BADALONA 2 HURACÁN 0

Escapulats,

Sembla que les coses comencen a sortir. Com a mínim, a casa. Ho estàvem veient en les últimes setmanes, però els resultats no arribaven. Que si un desafortunat gol en pròpia contra el Llagostera, que si l’empat de l’Elx amb penal a l’últim minut, que si la manca d’encert a Vila-Real… Les sensacions hi eren, però en acabar la jornada la realitat és dura i, mirar la classificació, un drama. No ens enganyem, encara no hem fet res. Seguim en zona perillosa i la bona dinàmica dels darrers partits de moment només ens ha servit per salvar els mobles i no quedar despenjats irremeiablement. Ara bé, hem aturat el cop. Vam tocar fons a Inca i, després d’aquella dura derrota, els de Piti Belmonte han reaccionat. El gol continua sent una assignatura pendent, és veritat, però com tot apuntava l’equip ha crescut a partir del més fonamental en futbol: la solidesa al darrere. Som un dels pitjors atacs del grup i en canvi estem entre els que menys gols encaixen. A partir d’aquest rigor defensiu el Bada pot tombar qualsevol rival, sobretot al Centenari, on ja ens estem fent forts. Aquest serà, sens dubte, l’element clau per acabar d’apuntalar aquesta recuperació i passar una segona volta sense tantes angoixes. A l’Avinguda de Navarra ja han caigut tres candidats al play-off i, la veritat, cap dels equips que han passat per aquí ha estat superior. L’Huracán de València no ha estat una excepció i, de fet, la victòria d’aquest matí ha estat fruit d’un partit rodó dels nostres.

Mica en mica Piti Belmonte va trobant un onze de confiança. La línia defensiva té quatre noms pràcticament indiscutibles: Castillo i Costa de centrals, Cárdenas al lateral dret i Bermudo a l’esquerre. Al mig del camp ja fa temps que Sergi Gómez és un fix, però una mica més podria sorprendre l’assentament progressiu de l’altre Sergi, en Maestre, que juga molt còmode en aquesta posició de pivot defensiu i que allibera molt de feina als jugadors creatius, avui personificats en Joaquim i Lolo. El català li dóna un aire completament diferent a l’equip. Sincerament, ara mateix no em puc imaginar un Badalona sense Joaquim al mig del camp. Sense tenir l’explosivitat ni el geni d’Abraham o la consistència defensiva de Lázaro, Joaquim García és, ara mateix, el jugador que marca diferències damunt la gespa. El primer gol és una clara mostra de la clarividència que ens aporta en l’última passada. Corria el minut 18 quan, després d’una bona triangulació, la pilota li ha arribat a la frontal de l’àrea i ell ha posat una passada profunda perfecta per a Boniquet a l’esquena de la defensa. L’ex del Sant Andreu ha buscat el passi de la mort a Gallego, que entrava pel mig i que ha vist com un defensor tallava la centrada in extremis. El rebuig li ha caigut de nou a en Boni que, ara sí, no ha perdonat i, amb cama esquerra, ha afusellat Paco per tot l’escaire. Avançar-se al marcador a la 2ª B és pràcticament definitiu, com recordava a la prèvia el mateix Piti, i avui el Badalona ho havia fet després d’uns minuts inicials de molt de tanteig i cap ocasió digna d’esment. De fet, la primera meitat ha seguit una línia molt similar, amb nosaltres intentant trobar espais tocant i tocant i els valencians buscant el contraatac i les jugades a pilota aturada. Per sort, defensivament hem estat impecables i només un ensurt al minut 35, després d’una jugada anul·lada en què Marcos havia salvat l’empat, ens ha fet patir.

Boniquet afusella Paco amb l'esquerra per posar l'1-0 al marcador.
(Foto: Fede Agripa)

La segona meitat ha començat sorprenentment bé. Dic sorprenentment perquè estem acostumats que quan un equip arriba al descans amb avantatge salta al camp amb una idea més conservadora els segons 45 minuts. En canvi, ja sigui per mèrit nostre o per passivitat d’un Huracán força desdibuixat, els escapulats han sortit a per totes i deixant ben clar que volien sentenciar el matx quan abans millor. La imatge de superioritat era total i, sobretot, ho era la sensació que el Bada estava jugant molt bé les seves cartes. Amb el control del partit, els papers han canviat i ara érem nosaltres qui buscàvem les contres amb decisió. Els d’Iñaki Alonso s’han vist obligats a avançar línies i nosaltres ho hem aprofitat. Al 53′ una cavalcada de Boniquet per banda dreta ha acabat amb una bona centrada al segon pal que Lolo no ha pogut culminar amb una xilena semiacrobàtica. Els minuts anaven passant sense angúnies pels locals, i poc després un cop de cap de Gallego gairebé significa el 2-0, però la pilota ha sortit passada llepant el pal esquerre de la porteria valenciana. Per cert, el davanter barceloní, que ha estat substituït per Moha quatre minuts més tard, ha tornat a ser un home clau al davant, lluitant com sempre i, també com sempre, amb poca recompensa. Això sí, el públic del Centenari li reconeix l’esforç a l’ex del Cornellà perquè, sens dubte, Gallego és un dels jugadors que més treballa i es trenca les banyes damunt la gespa. Un 10. El seu substitut, Moha, que ja va gaudir de minuts a Vila-Real, ha estat decisiu al partit; no per marcar, sinó per provocar l’expulsió de Fali després d’una agressió al 71′. Aquí s’han començat a esvair les opcions de l’Huracán, encara que els tres punts s’havien d’acabar d’assegurar. Quasi ho fem amb un altre contraatac de Boniquet per la dreta, però la centrada final de Moha no l’ha poguda culminar l’omnipresent Joaquim. La tranquil·litat definitiva ha arribat dos minuts després, i de la forma més inesperada. Sergi Gómez li ha pispat la cartera a la defensa blanc-i-vermella i, després de guanyar la línia de fons, ha cedit enrere per Boniquet que posava el 2-0 amb la canya a punt, culminant un autèntic partidàs. Ara sí que s’havia acabat el partit. Els valencians han tirat la tovallola i, contra 10, hem jugat a plaer els darrers vint minuts de partit, sense riscos i sense atacar gaire, inclosos 5 minuts de temps afegit totalment innecessaris. El Badalona, després de quatre enfrontaments en dos anys, per fi ha pogut tombar l’Huracán de València.

Quarta victòria de la temporada, 3 punts gloriosos i mica en mica ens acostem al nostre objectiu d’encetar el 2014 amb il·lusions renovades i, sobretot, millors perspectives a la classificació. Diumenge que ve tanquem la primera volta a Lleida, contra un rival en ratxa i que lluitarà, com la temporada passada, per l’ascens. Per sort, la victòria d’avui ens permet viatjar a la Terra Ferma sense tantes urgències. El partit, per cert, serà retransmès en directe pel canal Esport 3. Aconseguir puntuar seria, sens dubte, una bona manera d’endolcir l’aturada nadalenca i menjar-nos els torrons en pau.

AMUNT BADALONA

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

3 responses to “BADALONA 2 HURACÁN 0

  • lluis

    Molt bon partit del Badalona ahir. Es va notar en atac la presencia de Joaquím i Lolo i el molt bon partit de Boniquet i , a la fi, varem veure 2 gols que no fosin de estrategia. Llàstima de Gallego que lluita fins la extenuació però , la seva lluita, no és veu recompensada amb un gol.
    A veure si això és un punt d’infexió per guanyar partits i fer una segona volta molt millor que la primera, que no és difícil, i sortir del pou de la clasificació. S’ha de començar diumenge treient quelcom positiu de la Terra Ferma.

  • L'escapulat

    BON NADAL A TOTS !!

    Com a mínim tanquem l’any fora de la zona de descens i amb una dinàmica força positiva. Suposo que estarem d’acord que el Bada que hem vist les últimes setmanes és el Bada que volem, i que si es juga així, no patirem.

    Per cert, pels que encara no l’hagueu escoltat, molt interessant la darrera tertúlia a RCB amb presència del nostre president, que va parlar de tot el referit al projecte del nou estadi. De fet, va confirmar una notícia important: l’Assemblea extraordinària de Socis se celebrarà a principis de 2014 i, en el nou i definitiu conveni, es proposa que l’equip marxi a jugar a Montigalà durant dues temporades, temps durant el qual s’estarà construint el nou estadi municipal. El soci, esclar, hi tindrà l’última paraula. Què en penseu?

  • lluis

    Per començar Bones Festes a tothom i com bé dius Escapulat l’equip està fent un bon joc, i s’està traduint en bons resultats. Molt bona primera part a Lleida, ens merexiam anar per davant i va ser al contari i a la segona part més igualada, varem conseguir empatar.
    En quant a lo del camp, jo crec que el camp de Montigalà si han de fer forces reformes perque si pugui jugar, allà entra tothom a jugar, de fet jo entro a jugar a vegades, amb el meu nebot, i puc dir que les instalacions están en molt mal estat. Allà entran molta gent, que es dedica a fer partits i tractan les instalacions de molt males maneres.
    El terreny de joc es petit i estret, no sé si s’adequara perque pugui jugar el Badalona, jo no el veig una camp adient per jugar un segona b.