Monthly Archives: setembre 2013

BADALONA 0 BALEARES 1

Escapulats,

No tinc gens de ganes d’escriure sobre el Bada, avui. Suposo que tots els que heu anat al Centenari compartiu aquesta emprenyada… El Badalona ha perdut el seu primer partit oficial i segueix sense guanyar. Quatre empats i una derrota és un balanç molt pobre per les cinc primeres jornades de lliga. El més preocupant, però, són les xifres golejadores: 1 gol en cinc partits. No cal dir res més. L’equip no aconsegueix trobar continuïtat en el joc d’atac i li costa autèntics horrors generar ocasions, cosa difícil d’entendre si algú mirava l’alineació amb què ha acabat avui el Badalona el partit. Fins a 6 jugadors de marcat caràcter ofensiu (incloent dos puntes: Gallego i Moha) eren damunt la gespa al darrer quart d’hora de l’encontre. Al final no hi ha hagut manera, malgrat una clara oportunitat de Moha que ha salvat in extremis el porter balear. El pitjor, però, és que, amb ben poca cosa, sense fer res de l’altre món, l’Atlético Baleares s’ha endut els tres punts. I, a sobre, gràcies a una errada imperdonable en defensa. Una falta d’entesa entre Cárdenas i Fran Grimà al darrere ha permès a Capó pispar-los la cartera i plantar-se sol davant Marcos que, venut, aquest cop no ens ha pogut salvar… Un desastre, vaja. 

Com que no tinc gaires ganes de parlar de futbol, si em permeteu començaré abordant l’altre gran assumpte del dia a nivell institucional. Em refereixo, evidentment, a la roda de premsa prèvia al partit que han ofert Miguel Ángel Sánchez i el líder del grup municipal de Convergència i Unió, Ferran Falcó. L’assumpte a tractar, la veritat, feia una mica de mandra… no em mal interpreteu: sens dubte és un dels grans temes (si no és que és “el tema”) que ha d’afrontar l’entitat, i sobretot un dels punts estrella en el programa de la nova junta directiva. Ara bé… a mi em cansa una mica que haguem d’estar sempre reivindicant-lo. Sembla que visquem en el dia de la Marmota. Avui a la sala de premsa no s’ha dit res que no esperéssim, tot i que com a mínim s’ha dit de forma planera i clara. Falcó ha denunciat que ja han passat 18 anys i 4 alcaldes des que s’aprovés el primer projecte de construcció d’un nou estadi municipal per a la ciutat de Badalona. La situació ja la coneixem tots. Per al líder convergent “s’ha de deixar d’esperar l’ocasió per anar a buscar-la”. Bàsicament, Falcó ha dit que no cal ser un home de futbol per a dir prou. Com bé ha dit Miguel Ángel Sánchez, la ciutat de Badalona no es mereix un estadi vell i decrèpit com el Centenari (inaugurat, recordem, el 1936), que a més a més dóna una imatge molt pobra de la ciutat als equips que venen de fora. Falcó ha posat èmfasi en el fet que el nou estadi no ha de costar ni un euro als ciutadans, ja que és el Badalona, a través d’una operació immobiliària, qui finançarà el projecte amb l’ajuda de l’administració. Aquesta operació recordem que consisteix en la venda dels 34.000 m2 dels terrenys de l’Avinguda de Navarra per a la futura construcció d’habitatges (la meitat d’ells de protecció oficial), els beneficis de la qual serviran per finançar la construcció d’un nou camp al Torrent de la Batllòria. Aquesta és la història que ja ens sabem tots de memòria… “Cal posar-s’hi. Ja no hi ha excuses. Aquest sempre ha estat un tema de ciutat i la resta de grups municipals comparteixen l’interès de CiU perquè Badalona i el Badalona tinguin l’estadi que es mereixen”. Paraules de Falcó, que també ha reconegut que el Badalona segurament tindria moltes possibilitats de guanyar en una possible denúncia judicial, però tant ell com Sánchez han coincidit en afirmar que el millor per a les parts és no anar per aquesta via. El club, ha dit el nostre president, torna a donar una oportunitat als polítics perquè tirin endavant el projecte. Sempre segons el dirigent de CiU, la intenció seria que a finals d’aquest any ja hi hagués un projecte urbanístic aprovat i que el 2014 es col·loqués la primera pedra del nou estadi, que hauria d’estar acabat, tant sí com no, l’any 2015. Caldrà veure si tot queda en paraules altra vegada o sí ara va de debò i totes les parts (sobretot l’Ajuntament, no ens enganyem) posen fil a l’agulla. El que també ha quedat clar és que el que constava al conveni inicial, que preveïa una partida de 600.000€ anuals de subvenció al Badalona, no es podrà complir. El club enten que això és impossible en el nou context econòmic, i ambdues parts s’han mostrat predisposades a dialogar. “Parlant la gent s’enten”, ha reblat Falcó. Divuit anys donen per a moltes converses, certament. La meva opinió ja la coneixeu: és trist que, pel que sigui, un projecte d’aquesta importància per a la ciutat no es tirés endavant quan era època de vaques grasses.  Hi ha molts agents implicats, és cert, però normalment la política municipal ha girat l’esquena al Badalona sense adonar-se’n, potser, que es perjudicava no només a una de les entitats amb més història de la ciutat, sinó també a la ciutat mateixa.

Ferran Falcó ha estat qui ha portat la veu cantant a la roda de premsa.
(Foto: L'escapulat) 

I ara una mica de futbol, perquè no quedi dit. Quina mandra… El Badalona sortia amb Ferran Tacón en lloc de Boniquet, mentre que Abraham tornava a l’onze titular i Fran Grimà substituïa el lesionat Bermudo. El partit ha començat amb molt de ritme, però ha estat un miratge. Aviat s’ha imposat el migcampisme i l’avorriment. El Badalona no ha xutat ni una vegada a porta durant els primers 45 minuts i ni tan sols ha picat un sol còrner. Suposo que ja us feu una idea de com han anat les coses. l’Atlético, és veritat, tampoc ha fet res de l’altre dijous, però sí que arribava amb molta més claredat i tant Thiago com Xisco han tingut alguna acció de perill. La més clara, però, ha arribat quan el primer temps ja moria. En temps de descompte, i després de l’enèsima incursió per banda dreta de Juan Vich, Thiago ha deixat passar molt bé la pilota per habilitar Joan Oller que, tot sol i amb Marcos ja batut, ha enviat la pilota fora incomprensiblement. El Baleares ens perdonava la vida, però les sensacions no eren gaire bones.

La segona meitat tot s’ha capgirat com un mitjó. Els dos equips s’han llançat cap amunt i el joc s’ha animat molt, amb arribades sovintejades d’àrea a àrea. Al 58′ Abraham l’ha tinguda en una gran jugada personal. Després de superar mitja defensa en una arrencada pel centre, en el darrer moment s’ha tirat la pilota massa endavant i Xavi, el porter illenc, se li ha avançat sense fer penal. Abraham, per cert, no ha tingut el seu dia i en més d’un tram del partit estava més pendent de l’àrbitre que de la pilota. L’acció que hauria pogut canviar el partit i haver-nos donat els tres punts ha arribat al minut 75. Moha, que havia entrat per Tacón al 50′, s’ha quedat tot sol davant el porter a l’àrea petita. Malauradament, el seu xut amb l’exterior del peu dret intentant creuar la pilota s’ha estavellat contra el cos del porter visitant. Una autèntica llàstima, perquè com ja s’intuïa l’equip que marqués primer pràcticament s’assegurava la victòria, i així ha estat. A set minuts del final Capó ha aprofitat una paret mal tirada entre Cárdenas i Grimà a l’eix de la defensa per plantar-se sol davant Marcos i batre’l per baix. 0-1 i tots amb cara de tonto. D’aquí al final el Bada no ha tingut cap arribada clara i els tres punts han volat del Centenari, d’on ja s’han escapat 7 punts de 9…

Diumenge que ve (17h) visitem l’Ontinyent, un altre equip amb problemes que necessita els punts imperiosament. Aquest equip anirà a més, ja ho veureu, però s’ha de reaccionar ja.

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 — SANT ANDREU 0

Escapulats,

Tercer empat consecutiu del Badalona per zero a zero. Tercer partit consecutiu sense marcar gols; tercer partit consecutiu sense encaixar-ne. Tres jornades, tres punts. Les dades no enganyen, però tampoc ho diuen mai tot. L’enfrontament que hem vist avui a l’Avinguda de Navarra ha estat un gran partit de futbol. Un Badalona – Sant Andreu acostuma a ser sinònim de bon joc, i avui no ha estat una excepció. Els dos equips han deixat ben clar des d’un principi que lluitarien pels 3 punts sense embuts, i així ha estat. Això sí: el color del partit ha estat clarament escapulat. El Bada ha portat el pes del joc durant els 90 minuts i ha gaudit també de les ocasions de gol més clares. I no estem parlant de dues o tres accions, sinó ben bé de més de mitja dotzena d’oportunitats per inaugurar el marcador. Malauradament, ni Boniquet, ni Abraham, ni Gallego, ni Joaquim ni Grimà han estat encertats de cara a porteria. Una autèntica llàstima, però sota el meu punt de vista les sensacions són molt bones i el més important ara mateix és que l’equip generi ocasions i es mostri segur al darrera. La piloteta, segur, acabarà entrant…

El d’avui era un partit molt especial per a Piti Belmonte, que els dos darrers anys havia ocupat la banqueta del Narcís Sala, però també de fins a quatre jugadors escapulats que la temporada passada eren al Sant Andreu: Cárdenas, Boniquet, Sergi Gómez i Neeskens, tot i que aquest últim, amb molèsties al turmell, no anava convocat. El que sí que ho estava i que de fet ha estat titular era Fran Grimà, que avui substituïa al lateral dret Jordi Ferrón, que també ha quedat fora de la convocatòria. El barceloní va estar sota les ordres de Piti fa dos anys, i la veritat és que avui ha quallat un autèntic partidàs. Els primers protagonistes del partit han estat, però, com ja sol ser habitual, els nostres extrems: Abraham a l’esquerra i Boniquet a la dreta. Els seus intents, però, massa tímids per inquietar un Morales que a la primera meitat ha tingut molta menys feina que a la segona. Interessant el canvi de posicions que han protagonitzat Joaquim i Lolo al mig del camp: el primer com a mitja punta i el sevillà com a “4”. Per darrere seu, un David Lázaro esplèndid que ha assumit perfectament el rol de “tap” que encarnava abans el gran Xavi Muñoz.

Bon partit de futbol el d'aquesta tarda, amb pluja i sense.
(Foto: L'escapulat) 

La segona part ha estat passada per aigua. Semblava que la tarda aguantaria, però finalment ha caigut una autèntica tromba d’aigua que, a partir del minut 55, ha causat una curiosa desbandada a la tribuna… En qualsevol cas, la tromba de veritat ha estat la del Badalona, que en aquest segon temps ha passat per sobre dels quatribarrats. Després d’uns primers avisos de Lolo i Boniquet, amb sengles xuts innocents, han arribat els millors moments escapulats que, durant 5 minuts, han tingut el Sant Andreu completament tancat a l’àrea i traient la pilota a còrner amb penes i treballs. De fet, en tres serveis de cantonada consecutius s’ha olorat el gol al Centenari: primer, en un xut de Boniquet que la defensa ha rebutjat in extremis; en el còrner resultant, amb un xut enverinat de Grimà que Morales ha tret amb problemes i, finalment, la més clara amb una engaltada de Joaquim que s’ha estavellat a la creueta… Però l’ocasió més clara encara havia d’arribar. El seu protagonista no podia ser altre que Boniquet, un autèntic malson pels homes de Patxi Salinas. Després de controlar dins l’àrea i amb l’ajuda d’un rebot afortunat, el jove extrem s’ha quedat sol davant el porter però, una mica forçat, ha intentat xutar a cama canviada i creuar la pilota amb l’interior de la bota esquerra. Morales, de nou, ha salvat la rematada amb els peus quan bona part del públic ja cantava el gol… Uns minuts abans ja havien entrat Moha per Lolo i Albert Puigdollers per un desdibuixat Gallego. D’aquí al final, el partit s’ha obert molt més i el Sant Andreu fins i tot ha gaudit de dues bones oportunitats per endur-se els tres punts. Afortunadament, els andreuencs tampoc han tingut sort i el marcador ja no es mouria a pesar de les últimes llambregades locals, com dues bones accions per banda de Tacón (que entrava per Joaquim al 77′) i Abraham que, després d’una espectacular cua de vaca, no ha pogut connectar la passada de la mort cap a un Joaquim que ja estava amb la canya a punt. Sembla increïble que un partit així hagi pogut acabar 0-0, però en 90 minuts ningú ha aconseguit enviar la pilota al fons de la xarxa.

Per damunt de tot, avui m’agradaria trencar una llança en favor del Bada de Piti Belmonte. L’equip no ha estat capaç de marcar en 270 minuts: és cert. No obstant això, i havent vist el que hem vist avui a l’Avinguda de Navarra això seria veure el got menys que mig buit, i és que l’equip ha ofert una molt bona imatge: rigor defensiu, bona circulació al mig del camp i capacitat per generar ocasions al davant. Manca gol, certament, però el cas d’avui el podríem qualificar d’excepció, ja que de 10 partits iguals en guanyarem 8 o 9. A aquestes alçades de temporada, el més important és veure un equip que és capaç de crear futbol i amb una idea clara de joc. I això, al meu entendre, s’ha demostrat de totes totes aquesta tarda. Diumenge que ve (19h) visitem L’Hospitalet a la Feixa Llarga en un partit gens fàcil. Una nova oportuniat per  començar a intuir a què aspirarà el Bada aquest any. Queda molta feina per fer però anem pel bon camí. Cal estar al costat de l’equip en aquest inici del nou projecte.

AMUNT BADALONA