L’ESCAPULAT ENTREVISTA L’ALBERT CÁMARA

Escapulats,

No cal cap mena d’introducció per presentar-vos l’Albert Cámara. Parlem de tot un referent al nostre club, no només per ser, ara, l’entrenador del primer equip i haver defensat la samarreta del Badalona durant vuit temporades (del 2002 al 2010), sinó també pel paper que ha tingut més enllà del terreny de joc, erigint-se en un dels símbols del renaixement escapulat de principis d’aquest segle. Cámara, el gran capità, ha estat i seguirà sent un personatge clau per entendre el CF Badalona; no en va ha viscut alguns dels moments més transcendents de la nostra història. Amb un posat més aviat contingut i un tarannà pausat i agradable, mesurant cada paraula però sempre transmetent seguretat i convicció en tot el que diu, no és difícil entendre per què l’Albert és un dels nens mimats de la nostra afició i una veu més que autoritzada per parlar sobre tot el que rodeja l’entitat. Avui xerrem amb ell i li preguntem sobre temes diversos; entre ells, algunes qüestions que li vau plantejar vosaltres mateixos.

Foto Cámara - Entrevista

L'Albert, a la seva segona casa: els vestidors del vell Centenari
(Foto: L'escapulat)

  • Albert, vas arribar aquí l’any 2002 procedent de L’Hospitalet i havent passat per la Grama. Sincerament, et podies arribar a imaginar que acabaries sent tot un símbol del Badalona o per a tu, simplement, era un equip més de l’àrea de Barcelona?

Home, la veritat és que mai no t’ho esperes. Jo sabia que venia a un equip amb moltes aspiracions; aquest és un dels motius que em va motivar per fitxar. Ara bé, mai no t’imagines que puguis arribar a estar tants anys en un club, ni molt menys viure moments tant importants com els que jo he viscut aquí. També és veritat que sóc una persona que sempre he procurat donar el màxim a tot arreu on he estat, i a més vaig arribar als 27-28 anys, la millor edat per un futbolista. Al principi és evident que no t’ho esperes, però si hi poses de la teva part i ho dónes tot, mai no es pot descartar res!

  • Has viscut ni més ni menys que el procés d’unificació amb el Badaloní i tota l’era Casquete. Què en penses, de l’empremta que ell deixa al Badalona i com veus la situació actual del club?

La seva influència és evident, només cal veure com ha crescut el Badalona. Ara mateix és un club que tothom coneix en el món del futbol; quan Casquete va prendre’n les regnes es trobava en una situació molt complicada en el pla econòmic, esportiu i institucional. Pel que fa a la nova etapa actual, cal dir que tot just ens trobem a l’inici d’un nou projecte, i tots els inicis són complicats. No es compta amb els mateixos suports que hi havia amb Casquete, però s’està intentant posar ordre i fer les coses com cal partint des de la base, i crec que aquí el més important és que tots siguem realistes sobre quines són les possibilitats del club i treballar en el dia a dia.

  • Si et pregunto pel teu millor moment al club segurament em diràs que van ser els teus dos gols en el 3-2 contra el Villarreal B, el juny de 2004, que ens van donar l’ascens a 2ª B. En tens algun altre de menys conegut? I algun moment especialment complicat que hagis viscut al Badalona?

L’eliminatòria contra el Barça a la Copa del Rei de 2006 també va ser molt especial, pels jugadors i pel club. Poder jugar al Camp Nou contra un campió d’Europa és una experiència espectacular. A més, jo vivia una situació especial perquè acabava de néixer la meva primera filla. L’havia tingut just abans del partit contra l’Universidad de Las Palmas, que vam guanyar als penals. Recordo que portava 48 hores sense dormir i que Francisco em va preguntar si podia jugar. Evidentment, li vaig respondre que en tenia moltes ganes. Després de classificar-nos i saber que ens tocava el Barça, ja va ser una alegria màxima. Trepitjar la gespa del Camp Nou en competició oficial és impressionant. També recordo que era un partit en què pagava tothom, socis del Barça inclosos, i que va ser la pitjor entrada de l’era Laporta: unes 12.000 persones, que per a nosaltres ja són moltes però que en aquell estadi la veritat és que feia una mica de cosa…

Pel que fa a moments complicats… Home, podem parlar de la temporada amb Miguel Álvarez, que va ser l’esforç més gran que ha fet mai el club per construir una plantilla que lluités per tot, però les coses no van funcionar. El moment més dur va arribar al final quan, després d’haver millorat i aconseguir colar-nos entre els quatre primers, vam perdre els tres últims partits i ens vam quedar fora. Allò va ser molt dur. També recordo la temporada en què vam quedar cinquens per darrere l’Hospi, que va marcar un gol a l’últim minut de l’última jornada que ens deixava fora. Però bé, sens dubte el cas anterior va ser pitjor per totes les expectatives que s’havien generat.

  • T’ha neguitejat, aquest estiu, la incertesa per la falta de president i, per tant, de pressupost de cara a confeccionar la plantilla?

Hi va haver moments en què existien dubtes seriosos que poguéssim confeccionar una plantilla per mantenir-nos a 2ª B… És normal que estigués preocupat en aquell moment, ja que és el meu primer any com a entrenador i quan comences a veure que certs jugadors no poden arribar per un tema econòmic o que els que hi ha no renoven o marxen, és complicat. Després, amb l’arribada de Miguel Ángel Sánchez i la bona feina feta als despatxos la situació es va redreçar i a dia d’avui tenim una plantilla molt competitiva.

  • T’esperaves arribar tan aviat a ser entrenador del primer equip? Vas dubtar quan t’ho van proposar?

Jo crec que dubtar sempre dubtes; és la primera vegada que em donen un equip i quan t’ho proposen et preguntes si estaràs prou preparat, però això ho vaig tenir clar des del primer moment. Em sentia preparat i de seguida vaig dir que sí. Veient la incertesa inicial, amb un projecte que quasi era de 3ª Divisió, doncs sí que pots dubtar una mica sobre com aniran les coses, però vist ara en perspectiva i després de com s’ha treballat al final, encara tinc més motius per pensar que he pres la decisió correcta.

  • Manolo Márquez deixa una petja important al club. Ara bé, durant la segona temporada va passar per moments difícils. Creus que se li ha fet justícia? Amb què et quedes, del que has après al seu costat?

De Manolo Márquez n’he après moltíssimes coses, sobretot pel que fa al dia a dia de l’entrenador fora del camp. És cert que tu tens les teves pròpies idees, però la feina d’un entrenador dins i fora del camp, la metodologia… tot això ho he après d’ell. Personalment he tingut la sort de tenir molts i molt bons entrenadors, i de tots ells n’he après coses, que són les que després intento aplicar a la meva visió del joc. Amb Márquez s’ha fet play-off dos anys seguits, i dos anys en què s’ha tingut una plantilla inferior a la d’altres temporades en què no es va lluitar per pujar… Justícia? És veritat que es van viure moments difícils, especialment durant la segona temporada, quan part del públic volia que l’equip jugués millor i va mostrar el seu enuig a l’estadi. Al final, crec que tot això es va reconduir i si aquest any en Manolo hagués renovat ningú no hauria dit res, perquè tothom reconeix que ha fet dos excel·lents campanyes al capdavant del Badalona.

  • Jugador, segon entrenador, ara primer… Futur president? Estàs seguint tots els passos! A aquest ritme potser el nou estadi municipal porta el teu nom…

[Riu] Bé, jo de fet el que estic fent és el que a mi m’agrada. Jo tenia clar que on em sentia més a gust era a prop del camp i és el camí que segueixo. Mai pots dir mai, i menys en un futbol on els casos Ferguson són l’excepció. Hi ha moltes coses que no pots controlar i per tant no pots estar segur de res; només del dia a dia i de la feina que fas a la gespa. Per això tampoc no descarto entrenar algun dia un altre equip, tot i que ara estic molt a gust al Badalona, que és un club que m’estimo moltíssim i on tinc pensat quedar-me el màxim temps possible.

  • Parlant del nou camp: fa uns anys et vam veure lluint una samarreta reivindicativa al respecte. Creus que amb el canvi de govern la construcció d’aquest nou estadi està més a prop o, com sempre, tornarà a acabar en aigua de figues?

El meu germà jugava al Badaloní quan es va començar a parlar del tema del nou estadi, cap a l’any 97. Recordo que hi havia una maqueta molt maca…. Jo ara ja no em crec les paraules. Jo vull veure l’estadi. Som en una institució que ha crescut molt en quasi tots els aspectes, però sens dubte no en aquest. El partit contra el Tenerife de la temporada passada, posem per cas, que amenaçava de ploure: si finalment hagués caigut un xàfec, quanta gent hagués vingut? Jo crec que molt poca, perquè aquest camp no està en condicions pel futbol de nivell. Seria una llàstima que en partits en què l’equip s’hi juga la vida no pogués comptar amb el suport de més gent per culpa d’un estadi deficient. És a dir, parlem d’un club gran però amb unes instal·lacions que, sent generosos, no estan a l’alçada…

  • Estem acostumats a veure un equip sense gaire pólvora al davant. Quina és la idea de futbol de l’Albert Cámara pel Badalona d’aquest any?

La falta de punch no és només cosa del Badalona, és un problema de tota la categoria, on es pensa més defensivament que ofensivament. La majoria d’equips quan juguen fora de casa busquen mantenir la porteria a zero, i per això és difícil veure partits amb gols. Jo vull un equip que sigui agressiu. Agressiu no només a l’hora de defensar, sinó sobretot a l’hora d’atacar i anar cap a dalt, intentant recuperar moltes pilotes, buscar sempre la verticalitat i colpejar l’equip rival directament: fer mal al contrari, vaja. El que passa és que això no sempre és fàcil i els altres també juguen, però el que tinc clar és que aquest equip jugarà amb aquesta idea al cap en tot moment: pressionar els rivals al seu camp, robar la pilota i anar cap endavant. També és veritat que cada partit és diferent i hi ha rivals que, especialment al Centenari, vindran a tancar-se i a travar el joc.

  • Estàs content amb la plantilla que s’ha acabat fent? Et marques algun objectiu per aquesta temporada, o ja es veurà?

És un tòpic, però “anar partit a partit”, especialment aquest any, quan el club s’està reconstruint, és més cert que mai. S’ha acabat fent un equip força competitiu i sobretot estic molt satisfet per les ganes que demostren els nanos. És molt important veure compromís i ambició als entrenaments. En aquest aspecte estic molt content pel que tinc. Potser sí que si em deixessin carta blanca portaria dos o tres jugadors més o diferents, i potser m’equivocaria. Penso que s’ha de deixar passar una mica de temps a veure com evoluciona tot i poder calibrar ja a què podem aspirar. De moment, per molts objectius que tinguis, jo sempre dic que el primer pas és la salvació. Si assoleixes aquesta meta el mes de gener, doncs tens quatre mesos per endavant per lluitar pel que vulguis. Nosaltres com a esportistes no podem renunciar a res, esclar, però ara per ara el primer objectiu és aquest. Quan el tinguem, mirarem endavant però ara cal anar pas a pas, especialment si tenim en compte que el club inicia una nova etapa.

PREGUNTES DELS ESCAPULATS

  • Sempre seràs recordat com un gran llançador de faltes i, sobretot, de penals. Quin era el teu secret? Feies servir algun truc especial a l’hora de concentrar-te? [Cala]

Bé, més que concentració era una tècnica una mica diferent, que vaig començar a practicar als entrenaments. Jo el que feia era no mirar mai la pilota, sinó que en tot moment estava pendent del moviment del porter. Quan aquest es decantava, jo picava la pilota al cantó contrari. La dificultat evidentment és coordinar el teu moviment de xut amb el fet de no veure mai la pilota perquè estàs pendent del que faci el porter… Després de practicar-ho als entrenaments ho vaig posar en pràctica per primer cop en un partit de play-off en què ja no ens jugàvem res, el primer any. Vaig marcar, vaig agafar confiança i a partir d’aquí vaig seguir xutant-los igual, i la veritat és que en vuit anys vaig fallar molts pocs penals.

  • Creus que fa falta una empenta per part del club perquè vagi més gent al camp? [Epinika]

Una cosa que ja s’ha fet i que era necessària era adequar el preu dels abonaments a la realitat econòmica i social que vivim. Confio que el club comenci a implicar-se més i a penetrar dins la societat badalonina, amb mecanismes com actes en escoles, col·laboració amb els comerços locals, etc. Club i ciutat han d’anar de la mà i aprofitar tots els recursos que poden aconseguir junts, sobretot pel que fa a la gent. A més està comprovat que de potencial n’hi ha, i molt, perquè sempre que el Badalona s’ha jugat coses importants la gent ha respòs i jo recordo partits en què el públic ha sigut clau per canviar el resultat. És bàsic que un club s’arreli a la seva ciutat i obrir les portes perquè tothom el senti seu i s’hi identifiqui.

  • La inestabilitat us va afectar l’any passat? Com vau aconseguir girar la truita i ficar-vos al play-off? [Gavina]

Home, en part sí, perquè arriba un punt en què et toca fer coses que estrictament no et tocaria fer. Les fas perquè ets en un club que estimes, però és veritat que es van haver de fer moltíssimes coses pel bé de l’entitat que la gent no sap… Està clar que parlem de jugadors professionals i que tenen moltes coses cobertes al club, però és innegable que tota aquesta situació d’incertesa i de no saber cap on va l’entitat més enllà del terreny de joc té el seu reflex, en part, al camp.

  • El que va passar amb Goiko la temporada passada va ser una mica estrany… Ens pots explicar com ho veus, ara? [lluis]

Hi ha dues etapes diferenciades. El primer que he de dir és que l’Iñaki sempre va ser un nano al que no se li podia retreure res; entrenava com el que més i treballava moltíssim. Al principi no va tenir una bona entrada i no li van sortir les coses. És veritat que es va decidir que per a la seva posició volíem un tipus de perfil diferent i es va parlar de portar un altre jugador al mercat d’hivern. Ell i tots sabíem que això era així i que el club buscava aquest jugador. L’Iñaki tenia les portes obertes per marxar a un altre equip. El Badalona no va arribar a un acord per la seva sortida i, en aquest moment, hagués estat de tontos no aprofitar els recursos de què es disposava. El cos tècnic va parlar amb ell i se li va deixar clar que formava part de la plantilla i que comptaria amb les mateixes oportunitats que la resta. A partir d’aquí ell torna a entrar a l’equip i es guanya la titularitat, fins el punt que és decisiu en més d’un partit de la recta final. A Goiko se li va donar l’oportunitat que demostrés que el míster s’havia equivocat amb ell, que mereixia més minuts, i ell va respondre demostrant que era un professional. Al món del futbol se sol dir que als jugadors no se’ls paga per jugar (si juguen o no ho decideix el míster), sinó per entrenar i estar bé. I ell va complir amb escreix.

[L’haguessis mantingut a la plantilla?] Era inviable, sobretot per la situació del club a l’estiu. Era un dels jugadors que cobrava més i no se’l podia retenir sense tenir definida la situació institucional. Ara mateix està clar que per mi tindria cabuda a l’equip, però en el seu moment no es va ni plantejar perquè, simplement, no se’l podia retenir.

  • Per què el Bada no juga la Copa Catalunya? [Escapulat]

És una qüestió, primer, pràctica. Jugar la Copa Catalunya significa trastocar completament la pretemporada i la preparació de l’equip a l’estiu. Has de disputar cada ronda vés a saber on i tenir gairebé dos equips preparats per jugar els diferents partits amistosos que tens programats i que no saps si podràs disputar o no, segons si et classifiques o t’eliminen. El segon motiu és de sentit comú: es tracta d’un torneig que la mateixa Federació Catalana no es pren seriosament; la mostra és que encara hi ha finals de Copa Catalunya que no s’han jugat, sense comptar el desastre del darrer any. Si al final tot ho volem reduir a Barça i Espanyol, que facin un partidet entre ells o bé que estiguem tots en igualtat de condicions i que ells juguin totes les rondes, amb el filial, el juvenil o qui vulguin. L’any que nosaltres ens retirem ho fem perquè ens tocava anar a jugar a un camp, el de l’Equipo JA, que era de sorra i en un estat no gaire bo, al nostre entendre. No pots córrer el risc que se’t lesioni un jugador pel que estàs pagant molts diners i hipotecar tota la temporada. És tan simple com això. Des d’aleshores, i fins que no hi hagi canvis substancials, el Badalona no disputarà més aquesta competició.

  • La 2ª B és un pou sense futur? [Badaloní]

Per a qualsevol equip, estar a la 2ª B és un mal negoci. Ara bé, per què, si tothom diu que la categoria és un pou, segueix existint? Si es manté és perquè a algú li interessa mantenir aquest format. O bé hi ha por o bé no es té la força suficient per canviar les coses. És evident que s’hauria de trobar un altre format a la categoria i fer una renovació profunda perquè els equips ens poguéssim sentir en un entorn més competitiu i, sobretot, més clar. Malgrat tot, si tothom ho sap i tothom ho diu però ningú no fa res al respecte, per algun motiu serà, dic jo…

AMUNT BADALONA

About L'escapulat

Soci nº 185 del CF Badalona. Mostra totes les entrades de L'escapulat

6 responses to “L’ESCAPULAT ENTREVISTA L’ALBERT CÁMARA

  • Hector

    Que gran entrevista felicidades a los 2, una pregunta el Abonament General de 50 euros que sinifica porque si hacer socio vale 85 euros? que diferencia hay o que es el Abonament General?
    Saludos

    • L'escapulat

      Moltes gràcies Hector !

      Abonament General vol dir que pagant 50€ pots anar a veure tots els partits que el Bada jugui a casa. Això és ser abonat.

      Si en pagues 85, a més de poder anar a veure els partits, podràs assistir i votar a les assemblees de l’entitat, a més del nº de soci.

      Bàsicament, sent abonat és com pagar per l’espectacle. Sent soci, ets “propietari” del club i tens dret a votar sobre el seu futur.

      Espero haver-t’ho aclarit !

  • L'escapulat

    Per cert, 0-0 al camp del Nàstic en un partit en què hagués pogut guanyar qualsevol, però nosaltres hem tingut ocasions clares. Una llàstima !

  • Dexter

    Una pregunta que tengo si por casualidad subimos a segunda A en que estadio jugaríamos?o no tendríamos que ir a un campo de fuera de Badalona

    • L'escapulat

      Hola Dexter, perdó per la tardança.

      Crec que instal·lant unes graderies suplatòries i gespa natural podríem jugar al Centenari, tot i que pels pèls, està clar…

      Segurament el club apostaria per anar a jugar fora de Badalona i així, de pas, pressionar més l’administració.

  • oscar

    Només he vist dos cops a l’equip aquest any ahir i contra l’espanyol B i aquest equip no té gens d’ambició, ahir molt inocents jugant amb els joves, robert, sergi cortés, grasa… suposo que o cambiem molt o anem a tercera… una llàstima amb tot el que ens va costar pujar a segona…