BADALONA 2 ALCOYANO 0

Escapulats,

Per fi. El Badalona ha aconseguit aquesta tarda davant l’Alcoià la primera victòria de la temporada. I quina victòria ! Els homes de Piti Belmonte han suat sang per aconseguir tres punts que tenen un regust dolcíssim. I és que el CD Alcoyano és, sens dubte, el millor equip que ha passat fins ara pel Centenari. Molt per sobre d’Atlético Baleares i Olímpic de Xàtiva, per posar com a exemple els dos darrers conjunts que s’han endut la victòria de l’Avinguda de Navarra. L’equip ha sabut patir i, també amb una mica de sort (Sant Marcos ha estat decisiu aturant un penal al 31′) ha pogut tombar un quadre alacantí que no ha posat les coses gens fàcils. Abraham, amb un excel·lent llançament de falta (18′) i Gallego, ja al 94′, han segellat un triomf que hauria de servir per donar confiança a la plantilla i relaxar una mica la tensió i els dubtes que s’havien apoderat de la parròquia escapulada. Avui ja podem respirar una mica i veure el futur immediat amb més optimisme.

El partit ha començat amb molt de ritme i poques ocasions, però amb dos equips que de seguida han deixat ben a les clares que sortien amb una mateixa idea de futbol: pilota per baix i a buscar la porteria contrària sense pressa, però sense pausa. Per part del Badalona, una novetat important: el debut de Robert Costa a l’eix de la defensa, fent parella amb Joan Castillo (Cárdenas ha passat al lateral dret). El jove cedit pel Barça ha estat francament bé i es perfila com un recanvi de plenes garanties de cara al futur. En qualsevol cas, han estat els homes de David Porras els primers en avisar mitjançant una arribada perillosa de Rayco al quart d’hora. Només tres minuts després, però, i de resultes d’un servei de falta provocat per Lolo al vèrtex esquerre de l’àrea visitant, Abraham ha col·locat la pilota al mateix escaire lluny de l’abast d’un Bouba que, quiet sota pals, ni ho ha intentat: el xut era imparable. Les coses se’ns posaven de cara: era la primera vegada que ens situàvem al davant en el marcador en 9 jornades i, a més, ara arribarien els millors minuts escapulats, amb un seguit d’aproximacions perilloses que entre Bouba i la defensa han pogut frustrar. Primer Abraham, amb un nou llançament de falta, ha fet intervenir el bon porter guineà dels alcoians, que també s’ha lluït en dos xuts posteriors de Lolo i Gallego (28′ i 30′, respectivament). Ha estat just després, quan el Bada millor estava jugant, que ha arribat una jugada clau que hagués pogut canviar per complert el signe del partit. L’àrbitre, el madrileny Pizarro Gómez, ha xiulat un penal més que discutible per caiguda de Rayco dins l’àrea. Una autèntica gerra d’aigua freda. Per sort, Sant Marcos ha tornat a aparèixer per desviar amb el genoll el llançament de Calderón des dels onze metres. A partir d’aquí, la bogeria. A la graderia i al camp, i és que a l’alegria per l’aturada de Marcos s’hi ha sumat una autèntica revolució damunt la gespa, amb arribades constants per part d’ambdós equips. Boniquet ha tingut el 2-0 al minut 40, però entre ell i Gallegos no han sabut acabar de definir quan semblava que el més fàcil hagués estat rematar de primera. L’ocasió més clara, però, l’ha tornat a tenir l’Alcoyano a les acaballes, en una rematada de cap a boca de canó de Pedro Conde que Marcos, amb una aturada antològica, ha pogut rebutjar. Una intervenció increïble del nostre porter si no fos perquè, afortunadament, no és la primera que li veiem. Marcos Pérez, imperial altra vegada.

Entrada discreta al Centenari en un dels partits més brillants de la temporada.

(Foto: L’escapulat)

La segona part ha sigut diferent, amb un Alcoyano que clarament ha pres la iniciativa. El Badalona, ja sigui per ordre expressa de Piti o per incapacitat, ha perdut la batuta del joc i ha anat a remolc dels valencians durant bona part dels segons 45 minuts. Curiosament, tot i gaudir del control territorial, l’Alcoià no ha tingut arribades clares més enllà d’una engaltada de Javi Rubio a la sortida d’un còrner, sense conseqüències, i d’una bona acció entre Rayco i Pedro Conde que ha sortit fora. Ara bé, la sensació és que el fantasma de l’1-1 flotava en l’ambient. Potser per això Piti ha donat entrada a Joaquim per un desdibuixat Puigdollers (61′). El Bada ha recuperat lleugerament la possessió de la pilota, tot i que la major part del perill arribava al contraatac. De fet, un minut després ha pogut arribar el 2-0 en una contra perfectament tirada en què Boniquet ha vist com Bouba desviava in extremis la seva rematada amb cama esquerra. Una llàstima, perquè el Badalona havia perdonat la sentència i l’Alcoyano continuava apretant: Mario, rematant sol un còrner picat des de la dreta (65′) ha posat l’ai al cor a la graderia, i sis minuts més tard Robert Costa ha hagut de tallar una centrada enverinada de Bello. Piti ha buscat consistència defensiva amb les entrades de Neeskens per Abraham i de Grimà per Boniquet, i l’equip ha rebifat. Així, podem destacar dues arribades a la contra pràcticament consecutives d’Enric Gallego: en la primera, Bouba ha tornat a salvar el seu equip després d’un cacau amb l’esquerra del davanter escapulat; en la segona, el barceloní s’ha tret un xut impressionant des de 25 metres que gairebé sorpren tothom i que s’ha estavellat al pal. L’Alcoyano ha posat tota la carn a la graella però ja amb més cor que cap. La darrera opció visitant ha estat una gardela de Rayco que ha marxat fora per poc al 89’… Els nervis estaven a flor de pell, i encara més quan el col·legiat, inexplicablement, ha decidit afegir 5 minuts (5!) al final del temps reglamentari. S’han viscut moments de tensió, tant al camp com a les graderies, però afortunadament el que ha arribat ha estat la sentència en l’enèsim contraatac del Badalona. Fran Grimà ha aguantat molt bé una pilota profunda fins l’arribada d’Enric Gallego que, tot sol, ha enviat la pilota al fons de la xarxa. S’ho mereixia l’Enric, que ha acabat el partit completament esgotat en un esforç encomiable. Els tres punts ja estaven al sac i ben lligats. Per fi.

Ens hem tret un bon pes de sobre… El Badalona estrena el caseller de victòries, deixa la porteria a zero i surt de la zona de descens. Un diumenge perfecte que, a més, arriba amb bon futbol i un equip que ha demostrat que també és capaç del millor. Això sí: encara queda mota, moltíssima feina per fer. Ara s’ha de deixar clar que això d’avui no ha estat una anècdota. Tot el contrari: esperem que aquest triomf signifiqui un punt d’inflexió en la trajectòria del Badalona aquesta temporada. La setmana que ve visitem l’Olot (17h) amb tota la il·lusió de confirmar les bones sensacions viscudes aquesta tarda i començar a remuntar, per fi, el vol.

AMUNT BADALONA

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

13 responses to “BADALONA 2 ALCOYANO 0

  • jony

    Hoy puedo decir que me siento muy orgulloso del Badalona. Han hecho un partidazo y lo han dejado todo. Esas cosas se notan y hoy lo hemos podido disfrutar en el campo.
    El penalty que nos han pitado desde mi punto de vista ha sido totalmente injusto, ya que nuestro defensa estaba pendiente del balon, se veía claramente y como no, nos pitan el penalty. Es curioso porque despúes a pasado exactamente lo mismo en la portería contraria y no nos han pitado el penalty. A cuentas, el paradón de marcos en el penalty hacía justícia en el campo.
    No tengo nada que reprochar, solo dar la enhorabuena a los jugadores y porfin respiramos un poquito. Espero que sigan en esta línea y no se vuelvan a desviar. si quieren pueden ser muy grandes y hoy lo han demostrado ante un equipazo como es el Alcoyano.

  • lluis

    Ahir, per fi, vem disfrutar al camp del Badalona, l’equip va lluitar moltíssim per aconseguir els tres punts que es van asolir.
    Providencial Marcos amb la aturada del penal que crec que també va donar ales al equip perque amb el 1-1 em veía un altre vegada patint. I després la parada del cop de cap a boca de canó.
    Puchi molt desdibuixat ahir i gran partit del central, Costa, provinent del Barça.
    Abraham, gran gol i res mes, es perd amb les protestes al àrbitre i als liniers. i això el fa descentrar.
    Esperem que això sigui un pun d’inflexió i que ara ja anem cap amunt.

  • jony

    totalmente de acuerdo Lluís. Hubo muchas emociones en el campo. Sobretodo vi una afición volcada con el equipo como hacía tiempo que no veía. Ver todo el centenari de pie aplaudiendo durante más de 1 minuto no tiene precio…
    Y ayer se vio que el equipo lo dio todo. Gallegos un diez, se dejo el alma en el campo. Me siento orgulloso del badalona, si sigue así saldremos de la dinamica negativa.

  • L'escapulat

    Comparteixo tot el que dieu

    A) L’equip ho va donar tot i, per fi, van sortir les coses. Ho dic perquè per exemple el dia del Sant Andreu l’equip també va estar molt bé…però no va arribar el gol… Ahir per fi vam tenir aquell puntet de sort per endur-nos els 3 punts

    B) Feia molt de temps que no hi havia aquesta connexió entre públic i equip. Quan els jugadors lluiten i s’esforcen l’afició respon i ahir es va veure; les graderies estaven a sobre de l’àrbitre (que, per cert, es va lluir… en el penal i en els 5 minuts d’afegit) i els rivals. Un 10 pels aficionats que es van acostar al camp; aquests són els partits que fan afició.

    C) Robert Costa va estar molt bé, i és una molt bona notícia.

    D) Puigdollers crec que no mereix la seva condició de titular indiscutible. Joaquim li va donar un aire nou a l’equip.

    E) Gallegos, un 10. Té una feina molt poc agraïda i quan va marcar el gol vaig saltar com un boig: s’ho mereixia.

    F) Abraham, com sempre, geni i figura. Golàs i qualitat, però encara segueix massa pendent dels àrbitres, com bé dius, lluis.

    G) Esperem que tots respirem ja més tranquils i que això pugui ser un baló d’oxigen i que a partir d’ara veiem un Badalona més calmat i segur de sí mateix.

    H) AMUNT BADALONA !!!

  • Xavi

    Per fi!!. Molt bon partit del Badalona, contra un molt bon equip com es l’alcoyano. Marcos va estar increible!!! (com sempre), la defensa va estar perfecte (molt bé Robert costa), Gallego y abraham molt bé.
    Lluitant així no hi ha res a dir, al contrari. Esperem que sigui un punt d’inflexió!!. Vaig tornar a disfrutar ahir al centenari, i feia temps que no ho feia!!

  • lluis

    Pel que vaig escoltar ahir, lo del dia del Alcoyano, podem dir que va ser un miratge, tot el partit al darrera, i el Olot s’ens va menjar.
    I sort de San Marcos, com sempre, perquè sino tornem amb un cabasset, de gols.

  • L'escapulat

    Doncs sí, una autèntica decepció el partit d’ahir. És cert que el gol va arribar al temps de descompte, però també ho és que l’Olot ens en podia haver fet tres…

    Si hagués acabat 0-0, doncs mira, un puntet sofert en un camp difícil i cap a casa. Però es va perdre. Altre cop.
    Atenció dimecres perquè si tornem a caure, el partit a casa contra el Nàstic sí que pot ser definitiu per a Piti…

  • jony

    estoy muy enfadado y decepcionado, el equipo a vuelto a perder 1-0 en el campo del constancia, esto roza ya la verguenza, a este ritmo nos vamos a tercera división antes de lo esperado, ya no ocnfío en piti ni en el equipo, me acaban de desmoralizar del todo ya😦

  • L'escapulat

    Nova derrota, amb gol en pròpia inclòs i expulsió estúpida de Gallego i, de retruc, de Piti.

    Hem tocat fons.

    Veieu a Piti fora si es perd el diumenge?

  • lluis

    Ja no sé que dir, la desmoralització i enfadadament, com diu jony , és molt gran. L’equip no aixeca cap, portem números d’anar a tercera divisió de cap, lo del Alcoyano va ser un miratge, com vaig dir l’altre dia.
    Lo de Piti si el faran fora? Després de sentir al president fa un parell o tres de setmanes a la tetúlia de radio Badalona, ja no se que pensar, va dir que tenia tot el crédit de la directiva.
    Ara si perdem o empatem diumenge alguna cosa ha de pasar, perque sino semblarà que s’en enriguin del soci.