Monthly Archives: maig 2013

BADALONA 0 HURACÁN 1

Escapulats,

Sovint el darrer partit de la temporada és un petit reflex de l’actuació de l’equip al llarg de tot l’any. Avui, aquesta premissa s’ha complert de totes totes. El Badalona ha tornat a oferir una imatge força pobra que, un cop més, no li ha servit per sumar cap punt. L’Huracán ha necessitat ben poc per endur-se la victòria i convertir-se així en el catorzè equip que puntuava al Centenari aquesta temporada. Tretzè acaba el Bada a la classificació, confirmant així una de les campanyes més discretes dels darrers anys. Tot això, enmig d’un clima de pluja i vent que encara ha entristit més un panorama força desolador a les graderies. La parròquia escapulada ha patit el que no està escrit aquesta temporada, i és que en total han volat 31 punts de l’Avinguda de Navarra amb una imatge, en general, decebedora.

Fa unes setmanes dèiem que les valoracions globals s’havien de fer a final de temporada. Doncs ha arribat el dia. El Badalona acaba la 2012/13 en tretzena posició, amb 48 punts i un balanç d’11 victòries, 15 empats i 14 derrotes, amb 36 gols a favor i 41 en contra. Les xifres, com sol ser habitual, parlen per sí mateixes. I, en aquest cas, parlen malament. No hem d’oblidar, però, que l’objectiu principal d’aquesta temporada era la permanència, i s’ha aconseguit: El Badalona jugarà a la 2ª Divisió B un any més. Després d’un estiu molt complicat, en què no teníem clar ni la composició de la directiva, ni del cos tècnic, ni molt menys de la plantilla, és un triomf haver mantingut l’equip a la categoria. Ara bé, això no ens ha d’impedir ser crítics amb l’actuació de l’equip. Ras i curt: el Bada no ha estat un equip fiable aquest any. Punt. El conjunt d’Albert Cámara s’ha mostrat massa irregular i especialment insegur a casa, on només ha guanyat 6 partits. Segurament és aquesta última dada la que agreja la nostra valoració final. Efectivament, anar al Centenari ha estat, per norma general, un autèntic suplici. No és d’extranyar, doncs, que aquesta tarda amb prou feines hi hagués 400 persones per veure el partit davant l’Huracán. El mal temps també hi ha contribuït, segur, però no ens enganyem: l’equip no ha donat, en tota la temporada, gaires incentius per tenir ganes d’anar al camp, ni a les 12 del matí, ni a les 5 de la tarda…

Aquest és l'onze titular que ha acomiadat la Temporada 2012/13
(Foto: CF Badalona) 

Ben simptomàtic de l’estat general de l’equip ha estat l’arrencada del matx. Tot just s’havien jugat 15 segons quan Fabiani ha tingut el 0-1. Servei des del cercle central, pilotada llarga, indecisió entre Pelegrí i Marcelo i el davanter guineà que es plantava sol davant Marcos. Increïble. Per sort, el seu xut ha tocat el pal dret i ha marxat fora. El partit començava de la pitjor manera possible. Malgrat això, i el fet que els valencians arribaven a Badalona jugant-se ni més ni menys que el campionat (havien de guanyar i esperar que l’Hospi perdés davant l’Olímpic), els escapulats s’han posat les piles i, de fet, han portat el pes del joc fins a la mitja part. Això sí, en atac ben poca cosa… amb prou feines un xut de falta desviat d’Abraham i una rematada de cap inofensiva de Joan Grasa, que avui jugava en punta a causa dels problemes físics de Manolo Bueno. En canvi, l’Huracán ha pogut marcar el segon després d’una nova indecisió defensiva, aquest cop entre Marcelo i Marcos.

Els segons 45 minuts han estat una història completament diferent. Els valencians han posat la cinquena marxa i nosaltres hem desaparegut del mapa. El seu domini no era abassegador, però el Bada semblava una caricatura amb la pilota als peus; pràcticament incapaç de lligar dues passades seguides ni de generar perill de cap manera. El gol de Sanjulián (56′) en la sortida d’un còrner, al contrari del que podria esperar-se, ha esperonat l’equip de Manises, que d’aquí al final ha monopolitzat el joc i ha tingut la sentència en més d’una ocasió, especialment al 73′, quan Carreño, completament sol després d’una errada en la sortida de la pilota del Bada, ha enviat l’esfèrica per damunt del travesser, ja amb Marcos batut. Per part nostra… res. Un tímid cop de cap de Grasa al 90′ ha estat tot el bagatge ofensiu escapulat a la segona part. Molt més ressenyable ha estat, en canvi, el debut al Centenari de Jordi Sánchez, que ha entrat al minut 71 per Sergi Cortés. Una de les poques alegries que hem tingut darrerament ha estat saber que aquesta jove promesa, de només 18 anys, serà jugador del primer equip la temporada vinent. A banda d’això, ambient gèlid i, quan l’àrbitre ha xiulat el final, indiferència entre el bosc de paraigües que era la graderia del Centenari. Una cloenda ben trista a una temporada que no passarà a la història i que hauríem de començar a oblidar des d’aquest precís instant.

S’inicia ara una fase decisiva (i molt interessant) pel Badalona. Al llarg de les properes setmanes començarà a definir-se el capítol d’altes i baixes de cara a la plantilla de l’any que ve. Tenint en compte que l’únic jugador que té contracte assegurat és Ferrón, s’esperen molts moviments. Abans, però, sabrem si Albert Cámara i Pepe Delgado segueixen a la banqueta. Així mateix, també tindrem notícies del futur de l’estadi municipal en el plenari de l’Ajuntament d’aquesta propera setmana. Molts fronts oberts i moltes preguntes per respondre en poc temps. Pels aficionats del Badalona serà un període intens i apassionant.

Aquesta vegada, Miguel Ángel Sánchez i la seva junta directiva tindran tot el temps del món per dissenyar una plantilla que ens retorni la il·lusió després d’una temporada en què les dificultats i incerteses de l’estiu anterior han pesat massa. Confiem en la seva feina per tornar a veure un Badalona fort de cara a la lliga 2013/14. De moment, però, toca descansar una mica: la 2012/13 ha acabat. Per fi.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ONTINYENT 2

Escapulats,

Els homes d’Albert Cámara han saltat avui a la gespa del Centenari sabent que ja estaven salvats matemàticament, i això s’ha notat. No només en l’alineació, amb alguna novetat destacada, sinó sobretot, i més important, en l’actitud, la intenistat i les ganes. És comprensible, però també ho és que els socis i aficionats li demanem més a un equip que s’ha mostrat molt irregular al llarg de tota la temporada i que sens dubte no ha acabat de guanyar-se mai la confiança de la parròquia escapulada. Avui, un cop més, ens ha tocat veure la pitjor cara del Bada. Llàstima, perquè portàvem ja tres bons partits a casa, però ja sabeu que l’alegria dura poc a la casa del pobre…

Que un equip es jugava la vida i l’altre pràcticament res s’ha notat des del primer minut, amb un Badalona contemplatiu i un Ontinyent que mossegava i, sense especular el més mínim, buscava la porteria d’Álex Sánchez. Sí, heu sentit bé: avui no era Marcos el que defensava els nostres pals. Des del partit de Copa del Rei al camp del Llagostera (29 d’agost) que Marcos no s’asseia a la banqueta. Lamentablement, i encara que em sàpiga molt de greu dir-ho, avui hem notat força la seva absència. No es pot sentenciar un jugador per un mal partit -especialment en una posició tan complicada com la de porter- però avui l’Álex no ha tingut el seu millor dia. De fet, el primer gol de l’Ontinyent arriba arran d’una greu errada seva en la sortida de pilota: pressionat per un davanter rival, ha arriscat massa en el servei i la pilota ha rebotat en el jugador valencià per acabar als peus d’Hugo que, a mata-degolla i després de retallar davant Marcelo, ha rematat a plaer per posar el 0-1. Era el minut 32 i el gol arribava quan el Bada ja havia aconseguit contenir l’empemta inicial dels valencians. Abans d’això el guió hagués pogut canviar completament si tot just al minut 6 Pelegrí hagués transformat un clar penal comès sobre Abraham després d’una gran jugada personal del canari per banda esquerra. Jonathan, però, ha endevinat les intencions del central escapulat.

El cel s'ha anat ennuvolant mica en mica. Com el nostre joc...
(Foto: L'escapulat) 

A la segona meitat tot ha canviat radicalment quan Berna, al minut 55, ha vist la segona targeta groga. A partir d’aquest moment el domini del Badalona ha passat a ser encara més evident i el partit s’ha convertit en un atac-i-gol local, però sense encert. Cámara, que ja havia substituït un desafortunat Quintillà (avui titular) per Joan Grasa, ha apostat fort fent entrar Juanma per Gallardo, que havia començat el partit com a lateral esquerre. De fet, aquesta tarda hem pogut veure força novetats a l’alineació, amb Jordi Quintillà al mig del camp i Joaquín com a mitja punta. L’invent no ha sortit gaire bé perquè el primer ha estat molt desencertat en l’execució i a Joaquín li ha costat molt rebre la pilota en condicions. El mateix podem dir d’un Manolo Bueno que al 84′ a deixat el camp per l’entrada d’Albert Yagüe, que pràcticament no ha pogut entrar en joc. L’Albert ha sortit al camp ja amb l’1-1 al marcador, un empat que ha arribat en la sortida d’un còrner rematat esplèndidament per Xavi Muñoz al primer pal. Era el minut 74 i tot feia pensar que el Badalona remuntaria el marcador o, com a mínim, que a l’Ontinyent se li faria llarguíssim el darrer quart d’hora de joc. El que ha passat és que, en una nova badada defensiva després d’un servei de banda, amb refús defectuós de Marcelo inclòs, Kikín s’ha trobat amb la pilota dins l’àrea i ha batut Álex amb un xut ras en què el nostre porter potser hauria pogut fer alguna cosa més… En definitiva, un epíleg horrible a un partit ja de per sí destrempat des del començament.

És molt més important del que sembla acabar bé la temporada, especialment perquè ara vénen dos partits davant rivals que s’estan jugant el playoff i que aniran a per totes. No és el mateix acabar la temporada dignament que amb tres derrotes consecutives. Per la classificació, pels aficionats i pel club. Tenint en compte que el Badalona pot erigir-se en jutge de la lliga a la part alta i que segurament no ens faltaran motivacions externes (ja ens entenem…), no estaria malament que l’equip s’acomiadés dels patits seguidors escapulats amb una bona imatge i el més amunt possible a la lliga.

AMUNT BADALONA