BADALONA 3 ESPANYOL B 1

Escapulats,

Gran, grandíssima victòria del Badalona aquest matí davant l’Espanyol B. A banda dels tres punts, hi ha dos factors que sobresurten per damunt de la resta a l’hora de valorar el partit d’avui: en primer lloc, feia més de dos anys que no marcàvem tres gols en lliga (25/11/12; 3-1 contra el Sant Andreu) i, segon; per primer cop aquesta temporada hem aconseguit guanyar un partit que hem començat pel darrere al marcador. Tot, doncs, semblen bones notícies, i la veritat és que el Bada ha ofert una molt bona imatge. De fet, els 700-800 espectadors que aquest matí eren al Centenari han pogut gaudir d’un gran partit; amb gols, alternatives en el joc i molta emoció fins al final. Una matinal futbolística rodona que afortunadament ve sent la tònica dels darrers partits a l’Avinguda de Navarra. Piti Belmonte va mantenir el càrrec quan les coses pintaven molt crues i mica en mica està donant la raó a aquells que van apostar per mantenir-lo al peu del canó.

L’encontre ha començat amb una força fulgurant. En realitat, pitjor no podien arrencar les coses ja que quan només s’havien jugat dos minuts i mig, i després d’una bona combinació en atac, el filial periquito s’avançava per mitjà de Mamadou, que només havia d’empènyer la pilota aprofitant un rebuig de Marcos a xut de Canario. Gerra d’aigua freda quan alguns aficionats encara ni s’havien assegut al fred ciment del vell Centenari. Sorprenentment (i dic “sorprenentment” perquè les estadístiques canten…) el Bada ha reaccionat ràpid i de la millor manera possible: donant un altre cop de puny damunt la taula. Cinc minuts després del 0-1 una bona internada de Cárdenas pel centre de l’atac acabava amb la pilota a la frontal de l’àrea espanyolista a peus de Joaquim que, sense pensar-s’ho dos cops, engaltava un fort xut a la mitja volta ajustat al pal dret de Pau, que res ha pogut fer per evitar l’empat. Només s’havien disputat 8 minuts de partit i ambdós equips havien marcat en la seva primera arribada. Impressionant. A més, això no ha acabat aquí, ja que el partit seguia amb un ritme trepidant: Canario ha tingut el 2-1 a les botes, però la seva rematada en semierrada ha marxat als núvols i, poc després, ha arribat una autèntica genialitat de Joaquim, que ha picat una pilota perfecta de cullera a l’esquena de la defensa per deixar sol Abraham. El canari, molt hàbil protegint la pilota amb el cos, no ha perdonat i ha afusellat Pau amb cama dreta. Corria el minut 24 i ja havíem vist tres gols; una circumstància gens corrent a casa nostra.

Deixeu-me destacar, per cert, la línia medul·lar del Badalona, que ha estat senzillament espectacular. A banda de l’esmentat Joaquim, tant Maestre com Sergi Gómez han jugat amb molta intel·ligència i el juvenil Carracedo, avui titular en banda dreta, no ha desentonat gens. Sembla que Piti ha donat amb la tecla amb aquest doble pivot Maestre-Gómez per davant de la defensa. L’ex del Sant Andreu juga molt més alliberat de les seves tasques defensives ara que té a Maestre cobrint-li les espatlles, i això es nota. L’entesa amb Joaquim i el mateix Carracedo ens ha permès gaudir d’un mig del camp amb un potencial creatiu interessant.

El primer temps ha vist un parell d’arribades interessants del Bada, primer amb un xut de Boniquet que Pau ha aturat sense problemes i ja a les acaballes amb un espectacular cacau de Cárdenas que s’ha estavellat a l’escaire. El matx podia haver quedat sentenciat al descans, però encara tocava picar molta pedra per assegurar els tres punts… De fet, la segona meitat ha començat amb un patró calcat al de la primera: molta intensitat en la pressió de pilota per part dels dos equips i arribades regulars a les àrees. El primer terç dels segons 45 minuts han estat pels blanc-i-blaus, amb una centrada perillosa de Mamadou que Marcos ha tret amb problemes (51′) i, sobretot, amb una claríssima oportunitat de gol deu minuts després, quan Rayllo ha rematat de cap una falta lateral des de la dreta i Marcos ha salvat l’empat a la mateixa línia de gol.  El porter escapulat, altra vegada, decisiu. De Marcos passem a Abraham, l’altre jugador que marca diferències cada setmana. I és que el partit ha canviat en a penes 60 segons. Un minut després de tenir el 2-2 a la testa, Rayllo ha vist la segona groga després de fer caure el canari en una acció de contraatac. El Badalona jugaria amb superioritat numèrica durant més de mitja hora, però les coses no han estat gens fàcils. Així, ens ha costat molt prendre les regnes del partit i, en comptes d’adormir el joc, hem concedit massa oportunitats perquè l’Espanyol B pengés pilotes a l’olla; un autèntic malson per a la defensa i els aficionats, que vèiem com en cada còrner o falta lateral hi havia un jugador del filial que ens guanyava la partida. Per sort, l’ocasió més clara de Duarte al minut 82 ha sortit fora després de tocar lleugerament el travesser… Enmig d’aquest despropòsit, Sergi Gómez, primer, i Abraham, després, han perdonat la sentènca en sengles ocasions manifestes de gol; especialment clamorosa la del canari. Piti ja havia donat entrada a Lolo per Carracedo (58′) i Neeskens per un difuminat Boniquet (71′), i a manca d’uns minutets pel 90′ ha fet entrar Lázaro per Sergi Gómez. Tots pensàvem que el substituït seria Abraham, que la veritat és que ara mateix no té físic per aguantar 90 minuts a ple rendiment, però en qualsevol cas el de Cabanillas ha sigut qui ha rubricat el marcador final després d’un contraatac de llibre conduït pel mateix Abraham i Lolo i que l’ex del Salamanca ha culminat amb el 3-1. Ara ja sí que podíem respirar tranquils. Per fi.

Abraham envia fora un gol cantat quan ho tenia tot de cara pel 3-1...
(Foto: Fede Agripa)

Abans d’acabar, per cert, hauríem de dedicar unes paraules a Manolo Márquez, que avui tornava com a tècnic del filial espanyolista a la que va ser casa seva durant dues temporades especialment recordades a l’Avinguda de Navarra. El cert és que Márquez ha estat rebut amb una certa tebior per part del públic escapulat, potser a causa de la pobra entrada que els darrers temps hi ha al Centenari… En qualsevol cas, des d’aquí el donem per saludat i esperem que tingui sort en la seva trajectòria professional. Realment, en perspectiva és més fàcil, potser, valorar tot el que va aconseguir Manolo Márquez amb un Badalona que, recordem, no estava pas cridat a lluitar pel play-off, i que l’estiu de 2011 va acariciar l’ascens a la 2ª A…

Tornem a la realitat, que últimament és més agradable del que podíem presumir ara fa uns mesos. Els tres punts aconseguits són or pur; especialment si tenim en compte els resultats dels nostres rivals directes (a més, li guanyem l’average particular a l’Espanyol). El d’avui és, simplement, un pas més, però mica en mica anem mirant la zona de perill pel retrovisor, sobretot pel que fa a les sensacions que transmet l’equip que, com a mínim a casa, es mostra sòlid al darrere i fresc al davant. Dissabte que ve (16.30h) visitem el Sant Andreu, un rival que, com nosaltres, lluita per sortir del pou. Una altra prova de foc. Amb actuacions com la d’avui, això sí, l’equip s’està guanyant justament la confiança dels socis i seguidors del Badalona, que aquest 2014 esperem respirar més tranquils.

AMUNT BADALONA

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

Comments are disabled.