Monthly Archives: Desembre 2012

BADALONA 1 CONSTÀNCIA 1

Escapulats,

Llàstima. A ningú li agrada trencar una bona ratxa de victòries, però tard o d’hora ha d’arribar el moment i més encara en una categoria com la 2ª B, en què sumar 9 punts seguits és molt complicat, sobretot si tenim en compte la increïble igualtat que impera aquest any al nostre Grup III. Evidentment, encara és menys agradable que el final d’aquesta bona dinàmica arribi a casa, en un partit fluixet (de nou) i davant d’un rival (a priori) assequible. L’empat d’avui, però, no és un mal resultat a jutjar pel que hem vist damunt la gespa…

…i és que el Constància, un dels equips que pressumiblement lluitarà per no baixar a Tercera, ha donat una molt bona imatge, diametralment oposada al que ens tenen acostumats els conjunts de la zona baixa quan vénen al Centenari. Els d’Inca han tingut més ocasions que nosaltres i sens dubte més claredat a partir dels 3/4 de camp. En aquest sentit podem dir que les absències de Joaquim, Sergio Cortés i Juanma s’han notat més del que seria desitjable pel que fa a la profunditat del nostre joc. Si bé no hem patit excessivament durant els primers 45 minuts, nosaltres mateixos tampoc hem estat capaços de generar res interessant a banda d’algunes pilotes penjades a l’àrea. Un balanç molt pobre per un equip que venia de fer 7 gols en els darrers 3 partits. Crec que en aquest apartat cal considerar dos elements: en primer lloc, la línia atacant que presentàvem avui, amb Grasa com a davanter centre i Gabri despenjat a banda esquerra. En la meva opinió aquest esquema no ha sigut gens efectiu i pràcticament ha anul·lat l’intens treball que sempre fa Gabri aguantant la pilota a dalt i molestant la sortida de pilota dels centrals. Marc Grasa és un jugador que m’encanta, però penso que ens és molt més útil arribant des de segona línia. En qualsevol cas, més que la presència de Grasa el que ha sobtat ha estat la poca participació d’en Gabri al davant. Tot el contrari que Méndez Canario, que avui ha sigut potser el millor jugador escapulat. A banda del gol (una autèntica obra d’art al minut 63′) ha estat pràcticament l’únic que ha dinamitzat la circulació de la pilota, buscant sempre sorpendre amb alguna passada o acció diferent. A més, l’ocasió més clara del partit ha estat a les seves botes, però Gaspar ha enviava a còrner el seu xut després d’un molt bon regat dins l’àrea. El segon aspecte que volia comentar és la inoperància de la nostra medul·lar per fer futbol d’atac. La dupla Xavi Muñoz-Javi Moreno no ha estat especialment brillant aquest matí, i en més d’una ocasió s’han sentit crits a la graderia recriminant-los certa lentitud a l’hora de fer la passada… Més enllà d’això, Marcos ha tornat a salvar un gol després d’un llançament de falta de Fullana que anava a l’escaire (70′) i a pesar que la segona meitat ha estat molt més animada que la primera (força ensopida), en cap moment ha donat la sensació que els 3 punts estaven lligats. Aquest mal presagi s’ha confirmat poc després, al minut 75 quan, de resultes d’una altra bona combinació mallorquina, l’exescapulat Cristian posava l’1-1 al marcador i, per què no dir-ho, feia justícia als mèrits dels dos equips. Maleïda justícia, això sí.


El gol de Canario, una rosca que ha entrat per tot l'escaire
(Foto: Fede Agripa)
 

Amb aquest empat perdem una petita oportunitat per acostar-nos a la zona de privilegi de la classificació. Dic “petita oportunitat” perquè no oblidem que aquesta temporada les quatre primeres places aniran molt cares. Tampoc hem d’oblidar d’on venim… El més important ara per ara és que sumem quatre jornades consecutives sense perdre i havent encaixat tan sols 2 gols. Li queden dos partits al 2012: diumenge que ve a Ontinyent i el del dissabte dia 22, quan acomiadarem l’any al Centenari a les 16.30h contra l’Olímpic de Xàtiva. És un horari poc habitual, però el partidàs s’ho val i a més servirà per encetar les festes nadalenques. Esperem que amb un Badalona que encara segueixi invicte. Si és així, potser al gener podrem escriure una carta una mica més ambiciosa als reis mags. Ara, però, a pensar en l’Ontinyent.

AMUNT BADALONA