Monthly Archives: Mai 2012

TENERIFE 3 BADALONA 1

Escapulats,

S’ha acabat el somni. Una altra vegada. El Badalona seguirà l’any que ve a la 2ª B després de perdre per 3-1 a l’Heliodoro Rodríguez López ahir a la tarda. La primera part va ser força dolenta, però a la represa la imatge dels nostres va ser ben diferent i fins i tot va posar els canaris contra les cordes durant un bon grapat de minuts. Al final, però, la sort ens va tornar a donar l’esquena i, del no-res, Chechu Flores marcava el tercer i ensorrava definitivament les nostres aspiracions. La temporada del Bada ha estat molt bona. Repetíem play-off per segon any consecutiu i a més ho fèiem amb il·lusió i una bona comunió entre la plantilla i l’afició. Però també és veritat que a alguns els pot quedar la sensació que, per segon any consecutiu, ens quedem fora amb un regust amarg. Sense ser inferior al rival, amb moltes ocasions fallades i la sensació que la sort no és gaire propícia al CF Badalona. Dos gols de cap als minuts finals del partit d’anada ens han condemnat. Dos anys seguits.

No sabem si al Badalona li va afectar la ‘por escènica’, les immenses dimensions de l’Heliodoro o la pressió dels més de 13.000 espectadors que s’havien congregat al coliseu insular, però la veritat és que va fer una primera meitat molt dolenta. De fet, en acabar els primers 45 minuts es tenia exactament la mateixa sensació del partit d’anada, però a la inversa: el Bada escapava de la debacle i marxava viu als vestidors amb ‘només’ un 1-0 en contra, després que un impressionant cacau de Bravo (36′) superés l’estirada de Marcos i obligués al Bada a fer-ne dos per passar de ronda. Curiosament, el gol arribava en l’ocasió menys manifesta del Tenerife, que abans n’havia tingut dos de claríssimes per part del seu golejador Perona. El davanter valencià havia errat una oportunitat clamorosa tot just al minut 12 quan una indecisió entre Marcos i els seus centrals l’havia deixat sol i amb la porteria buida. El seu cop de cap, per sort, s’estavellava al pal dret. No havien passat ni deu minuts quan el mateix Perona tornava a perdonar enviant un potent xut al travesser. El Bada arribava viu a la mitja hora de joc, i ho hagués fet als vestuaris si no fos per la canonada de Bravo (sens dubte, un malson pels escapulats en aquests dos partits). Fins i tot quan el primer temps ja agonitzava Perona en va tenir una altra, en una nova badada defensiva de la defensa badalonina que havia d’esmenar Marcos a la desesperada. Del Badalona, ben poca cosa, a banda d’un intent de rematada de Serramitja al minut 31.

La segona meitat, a més, començava de la pitjor manera possible: amb el segon del Tenerife, obra d’Aridane en rematar a l’escaire un còrner picat des de la dreta. Corria el minut 48 i tot semblava sentenciat. Res més lluny de la realitat. El Tenerife es va adormir en els llorers i va començar a especular amb el resultat. Gran error, ja que a partir d’aquest moment el Badalona va prendre les regnes del partit i, per fi, començava a jugar amb criteri al mig del camp i a arribar amb certa claredat a l’àrea rival. El gol arribaria al minut 59, per part d’un jugador poc habitual en aquesta faceta, Ceballos, i en una jugada poc convencional, rematant de voleia un mal refús dels canaris després d’un còrner picat per Víctor. El panorama del partit canviava completament. Vaja si canviava. El silenci es va fer a l’Heliodoro i ni el públic local ni els mateixos jugadors del Tenerife ho tenien tan clar. La possessió va passar a ser escapulada gairebé per complet, i també les aproximacions. Els homes de Manolo Márquez s’hi van deixar la pell i Álex García, amb un xut ras que Aragoneses va desviar in extremis (62′), i Robles, amb una espectacular engaltada des de la frontal que sortia llepant el travesser, van acariciar el gol de l’empat. La sort, però, va tornar a ser-nos esquiva i, tot i que el setge no va ser tant intens, molts recordàvem les ocasions fallades davant el Mirandés ara fa un any. Tot i que el 2-2 flotava en l’ambient el que va acabar arribant va ser el 3-1, obra de Chechu Flores quan el Badalona estava jugant millor. Encara fa més ràbia si tenim en compte que el gol arribava després d’una pèrdua de Pelegrí a la línia de fons i un seguit de rebots dins l’àrea petita que acabava amb la pilota al fons de la xarxa i ensorrava les aspiracions escapulades definitivament. Els últims 10 minuts es convertirien en un trist epíleg d’una bona temporada que acaba sense el premi final. Goiko va tenir el 3-2 a les acaballes, però a aquelles alçades ja molts ens estàvem enrecordant de la injustícia del partit d’anada.

El trajecte del Badalona torna a acabar abans d’hora. Aquesta vegada, fins i tot abans que la temporada passada. Malgrat tot, i ja en perspectiva, no podem qualificar la present campanya de fracàs. L’equip ha estat molt irregular durant tot l’any, ha fet una recta final espectacular i s’ha colat entre l’elit del futbol espanyol per segon any seguit. En el segon projecte de Manolo Márquez, sovint tant qüestionat. El somni de la Segona A s’escapa de nou i ara, no en queda d’altra, ens veiem obligats a mirar cap endavant. Per cert, el panorama no és gaire alentador, precisament. El club es troba en una posició delicada: sense president, amb una junta gestora i amb força dubtes sobre qui se’n farà càrrec o cap on anirà l’entitat. El primer serà veure si segueix el cos tècnic i si, com ens temem molts, hi haurà desbandada de jugadors… És llei de vida, i la precària situació econòmica dels clubs de 2ªB no perdona. En tres mesos hi haurà eleccions i veurem si aquest cop hi ha algú disposat a engegar un nou projecte al capdavant dels escapulats.

Passi el que passi, el Badalona seguirà allà: al Grup III de la Segona Divisió B i jugant al vell camp de l’Avinguda de Navarra, conegut avui com a Camp del Centenari. Però també nosaltres seguirem allà. Continuarem endavant.

AMUNT BADALONA.

SEMPRE.


BADALONA 1 TENERIFE 1

Escapulats,

És una llàstima. Hem perdonat la vida al Tenerife. El totpoderós equip canari no es deu acabar de creure que el partit d’aquesta tarda hagi acabat 1-1. I és que el Badalona li ha passat per sobre. Literalment, sense mitges tintes. Els escapulats han estat molt superiors durant gairebé tot el partit i el cert és que els insulars no han sabut com jugar-nos en cap moment. Avui, però, aquest domini no ha estat simplement estadístic. El Badalona ha controlat la possessió de pilota però també ha gaudit de les oportunitats de gol més clares. Un cop més, sense gaire encert. Per a més inri, fins i tot ens han anulat un gol legal de Xavi Muñoz quan només s’havien disputat 7 minuts de partit… En definitiva, que quan Zazo ha empatat al 89′ molts ens hem quedat amb cara de tonto. Però que ningú s’equivoqui, això no està resolt ni molt menys. L’avantatge ara és pel Tenerife, però queden 90 minuts i podem confiar en una altra actuació brillant del Bada fora de casa. No ens queda altra.


La pluja que havia caigut aquesta matinada a Badalona amenaçava de tornar a fer acte de presència a l’Avinguda de Navarra, però finalment la meteorologia ha respectat l’espectacle futbolístic amb una precisió quirúrjica, ja que tant bon punt l’àrbitre ha xiulat la finalització del partit ha començat a caure una tromba d’aigua que encara li ha donat un aire més penós a un final de partit totalment catastròfic pel Badalona. Però ja arribarem a aquest punt… Primer cal destacar la bona, boníssima imatge que ha donat l’equip al llarg dels 90 minuts. Amb tothom endollat, sabent què havia de fer i, sobretot, mostrant molta intensitat. El Tenerife tampoc s’ha acoquinat i ha sortit a per totes. De fet, la primera gran ocasió del matx ha estat canària: al minut 4 Marcos ha tret sota pals una rematada de cap a mata-degolla d’Aridane, que arribava absolutament sol al segon pal. Tanmateix, a partir d’aquí hem estat nosaltres els qui hem portat la batuta. Goikoetxea avisava amb un cop de cap just un minut després, i en el còrner posterior Pelegrí s’alçava per damunt de tota la defensa illenca per fer lluir Aragoneses, que li ha tret la rematada de forma espectacular. El rebuig l’ha caçat Xavi Muñoz per enviar-lo al fons de la xarxa, però l’auxiliar ha aixecat la banderola. El fora de joc era inexistent, com han demostrat després les imatges televisives. El marcador -injustament- no s’ha mogut a la mitja part tot i que el Bada n’ha tingut més d’una i de dos i de tres per avançar-se. Goiko ha estat el gran protagonista en l’apartat ofensiu, i especialment en destaca una en què el basc, a dos metres de la porteria, ha enviat fora una excel·lent centrada rassa de l’Álex García. La pilota li havia quedat a la cama dolenta… i l’1-0 que se n’anava per damunt del travesser defensat pel gran Sergio Aragoneses, l’autèntica estrella d’un Tenerife que ha suat tinta durant els primers 45 minuts, i que avui no ha marxat a casa amb un marcador en contra d’escàndol de pur miracle… El meta gallec també ha tingut temps aquesta primera meitat d’aturar amb problemes un bon xut d’Álex García des de la frontal, després d’una gran internada de Ceballos. L’Àlex ha tornat a ser, amb Serramitja, un dels millors escapulats, però la veritat és que tot l’equip ha fet un partidàs. Així ho ha reconegut el mateix tècnic visitant, Quique Medina, en roda de premsa. Segurament, els illencs no havien valorat el Badalona tant com calia…

La segona part començava amb idèntica dinàmica: el Badalona atacant sense pausa i el Tenerife intentant evitar la debacle. A diferència del primer temps, però, el Bada ha marcat en la primera que ha tingut – una de les menys clares, per cert-: a la sortida d’un còrner, Goiko ha aprofitat l’únic error en la sortida d’Aragoneses i, amb la canya a punt, s’ha avançat a tothom per posar el cobejat 1-0 al marcador. Al contrari del que es podia preveure, el vendaval escapulat no ha decaigut, sinó que fins i tot s’ha intensificat a partir d’aquest moment. Goiko ha empalmat fora una clara voleia a la frontal de la petita, Serramitja ha enviat la pilota al travesser i, en el rebuig, Ceballos ha rematat alt…En definitiva, una autèntica allau d’ocasions desaprofitades i la sensació que la defensa canària feia aigües pertot arreu. Un xut creuat d’Álex García llepant el pal i una rematada in extremis de Pelegrí en jugada d’estratègia completen el reguitzell d’oportunitats marrades per part del Bada. Un dels tòpics més antics del futbol diu que qui perdona ho acaba pagant, i per desgràcia avui ho hem viscut en les pròpies carns. El golàs de Zazo al 89′, rematant en planxa una centrada perfecta des de la dreta, feia embogir el centenar de chicharreros desplaçats a Badalona i ensorrava els ànims d’un Centenari que no es podia creure el que estava veient… Les coses encara podien empitjorar: una dura entrada de Xavi Muñoz era castigada amb vermella directa al minut 91′, i la tangana posterior entre els jugadors d’ambdós equips deixava entreveure una lectura tan cruel com evident: la impotència del Badalona en veure com se li escapava un partit que hauria d’haver guanyat per golejada. Triple xiulet final, desencant a l’Avinguda de Navarra i com a colofó de tot plegat una tempesta de pluja i vent que ens acompanyava en el trist camí de tornada a casa. Un guió d’autèntica pel·lícula de terror.

El futbol ha tornat a ser cruel amb el Bada
(Foto: L'escapulat)

Però al play-off no s’hi va a lamentar-se, sinó a competir i a intentar fer realitat els somnis. Segur que demà, analitzant les coses en fred i amb la tensió alliberada, ens prenem les coses amb més optimisme. Un empat a un a casa no és un resultat ideal però aquesta eliminatòria no està ni molt menys sentenciada. El Badalona tindrà les seves opcions a l’Heliodoro Rodríguez, i si tenim en compte els nostres resultats lluny del Centenari aquesta temporada, no hi ha absolutament cap motiu per no creure en la victòria. Els camps grans, de gespa natural i on es pot jugar amb espais ens van de conya i a més tenim un petit factor a favor: en cas d’avançar-nos al marcador, tota la pressió la tindrà un Tenerife gairebé ‘obligat’ a pujar sí o sí… Diumenge que ve, a les 18:30 hores, tota la feina feta en 39 partits cobrarà sentit en un últim partit a vida o mort. L’empat a zero no ens val, és veritat, però avui hem demostrat que podem ser (molt) millors que els canaris, i el mal regust de boca d’aquesta tarda no ens ha de fer caure en un pessimisme exagerat. Tot és possible i seguim allà !

AMUNT BADALONA


DÉNIA 0 BADALONA 2

Escapulats,

Ja el tenim aquí. El Badalona disputarà les eliminatòries per l’ascens a 2ª A per segona temporada consecutiva. Un 0-2 a Dénia serveix de rúbrica a una recta final de lliga espectacular de l’equip de Manolo Márquez, que acaba quart i demà coneixerà el seu rival a la primera ronda del play-off: Tenerife, Ponferradina o Balompédica Linense seran el nostre primer obstacle. M’agradaria recordar d’on ve aquest equip… i és que després de la derrota a Xàtiva per 2-1 molts pensàvem que ficar-nos entre els quatre primers era poc menys que una quimera. Doncs no. L’equip no va perdre mai la fe i ha acabat encadenant cinc victòries consecutives (Mallorca, Lleida, Zaragoza B, Reus i Dénia) per demostrar a tothom que el Badalona volia lluitar per ser a la categoria de plata. Els nostres números són impressionants: tornem a ser l’equip menys golejat del grup (el tercer de tota la 2ª B per darrere de Mirandés i Cádiz) i, a més, ostentem el millor diferencial de gols fora de casa (+12). De fet, el rendiment lluny del Centenari és simplement estratosfèric: 9 victòries, 5 empats i 5 derrotes per un total de 32 punts, només un menys dels aconseguits a l’Avinguda de Navarra. Una autèntica gesta que ens ha dut fins aquí i que, ara, ens permet somiar amb l’anhelat ascens a la Segona Divisió…

Avui, i al contrari del que podia semblar, amb un rival que no s’hi jugava res i que a més comptava amb alguna baixa important, el Badalona ha hagut de suar de valent per endur-se els tres punts del Camp Nou de Dénia. Ja als primers minuts es veia que les coses no serien fàcils, ja que els locals han començat apretant molt i portant el ritme del partit. Fins i tot Marcos ha hagut d’intervenir amb una de les seves aturades providencials marca de la casa per desviar a còrner un perillosíssim xut de Rubén. L’electrònic tot just reflectia el minut 4 i era evident que alguna cosa no rutllava. Per sort, els nostres han reaccionat a temps i mica en mica han pres el control de la pilota. Tot i que el Bada no ha disposat d’ocasions manifestes de gol, quedava clar quin era l’equip que estava fent mèrits per avançar-se al marcador, i al minut 29′ l’àrbitre xiulava penal a l’àrea dels alacantins després d’una bona acció atacant d’en Serramitja (el gironí, per cert, ha tornat a ser dels millors… quin final de temporada, en Marc!). Vázquez ha tingut l’oportunitat de rescabalar-se del penal fallat a Saragossa fa 15 dies i ha enviat la pilota al fons de la xarxa. Els següents quinze minuts han estat força travats i durs, i el partit s’ha escalfat a la graderia i al camp arran de les constants protestes dels jugadors -i la banqueta- del Dénia. De fet, el segon entrenador local ha estat expulsat. Costava endevinar que als de Nino Lema no els hi anava res en l’encontre… Els escapulats, però, han aguantat aquests moments difícils i arribaven a la mitja part amb avantatge.

El Badalona és, a dia d’avui, un equip molt sòlid, que madura els partits i que, sobretot, té ofici per tirar endavant els instants complicats i no acusar els nervis. Així ha estat al segon temps, on el partit ha tornat a equilibrar-se i en cap moment donava la sensació que el matx estigués sentenciat. El Dénia, un equip limitat però que coneix bé les seves armes, ha donat algun ensurt a pilota aturada, si bé l’ocasió més clara ha estat de nou per Álex García, que per enèsima vegada aquesta temporada ha vist com el porter li guanyava un mà a mà. Malgrat això, quinze minuts més tard el mateix basc no ha perdonat i, aprofitant una bona passada de Serramitja, ha tornat a encarar Álex per, ara sí, batre’l i situar un 0-2 que feia embogir els aficionats escapulats que avui s’havien desplaçat en autocar a la localitat alacantina. Un altre 10 per ells. Ara ja sí que el Bada ha pogut contemporitzar i gestionar una renda que li ha permès no patir més del compte. Fins i tot hi ha hagut temps perquè Manolo Bueno rebés l’homenatge de la seva antiga afició. Una nova tarda gloriosa lluny de Badalona.

Tornarem a viure escenes com aquesta?

Tenerife, Ponferradina, Linense. M’és absolutament igual qui ens toqui al sorteig de demà a les 16.30h a la seu de la RFEF. El Badalona arriba llançat al play-off, amb una plantilla supermotivada i una afició que creu més que mai en el somni de l’ascens. Serà el tercer de la nostra història, el segon consecutiu. Diuen que a la tercera va la vençuda… Sens dubte, és la vegada que arribem més endollats a la lluita. El que és segur és que el cap de setmana vinent (pressumiblement el dissabte) viurem un autèntic partidàs a l’Avinguda de Navarra. Badalona s’ha de tornar a vestir d’escapulada i agrair a l’equip aquest regal que li fa, portant el seu nom a l’elit del futbol estatal. Estic segur que el club, com ara fa un any, estarà a l’alçada i ho donarà tot per fer que el Centenari s’ompli i sigui una olla de pressió. Només de pensar en l’ambient que hi havia els dies del Leganés o el Mirandés se’m posa la pell de gallina… I a vosaltres?

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 REUS 0

Escapulats,

Missió complerta. Som on volíem ser ara fa un mes. Amb la victòria d’avui contra el Reus li pispem la quarta plaça a l’Hospi (l’únic dels de dalt que ha fallat: 2-2 al camp del Baleares) i, a falta d’una jornada, depenem de nosaltres mateixos per disputar les eliminatòries d’ascens a 2ª A. I aquesta és la clau. Diumenge que ve viatgem a Dénia sabent que els 3 punts ens donen el dret de jugar el play-off però, al mateix temps, sabent també que és l’únic resultat que ens val. Tot el que no sigui guanyar ens deixarà fora. Queda un últim esforç, però sens dubte que paga la pena !

La Federació ens havia donat un cop de mà amb l’hora del partit, ja que avui hi havia jornada unificada a les 6 de la tarda, evitant així que l’horari del partit el decidís TVC, que l’hauria programat a les 12 del matí. Això, sens dubte, ha propiciat una major afluència de públic per animar els escapulats. De fet, el Bada ha sortit molt entonat i tot semblava presagiar un partit elèctric, de joc ràpid i futbol d’atac. Com a mínim, per part dels locals, ja que el Reus la veritat és que ha fet ben poca cosa durant aquests compassos inicials. Víctor, Goiko i Álex García han portat perill a la porteria reusenca, però el gol no ha arribat per ben poc. El basc, sense anar més lluny, ha fet lluir-se Ángel amb un espectacular cacau des de 25 metres que el porter valencià ha desviat a còrner. La veritat és que el domini ha estat total per part del Badalona, que anava collant mica en mica els homes de Santi Castillejo. El Reus amb prou feines ha passat del mig del camp, si bé Sergio León ha posat a prova Marcos amb una gardela impressionant a les acaballes de la primera meitat. Abans, però, Víctor havia obert la llauna amb un golàs (35′) després d’una bona jugada personal per banda dreta, driblant un parell de contraris dins l’àrea per enviar la pilota creuada al pal llarg, lluny de l’abast d’Àngel. Cal destacar, un altre cop, l’aportació de Goiko, immens baixant pilotes, obrint espais i canalitzant les combinacions ofensives de l’equip.

La segona part, en canvi, ha estat força més ensopida que els primers 45 minuts. Sorprenentment, el Reus ha pecat d’un aparent conformisme (l’empat no li servia) i no ho ha abocat tot a buscar els tres punts. Si bé els del Baix Camp han avançat les línies i n’han tingut alguna, el cert és que avui no era el dia dels davanters reusencs. A la graderia es podien copsar els nervis, ja que un gol podia significar l’adéu definitiu al play-off. Malgrat tot, i a banda d’alguna acció aïllada de Chumbi o Marquès, els visitants no han causat grans ensurts. També és veritat que el Bada n’ha tornat a tenir més d’una per finiquitar el partit… però no ho ha fet, i hem patit més del necessari. Álex García ha firmat dues jugades personals de gran mèrit, marxant per velocitat i potència i encarant la porteria rival amb opcions de marcar: en la primera, la seva vaselina ha acabat fora i, en la posterior, la pilota s’ha estavellat contra el pal dret. Un 10, però, per l’Àlex, convertit ja en un autèntic referent de l’equip. També ha fet un gran partit Ferrón, el pulmó escapulat per enèsima vegada i que avui s’ha sacrificat en defensa quan ha calgut. En definitiva, que els badalonistes hem patit, com sempre, per no rematar la feina… Per sort, l’equip ha mantingut el rigor defensiu i els tres punts s’han quedat a Badalona.

Les imprecisions han arribat al segon temps...
 (Foto: L'escapulat) 

Un cop més és obligat parlar dels canvis de Manolo Márquez; avui fins i tot més sorprenents pel seu descarat caire ofensiu: han entrat Joaquín per Pelegrí (46′), Ignasi per Serramitja (64′) i Bueno per Xavi Muñoz. Més atrevit, impossible. Això no ha significat que l’equip anés a l’atac amb tot, però sí que parla molt clarament de la idea de futbol que vol transmetre el míster. Bona feina de Bueno, per cert, donant consistència al mig del camp.

Diumenge 13, a les 6 de la tarda, darrera jornada de lliga del grup III de la Segona Divisió B. Viatgem a Dénia per enfrontar-nos contra un equip que no s’hi juga res (es va salvar la setmana passada). Els comptes són ben fàcils: si guanyem, farem play-off; si no, no. La victòria segura del Llagostera en l’últim partit (li tocaria rebre el desaparegut Mahonés) ens obliga a sumar tres punts per mantenir la quarta plaça. És a dir, depenem de nosaltres mateixos però només ens serveix la victòria. Segur que tots ho haguéssim firmat ara fa un mes… En qualsevol cas, un repte que ens mantindrà enganxats a la ràdio el diumenge a la tarda. Esperem que arribi el cinquè triomf consecutiu i poguem complir un somni que semblava impossible no fa pas tant. Ah, I ja tenim la Copa del Rei de la temporada que ve a la butxaca!

AMUNT BADALONA