Monthly Archives: octubre 2012

BADALONA 1 LEVANTE B 1

Escapulats,

Empat in extremis davant del filial granota. En un partit marcat notablement per la pèssima actuació de l’àrbitre, el navarrès Leo Ollo, un gol de Robert al temps afegit rescata un puntet que, de moment, ens serveix per mantenir-nos fora de la zona de descens. El Badalona encadena ja tres partits consecutius sense marcar, sumant 2 punts de 9 possibles. La imatge de l’equip ha tornat a ser força pobra, especialment en atac. Ens costa horrors trenar jugades ofensives i, a més, en defensa l’equip tampoc no es mostra gaire segur. Marcos, altra vegada, ha tornat a ser el millor i ha hagut de salvar els mobles en més d’una ocasió.

El partit no va ser tan dolent com el de fa quinze dies contra el Mallorca B, però entre l’espessor dels escapulats i la fredor de la graderia (meteorològica però també ambiental) les sensacions no van ser pas gaire millors. L’equip encara està buscant la seva identitat, i de moment sembla que no se’n surt. Hi ha treball, hi ha ganes, pèrò sigui com sigui les coses no surten bé. Els problemes del Bada són més evidents a la davantera (com ha vingut sent els darrers anys) però no són els únics. De fet, personalment crec que la principal rèmora que arrosseguem és en la zona de creació. A la defensa, tot sigui dit, tampoc ens hi estem lluint, però les característiques de la categoria i un porteràs com Marcos ho compensen. Ara per ara estem amb 7 gols marcats en 12 jornades, un registre paupèrrim. Si això li afegim que, a diferència d’altres temporades, encaixem més gols dels que marquem (10 gols en contra, per un balanç de -3), és normal que ens hàgim de buscar a la part baixa de la classificació. Que aquesta dada no és justa ni rellevant a aquestes alçades de lliga? Veurem. Jo penso que no, però s’ha de fer autocrítica i admetre que, en aquest últim mes, (exceptuant el viatge a Binissalem) hem vist un Badalona incòmode, que o bé genera poc futbol o bé el que genera no el sap traduir en gols.

Ahir ens visitava el Levante B, un rival que duia cinc victòries consecutives  i que arribava en zona de play-off.  No era precisament un caramel, i encara menys si tenim en compte el condicionant arbitral. L’afició escapulada ja està acostumada a què els col·legiats es prenguin la seva visita al Centenari com un exercici per prendre protagonisme, tot i que ahir a la tarda Leo Ollo va demostrar estar especialment motivat per a fer-se notar. Tot just s’havien jugat 25 segons quan, després d’una caiguda exagerada d’un llevantinista que jugava d’esquenes a la nostra àrea, l’àrbitre navarrès assenyalava penal. Andy el transformava per situar un 0-1 que duraria ben bé noranta minuts, fins que al 91′, Robert, després d’un còrner embullat, posés la igualada quan ja pocs creien en l’empat.


L'àrbitre no va acontentar ningú.
(Foto: Fede Agripa)

Aquest penal en contra va condicionar moltíssim tota la primera meitat, en què el Bada va anar a remolc dels granota tota l’estona. Els visitants haurien pogut sentenciar després que Roger, tot sol dins l’àrea (i en una acció que semblava un fora de joc claríssim)  veiés com Marcos li endevinava les intencions i evitava el 0-2. Per part del Badalona poca cosa, per no dir res; tot just una jugada d’estratègia que Pelegrí no aprofitava per poc i una centrada-xut de Bayón que marxava alta per centímetres. Per acabar-ho d’adobar, Javi Moreno tornava a lesionar-se i havia de ser substituït per Canario al minut 27.

A la segona part, en canvi, els nostres van reaccionar i mica en mica anaven empenyent el Levante cap enrere. Gabri, Canario i Juanma (que havia entrat per un desdibuixat Bayón al 55′) eren els escapulats que més ho provaven, tot i que sense encert. En canvi, els valencians esperaven la seva oportunitats atrinxerant-se al darrere i sortint ràpid a la contra. Així podrien haver arribat dos gols cantats en sengles ocasions de Roger, però Marcos, en tots dos casos, va respondre brillantment amb dues intervencions salvadores. Al final, i quan ja tot semblava perdut, un còrner mal defensat pels visitants permetia a Robert enviar la pilota al fons de la xarxa i evitar la segona derrota de la temporada a casa. El gol arribava més per cor que per cap, més per ganes i lluita que per joc, però compta igual.

Ara mateix el Badalona és un equip amb dificultats que necessita anar sumant com sigui i, sobretot, no caure en la dinàmica perillosa de la zona baixa de la taula, de la qual n’és molt difícil sortir. D’aqui sis dies visitem Múrcia contra un Yeclano que només ha guanyat un partit i ha encaixat 19 gols. Sumar els tres punts seria balsàmic. No fer-ho podria començar a ser preocupant. Confiem en la reacció de l’equip.

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 MALLORCA B 0

Escapulats,

La crònica del partit d’aquest matí es podria fer en dues línies. O menys. Els que avui hem assistit al Centenari ens hem hagut de carregar de paciència per suportar un dels encontres més dolents que es recorden a Badalona. Avorriment, joc travat, idees espesses i, en general, poc, poquíssim futbol. De fet, no recordo ni un sol xut del Bada entre els tres pals. Déu n’hi do.

Curiosament, les coses tenien una pinta ben diferent a l’inici del partit: tot just començar, Grasa (avui sol en punta per l’absència de Gabri) ha tingut una bona opció per marcar en una pilota dividida que el porter mallorquinista Yeray ha pogut desbaratar. Arran de la topada entre els dos jugadors, el meta balear hauria de ser substituït per Martí més tard. Poc després d’aquesta acció, el Mallorca ha picat un còrner des de l’esquerra que el central Pablo, completament lliure de marca al segon pal, ha rematat per damunt del travesser. Es preveia un matx trepidant, però el miratge ha durat a penes cinc minuts. A partir d’aquí el partit ha entrat en una fase d’ensopiment total que ja no ha trencat cap dels dos equips. A més, les dues úniques ocasions de gol mínimament remarcables han arribat per part dels visitants; una per part i les dues avortades per Marcos. La primera, un xut de Nico des de l’interior de l’àrea després d’una badada de Gallardo, i a les acaballes del partit una rematada de cap de Capó que ha obligat Marcos a fer una espectacular estirada per evitar el 0-1. Per part nostra res. Res. El trio Grasa-Robert-Bayón no ha estat capaç en cap moment de desbordar ni generar perill, i des del mig del camp tampoc s’han tocat els botons adequats. En defensa no s’han passat gaires dificultats però la veritat és que la sortida de pilota ha estat generalment ben pobre. En definitiva, un autèntic suplici que ha adormit les ovelles i que ha provocat la desesperació de més d’un a les graderies… Per no tenir, l’enfrontament d’avui no ha tingut ni emoció. Sempre pot arribar un golet en alguna acció aïllada o una jugada d’estratègia, però feia la sensació que al públic li era una mica igual. Un autèntic desastre de partit.


Molta lluita i poc futbol aquest matí al Centenari...
(Foto: Fede Agripa)

Després de la balsàmica victòria a Binissalem era el moment de tornar a veure un bon Badalona a l’Avinguda de Navarra. No ha estat així; com el dia de l’Hospitalet, l’equip s’ha mostrat molt poc inspirat i amb escassos recursos ofensius. En més d’una ocasió s’ha fet notar la desaprovació del públic quan Gallardo o Marcos enviaven l’enèsima puntada llarga que no trobava receptor o bé Robert, Javi Moreno o Joaquim no concretaven en l’última passada. M’agradaria destacar però la bona actuació de Marcelo com a central: ho ha fet quasi tot bé, sense complicar-se la vida i jugant amb confiança. Ha de polir una mica el seu joc en curt però penso que pot ser una molt bona alternativa per l’eix de la defensa. Al tram final Cámara ho ha provat fent entrar Ferrón d’extrem (tot i que aviat ha passat al lateral) i donant entrada a Manolo Bueno, però ni el panorama ni molt menys el marcador no s’han mogut. Empat a res, un puntet més (això sí) i via fora. La setmana que ve tornem a viatjar a Mallorca, aquest cop per plantar cara a l’Atlético Baleares. Veurem si el Bada dóna algun símptoma de millora. De moment, sembla que encara estem decidint quina serà la nostra lliga…

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 L’HOSPITALET 2

Escapulats,

El Badalona no acaba d’arrencar. Ahir tornàvem al Centenari després d’un mes d’absència (gràcies altra vegada, RFEF!) i la veritat és que el retrobament amb l’afició va ser descoratjador. En un partit molt gris, els homes d’Albert Cámara no es van sentir còmodes en cap moment i van tornar a demostrar que aquest equip té ENORMES dificultats a l’hora de generar ocasions de gol. De fet, ja portem més de 270 minuts sense marcar i només hem fet més d’un gol el dia de l’Alcoyano, que marcava l’inici de la temporada i que, per cert, segueix sent l’única victòria que hem sumat en competició oficial. Això no pinta gaire bé, és veritat, però tampoc seria just extreure conclusions tan d’hora; sobretot perquè això tot just acaba de començar i el Bada no ha tingut un calendari gens fàcil. Ara bé, s’ha de ser realista: cal millorar, i molt.

En declaracions després del matx, l’Albert Cámara reconeixia que l’equip no acaba de trobar el seu joc i que el partit havia estat dolent. Malgrat tot, això no va ser el més destacat que va dir. El míster, parlant dels enfrontaments que ens esperen a partir d’ara, va afirmar que “ara comença la nostra lliga”, en referència als dos partits immediats contra el Binissalem (dimecres) i el filial del Mallorca (diumenge). És a dir, Cámara va deixar entreveure quelcom que la majoria ja sabíem però que ara s’expressa obertament: la plantilla d’aquest any no està dissenyada per lluitar per l’ascens. La reducció del pressupost aquestes últimes temporades ha estat important i la crisi no perdona. Altra cosa és que una entitat com el Badalona no ha de renunciar mai a quedar sempre el més amunt possible. Però hem de ser realistes. Els aficionats del Bada hem estat molt ben acostumats últimament i ara pot costar una mica tornar a la classe mitja. En qualsevol cas, això no vol dir que haguem de renunciar a veure bon futbol o que no puguem exigir a l’equip que jugui millor. De fet, penso que el Bada està tenint unes actuacions molt pobres en totes les línies. És veritat que el calendari ha estat especialment dur per nosaltres: dos partits seguits contra l’Espanyol B, desplaçaments a Tarragona i Vila-Real i la visita de l’Hospitalet. És a dir, quatre partits contra quatre aspirants al play-off; tres d’ells lluny de Badalona. Ara bé, 1 punt de 12 és un balanç desolador que ens aboca a la zona baixa de la taula en un moment tan important com és l’inici de la temporada. A més, la derrota del dissabte és especialment dolorosa per la sensació d’impotència que va deixar l’equip, incapaç de generar perill més enllà d’accions d’estratègia. Si això li sumem que els dos gols de l’Hospitalet arriben en jugades quasi calcades, en errors greus de marcatge i una ’empanada’ generalitzada, és normal que molts ja ho vulguin cremar tot.


Ferrón, com tot l'equip, ben espès.
(Foto: Fede Agripa)

Aquesta és la situació, ens agradi o no. Ara mateix el Badalona és un equip mancat de confiança i que necessita gols i punts amb urgència. Les coses no rutllen, però no cal fer-ne un drama, tampoc. Aquesta plantilla té la qualitat suficient com per no passar grans angúnies per conservar la categoria, i serà feina del cos tècnic recuperar l’autoestima d’uns jugadors que, de vegades, sembla que juguen més amb el cor que amb el cap. Fa unes setmanes elogiàvem l’esperit de lluita dels homes de Cámara. Efectivament, s’ha de reconéixer que aquesta virtut segueix allà i que és una bona base per créixer. Però el Badalona necessita més. Més toc, més tranquilitat i més gol però, per damunt de tot, menys errades de concentració. Queda molta lliga i jo confio plenament en l’Albert Cámara i els seus jugadors. Els dos propers partits contra equips mallorquins passen a ser autèntiques finals, no només per sortir de la zona perillosa de la classificació sinó també, encara que ens pesi, pel crèdit de l’Albert al capdavant del primer equip. Com sempre dic, ara més que mai hem de fer costat als nostres.

AMUNT BADALONA

l’esperit de

Resum del partit per part dels companys de BadalonAprop