Monthly Archives: gener 2013

BADALONA 0 MESTALLA 2

Escapulats,

Juguem amb foc. El Badalona ha perdut aquest matí contra el filial del València, encadenant la tercera derrota consecutiva i el sisè partit seguit sense guanyar. L’última victòria escapulada data del 2 de desembre (0-2 a Llagostera) i, de fet, no guanyem al Centenari des del passat 25 de novembre (3-1 contra el Sant Andreu). El 2013 ha començat de la pitjor manera possible i no ens hem d’enganyar: les perspectives no són gens bones. L’equip no té una idea clara de futbol -o, com a mínim, no ho demostra damunt la gespa- i el desencant a l’Avinguda de Navarra cada vegada és més sagnant. Fins ara ens quedava l’argument (cert, en bona mesura) que el Bada funcionava bé fora de casa, però a dia d’avui els resultats són massa pobres com per fer cap valoració mínimament positiva. I és que un equip que ha marcat un sol gol en els darrers cinc partits ha de canviar alguna cosa si no vol que aquesta segona volta es converteixi en una tortura.

Tot i que l’equip no arribava en una situació d’extrema urgència, els tres punts sí que s’intuïen necessaris, sobretot perquè al davant hi teníem un rival directe, que sempre ens havia complicat les coses al Centenari. A més, cal sumar-li el fet que l’afició feia molt de temps que no veia guanyar el seu equip a casa, i sense victòries com a local, és molt difícil que els seguidors s’enganxin. Doncs no ha pogut ser. Una altra vegada. El Bada ha tornat a caure contra el filial valencianista, que ens supera a la classificació i situa el conjunt d’Albert Cámara en una tessitura complicada: ja només un equip -l’Espanyol B- ens separa de les posicions de perill, que de moment segueixen a cinc punts. No és una situació dramàtica, però comencem a jugar amb foc. De fet, encara podem donar gràcies a què aquesta temporada als equips de la zona baixa els costa moltíssim sumar, perquè si no segurament sí que estaríem amb l’aigua al coll.

El resultat d’avui, no obstant això, és una mica enganyós. El Badalona ha fet mèrits per marcar (sobretot a la primera part), però ha mostrat una falta d’encert preocupant. Els valencianistes, en canvi, han tret la màxima rendibilitat dels nostres errors per emportar-se els tres punts. Així, el primer gol neix a partir d’una errada de Marcelo en la sortida de pilota: després de regalar-li l’esfèrica a Mario, aquest ha engaltat una vaselina perfecta des de gairebé el mig del camp que superava Marcos i posava el 0-1 al marcador. Un autèntic golàs que, curiosament, ha estat gairebé tot el que ha fet el Mestalla aquest primer temps. El Bada, en canvi, ha posat la directa i Juanma ha gaudit de dues oportunitats de gol claríssimes, gairebé calcades, que ha fallat estrepitosament. La primera, enviant als núvols una passada de la mort des de la línia de fons; la segona, amb un misto ‘espectacular’ a dos metres de la línia de gol i amb el porter Felipe ja batut. Aquesta acció ha encès el públic de l’Avinguda de Navarra, ja força emprenyat pel resultat i el pobre joc dels escapulats, que arribaven a porteria més per cor que per cap. Juanma s’ha convertit, a partir d’aquell moment, en l’ase dels cops de l’afició badalonista. El de Jaén somiarà aquesta nit amb els dos gols que ha fallat…


Juanma ha tingut dues oportunitats claríssimes per marcar
(Foto: Fede Agripa)
 

La segona meitat ha estat força més ensopida que la primera, i ha deixat en evidència que al Badalona de Cámara li costa horrors generar perill al davant. Només podem destacar una rematada al travesser de Xavi Muñoz després d’un llançament de falta i el treball constant de Manolo Bueno, sens dubte l’escapulat més actiu durant tot el partit. Llàstima que el gol no sigui una de les seves millors virtuts… I el que s’intuia que passaria ha passat. El Badalona no trobava el camí del gol davant d’un rival ben plantat i que imprimia un ritme lent però que, en l’única que ha tingut al contraatac, ha matat el partit (Portu, 77′). L’execució del gol, a més, recordava cruelment les ocasions marrades per Juanma. El darrer quart d’hora de partit ha estat un autèntic suplici, enmig d’un ambient fred i enrarit. Fins i tot ens han anulat un gol per fora de joc de Xavi Muñoz poc després del 0-2, tot i que a ningú li ha semblat importar gaire a la graderia… El desencant de l’afició és generalitzat i comença a ser preocupant.

El Badalona viatja el proper diumenge a Orihuela (17h), en un compromís importantíssim si tenim en compte que els alacantins són penúltims i necessitem els punts com l’aire que respirem. En cas contrari, els nervis augmentaran a cada jornada que passi i el fantasma del descens apareixerà a les travesses; una perspectiva gens agradable. Després, vénen dos caps de setmana sense competició (el primer perquè el partit ja el vam jugar al setembre -empat a 0 contra l’Espanyol B- i el segon perquè ens toca descansar), però entre mig, el dimecres 6 de febrer, jugarem a casa contra el mateix rival, l’Orihuela, el partit aplaçat de la primera volta (jornada 3). Tancarem així l’embolic del calendari que ens va deixar la RFEF amb dos partits decisius contra un rival directe… en la lluita per la salvació.

AMUNT BADALONA

Anuncis