Monthly Archives: gener 2014

FITXATGES D’HIVERN

Escapulats,

El Badalona ha tancat el període del mercat hivernal amb tres fitxatges i cinc sortides. Passo a fer-vos-en cinc cèntims per posar-ho, com sempre, a debat entre tots vosaltres:

JUGADORS QUE HAN MARXAT

> ÁLEX SÁNCHEZ

L’etern suplent de Marcos ho tenia molt difícil per suplir un dels millors porters que ha passat mai pel Centenari. A principis de mes va anunciar que marxava al València Mestalla en busca de minuts.

> JORDI SÁNCHEZ

La nostra jove promesa va firmar contracte professional amb el primer equip amb la intenció de convertir-se en un referent del nostre atac, però a la pràctica només ha jugat 4 partits, amb un gol en l’1-2 a casa contra l’Olímpic de Xàtiva. En Jordi ha estat cedit al Masnou (14è a la 3ª Divisió) fins a final de temporada.

> GUILLAUME GIGLIOTTI

Aquest francès de 24 anys ha passat pràcticament desapercebut a Badalona. Procedent de l’Empoli italià, només ha jugat dues estonetes aquesta temporada (al camp del Levante B i al Centenari davant el Nàstic). De moment encara no se sap on anirà.

> MOHA TRAORÉ

El jove Mohamady tornava aquesta temporada en qualitat de cedit després de ser traspassat a l’Espanyol B fa dues temporades, quan era juvenil. Malauradament, el seu renidment no ha convençut Piti i tan sols ha jugat 3 partits com a titular (per un total de 354 minuts). Finalment el club periquito ha donat el vistiplau a què el jugador marxi cedit a l’AE Prat fins a final de temporada.

> FERRAN TACÓN

El cas de Tacón és un autèntic misteri. Va arribar com un dels baluards del projecte de Piti Belmonte per aquesta temporada i, en conseqüència, com un dels millor pagats. En canvi, només ha disputat 6 partits d’inici (tres més des de la banqueta) i en cap moment s’ha erigit en aquell jugador desequilibrant que esperàvem. Per què ha estat apartat de la plantilla des del mes de novembre? Oficialment no en sabem res, perquè ni l’entrenador ni el club no han explicat res de res. El cert és que Piti no el convoca des del partit contra el Nàstic del 3 de novembre i el més lògic, tenint en compte que el jugador no ha tingut cap molèstia física que justifiqui aquesta absència sistemàtica, és pensar que es tracta d’un problema disciplinari entre Tacón i el cos tècnic (ja sigui Piti directament o algú altre…). Pel que respecta al soci, de moment sempre ens quedarà aquesta incògnita, i això la veritat és que no és mai positiu. Falta de transparència total. O potser ningú no ha fet la pregunta adequada…

El jugador i el club han arribat a un acord per a la rescissió del contracte, la qual cosa no sabem si vol dir que en Ferran cobrarà tot el sou del que li restava de temporada o només una part. De moment encara es desconeix si fitxarà per un altre equip.

JUGADORS QUE HEM FITXAT

 > VÍCTOR COCERA

Foto: cfbadalona.net

El substitut d’Álex Sánchez en el paper de suplent de Marcos. Aquest jove porter (21 anys) arriba procedent de la Montañesa. Abans s’havia format a les categories inferiors de l’Espanyol, a la Damm i també a la Grama. Si bé la temporada passada va tenir més minuts sota pals a l’equip barceloní que no pas aquesta, tothom que el coneix parla d’un porter hàbil i ràpid, a més d’humil. Veurem si gaudeix de minuts per a demostrar-ho.

 > RUBÉN NEGREDO

Foto: cfreusdeportiu.com

Ahir el web del club va donar a conéixer el fitxatge del davanter madrileny Rubén Negredo, germà de la superestrella Álvaro Negredo, ara a les files del Manchester City. El germà gran de l’Álvaro ha passat per molts equips i, als seus 30 anys, ja ha vestit la samarreta del Barakaldo, el Conquense o l’Alavés, per citar-ne alguns. Ara aterra al Centenari procedent del Reus Deportiu, on aquesta temporada estava sent el suplent de David Agudo. Al conjunt del Baix Camp només ha jugat 8 partits com a titular, amb un golet en la victòria a Olot per 2-3 el 3 de novembre. Arriba per convertir-se en el nostre referent a dalt (a l’espera de Gallego): un ‘9’ clàssic amb experiència i ofici. Esperem que ens ajudi a aprovar l’assignatura del gol.

 > FERNANDO VELILLAS

Foto: golcat.com

Foto: golcat.com

Aquest matí el club donava a conéixer, també a través de la seva plana web, la contractació d’un darrer jugador, l’extrem provinent del Cerdanyola Fernando Velillas, que abans també havia estat al Júpiter. Aquesta temporada era el màxim golejador de l’equip vallesà (16è classificat a 3ª Divisió) amb 7 dianes. Se’l descriu com un segon davanter elèctric i amb desequilibri. A destacar que fa només un parell d’anys jugava al Canyelles, de la 2ª Catalana. Un salt meteòric.

Com ho veieu, tot plegat? Aproveu el capitol de baixes? Us agrada el perfil dels jugadors que han arribat?

Com sempre, això és casa vostra per opinar, reflexionar i dir tot el que vulgueu sobre els reforços i la reconfiguració de la plantilla del Bada aquest mercat d’hivern.

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 0 L’HOSPITALET 0

Escapulats,

Empat a zero del Badalona aquest matí al Centenari davant L’Hospitalet. Que no us enganyi el marcador: els 90 minuts de partit han donat per a moltes coses, tot i que la realitat és que cap dels dos equips ha aconseguit marcar i s’han hagut de repartir els punts. Això significa, malauradament, que els escapulats seguirem una setmana més ben a prop de l’abisme.

L’Hospitalet és un altre equip des de l’arribada de Kiko Ramírez a la banqueta. No descobreixo pas res: els riberencs arribaven com a favorits al partit d’avui, i no era d’estranyar si tenim en compte que venien de guanyar cinc dels darrers sis partits i sent els màxims golejadors del grup III amb Elche i Llagostera. Per això tampoc ens ha sorprès l’inici fulgurant dels del Baix Llobregat, que en a penes dos minuts han tingut dues bones oportunitats per avançar-se a l’electrònic. Primer amb un potent xut d’Akinsola amb cama esquerra que Marcos ha desviat a còrner al minut 5 i, poc després, per mitjà d’un xut creuat de Canario que el nostre sofert porter ha pogut treure in extremis amb els peus. S’endevinava un matx clarament decantat del cantó visitant, però vet aquí que a partir dels vint minuts de joc els de Piti Belmonte s’han posat la granota de feina i han passat a controlar la possessió de pilota. Fruit d’aquest domini han arribat els nostres millors moments i alguna ocasió de gol; com sempre, en botes d’Abraham. El canari jugava en punta altra vegada (ningú sap quan tornarà Gallego…) i ha protagonitzat dues bones accions per avançar-nos al marcador. Primer, amb un bon xut de falta frontal que Craviotto ha desviat a còrner després d’una gran estirada i, després, amb una volea encara més espectacular al segon pal que el porter riberenc, amb l’ajuda del pal, ha salvat de forma acrobàtica. La rematada immediatament posterior de Lolo l’ha pogut treure la defensa amb dificultats. S’escapava així l’ocasió més clara del partit per inaugurar el marcador. Entremig d’aquests dos intents d’Abraham, Akinsola, un autèntic corcó durant tot l’encontre, ha tingut temps per tornar a fer lluir Marcos amb un xut ras que el nostre arquer ha refusat a dures penes. La primera meitat ha acabat amb un xut de falta de Canario que Marcos ha tornat desviat amb la punta dels dits a còrner.

Els dos porters han estat providencials per evitar que es mogués el marcador.
(Foto: Fede Agripa)

Els segons 45 minuts han començat sense perdre ni un bri de la intensitat que havíem vist al primer temps, si bé ara érem nosaltres els qui portàvem la veu cantant. Sorprenentment, L’Hospi semblava adormit i havent perdut tota l’agressivitat i la pressió de què havia fet gala abans. L'”empanada” els ha durat ben bé un quart d’hora, que per desgràcia no hem aprofitat per castigar-los amb un gol… Al 47′, i després d’una espectacular passada de rabona d’Abraham, Lolo s’ha plantat pràcticament sol a l’àrea visitant, però el seu xut amb l’esquerra no ha inquietat Craviotto. Segurament, el sevillà no s’acabava de creure que no fos en fora de joc al moment de rebre, i el segon de dubte li ha fet perdre tota opció…Pocs minuts després ha estat Joaquim qui l’ha tinguda en una rematada des de dins de l’àrea que el porter riberenc ha pogut aturar sense complicacions. Una llàstima, perquè l’acció provenia d’una gran jugada personal de Carracedo des de banda dreta. El jove del planter tornava a ser titular avui i la veritat és que segueix demostrant que té lloc al primer equip: aporta desequilibri, agressivitat i molt olfacte a l’hora de generar perill. A partir d’aquest moment, i com era d’esperar, els de Kiko Ramírez han despertat de la seva letargia i han tornat a rondar la nostra àrea. Especialment a través del seu capità Manel, que primer ho ha provat amb un xut des de la frontal que ha marxat fora per poc (58′). Tanmateix, l’oportunitat més clara de tot el partit l’ha tinguda deu minuts més tard però, després d’una bona internada i tot sol davant Marcos, ha creuat massa l’esfèrica quan ho tenia tot de cara. L’Hospi ens havia perdonat la vida. Ho acabaria pagant? Desafortunadament tot just uns instants després Fran Grima ha estat expulsat amb vermella directa per una manotada imprudent en un salt amb Iván Salvador. El Bada es quedava amb un home menys a manca de 15 minuts per la fi del partit. Tot feia pensar en un final agònic i amb molt de patiment, però la veritat és que el plantejament i l’actitud escapulats han estat molt bons i hem aguantat molt bé al darrere. A banda d’un xut postrer de Canario que ha passat llepant el pal, el Bada no ha patit grans angoixes per mantenir un puntet que podem considerar un mal menor.

L’empat d’avui no deixa de ser un mal resultat, però si tenim en compte les cricumstàncies, el rival que teníem al davant i els resultats dels nostres rivals directes, tampoc suposa un drama. Ara bé, aquesta igualada sí que comporta que diumenge que ve, a l’Estadio Balear, un dels més complicats del grup, estiguem obligats a treure alguna cosa positiva si no volem començar a jugar perillosament amb foc. Les properes setmanes seran decisives: aquesta segona volta ens visiten pràcticament tots els rivals directes (Ontinyent, Constància, Mestalla, Olot…), així que la salvació s’haurà de fonamentar en fer del Centenari un fortí. En tot cas, ara ja cal pensar en el desplaçament a Palma de Mallorca, on espera un Atlético Baleares que avui ha perdut a última hora a Olot, cedint el lideratge al Llagostera. En definitiva, un rival de nivell però que, mirant-ne la plantilla i sobretot pel que va demostrar al Centenari, no és ni molt menys un conjunt imbatible.

AMUNT BADALONA


BADALONA 3 ESPANYOL B 1

Escapulats,

Gran, grandíssima victòria del Badalona aquest matí davant l’Espanyol B. A banda dels tres punts, hi ha dos factors que sobresurten per damunt de la resta a l’hora de valorar el partit d’avui: en primer lloc, feia més de dos anys que no marcàvem tres gols en lliga (25/11/12; 3-1 contra el Sant Andreu) i, segon; per primer cop aquesta temporada hem aconseguit guanyar un partit que hem començat pel darrere al marcador. Tot, doncs, semblen bones notícies, i la veritat és que el Bada ha ofert una molt bona imatge. De fet, els 700-800 espectadors que aquest matí eren al Centenari han pogut gaudir d’un gran partit; amb gols, alternatives en el joc i molta emoció fins al final. Una matinal futbolística rodona que afortunadament ve sent la tònica dels darrers partits a l’Avinguda de Navarra. Piti Belmonte va mantenir el càrrec quan les coses pintaven molt crues i mica en mica està donant la raó a aquells que van apostar per mantenir-lo al peu del canó.

L’encontre ha començat amb una força fulgurant. En realitat, pitjor no podien arrencar les coses ja que quan només s’havien jugat dos minuts i mig, i després d’una bona combinació en atac, el filial periquito s’avançava per mitjà de Mamadou, que només havia d’empènyer la pilota aprofitant un rebuig de Marcos a xut de Canario. Gerra d’aigua freda quan alguns aficionats encara ni s’havien assegut al fred ciment del vell Centenari. Sorprenentment (i dic “sorprenentment” perquè les estadístiques canten…) el Bada ha reaccionat ràpid i de la millor manera possible: donant un altre cop de puny damunt la taula. Cinc minuts després del 0-1 una bona internada de Cárdenas pel centre de l’atac acabava amb la pilota a la frontal de l’àrea espanyolista a peus de Joaquim que, sense pensar-s’ho dos cops, engaltava un fort xut a la mitja volta ajustat al pal dret de Pau, que res ha pogut fer per evitar l’empat. Només s’havien disputat 8 minuts de partit i ambdós equips havien marcat en la seva primera arribada. Impressionant. A més, això no ha acabat aquí, ja que el partit seguia amb un ritme trepidant: Canario ha tingut el 2-1 a les botes, però la seva rematada en semierrada ha marxat als núvols i, poc després, ha arribat una autèntica genialitat de Joaquim, que ha picat una pilota perfecta de cullera a l’esquena de la defensa per deixar sol Abraham. El canari, molt hàbil protegint la pilota amb el cos, no ha perdonat i ha afusellat Pau amb cama dreta. Corria el minut 24 i ja havíem vist tres gols; una circumstància gens corrent a casa nostra.

Deixeu-me destacar, per cert, la línia medul·lar del Badalona, que ha estat senzillament espectacular. A banda de l’esmentat Joaquim, tant Maestre com Sergi Gómez han jugat amb molta intel·ligència i el juvenil Carracedo, avui titular en banda dreta, no ha desentonat gens. Sembla que Piti ha donat amb la tecla amb aquest doble pivot Maestre-Gómez per davant de la defensa. L’ex del Sant Andreu juga molt més alliberat de les seves tasques defensives ara que té a Maestre cobrint-li les espatlles, i això es nota. L’entesa amb Joaquim i el mateix Carracedo ens ha permès gaudir d’un mig del camp amb un potencial creatiu interessant.

El primer temps ha vist un parell d’arribades interessants del Bada, primer amb un xut de Boniquet que Pau ha aturat sense problemes i ja a les acaballes amb un espectacular cacau de Cárdenas que s’ha estavellat a l’escaire. El matx podia haver quedat sentenciat al descans, però encara tocava picar molta pedra per assegurar els tres punts… De fet, la segona meitat ha començat amb un patró calcat al de la primera: molta intensitat en la pressió de pilota per part dels dos equips i arribades regulars a les àrees. El primer terç dels segons 45 minuts han estat pels blanc-i-blaus, amb una centrada perillosa de Mamadou que Marcos ha tret amb problemes (51′) i, sobretot, amb una claríssima oportunitat de gol deu minuts després, quan Rayllo ha rematat de cap una falta lateral des de la dreta i Marcos ha salvat l’empat a la mateixa línia de gol.  El porter escapulat, altra vegada, decisiu. De Marcos passem a Abraham, l’altre jugador que marca diferències cada setmana. I és que el partit ha canviat en a penes 60 segons. Un minut després de tenir el 2-2 a la testa, Rayllo ha vist la segona groga després de fer caure el canari en una acció de contraatac. El Badalona jugaria amb superioritat numèrica durant més de mitja hora, però les coses no han estat gens fàcils. Així, ens ha costat molt prendre les regnes del partit i, en comptes d’adormir el joc, hem concedit massa oportunitats perquè l’Espanyol B pengés pilotes a l’olla; un autèntic malson per a la defensa i els aficionats, que vèiem com en cada còrner o falta lateral hi havia un jugador del filial que ens guanyava la partida. Per sort, l’ocasió més clara de Duarte al minut 82 ha sortit fora després de tocar lleugerament el travesser… Enmig d’aquest despropòsit, Sergi Gómez, primer, i Abraham, després, han perdonat la sentènca en sengles ocasions manifestes de gol; especialment clamorosa la del canari. Piti ja havia donat entrada a Lolo per Carracedo (58′) i Neeskens per un difuminat Boniquet (71′), i a manca d’uns minutets pel 90′ ha fet entrar Lázaro per Sergi Gómez. Tots pensàvem que el substituït seria Abraham, que la veritat és que ara mateix no té físic per aguantar 90 minuts a ple rendiment, però en qualsevol cas el de Cabanillas ha sigut qui ha rubricat el marcador final després d’un contraatac de llibre conduït pel mateix Abraham i Lolo i que l’ex del Salamanca ha culminat amb el 3-1. Ara ja sí que podíem respirar tranquils. Per fi.

Abraham envia fora un gol cantat quan ho tenia tot de cara pel 3-1...
(Foto: Fede Agripa)

Abans d’acabar, per cert, hauríem de dedicar unes paraules a Manolo Márquez, que avui tornava com a tècnic del filial espanyolista a la que va ser casa seva durant dues temporades especialment recordades a l’Avinguda de Navarra. El cert és que Márquez ha estat rebut amb una certa tebior per part del públic escapulat, potser a causa de la pobra entrada que els darrers temps hi ha al Centenari… En qualsevol cas, des d’aquí el donem per saludat i esperem que tingui sort en la seva trajectòria professional. Realment, en perspectiva és més fàcil, potser, valorar tot el que va aconseguir Manolo Márquez amb un Badalona que, recordem, no estava pas cridat a lluitar pel play-off, i que l’estiu de 2011 va acariciar l’ascens a la 2ª A…

Tornem a la realitat, que últimament és més agradable del que podíem presumir ara fa uns mesos. Els tres punts aconseguits són or pur; especialment si tenim en compte els resultats dels nostres rivals directes (a més, li guanyem l’average particular a l’Espanyol). El d’avui és, simplement, un pas més, però mica en mica anem mirant la zona de perill pel retrovisor, sobretot pel que fa a les sensacions que transmet l’equip que, com a mínim a casa, es mostra sòlid al darrere i fresc al davant. Dissabte que ve (16.30h) visitem el Sant Andreu, un rival que, com nosaltres, lluita per sortir del pou. Una altra prova de foc. Amb actuacions com la d’avui, això sí, l’equip s’està guanyant justament la confiança dels socis i seguidors del Badalona, que aquest 2014 esperem respirar més tranquils.

AMUNT BADALONA