Monthly Archives: octubre 2013

BADALONA 2 ALCOYANO 0

Escapulats,

Per fi. El Badalona ha aconseguit aquesta tarda davant l’Alcoià la primera victòria de la temporada. I quina victòria ! Els homes de Piti Belmonte han suat sang per aconseguir tres punts que tenen un regust dolcíssim. I és que el CD Alcoyano és, sens dubte, el millor equip que ha passat fins ara pel Centenari. Molt per sobre d’Atlético Baleares i Olímpic de Xàtiva, per posar com a exemple els dos darrers conjunts que s’han endut la victòria de l’Avinguda de Navarra. L’equip ha sabut patir i, també amb una mica de sort (Sant Marcos ha estat decisiu aturant un penal al 31′) ha pogut tombar un quadre alacantí que no ha posat les coses gens fàcils. Abraham, amb un excel·lent llançament de falta (18′) i Gallego, ja al 94′, han segellat un triomf que hauria de servir per donar confiança a la plantilla i relaxar una mica la tensió i els dubtes que s’havien apoderat de la parròquia escapulada. Avui ja podem respirar una mica i veure el futur immediat amb més optimisme.

El partit ha començat amb molt de ritme i poques ocasions, però amb dos equips que de seguida han deixat ben a les clares que sortien amb una mateixa idea de futbol: pilota per baix i a buscar la porteria contrària sense pressa, però sense pausa. Per part del Badalona, una novetat important: el debut de Robert Costa a l’eix de la defensa, fent parella amb Joan Castillo (Cárdenas ha passat al lateral dret). El jove cedit pel Barça ha estat francament bé i es perfila com un recanvi de plenes garanties de cara al futur. En qualsevol cas, han estat els homes de David Porras els primers en avisar mitjançant una arribada perillosa de Rayco al quart d’hora. Només tres minuts després, però, i de resultes d’un servei de falta provocat per Lolo al vèrtex esquerre de l’àrea visitant, Abraham ha col·locat la pilota al mateix escaire lluny de l’abast d’un Bouba que, quiet sota pals, ni ho ha intentat: el xut era imparable. Les coses se’ns posaven de cara: era la primera vegada que ens situàvem al davant en el marcador en 9 jornades i, a més, ara arribarien els millors minuts escapulats, amb un seguit d’aproximacions perilloses que entre Bouba i la defensa han pogut frustrar. Primer Abraham, amb un nou llançament de falta, ha fet intervenir el bon porter guineà dels alcoians, que també s’ha lluït en dos xuts posteriors de Lolo i Gallego (28′ i 30′, respectivament). Ha estat just després, quan el Bada millor estava jugant, que ha arribat una jugada clau que hagués pogut canviar per complert el signe del partit. L’àrbitre, el madrileny Pizarro Gómez, ha xiulat un penal més que discutible per caiguda de Rayco dins l’àrea. Una autèntica gerra d’aigua freda. Per sort, Sant Marcos ha tornat a aparèixer per desviar amb el genoll el llançament de Calderón des dels onze metres. A partir d’aquí, la bogeria. A la graderia i al camp, i és que a l’alegria per l’aturada de Marcos s’hi ha sumat una autèntica revolució damunt la gespa, amb arribades constants per part d’ambdós equips. Boniquet ha tingut el 2-0 al minut 40, però entre ell i Gallegos no han sabut acabar de definir quan semblava que el més fàcil hagués estat rematar de primera. L’ocasió més clara, però, l’ha tornat a tenir l’Alcoyano a les acaballes, en una rematada de cap a boca de canó de Pedro Conde que Marcos, amb una aturada antològica, ha pogut rebutjar. Una intervenció increïble del nostre porter si no fos perquè, afortunadament, no és la primera que li veiem. Marcos Pérez, imperial altra vegada.

Entrada discreta al Centenari en un dels partits més brillants de la temporada.

(Foto: L’escapulat)

La segona part ha sigut diferent, amb un Alcoyano que clarament ha pres la iniciativa. El Badalona, ja sigui per ordre expressa de Piti o per incapacitat, ha perdut la batuta del joc i ha anat a remolc dels valencians durant bona part dels segons 45 minuts. Curiosament, tot i gaudir del control territorial, l’Alcoià no ha tingut arribades clares més enllà d’una engaltada de Javi Rubio a la sortida d’un còrner, sense conseqüències, i d’una bona acció entre Rayco i Pedro Conde que ha sortit fora. Ara bé, la sensació és que el fantasma de l’1-1 flotava en l’ambient. Potser per això Piti ha donat entrada a Joaquim per un desdibuixat Puigdollers (61′). El Bada ha recuperat lleugerament la possessió de la pilota, tot i que la major part del perill arribava al contraatac. De fet, un minut després ha pogut arribar el 2-0 en una contra perfectament tirada en què Boniquet ha vist com Bouba desviava in extremis la seva rematada amb cama esquerra. Una llàstima, perquè el Badalona havia perdonat la sentència i l’Alcoyano continuava apretant: Mario, rematant sol un còrner picat des de la dreta (65′) ha posat l’ai al cor a la graderia, i sis minuts més tard Robert Costa ha hagut de tallar una centrada enverinada de Bello. Piti ha buscat consistència defensiva amb les entrades de Neeskens per Abraham i de Grimà per Boniquet, i l’equip ha rebifat. Així, podem destacar dues arribades a la contra pràcticament consecutives d’Enric Gallego: en la primera, Bouba ha tornat a salvar el seu equip després d’un cacau amb l’esquerra del davanter escapulat; en la segona, el barceloní s’ha tret un xut impressionant des de 25 metres que gairebé sorpren tothom i que s’ha estavellat al pal. L’Alcoyano ha posat tota la carn a la graella però ja amb més cor que cap. La darrera opció visitant ha estat una gardela de Rayco que ha marxat fora per poc al 89’… Els nervis estaven a flor de pell, i encara més quan el col·legiat, inexplicablement, ha decidit afegir 5 minuts (5!) al final del temps reglamentari. S’han viscut moments de tensió, tant al camp com a les graderies, però afortunadament el que ha arribat ha estat la sentència en l’enèsim contraatac del Badalona. Fran Grimà ha aguantat molt bé una pilota profunda fins l’arribada d’Enric Gallego que, tot sol, ha enviat la pilota al fons de la xarxa. S’ho mereixia l’Enric, que ha acabat el partit completament esgotat en un esforç encomiable. Els tres punts ja estaven al sac i ben lligats. Per fi.

Ens hem tret un bon pes de sobre… El Badalona estrena el caseller de victòries, deixa la porteria a zero i surt de la zona de descens. Un diumenge perfecte que, a més, arriba amb bon futbol i un equip que ha demostrat que també és capaç del millor. Això sí: encara queda mota, moltíssima feina per fer. Ara s’ha de deixar clar que això d’avui no ha estat una anècdota. Tot el contrari: esperem que aquest triomf signifiqui un punt d’inflexió en la trajectòria del Badalona aquesta temporada. La setmana que ve visitem l’Olot (17h) amb tota la il·lusió de confirmar les bones sensacions viscudes aquesta tarda i començar a remuntar, per fi, el vol.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 OLÍMPIC 2

Escapulats,

Comencen a sonar les alarmes al Centenari. El Badalona encadena la seva tercera derrota consecutiva després de perdre aquesta tarda per 1-2 contra l’Olímpic de Xàtiva, que s’ha endut els tres punts del Centenari sense fer res de l’altre món. Les xifres no enganyen: després de 7 jornades només hi ha dos equips que no coneixen la victòria al grup III de la 2ª Divisió B. Són el Levante B i el Badalona; últim i penúltim classificats, respectivament. Res és casualitat… Podem parlar ja de crisi? De resultats, sens dubte. De joc… també. Avui el Bada no ha fet un bon partit i han de canviar moltes coses en un futur immediat si no volem veure com els nervis i les urgències s’apoderen definitivament de la plantilla, la directiva i els aficionats. Aquests últims, de fet, porten molt de temps patint les actuacions mediocres de l’equip, a casa i a fora. El marge d’error ja és nul.

Després de l’última derrota a casa enfront del Baleares Piti Belmonte va comentar, en to de broma, que com a mínim s’havia trencat la ratxa d’empats. Ara, després de tres desfetes seguides, aquelles paraules sonen un pèl desafortunades. Esperem, pel bé de tots, que no li passin factura… Parlem del partit. El Bada ha sortit amb l’habitual esquema 4-2-3-1, amb Moha sol en punta i la permuta d’Abraham com a mitja punta i Tacón en banda esquerra. Cárdenas, al lateral esquerre, deixava lloc a Maestre a l’eix de la defensa, acompanyat per Castillo. Aquestes han estat les principals novetats en l’onze inicial, si bé no han estat canvis gaire afortunats a jutjar per la poca fluïdesa de l’equip, que amb prou feines ha xutat una vegada en tota la primera meitat (una pilotada d’Abraham que ni tan sols ha inquietat Francis). És veritat que els escapulats han sortit bé, lluitant molt cada pilota i amb l’afany de demostrar que hi havia ganes de fer les coses bé, però malauradament amb actitud no n’hi ha prou. A partir de la mitja hora els xativins han passat a dominar el joc i a portar el partit pel camí que els interessava a ells, i hi hem caigut de quatre grapes. El Badalona no ha sabut -o no ha pogut- revertir la situació i ha vist com els visitants començaven a tenir arribades de perill, com una volea de Belda que sortia un pam per damunt del travesser. Poc després ha arribat el gol d’Álex Vaquero aprofitant, des de la segona línea, una internada per banda dreta per rematar a plaer i batre Marcos per baix. Era el minut 34 i els de Piti Belmonte quedaven completament estabornits. Abans del descans, dues ocasions més dels socarrats, primer en un xut de falta de Vaquero que marxava fora per poc i, a les acaballes, amb una engaltada de Tortosa que aturava Marcos sense complicacions.

Sol i pluja a l’Avinguda de Navarra. Més llums que ombres, però, pel Bada…

(Foto: L’escapulat)

La segona part ha començat amb una declaració d’intencions de Piti Belmonte. Entraven Lolo per Puigdollers i Jordi Sánchez per un desassistit Moha, que a més havia vist una targeta groga en els compassos inicials per queixar-se a l’àrbitre. Les substitucions han tingut un efecte immediat i demolidor. El sevillà li ha donat un altre aire a l’equip, que ha passat a l’ofensiva descaradament i amb molta més claredat d’idees al mig del camp. El partit s’ha trencat, sí, però el Bada necessitava precisament això: un revulsiu. Si Lolo ha revolucionat la medul·lar, pel que fa a Jordi Sánchez ha sigut arribar i moldre, ja que al minut 5 de la represa ha marcat l’1-1 rematant amb el cap un rebot després d’una falta escorada al vèrtex esquerre i servida, precisament, per Lolo. Tot semblava indicar que el signe del partit estava a punt de canviar, però ens ha faltat consistència defensiva. Qui ho anava a dir… El matx era una anada i vinguda constant, una autèntica ruleta russa. Marcos ha salvat l’1-2 de Losquera al 53′, i quatre minuts després l’àrbitre ha xiulat un discutible fora de joc posicional de Jordi Sánchez quan Abraham ja encarava sol la porteria valenciana. La darrera ocasió escapulada l’ha tinguda Boniquet amb un potent xut amb cama esquerra que ha marxat per damunt del travesser. Tot se n’ha anat en orris poc després, al minut 70 quan, en una altra bona arribada per banda, aquest cop l’esquerra, Belda ha posat una centrada boníssima que Losquera, un autèntic malson durant tot el partit, ha rematat al segon pal lluny de l’abast de Marcos. Una autèntica gerra d’aigua freda. L’Olímpic es tornava a avançar al marcador quan el Badalona millor estava jugant, i aquest cop no ha tingut resposta local. De fet Sant Marcos ha salvat l’1-3 després d’una jugada personal de Nájera… El darrer quart d’hora el Bada ho ha intentat, amb molt més cor que cap, però res ha pogut evitar que volessin tres nous punts de l’Avinguda de Navarra.

Mala peça al teler. El projecte esportiu de Piti Belmonte pot començar a trontollar si no arriben els resultats en un futur pròxim, i és que el crèdit del nou tècnic comença a evaporar-se. Ja no hi ha excuses: s’ha de reaccionar ara mateix. El problema és que les presses sovint són males conselleres i ara Piti es veurà obligat a avantposar els punts al model de joc, la qual cosa no acostuma a ser un bon símptoma… En qualsevol cas, penso que cal estar al costat de l’equip i l’entrenador. La dinàmica -i les sensacions- no són gens bones, però a l’octubre ni es juguen play-offs ni es baixa a tercera. Ara bé, sí que es comencen a perfilar els objectius a què poden aspirar els equips. I ara mateix, el Badalona amb prou feines podria lluitar per salvar la categoria.

AMUNT BADALONA