BADALONA 2 NÀSTIC 0

Escapulats,

Avui no sé si estar content o emprenyat. Content, evidentment, per la victòria i els 3 punts aconseguits davant d’un dels millors equips de la categoria. O emprenyat perquè, veient el que avui he vist al Centenari, no acabo d’entendre com és que aquest equip es troba on es troba a la classificació… Sembla ser que aquest matí ha sortit cara i damunt la gespa ha saltat l’equip del dia de l’Alcoià i no el d’una setmana després a Olot o 10 dies més tard a Inca. A què es deu aquesta bicefàlia? ¿És qüestió, només, d’on bufa el vent? ¿Tenim dos Badalones? Ara per ara sembla que sí. Els escapulats tant es poden disfressar de Dr. Jekyll com de Mr. Hyde i això, al capdavall, ens pot portar a tots a una esquizofrènia futbolística que pot acabar amb els nervis de més d’un. En qualsevol cas, Piti Belmonte (que ha seguit el matx des de la graderia, amb Luis Blanco dirigint a la banqueta) salva el seu segon match ball i tots plegats prenem una mica d’oxigen. Amb aquesta segona victòria de la temporada (la segona seguida a casa) seria convenient deixar de viure en el curt termini per començar a tranquil·litzar-nos i exigir regularitat i una mica (una mica!) d’estabilitat.

El Badalona ha fet un partit d’autèntic manual aquest matí. Conscients de la nostra inferioritat tècnica, la tàctica escapulada ha consistit a cedir la possessió de la pilota al Nàstic i esperar al darrere. Durant els primers minuts aquesta no semblava pas una bona opció, ja que els tarragonins han entrat en tromba i tot feia pensar en un atac-i-gol constant dels visitants. Ara bé, la primera arribada del Bada ha suposat un avís seriós per a la porteria de Manuel Reina: una centrada de Tacón des de la dreta la rematava de cap Abraham a la base del pal dret, fent lluir el porter grana. Tan sols un minut després, el mateix Abraham ho provava amb un xut sec des de la frontal que li ha sortia massa centrat. El Nàstic posava el joc i el Bada les ocasions: aquest podria ser el resum perfecte del primer temps. Cada contraatac dels escapulats era un punyal pels de Santi Castillejo, que patien molt a l’hora de recuperar la posició. Així, al minut 19 Ferran Tacón ha arrencat una contra des de la medul·lar per encarar porteria però, ja dins l’àrea, se li ha fet de nit i no ha sabut trobar una passada en condicions; el seu xut ha sortit alt i tou. Qui no ha fallat, 7 minuts després, ha estat Abraham. Com no podia ser d’una altra manera el canari ha estat el gran protagonista del nostre atac. Corria el minut 26 quan, en un altre contracop, Joaquim ha vist la desmarcada del nostre pitxitxi i li ha posat una boníssima pilota en profunditat: Abraham ha aguantat perfectament i, sense posar-se nerviós, ha posat el puntera de la bota per picar l’esfèrica suaument entre les cames de Reina. Era l’1-0 i, amb tota sinceritat, el marcador feia justícia a l’equip que més perill havia creat. Arribàvem als vestidors amb el marcador a favor i el públic content, si bé tots sabíem que a la represa el Nàstic posaria tota la carn a la graella per no marxar de buit de l’estadi del cuer…

Abraham, com sempre, geni i figura. Ja porta 5 gols a la lliga.
(Foto: Federico Agripa) 

El segon temps ha começat ben bé com el primer: amb un Nàstic clarament dominador i que gairebé ha monopolitzat la pilota els primers deu minuts. Marc Jiménez (50′) i Jesús Perera (52′) han tingut l’empat a les botes, però els seus xuts, en una bona posició, han resultat massa innocents per inquietar Marcos. Al minut 55 ha canviat tot. Com a la primera part, i després d’una recuperació al mig del camp, Joaquim ha jugat en llarg per Boniquet, que s’escapava per banda dreta en un dos contra un amb Abraham acompanyant-lo pel centre. El defensor grana ha quedat entre dues aigües i finalment l’ex del Sant Andreu ha xutat amb l’esquerra buscant el pal llarg. Reina ha pogut salvar el gol en primera instància però Abraham, amb la canya a punt, ha aprofitat el rebuig per enviar la pilota al fons de la xarxa. Era el 2-0 i la bogeria al Centenari. Al Badalona li havia sortit perfecta la seva aposta: deixar fer al Nàstic per enxampar-lo al contraatac. És de justícia assenyalar el paper clau de Joaquim, que ha estat l’iniciador de les dues jugades de gol i que, sense Lolo, és el jugador amb més clarividència del nostre mig del camp. No ens oblidem tampoc de la bona actuació avui de Puigdollers i Sergi Gómez en tasques defensives i de Ferran Tacón en atac. El barceloní, per desgràcia, ha hagut de deixar lloc a Neeskens al 58′ amb problemes físics.

El 2-0 ha marcat un abans i un després en el transcurs del joc. Santi Castillejo ha posat tota l’artilleria damunt el camp amb l’entrada de David Sánchez i Jean Luc per Xavi Molina i Lago Júnior, i el cert és que durant uns instants els tarragonins han gaudit d’alguna opció per a retallar distàncies, com ara un xut de Lucas Viale des de dins de l’àrea que, per sort, li ha sortit mossegat i centrat. Marcos ha avortat el perill en l’única badada defensiva local en tot el partit. Dos minuts després s’ha fet el silenci a les graderies quan Perera ha marcat de cap rematant pràcticament a la línia de gol. Afortunadament pels nostres interessos, el davanter grana es trobava en fora de joc i el 2-1 no ha pujat al marcador. Tot feia preveure un final de partit de patiment pel Badalona, però no ha estat així. De fet han arribat els millors moments escapulats de la mà (sorpresa?) d’Abraham Noé, que ha protagonitzat un parell de contracops letals per marcar el tercer. En un d’ells ha creuat massa la pilota i en l’altre ha estat objecte de penal quan, escorat, no tenia pràcticament opcions de xut. L’àrbitre s’ha empassat el xiulet i ha deixat seguir… Poc després el canari ho ha tornat a provar amb un cacau des de l’interior de l’àrea que Reina ha desviat miraculosament a còrner. El Nàstic ho provava amb pilotes llargues però la veritat és que no donava gaire sensació de perill: els de Tarragona acumulaven molts jugadors per davant de la pilota, però a l’hora de culminar les jugades es diluïen com un terró de sucre. Un xut de falta de David Sánchez que s’ha perdut per damunt del travesser ha posat punt i final al partit: 2-0, 3 punts i una sensació una mica estranya al cos… ¿Ens prenen el pèl o és que definitivament som un equip bipolar? ¿Per què no podem veure sempre aquest Badalona?

El que queda clar és que aquest equip és capaç del millor i del pitjor. Suposo que encara es d’hora per veure si Piti Belmonte aconsegueix que el Bada s’assembli més al d’avui i al del dia de l’Alcoià que al que vam veure a Olot o Inca… Diumenge que ve viatgem a Reus (17h), en un compromís contra un rival molt sòlid i que es troba en un bon moment. Piti Belmonte tornarà a dirigir el partit des de la graderia, però el cas és… Quin Badalona ens espera?

Veurem. Això sí: amb la victòria, com sempre, es treballa més tranquil.

AMUNT BADALONA

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

13 responses to “BADALONA 2 NÀSTIC 0

  • lluis

    Estic totalment d’accord amb tú Escapulat. Al final del partit la gent molt contenta pel partit d’avui, però jo pensaba ¿És mereixan l’aplaudiment o no s’ho mereixen pel que están fent? No entenc el que pasa, com bé dius Escapulat, un equip capaç del millor i del pitjor.
    Abraham dos gols, però a mi em desespera, ho sento, no lluita gens per les pilotes, sembla que li falta fons físic, preocupat, com sempre del àrbitre, a la primera part ja no podía amb les botes, mentre els deu companys lluitan ell s’ho mira, i quan rep la pilota juga molt individualment.
    D’accord que és el màxim golejador del Badalona, però jo no li veig gens de sacrifici.

  • L'escapulat

    Hola Lluis, com sempre el més ràpid !

    Doncs sí, a mi si vols que et digui la veritat m’ha sorprès que el públic hagi rebut l’equip amb aplaudiments a l’inici, tenint en compte els darrers resultats… Els dos últims partits al Centenari, tot s’ha de dir, un 10 per a l’equip i per l’afició: no hi ha més.

    Respecte al que dius d’Abraham, estic d’acord amb tu en algun aspecte i en desacord en d’altres:

    – Àrbitres: Sí, certament li agrada massa anar pel terra i estar pendent de si li xiulen falta o no, a banda que, siguem sincers, és una mica piscinero. És així: algú li ha de fer veure.

    – Esforç: És un jugador que, pel tarannà que té, sembla una mica indolent, però la veritat és que quan té la pilota als peus és capaç d’arrencar amb potència i té un bon canvi de ritme: altra cosa és el treball defensiu, però la veritat és que en aquest aspecte jo no seria tan crític com tu. Trobo que és d’aquells jugadors que necessita estar fresc quan la rep, tot i que avui he vist a tota la nostra línia d’atac pressionar la sortida de pilota del Nàstic. Avui semblava que el canviarien a la mitja part per molèsties físiques, però al final ha sortit i, la veritat, m’ha encantat com a davanter centre.

    Les sensacions dels dos darrers partits a casa són molt bones. El problema són els partits que no veiem… a Olot no la rasquem i a Inca desapareixem després del gol en pròpia d’en Robert.
    Quo Vadis, Badalona?

    Tenim un calendari complicat; serà vital veure com el gestiona l’equip i el mateix Piti.
    Ara a gaudir d’aquest triomf…

  • JACH

    Bona crónica Escapulat. Avui, victòria justa i ben treballada devant d’un dels millors equip del grup.
    Però, difícil de comprendre la dinàmica d’aquest equip, que té planter per estar més a dalt a la clasificació, que potser mereix algun puntet més, però que, per contra, fa partits dolentísims com a Olot i altres. Tot molt estrany. Penso que l’inici de la competició (els empats a zero i el retard en assolir la primera victòria), va fer molt de mal a la confiança del plater i aixó costa de superar.
    I ara el calendari que fa pujada. Toca jugar contra bons rivals, de la part alta i l’equip es juga moltíssim. Es clar que el que es faci en les properes 4-5 jornades, marcarà l’esdevenir de la resta de la competició. Si es consegueix jugar com avui, podem confiar en sortir del pou; si es juga com a Olot o d’altres exemples, podem quedar molt despenjats i amb escases possibilitats.
    A veure si la bona imatge, poc vista fins ara, es consolida i, acompanyada d’una mica de sort, ens permeteix enllaçar victòries consecutives que ens treguin d’aquesta situació a la taula.

  • Xavi

    Estic d’acord en vosaltres.Molt bon partit del Badalona, però per que no juguen sempre aixÍ??.
    M’ha encantat Abraham, sort en tenim d’ell, i jo si que li veig sacrifici, el que passa es quea vegades esta sol.
    Molt bé tot l’eaquip en defensa i mitg camp. M’agradat el Badalona, avui i això que teniem davant a un bon equip.
    Però necessitem seguir la linea, per que estem en descens i hem de sortir d’aqui el més aviat possible

  • Santi

    Buen partido del Badalona en todas sus lineas,desde San Marcos hasta Abraham. Por fin hemos estado acertados cara a puerta !!!!!! Gran aportacion del centro del campo con Puigdoller, Sergi Gomez . y Joaquin que nos ha dado la pausa necesaria y sentido a nuestro juego ademas de su participacion en las dos jugadas de gol.En cuanto a Abraham es un jugador que no deja indiferente a nadie pero hoy ha sido letal. y goles son puntos. Esperemos que en Reus tengamos el mismo acierto y actitud de hoy.

  • lluis

    Perdoneu, ¿algú em sabia dir qui era el jugador que va sortir en el tercer canvi del Badalona?

  • L'escapulat

    Escapulats,

    Sincerament jo ja ni recordava que havia arribat aquest jugador !

    Es tracta de Guillaume Gigliotti, francès amb arrels italianes que prové del Novara i que fa dos anys va ser titular al Foggia Calcio, equip de la tercera divisió italiana, on va disputar 31 partits.
    La temporada 12/13 va militar a l’Empoli, equip punter de la Serie B (2ª Divisió) italiana, però el seu paper va ser testimonial.

    És un lateral esquerre d’1,80 i que per cert a mi em va agradar força la poca estona que el vaig veure.

    Si una cosa no se li pot retreure a Piti és que no es talla a l’hora de donar protagonisme a jugadors joves o que inicialment no havien de tenir un paper principal. Per a mostra un botó: la titularitat de Robert Costa… o la suplència de Jordi Ferrón.

    • lluis

      És que Robert Costa, desde que ha començat a jugar està que es surt. La única taca negra, si se li pot dir així, és el gol en propia porta al camp del Constància, però ell i Joan Castillo fan un eix de la defensa increíble, junt amb Cárdenas i Bermudo i ara aquest tal Guillaume i, per suposat, el “gran” Marcos, jo crec que tenim una de les millors defenses, per no dir la millor del grup.
      Ferrón, ara per ara, no té lloc al equip, perque hi ha després Fran Grimà i Sergi Maestre a la recàmara.

  • lluis

    Ens em carregat a Santi Castillejo, entrenador del Nastic. Agustín Vacas, també destituit del Prat.

    • L'escapulat

      Doncs sí; Déu n’hi do com les gasten a Tarragona, quina poca paciència… i pel que fa al Prat, 3/4 del mateix… l’entrenador que els va portar a l’ascens i es va mantenir l’any passat amb molt de mèrit.. en fi, suposo que Piti deu agrair que aquí s’hagi tingut (o s’estigui tenint) més paciència amb ell…

  • Adri Bada

    Vaya robo nos han pegado hoy. Tres penaltis clarísimos no señalados. Es que ya está bien de tomaduras de pelo por parte de los árbitros. La semana pasada estuve en Reus y nos pasó igual. Le hicieron una falta a Abraham cuando se iba solo por la banda el último defensor del Reus y no le saca la roja directa. Hombre es que ya está bien que en cada partido nos roben. Es que es verdad , todos los que estuvimos en Reus animando al Bada salimos cabreados por el árbitro y hoy más de lo mismo. Con esto no justifico el juego del equipo que creo que podría ser mejor pero es que desde el Tren de Glasgow no había visto nada parecido. Si a todo eso se le suma que en Reus el aire nos perjudicó ( la de la cruzeta de Abraham) y hoy 3 jugadas ,3 goles de cabeza. creo que tenemos mala suerte