Monthly Archives: Novembre 2013

ASSEMBLEA GENERAL DE SOCIS

Escapulats,

El proper dimarts 3 de desembre el CF Badalona celebrarà l’Assemblea General de Socis anual. Aquest any, a banda de l’aprovació pressupostària de torn, els socis estan cridats a votar sobre un assumpte de vital importància: el projecte de futur estadi del nostre club. Els que vau escoltar la tertúlia de dilluns a RCB ja sabeu per on van els trets. Segons apunten totes les informacions, la directiva descriurà l’estat actual de les negociacions amb l’Administració i farà una proposta perquè l’equip abandoni el Centenari per tal que comencin les obres als terrenys de l’Avinguda de Navarra. Ras i curt: si s’aprova aquesta opció, el Bada hauria de marxar a jugar fora abans de tenir construïdes les noves instal·lacions. En un principi, aquesta és l’única via per tenir un nou camp; l’exili, doncs, és conditio sine qua non per veure algun dia l’anhelat nou estadi municipal. Ja coneixeu la meva opinió, rotundament contrària a aquesta alternativa. Més enllà d’això, m’agradaria saber si teniu intenció d’assistir a l’assemblea (els que sigueu socis) i, en definitiva, què en penseu de tot plegat. 

A continuació us deixo l’ordre del dia d’aquesta cita transcendental per a l’entitat, que el club ens ha fet arribar per correu a tots els socis i que també podeu consultar al seu web oficial.

Font: CF Badalona

Font: CF Badalona

Anuncis

BADALONA 2 LLAGOSTERA 3

Escapulats,

En primer lloc, perdoneu la meva tardança i aquesta entrada “exprés” al blog, però la veritat és que ni el temps (ni, per què no dir-ho, les ganes) han jugat a favor de qui us escriu… Anem al gra: El Badalona ha tornat a caure derrotat i trenca així la bona dinàmica iniciada ara fa 15 dies amb la victòria davant el Nàstic. Aquest matí, i en el mateix escenari, els escapulats han deixat escapar tres punts més en un partit que ha tingut de tot i que, malauradament, ha acabat de la pitjor manera possible pels nostres interessos. Sembla que ens costa trobar la línia; no encadenem dos partits bons i, en definitiva, no acabem d’arrencar. Piti Belmonte encara ha de donar amb la tecla adequada per a fer rutllar un equip al qual, per desgràcia, se li comença a tirar el temps a sobre. Els àrbitres, certament, tampoc ens estan ajudant gaire. De fet, avui hem necessitat rebre tres penals clars perquè ens en xiulessin un. Ara bé, no oblidem el quid de la qüestió, companys: aquesta setmana arribem a la jornada 15 i per tant ja no té sentit el suat tòpic que “això tot just acaba de començar”. No, no acaba de començar. S’han disputat 42 punts a la lliga i el Badalona només n’ha sumat 11. Tan sols hem guanyat dos partits i, tercers per la cua, la salvació ens queda a 4 punts. Hem de reaccionar. No podem arribar a l’aturada nadalenca amb aquests dubtes i, sobretot, en aquesta posició a la taula, perquè aleshores sí que arribaran els nervis i les presses. I és molt difícil sortir d’un pou amb nervis i amb presses…

Parlem ja del partit d’avui. L’encontre ha començat amb una tònica que, si fa no fa, s’ha mantingut durant els 90 minuts: el Bada buscant el futbol directe i les passades a l’esquena de la defensa i els gironins apostant pel toc i les triangulacions. És cert que els de Lluís Carrillo portaven el pes del joc, però les aproximacions més interessants les teníem nosaltres. Sense anar més lluny, un golàs de vaselina (ben) anul·lat a Abraham per fora de joc, després d’una bona pentinada de Gallego. De res han servit aquestes sensacions quan, al minut 10, i tot i que ja estàvem més que avisats del perill del Llagostera a pilota aturada, una falta al vèrtex esquerre picada per Piti l’ha rematada Eloi avançant-se a tothom per establir el 0-1 amb què arribaríem al descans. Una autèntica gerra d’aigua freda. Al minut 26 ha arribat la primera jugada polèmica: bona internada de Cárdenas per banda dreta, centrada a l’àrea i Gallego que aconseguia ficar la cama per rematar a porteria. La pilota ha rebotat en un defensor gironí i tot el Badalona en bloc i, no cal dir-ho, el nombrós públic del gol sud s’ha alçat d’un bot reclamant mans dins l’àrea. De res han servit les protestes. Bé, sí: han servit perquè Bermudo veiés la groga per protestar… Encara sort, per cert, que en la darrera acció del primer temps, i en una falta lateral calcada a la del 0-1, Sellarés no ha encertat a trobar porteria i la seva rematada de cap ha sortit desviada. Definitiviament, no havíem après la lliçó.

Pobra entrada al Centenari, en un matí amenaçat per la pluja.
(Foto: L'escapulat)

La segona meitat ha estat molt moguda. Al 55′ ha arribat el gol de Joaquim, rematant de cap una excel·lent centrada des de l’esquerra de Boniquet, i a partir d’aquí han arribat els millors moments del Bada. Sense anar més lluny, cinc minuts després Abraham ha pogut marcar el segon, però el seu xut creuat l’ha pogut treure Moragón in extremis i, en el rebuig, Lázaro ha estat literalment “atropellat” dins l’àrea quan només havia d’empènyer la pilota per marcar. L’àrbitre no ha volgut saber res d’un dels penals més clars que jo he vist al Centenari en aquests 10 anys a la 2ª B… Les desgràcies, com ja sabeu, mai vénen soles: quan millor estàvem jugant ha tornat a arribar la garrotada gironina… Eloi marcava el segon amb un espectacular cop de cap inabastable per a Marcos (62′). El Badalona, però, no s’ha rendit i, comandat per un incisiu Abraham, ha posat setge a la porteria de Moragón. Finalment el canari ha estat objecte de penal al minut 70 (aquest sí assenyalat, per fi!), en una acció en què el visitant Barnils ha vist la vermella directa. L’ex de la “Balona” no ha fallat des dels 11 metres i tot se’ns posava de cara… Per desgràcia, la grandesa del futbol és que es tracta d’un esport totalment imprevisible: quan tot semblava apuntar que el Bada aspirava a sumar els tres punts, una indecisió entre Gallego i Marcos a la sortida d’un còrner ha significat el tercer gol llagosterenc (84′). Un altre cop a pilota aturada i un altre cop amb Piti com a executor. Un gol en pròpia meta a manca de sis minuts i gairebé en l’única aproximació del Llagostera en el darrer quart d’hora. Era el cop definitiu; un autèntic despropòsit que ens deixava molt tocats i sense resposta. El partit s’ha allargat fins al 95′, però el marcador ja no s’ha mogut a pesar de dues batzegades finals de Lolo i Abraham. Amb els tres d’avui ja han volat 13 punts del Centenari…

Dissabte que ve (16.30h) visitem el filial del Levante, un altre equip amb problemes però que sembla que sí que ha trobat la fórmula per tal de reaccionar. De fet, els granota fa cinc jornades que no perden i ja han sortit de la zona perillosa. Nosaltres, en canvi, ens trobem de nou amb l’aigua al coll. Ens hem d’aixecar, no ens queda altra: Tornar a perdre no és una opció.

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 NÀSTIC 0

Escapulats,

Avui no sé si estar content o emprenyat. Content, evidentment, per la victòria i els 3 punts aconseguits davant d’un dels millors equips de la categoria. O emprenyat perquè, veient el que avui he vist al Centenari, no acabo d’entendre com és que aquest equip es troba on es troba a la classificació… Sembla ser que aquest matí ha sortit cara i damunt la gespa ha saltat l’equip del dia de l’Alcoià i no el d’una setmana després a Olot o 10 dies més tard a Inca. A què es deu aquesta bicefàlia? ¿És qüestió, només, d’on bufa el vent? ¿Tenim dos Badalones? Ara per ara sembla que sí. Els escapulats tant es poden disfressar de Dr. Jekyll com de Mr. Hyde i això, al capdavall, ens pot portar a tots a una esquizofrènia futbolística que pot acabar amb els nervis de més d’un. En qualsevol cas, Piti Belmonte (que ha seguit el matx des de la graderia, amb Luis Blanco dirigint a la banqueta) salva el seu segon match ball i tots plegats prenem una mica d’oxigen. Amb aquesta segona victòria de la temporada (la segona seguida a casa) seria convenient deixar de viure en el curt termini per començar a tranquil·litzar-nos i exigir regularitat i una mica (una mica!) d’estabilitat.

El Badalona ha fet un partit d’autèntic manual aquest matí. Conscients de la nostra inferioritat tècnica, la tàctica escapulada ha consistit a cedir la possessió de la pilota al Nàstic i esperar al darrere. Durant els primers minuts aquesta no semblava pas una bona opció, ja que els tarragonins han entrat en tromba i tot feia pensar en un atac-i-gol constant dels visitants. Ara bé, la primera arribada del Bada ha suposat un avís seriós per a la porteria de Manuel Reina: una centrada de Tacón des de la dreta la rematava de cap Abraham a la base del pal dret, fent lluir el porter grana. Tan sols un minut després, el mateix Abraham ho provava amb un xut sec des de la frontal que li ha sortia massa centrat. El Nàstic posava el joc i el Bada les ocasions: aquest podria ser el resum perfecte del primer temps. Cada contraatac dels escapulats era un punyal pels de Santi Castillejo, que patien molt a l’hora de recuperar la posició. Així, al minut 19 Ferran Tacón ha arrencat una contra des de la medul·lar per encarar porteria però, ja dins l’àrea, se li ha fet de nit i no ha sabut trobar una passada en condicions; el seu xut ha sortit alt i tou. Qui no ha fallat, 7 minuts després, ha estat Abraham. Com no podia ser d’una altra manera el canari ha estat el gran protagonista del nostre atac. Corria el minut 26 quan, en un altre contracop, Joaquim ha vist la desmarcada del nostre pitxitxi i li ha posat una boníssima pilota en profunditat: Abraham ha aguantat perfectament i, sense posar-se nerviós, ha posat el puntera de la bota per picar l’esfèrica suaument entre les cames de Reina. Era l’1-0 i, amb tota sinceritat, el marcador feia justícia a l’equip que més perill havia creat. Arribàvem als vestidors amb el marcador a favor i el públic content, si bé tots sabíem que a la represa el Nàstic posaria tota la carn a la graella per no marxar de buit de l’estadi del cuer…

Abraham, com sempre, geni i figura. Ja porta 5 gols a la lliga.
(Foto: Federico Agripa) 

El segon temps ha começat ben bé com el primer: amb un Nàstic clarament dominador i que gairebé ha monopolitzat la pilota els primers deu minuts. Marc Jiménez (50′) i Jesús Perera (52′) han tingut l’empat a les botes, però els seus xuts, en una bona posició, han resultat massa innocents per inquietar Marcos. Al minut 55 ha canviat tot. Com a la primera part, i després d’una recuperació al mig del camp, Joaquim ha jugat en llarg per Boniquet, que s’escapava per banda dreta en un dos contra un amb Abraham acompanyant-lo pel centre. El defensor grana ha quedat entre dues aigües i finalment l’ex del Sant Andreu ha xutat amb l’esquerra buscant el pal llarg. Reina ha pogut salvar el gol en primera instància però Abraham, amb la canya a punt, ha aprofitat el rebuig per enviar la pilota al fons de la xarxa. Era el 2-0 i la bogeria al Centenari. Al Badalona li havia sortit perfecta la seva aposta: deixar fer al Nàstic per enxampar-lo al contraatac. És de justícia assenyalar el paper clau de Joaquim, que ha estat l’iniciador de les dues jugades de gol i que, sense Lolo, és el jugador amb més clarividència del nostre mig del camp. No ens oblidem tampoc de la bona actuació avui de Puigdollers i Sergi Gómez en tasques defensives i de Ferran Tacón en atac. El barceloní, per desgràcia, ha hagut de deixar lloc a Neeskens al 58′ amb problemes físics.

El 2-0 ha marcat un abans i un després en el transcurs del joc. Santi Castillejo ha posat tota l’artilleria damunt el camp amb l’entrada de David Sánchez i Jean Luc per Xavi Molina i Lago Júnior, i el cert és que durant uns instants els tarragonins han gaudit d’alguna opció per a retallar distàncies, com ara un xut de Lucas Viale des de dins de l’àrea que, per sort, li ha sortit mossegat i centrat. Marcos ha avortat el perill en l’única badada defensiva local en tot el partit. Dos minuts després s’ha fet el silenci a les graderies quan Perera ha marcat de cap rematant pràcticament a la línia de gol. Afortunadament pels nostres interessos, el davanter grana es trobava en fora de joc i el 2-1 no ha pujat al marcador. Tot feia preveure un final de partit de patiment pel Badalona, però no ha estat així. De fet han arribat els millors moments escapulats de la mà (sorpresa?) d’Abraham Noé, que ha protagonitzat un parell de contracops letals per marcar el tercer. En un d’ells ha creuat massa la pilota i en l’altre ha estat objecte de penal quan, escorat, no tenia pràcticament opcions de xut. L’àrbitre s’ha empassat el xiulet i ha deixat seguir… Poc després el canari ho ha tornat a provar amb un cacau des de l’interior de l’àrea que Reina ha desviat miraculosament a còrner. El Nàstic ho provava amb pilotes llargues però la veritat és que no donava gaire sensació de perill: els de Tarragona acumulaven molts jugadors per davant de la pilota, però a l’hora de culminar les jugades es diluïen com un terró de sucre. Un xut de falta de David Sánchez que s’ha perdut per damunt del travesser ha posat punt i final al partit: 2-0, 3 punts i una sensació una mica estranya al cos… ¿Ens prenen el pèl o és que definitivament som un equip bipolar? ¿Per què no podem veure sempre aquest Badalona?

El que queda clar és que aquest equip és capaç del millor i del pitjor. Suposo que encara es d’hora per veure si Piti Belmonte aconsegueix que el Bada s’assembli més al d’avui i al del dia de l’Alcoià que al que vam veure a Olot o Inca… Diumenge que ve viatgem a Reus (17h), en un compromís contra un rival molt sòlid i que es troba en un bon moment. Piti Belmonte tornarà a dirigir el partit des de la graderia, però el cas és… Quin Badalona ens espera?

Veurem. Això sí: amb la victòria, com sempre, es treballa més tranquil.

AMUNT BADALONA