Monthly Archives: març 2013

BADALONA 0 YECLANO 4

Escapulats,

Em fa una mandra terrible escriure avui al blog. Suposo que ho entendreu, i és que aquesta tarda el Badalona ha patit un dur correctiu. Un 0-4 a casa sempre és dolorós, però si aquest resultat es produeix davant el vintè classificat, un Yeclano que arribava penúltim (i seguirà penúltim), pràcticament amb un peu a 3ª i sent l’equip més golejat amb 50 gols encaixats, doncs la veritat és que la derrota encara cou més. Quan semblava que ja teníem la salvació al sac i ben lligada, ara ens tocarà patir en aquests vuit partits que queden o, com a mínim, el que no ens podrem permetre són desastres com el d’avui.

Curiosament el matx començava amb bones sensacions ja que, al contrari del que podíem pensar a priori, el Yeclano ha sortit a mossegar des del primer minut; sense complexos i decidit a buscar la porteria de Marcos. De fet, al Bada li ha costat entrar en el partit però quan ho ha fet ha estat amb claredat: Sergi Cortés ha enviat la pilota al pal al minut 7 després d’un xut a l’interior de l’àrea i ell mateix, sis minuts després, ha rematat fora una bona centrada per l’esquerra d’Abraham, que avui tornava a l’onze titular. El canari ha tornat a ser l’escapulat més inspirat, però en la majoria d’ocasions s’ha trobat massa sol… Més d’una vegada el 17 del Badalona desbordava per banda en acció individual però a l’hora de centrar no trobava rematador.  Això ha succeït en repetides ocasions, i ha desesperat el públic del Centenari. En qualsevol cas, el partit ha canviat completament al minut 23 quan, en una jugada d’estratègia dels murcians que hem defensat fatal, Ayo engaltava un xut pràcticament sol des de l’extrem dret de l’àrea per enviar la pilota a l’escaire. Era un 0-1 sorprenent però perfectament remuntable, sobretot tenint en compte que quedava gairebé tot el partit per jugar. El Bada, però, ja no ha reaccionat. A partir d’aquest moment els escapulats s’han encaparrat en marcar el segon gol abans del primer i han deixat de jugar pel terra per cercar, una vegada rere una altra, els desplaçaments en llarg i la pilotada cap endavant. Mal negoci. Per acabar-ho d’adobar, i en una altra badada defensiva a la sortida d’un còrner, Matas posava el 0-2 rematant espectacularment d’esperó dins l’àrea petita. La primera part acabava amb un resultat sorpresa però no injust. El Yeclano havia jugat les seves cartes a la perfecció…

Assistència pobra al Centenari. Amb actuacions com les d'avui...
(Foto: L'escapulat) 

I seguiria jugant-les igual de bé els segons 45 minuts. Una imatge a destacar era la d’Albert Cámara, sol a la banqueta esperant la sortida dels jugadors. No costa gaire d’imaginar la “bronca” del tècnic al vestuari a la mitja part… Ara bé, semblava que els dos canvis que havia introduït ja a l’iniciar el segon temps –Joaquim per Yagüe i Ferrón per Sobregrau– tenien un efecte positiu en l’equip, ja que la circulació de pilota era molt més fluida. Joaquim ha tingut l’1-2 al minut 53 amb una pilota picadeta que ha impactat al travesser i, segons l’àrbitre, ha botat fora de la línia de gol. En qualsevol cas, un miratge, perquè 12 minuts després Pascu sentenciava l’encontre després d’internar-se dins l’àrea amb una facilitat insultant per batre Marcos per sota les cames. Fins i tot un porter tan regular i segur com Marcos avui no ha tingut el seu dia. Només Marcelo ha tornat a  aprovar amb nota a la defensa. D’aquí al final, els pocs espectadors que aguantaven al Centenari com a mínim han vist un partit més o menys entretingut. El Bada ho ha provat sense gaire encert amb alguns xuts innocents, però no només no ha arribat el gol de l’honor sinó que el que ha caigut ha estat el quart del Yeclano. Matas la clavava per tot l’escaire (88′) per posar la rúbrica a un partit absolutament per oblidar. I ràpid, si pot ser.

Sóc dels optimistes i no vull dramatitzar el resultat d’avui. Ho considero un accident; és un marcador dur, i més quan l’equip venia d’una dinàmica positiva. Aquest petit desastre fa que el partit del proper dissabte, contra un Prat que avui ha descansat, passi a cobrar una importància que no hauria d’haver tingut si avui haguessim fet el que havíem de fer… Com a mínim l’Orihuela no ha passat de l’empat en el seu enfrontament davant del Llagostera, però en canvi el Constància sí que ha sumat els tres punts al camp del Mestalla i la salvació passa d’estar de 9 a 6 punts. En definitiva, una jornada pèssima pels nostres interessos. Resten quatre partits a casa (Reus-Llagostera-Ontinyent-Huracán) i quatre fora (Prat-Sant Andreu-Constància-Xàtiva). Tots ells són importants, però sobretot cal assegurar els tres propers a casa i el desplaçament a Inca per arribar als dos últims partits, contra equips que s’estaran jugant les garrofes al play-off, amb els deures fets. Entrem a la fase decisiva de la temporada i el Badalona ha de fer un últim esforç per assegurar la permanència. Després de la debacle d’avui ens costarà una mica més, però estic totalment convençut que ho aconseguirem.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 BALEARES 1

Escapulats,

Bon partit el que vam viure ahir a l’Avinguda de Navarra. Qui ho havia de dir, ara fa un any, que el Badalona i l’Atlético Baleares tindrien força més a prop la zona de descens que les places de play-off ? Fútbol es fútbol, que diria aquell… En qualsevol cas, al camp del Centenari es van trobar dos equips als quals els agrada practicar un futbol atractiu; tractant bé la pilota, amb bon joc associatiu i sense especular tancant-se al darrere com fan el 70% dels nostres rivals a casa. L’empat és un marcador força bo si tenim en compte l’entitat del rival i com es va desenvolupar el partit, tot i que estarem d’acord que, de fet, els escapulats no vam marxar a casa del tot satisfets. I és que si Joaquim hagués ficat a dins aquella rematada de cap al 79’…

Abans d’arribar aquí, però, ja havien passat força coses. Sense anar més lluny, Robert havia marcat l’1-0 després d’una acció afortunada dins l’àrea al minut 56: a partir d’un servei de banda i un mal control de Yagüe d’esquenes a porteria, la pilota arriba Robert que, sense pensar-s’ho gaire, etziba una puntada seca amb l’esquerra amb la fortuna que el seu xut, després de rebotar en un defensa, s’escolava lentament a la dreta d’un Bonis que no podia fer res més que veure com el cuir acabava al fons de la xarxa. Era el setè gol del jove del planter aquesta temporada, i potser un premi una mica excessiu pel Badalona tenint en compte el que s’havia vist damunt la gespa. Durant els primers 45 minuts s’havia vist un joc viu, dinàmic, amb un futbol directe que, al contrari del què és habitual a la categoria, prescindia quasi per complet del mig del camp. Curiosament, el matx era molt entretingut a pesar de no haver-hi ocasions clares. De fet, només podem comptar una acció forçada de Femi al minut 12 per part balear i un xut de falta d’Abraham molt desviat, de la nostra banda. En definitiva, poc bagatge ofensiu per la intensitat que hi havia.

Pandiani, sempre a la caça del gol, marcat de prop per Marcelo.
(Foto: Fede Agripa) 

Només començar la segona meitat Abraham va tenir l’1-0 en una acció brillant per banda, però el seu xut ras va sortir llepant el pal esquerre de Bonis. El jugador canari va tornar a ser la nostra millor arma ofensiva: desequilibrant, descarat i amb molta confiança (potser massa, de vegades). A banda d’aquesta ocasió, però, el Badalona estava fent ben poca cosa fins que va arribar el cop de sort de Robert. En canvi, a partir d’aquell moment el gol va esperonar-nos i van arribar els millors moments escapulats. Primer Marcelo, en un xut a boca de canó que va desviar Bonis de forma espectacular, i després Joaquim, amb una rematada de cap a porteria buida que va desviar un defensor, van poder sentenciar. Joaquim feia tot just dos minuts que havia entrat per un cansat Robert, i la centrada li havia posat Sergio Cortés, que havia entrat abans (68′) per un desdibuixat Yagüe. La veritat és que aquests tres jugadors van fer un molt bon partit, tot i que el que més destacaria és, sens dubte, l’actuació imperial de Marcelo: segur i contundent al darrere, va guanyar pràcticament tots els enfrontaments amb els atacants mallorquins i va jugar la pilota amb criteri. Un 10 per aquest nano, que ahir per fi va donar un cop de puny damunt la taula per fer veure al cos tècnic que és una aposta amb molt de futur en aquest club.

En futbol, el tòpic diu que si perdones ho pagues, i ahir va tornar a complir-se la dita. Al tram final el Baleares va posar-se les piles per apretar-nos de valent. El primer avís el va donar el mític Pandiani, que al cap de només 3 minuts de saltar al camp va engaltar una volea preciosa que va marxar massa creuada per poc (64′). Tot el control que havia tingut el Badalona va convertir-se en domini balear els darrers vint minuts de partit, amb Chamorro com a principal maldecap. Mentre tothom estava pendent del “rifle”, va ser aquest davanter d’Orihuela el que va connectar una centrada boníssima per banda dreta per enviar la pilota a l’escaire amb la testa. Res va poder fer Marcos. Era el minut 85 i els vuit que quedaven es van convertir en un autèntic suplici. El Bada s’havia col·lapsat completament i amb prou feines podia aguantar al darrere un empat que feia tot just un quart d’hora semblava poca cosa. A un minut del final Roque va tenir l’1-2 amb una rosca impressionant que ja havia superat Marcos. Per sort, la pilota va anar al travesser i el puntet es quedava així a Badalona. El xiulet final va alleujar a més d’un a la graderia…

La salvació queda ja a 11 punts i s’ha de ser força pessimista per témer que el Bada pugui baixar directament aquesta temporada. De no jugar la promoció, en canvi, no en podem estar tant segurs, ja que la tenim a només 6 punts i l’Orihuela es troba en una dinàmica molt bona de resultats. La part positiva és que no ens hem despenjat de la zona mitja de la taula i hi ha molts equips implicats en aquesta lluita per evitar la dissetena plaça. Si fem el que hem de fer a casa i a fora ens comportem tant bé com fins ara, els escapulats podem tenir un final de temporada més que tranquil.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 BINISSALEM 0

Escapulats,

Sensació agredolça. El Badalona ha guanyat avui al Binissalem per la mínima; un pírric 1-0 que li permet encadenar dues victòries consecutives a casa per primera vegada i sumar 6 punts valuosíssims que suposen un autèntic baló d’oxigen per a l’equip, que ara ja pot mirar les posicions de perill una mica pel retrovisor. Això no ha d’amagar, però, que el matx d’avui no ha estat precisament una meravella: després d’un bon inici dels escapulats, que amb ben poc n’han tingut prou per tancar els mallorquins a la seva àrea, avançar-se al marcador (Abraham, 12′) i fins i tot desaprofitar un penal (Pelegrí, 20′), el Bada s’ha transformat. Ja a partir de la mitja hora de joc semblava que ens havien canviat l’equip. No hem desaparegut de damunt la gespa, però quasi… Poca intensitat, poques idees i nul·la capacitat ofensiva fins al xiulet final. Això ha donat ales a un Binissalem que, amb totes les seves limitacions, s’ho ha cregut i ha generat més d’un ensurt a base de pilotes penjades i jugades d’estratègia. Al final, però, la sang no ha arribat al riu i els homes de Cámara han pogut aguantar un marcador que val per complir l’expedient però no per convèncer els socis i aficionats que la salvació està assegurada.


Xavi Muñoz i Borja Abenia lluiten per una pilota 
(Foto: CF Badalona)

Tots teníem ganes de veure un Badalona que ens confirmés les bones maneres que ens havia mostrat fa tot just una setmana al Centenari davant el Villarreal B (2-0). El Bada ha tornat a sumar tres punts, sí, però avui ni ha ofert bon joc ni ha transmés confiança. Evidentment, el més important d’aquesta jornada 30 era aconseguir els tres punts i allunyar-nos una mica més de la zona perillosa, i aquest objectiu primordial s’ha acomplert pels pèls. No només pel marcador, sinó també per les sensacions, tant importants en el món del futbol… El Badalona ha tingut uns primers minuts fulgurants, en què en menys de vint minuts hauria pogut sentenciar el partit: primer, en una bona rematada de cap de Manolo Bueno (3′) i, poc després, amb el gol d’Abraham (12′) i un llançament de penal que ha provocat Sergio Cortés i que Toni Fons li ha aturat a Pelegrí. Aquí podem fer dos apunts: en primer lloc, lloar una altra vegada l’actuació d’Abraham Noé. Cada vegada que el canari agafa l’esfèrica sembla que hagi de passar alguna cosa. L’ex de la ‘Balona’ és, juntament amb Manolo Bueno, el jugador més en forma que tenim, i ens aporta desequilibri i bones centrades per banda esquerra. El mateix podríem dir de Sergio Cortés per la dreta; de moment un excel·lent refresc de Robert, a qui darrerament el notàvem una mica cansat. El segon comentari que podríem fer es refereix al penal fallat per Pelegrí: és el primer que no converteix aquesta temporada (4/5)  i, curiosament (o no), el barceloní l’ha picat de manera diferent de com ho sol fer habitualment -pilota rassa i fluixeta, a diferència dels xuts alts i potents a què ens té acostumats-. A partir d’aquí, el Bada ha dimitit. Feia la sensació que els homes d’Albert Cámara creien que Pelegrí havia enviat la pilota al fons de la xarxa, i que el marcador era de 2-0. Doncs no: el marcador seguia sent un apretat 1-0 i, malgrat les grans limitacions ofensives del Binissalem, cuer del grup i equip menys golejador de la categoria, el partit no estava ni molt menys decidit.

Si algú pensava que a la segona meitat el Badalona espavilaria i aniria de cap a matar el partit… s’ha equivocat de fit a fit. Els segons 45 minuts han estat realment fluixos i avorrits. L’atonia del Badalona ha estat tal que de fet només podem destacar dues aproximacions amb perill: una rematada de cap de Pelegrí en la sortida d’un còrner (54′) i, ja a les acaballes i amb el Binissalem abocat a l’atac, un xut des de la frontal que Quintillà ha enviat als núvols. El jove jugador lleidatà havia entrat per Bueno al minut 62 i la veritat és que no ha tingut una actuació gaire lluïda. Ni ell ni l’Albert Yagüe que, a banda d’un xut perillós a les acaballes de la primera meitat que Fons ha pogut avortar amb dificultats, tampoc ha aportat gaire res… Per part del Binissalem, poca cosa, però els mallorquins, a base de pilotades llargues i jugades d’estratègia, han començat a creure en la victòria i fins i tot en algunes fases de la segona part han portat la veu de cantant. I això ha sigut única i exclusivament responsabilitat del Badalona. Els hem deixat prendre el control i, per pura apatia, mica en mica els jugadors de Tomeu Pons han vist que podien fer mal al Badalona penjant pilotes a l’àrea. Per sort, Marcos ha estat segur per alt i els escapulats han pogut aguantar el resultat sense grans ensurts, més enllà d’una centrada enverinada de Forteza que ha marxat fora per poc (59′). Per tot plegat, quan l’àrbitre ha xiulat el final a les graderies no s’han sentit gaires aplaudiments. Els tres punts eren vitals; s’han aconseguit, i ens n’hem de felicitar. Ara bé, Albert Cámara encara té molta feina per aconseguir que l’equip estigui concentrat i intens els 90 minuts. Això, de moment, encara no ho hem demostrat però la permanència, afortunadament, sí que queda, avui, una mica més a prop.

AMUNT BADALONA