Monthly Archives: Abril 2013

BADALONA 2 LLAGOSTERA 0

Escapulats,

Avui podem afirmar, per fi, que el Badalona seguirà una altra temporada a la Segona Divisió B. Un any més al futbol professional. Serà la desena campanya a la 2ª B, que no és poc. Ja sé que no és la categoria en què ens agradaria estar però, tal com havia començat la temporada, amb una nova directiva i totes les incerteses del món relatives al pressupost i la confecció de la plantilla… què voleu que us digui; l’objectiu fonamental, la permanència, s’ha assegurat, i hem d’estar contents. La lliga s’acabarà amb dignitat i amb una imatge força bona de l’equip, a diferència del que passava ara fa uns mesos, quan ningú podia assegurar que el Badalona no patiria per mantenir la categoria. A dia d’avui, quan encara resten quatre partits, la salvació és pràcticament al sac i de ben segur que tant la directiva com el cos tècnic es començaran a moure, a partir de ja, per començar a confeccionar la plantilla de l’any que ve.

Amb els tres punts d’avui en sumem 47 i, a manca de 12 per disputar-se, el Badalona està a 10 punts del descens directe i a 8 de la promoció. Una dissetena plaça que ocupa, precisament, el Constància d’Inca, l’equip que visitem la setmana que ve. Fent un senzill càlcul veurem que, en cas de guanyar diumenge a Mallorca, la salvació ja serà un fet matemàtic. En qualsevol cas, especulacions a banda, el cert és que el Bada ja pot donar la permanència per feta i començar a pensar en la temporada que ve. Això sí, queden tres partits més després del d’Inca: Ontinyent a casa, Olímpic fora i, per cloure la temporada, Huracán de València al Centenari. Serà interessant veure com el Bada pot fer de jutge de la lliga, tant per baix (Ontinyent) com pel play-off (Olímpic i Huracán). Per trobar una motivació extra, segurament les primes seran benvingudes

Ei, encara no hem parlat del partit… Doncs podríem parlar de dues meitats iguals però completament diferents. M’explico: les dues parts han acabat amb un balanç d’1-0 pel Bada, però les dinàmiques no han tingut res a veure. Els primers 45 minuts han estat molt atractius per a l’espectador però no tant pels interessos escapulats. Els gironins portaven la batuta del joc i, a diferència del Badalona, aconseguien generar futbol, sobretot, mitjançant centrades des de les bandes i, com no, jugades d’estratègia perquè, un cop més, hem concedit massa faltes tontes a la zona de 3/4. No obstant això, la sort ens ha somrigut per una vegada i, al minut 12, ha arribat un dels gols més increïblement estúpids que he presenciat en un camp de futbol. Marcelo ha buscat una passada llarga a l’esquena de la defensa que no ha trobat ningú. Era una pilota dura i tensa amb direcció a porteria; el porter del Llagostera, Moragón, s’ha confiat i, incomprensiblement, en lloc de posar el peu davant la pilota, ha vist com aquesta se li esmunyia per sota les cames i es ficava, rasa i al xino-xano, dins la porteria. L’1-0 era un regal amb llacet i, per una vegada, no l’hem desaprofitat. Ara bé, la dinàmica no ha canviat: el Llagostera ens seguia creant problemes, com ho demostren un parell d’arribades perilloses que ha tret Gallardo in extremis. Per part nostra només podem destacar un xut defectuós d’Abraham que ha aturat Moragón sense problemes (37′) i, ja a les acaballes, una centrada-xut del mateix Abraham que Marcelo ha rematat fora. Al minut 44 el Centenari ha demanat penal sobre el canari després d’un control acrobàtic dins de l’àrea, però l’àrbitre no ha xiulat res. Com veieu, Abraham segueix sent, sens dubte, qui marca les diferències en atac (resem perquè segueixi l’any vinent).

Abraham ha transformat el penal del 2-0 amb molta seguretat

(Foto: Federico Agripa)

La segona part, en canvi, ha estat una autèntica bassa d’oli pel Badalona. Si a la primera part el Llagostera posava el joc i nosaltres les ocasions, a la represa el Badalona no li ha donat opció als homes de Lluís Carrillo, que no han inquietat en cap moment els dominis de Marcos, avui molt segur en totes les pilotes per alt. A banda d’un xut desviat d’Enric Pi, no podem destacar gaire cosa del Llagostera, que ha rebut una estocada definitiva al minut 65 amb el penal de Canal sobre Manolo Bueno. El davanter d’Esplugues s’havia plantat a l’àrea després d’una gran passada d’Abraham i ha estat objecte de falta en amagar molt bé una finta de xut. Com no podia ser d’una altra manera, Abraham ha llançat el penal (fort i a mitja altura, enganyant Moragón) per establir el 2-0. A partir d’aquí hem vist un matx encara més plàcid pels d’Albert Cámara, que pràcticament s’han limitat a viure de rendes. Com a nota positiva destacar el retorn de Joan Grasa, que ha entrat per Bueno i ha estat el protagonista de la jugada més perillosa fins al final del partit (73′), amb una bona desmarcada per banda esquerra. La seva passada de la mort ha acabat a peus de Robert que, malauradament, ha enviat la pilota fora per poc, llepant el pal dret. Sincerament, no cal remarcar res més dels 20 minuts que encara li quedaven a l’encontre… el Badalona per fi ha sabut gestionar l’avantatge i matar el partit. Tres puntets més que ens serveixen per tornar a la zona mitja de la classificació. D’aquí al 19 de maig, tranquil·litat i bons aliments. Hi ha molta feina per fer de cara a la temporada que ve però, de moment, ja hem acomplert l’objectiu d’aquesta.

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 2 — REUS 1

Escapulats,

Missió completa. Tres punts al sac. Evidentment, això era el més important aquesta tarda. El Badalona necessitava trencar una mala ratxa de 5 partits sense guanyar i ho fet en una jornada especialment important, ja que els resultats dels nostres rivals directes ens han estat molt favorables i hem augmentat la distància que ens separa de la zona de perill i, potser més important encara, escalem posicions: amb 43 punts, superem diversos equips en aquesta lluita per quedar-nos una temporada més a la 2ª B. Encara queden 18 punts per disputar però, de moment, el pas donat avui és molt important per a poder gestionar aquesta renda sense nervis i amb la tranquil·litat que dóna la classificació.

Parlem del partit. Déu n’hi dó com hem patit! Als darrers minuts més d’un ho passat francament malament a les graderies del Centenari. Qui ho havia de dir a la mitja part, quan el Bada guanyava amb un còmode 2-0 i transmetent certa solvència… Ara bé, seria injust resumir aquests primers 45 minuts amb el resultat, perquè la veritat és que el marcador no reflectia el que s’havia vist damunt la gespa. Els dos equips han demostrat de seguida que coneixien perfectament la transcendència del matx. El Reus arribava després de 4 derrotes consecutives i només un punt per sobre nostre, en una dinàmica clarament negativa les últimes jornades. Nosaltres, no cal recordar-ho, veníem de deixar escapar dos punts al Sagnier i amb el desastre del dia del Yeclano encara en el record… Així doncs, a ningú li ha estranyat que el partit comencés amb un ritme alt, amb molta mobilitat de pilota i un mig del camp pràcticament testimonial. Sobretot per part del Reus que, tot i que no amb un domini aclaparador, era l’equip que millor controlava el tempo del partit. Els de Santi Castillejo apostaven descaradament pel joc directe i confiar la seva sort a la qualitat d’homes com Sergio León i Traver. Els del Baix Camp donaven sensació de perill quan combinaven a la zona de tres quarts, però avui el nostre sistema defensiu s’ha mostrat molt sòlid: des de la parella de centrals Marcelo-Gallardo (menció especial per l’andalús, excel·lent en el tall) fins a Javi Moreno, que avui ha jugat probablement el seu millor partit des que va arribar. De fet, seus han estat els dos serveis de còrner, el primer des de la dreta i el segon des de l’esquerra, que han significat els dos gols escapulats. El primer arribava tot just al minut 4, després d’una poderosa rematada de cap de Marcelo que, al primer pal, saltava més que ningú per encastar la pilota al fons de la xarxa. Les coses se’ns posaven de cara ben d’hora  i, tot i que el Reus tenia més la pilota i ensenyava les urpes a través d’accions aïllades de Sergio León, hem estat nosaltres els que hem tornat a marcar al 35′, en un altre llançament de còrner perfecte de Javi Moreno que Joaquim, al segon pal, ha rematat amb molta classe creuant la pilota lluny de l’abast d’Ángel. Mitja part, 2-0 i tarda tranquil·leta al Centenari, malgrat que el nostre joc no era cap meravella.

La graderia ha patit molt la darrera mitja hora...
(Foto: L'escapulat) 

El començament del segon temps encara ha estat més esperançador: el Bada ha mantingut la consistència al darrere i els reusencs semblava que havien perdut l’ímpetu dels primers minuts. Joaquim ha estat a punt de fer el tercer en una rematada des del terra una mica estranya que ha sortit fora llepant el pal esquerra d’Ángel. En aquest moment el ritme s’ha començat a accelerar moltíssim, i això, sigui dit de passada, no ens podia anar bé. Marqués ha fer lluir Marcos al 58′ i dos minuts després Robert ha pogut sentenciar el matx en un mà a mà, però el seu xut forçat l’ha pogut desviar el porter roig i negre. El punt d’inflexió del partit ha estat, però, el golàs de Sergio León al minut 65. El davanter del Reus ha controlat la pilota amb el pit a uns dos metres de la frontal de l’àrea i, després de girar-se amb habilitat, ha engaltat una voleia perfecta que s’ha colat per tot l’escaire dret, sense opció per a Marcos. A partir d’aquest instant el partit s’ha convertit en un petit via crucis per a tots els escapulats. El Badalona ha desaparegut del camp inexplicablement i el guió de l’encontre s’ha convertit en una successió d’ocasions i arribades per part dels homes de Santi Castillejo. Quedaven gairebé 30 minuts de patiment en què el 2-2 no ha arribat de miracle. Cada llançament de falta del Reus posava l’ai al cor als aficionats badalonins, que a sobre veien com el seu equip no parava de concedir faltes estúpides en camp propi. Sens dubte, però, les ocasions més clares han estat una rematada de cap al travesser de Beñat al 76′ i un gol anulat a Prades per fora de joc, en una altra rematada amb la testa, dos minuts després. L’últim quart d’hora de partit s’ha fet etern, i cada falta que penjava el Reus era una petita tortura. Per sort, en aquest tram final Marcos s’ha mostrat molt segur (de fet, ens ha salvat amb una aturada providencial al 87′) i l’equip ha tingut prou ofici com per mantenir el resultat fins al minut 95, que és quan Navarro Fuentes ha fet sonar el xiulet tres cops per alliberar-nos a tots.

El Badalona suma 43 punts i, amb la victòria d’avui, supera en la classificació el Llagostera, el Baleares, el Prat i el mateix Reus. Això, sumat a la derrota del Constància i l’empat de l’Orihuela, ens situa a 8 punts del descens i a 7 de la promoció, a manca de 18 per jugar-se. Una situació, convindrem tots, força còmoda. Per poc que fem els deures a casa, la salvació és a tocar. Abans dels tres enfrontaments decisius contra Llagostera, Constància i Ontinyent, tenim un desplaçament complicat, el proper diumenge, al camp del Sant Andreu.

Ara, però, toca gaudir d’aquests tres punts i la desena victòria de la temporada…

AMUNT BADALONA