuar la pilota al fons de la xarxa. Una acció d’autèntic davanter, amb l’ex del Sant Andreu posant l’interior del peu dret per assegurar el tret. Havíem fet el més difícil, però el partit encara tindria emocions fortes… A partir del segon gol el Mestalla ha posat tota la carn sobre la graella i se n’ha anat al davant sense complexos. Amb l’entrada del japonès Hiroshi, Molina i Mario Marín els chés han passat a controlar la pilota per complet, tot i que sense arribades clares. Semblava que el Bada podria aguantar el resultat fins al final però, ja al minut 85, Càrdenas ha comès un clar penal sobre Chumbi i ha vist la segona groga… Tot l’esforç semblava en va. Afortunadament pels nostres interessos, avui el futbol ha estat just i Portu ha enviat l’esfèrica als núvols des dels onze metres. Miracle. Ara sí que el Badalona ha tirat d’ofici per no deixar-se sorprendre i enviar totes les pilotes el més lluny possible de l’àrea de Marcos. Ni els cinc minuts d’afegit han pogut amb un equip que aquest matí, per fi, ha demostrat intensitat, sacrifici i ganes de guanyar: Piti seguirà una setmana més al capdavant del Badalona després d’aconseguir tres punts vitals en la lluita aferrissada per la permanència. Els resultats dels rivals aquesta jornada ens han acompanyat prou i, a més, amb aquesta victòria posem el Mestalla de ple en la pomada.

El capità valencianista Portu ha fallat un penal a falta de cinc minuts pel 90′.

(Foto: Fede Agripa)

Dissabte que ve (20h) toca un altre desplaçament complicadíssim a El Collao. Per sort, els tres punts d’avui ens permeten viatjar a Alcoi sense tanta pressió i amb la certesa que tot el que sigui sumar serà un petit tresor de cara a les dues grans finals consecutives que viurem al Centenari les properes dues jornades (Olot i Constància passen per aquí el 9 i el 16 de març, respectivament). Ara, però, toca assaborir aquesta importantíssima victòria i centrar la mirada en l’Assemblea extraordinària de demà a la tarda (19.30h al BCIN), on el soci del Badalona decidirà el futur del nou estadi municipal i, de retruc, el destí de tota l’entitat escapulada en els propers anys.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ONTINYENT 1

Escapulats,

Pas enrere del Badalona. Després del bon empat contra el Baleares del passat diumenge, aquest matí els de Piti Belmonte han repetit resultat enfront de l’Ontinyent. El problema és que aquest cop el partit era a casa i davant d’un rival directe; el penúltim classificat i pitjor defensa de la lliga. A més, el mal regust de boca és total perquè el joc del Bada no ha estat gens bo. Les coses es compliquen.

Us seré sincer: surto amb males sensacions de l’encontre d’avui. L’equip no ha transmès seguretat ni convicció quan més falta feia i, el que encara és pitjor, fins i tot ha pecat d’una certa indolència al llarg dels 90 minuts, especialment tenint en compte que ha estat l’Ontinyent qui durant més estona ha controlat la possessió i el ritme del joc. Mala peça al teler, perquè aquest matí només valia guanyar tant sí com no i al final han volat dos puntets més de l’Avinguda de Navarra. Ha estat un partit força estrany, en què el nostre joc ha anat massa a ràfegues i sense cap continuïtat. Els valencians s’han trobat molt còmodes damunt del terreny de joc i, de fet, podem dir que han estat els de Nino Lema els qui han portat la veu cantant al llarg dels 90 minuts, com a mínim pel que fa al control de la pilota. Molt sorprenent, però encara ho és més l’aparent passivitat que ha mostrat el Badalona, que ni tan sols quan s’ha posat al davant al marcador ha transmès intensitat.

A la primera meitat li ha costat arrencar i fins al minut 24 no hem vist la primera acció de perill del Bada, en una bona internada d’Abraham per l’esquerra que ha acabat en còrner. El canari ha servit de cantonada i Sergi Gómez ha estat a punt de sorprendre la defensa blanca amb una bona rematada de cap, però Unai ha pogut rebutjar novament a còrner. Les altres dues grans oportunitats del primer temps han arribat per les bandes; primer amb una gran acció de Fernando Velillas, avui titular, que ha fet un bon control orientat a l’extrem dret per plantar-se dins l’àrea rival. Per desgràcia, la seva passada de la mort ha estat interceptada a l’últim moment, quan Joaquim ja tenia la canya a punt (26′). El mateix Joaquim ha tingut, deu minuts més tard, l’ocasió més clara dels primers 45 minuts. Abraham ha marxat molt bé per banda esquerra i ha col·locat una centrada baixa perfecta per a l’ex de la Grama, però el seu xut ras i ajustat al pal dret l’ha pogut treure Unai in extremis. Aquesta gran ocasió arribava, tanmateix, enmig d’un autèntic desgavell al mig del camp escapulat, ja que el Bada havia perdut per complet el control de la situació. De fet, Verdú havia posat a prova Marcos amb una bona volea amb cama esquerra quatre minuts abans. El “10” ontinyentí ha estat un malson per a la nostra defensa; una mica l’Abraham dels valencians. Per sort els de blanc són penúltims per alguna cosa, i els costava molt generar ocasions malgrat el seu domini territorial. Per cert, a destacar la presència de David Lázaro a la medul·lar, així com la titularitat ja comentada de Velillas i de Rubén Negredo, els dos fitxatges al mercat d’hivern. Aquest últim ha començat molt bé actuant de referència al davant i baixant pilotes, però de mica en mica la seva actuació s’ha anat desdibuixant, com la de tot l’equip.

La segona meitat ha estat ben diferent a la primera. Començava frenètica, amb arribades per ambdós bàndols: Velillas i sobretot Abraham entraven per les bandes buscant centrades perilloses, mentre que pels visitants Cervera, amb un potent xut que ha marxat fregant el pal esquerre (49′), i Verdú, que ho ha provat per tots els mitjans amb molta classe, han inquietat els dominis de Marcos més del desitjable. Malgrat això, les opcions més clares han arribat arran de dos còrners consecutius del Bada als minuts 60 i 61. Les dues jugades, a més, han estat calcades: pilota al primer pal buscant la prolongació. En la primera Castillo ha pentinat la pilota però un defensor l’ha pogut rebutjar amb problemes; al còrner posterior la jugada sí que ha sortit bé però Joaquim, al segon pal, ha rematat fora amb l’esquerra. Semblava que el Badalona apretava les dents, però només dos minuts més tard els valencians han tingut el 0-1 en una gran acció de Verdú, que ha retallat molt bé a la frontal de l’àrea per marxar de Castillo. El seu xut, per sort forçat, l’ha pogut atrapar Marcos. Enmig d’aquesta bogeria, i sense un clar dominador, el Badalona ha aconseguit marcar: ha estat Negredo, que no ha perdonat després de rebre una bona assistència de Boniquet (que havia entrat per un fos Velillas al 62′). L’ex del Reus només havia d’empènyer la pilota al fons de la xarxa per sumar el seu primer gol amb el Badalona. La jugada, per cert, l’havia iniciat Lázaro després d’una bona recuperació en zona d’atac i la posterior passada en profunditat per Boniquet. Havíem fet el més difícil. Malauradament, després d’avançar-se al marcador els de Piti Belmonte han desaparegut incomprensiblement. En comptes d’aprofitar el cop etzibat a un rival necessitat, ens hem tornat a estancar amb un joc àton i a veure-les venir. L’Ontinyent, esclar, s’ho ha cregut i a manca de deu minuts a punt ha estat d’aprofitar una gravíssima badada defensiva en el servei d’una falta des del mig del camp que ha deixat sol un dels seus davanters davant Marcos. Afortunadament, la pilota ha sortit llepant el pal. El més greu, però, és que aquest avís no ens ha servit per espavilar ja que, en la jugada immediatament posterior, Berna establia l’1-1 després d’una jugada embolicada dins l’àrea. Un autèntic desgavell, fruit d’una falta total de concentració i d’intensitat que ens ha costat l’empat. D’aquí al final poca cosa hem fet, i en realitat han estat ells els qui han anat a pels tres punts… Per cert, abans del gol visitant Piti tenia previst fer entrar a Neeskens, però amb l’empat el jugador que ha entrat ha estat un Lolo que, precisament, no ha estat gaire afortunat. Ah! i a la mitja part Puigdollers havia entrat per Sergi Gómez. El fet que no l’hagi esmentat en tota la crònica es deu, precisament, a que l’ex del Sabadell no ha aportat absolutament res, com gairebé sempre que ha estat damunt la gespa del Centenari.

Negredo ha afusellat Unai al minut 73. És el seu primer gol d’escapulat.

(Foto: Fede Agripa)

Diumenge que ve (16.30h) visitem l’Olímpic de Xàtiva a la Murta, un dels camps més complicats del grup i contra un rival que té a tocar el play-off. El principal problema és que l’ensopegada d’avui ens obliga a sumar alguna cosa… És com un cercle viciós del qual el Badalona no és capaç de sortir. La solidesa defensiva i els bons partits (i punts) que s’esgarrapen davant de rivals complicats serveixen de ben poc si, després, quan t’enfrontes amb equips de la “teva” lliga, punxes. En definitiva, arriba el moment clau de la temporada però no acabem de fer net, continuem en una situació compromesa a la classificació i el temps s’acaba. Cada vegada queden menys partits pel final i juguem amb foc. La incertesa és total per saber si aquest equip és mentalment prou fort per arribar als darrers partits jugant-se la permanència. El que comença a quedar clar, malauradament, és que patirem fins al final.

AMUNT BADALONA