Monthly Archives: Abril 2012

ZARAGOZA B 1 BADALONA 3

Escapulats,

Aquesta temporada pot ser recordada com la temporada en què el Badalona va fer tants punts al Centenari com lluny de l’Avinguda de Navarra. La temporada en què l’equip era capaç de combinar autèntics ridículs davant l’afició amb actuacions superbes fora de casa. La temporada en què no teníem davanters. La temporada en què Manga va passar del 10 al 0. La temporada d’en Goiko. Un basc que va arribar amb recel, se’l va examinar amb lupa, se li va exigir la lluna, se’l va condemnar a l’ostracisme i, després de tot plegat, va ser ell qui ens va treure les castanyes del foc amb una exhibició de professionalisme… Ara bé, per tal que aquesta temporada sigui, de debò, recordada, li hauríem d’afegir un nou qualificatiu: la temporada de l’ascens.

El Bada va repetir ahir el resultat aconseguit a Lleida ara fa tot just una setmana. Marcar sis gols fora de casa en dos partits consecutius no és gens fàcil, i encara menys si tenim en compte que ens enfrontàvem al Lleida i al filial saragossista; probablement, els dos conjunts més enratxats de la segona volta. Doncs els homes de Manolo Márquez ho han aconseguit. I, a més, ho han fet jugant amb valentia, sense especular, amb un joc ofensiu i creient sempre que l’objectiu era possible. Chapeau, per tant, per als jugadors i el cos tècnic. Crec que és important destacar-ho, tenint en compte les dificultats que ha viscut la plantilla al llarg d’una temporada en què, pels motius que sigui, l’afició no sempre ha mostrat la seva cara més amable al Centenari. Hi haurà qui dirà que, amb els resultats a casa que ha patit, és normal que l’aficionat escapulat n’hagi acabat fins al capdamunt, de l’equip, a vegades. Ara és l’hora de la veritat i no hi ha excuses que valguin. Tots hem de remar en una mateixa direcció, que esperem que sigui la que ens condueixi al play-off. La quarta plaça segueix encara a un puntet de distància, ja que l’Hospi no ha fallat contra l’Ontinyent. Seguim cinquens, però ja hi ha rivals que s’han quedat pel camí (Olímpic i Lleida ho tenen magre) i tenim un calendari assequible. És obligat creure en les nostres possibilitats.

Si parlem del partit d’ahir hem de destacar un nom per sobre de tots: GOI-KOE-TXE-A. El de Deba segueix entestat en demostrar que s’equivocaven els que deien que no era un jugador pel Bada; que no valia. Amb els dos d’ahir, el basc suma ja 6 gols aquesta temporada… i és el segon màxim golejador escapulat per darrere de Manga. Digne d’admiració, si tenim en compte que molts el vèiem fora al mercat hivernal i el club li va comunicar que no comptava pel cos tècnic… No podem saber què hagués passat si en Goiko hagués tingut més confiança de l’entrenador, però el que sí sabem ja és que l’Iñaki és un professional com la copa d’un pi. I també és d’agrair el reconeixement de Manolo Márquez, que després del partit va lloar l’estat de forma del davanter i el seu compromís amb l’equip. Per fi una bona notícia al vestuari.

Goikoetxea, heroi escapulat. Qui ho diria ara fa uns mesos...
 (Foto: Federico Agripa/laJornada.cat) 

Parlant exclusivament del que va passar sobre la gespa de la Ciutat Esportiva del Saragossa, i havent parlat ja de Goiko, també cal fer esment del bon partit d’homes com Ferrón, Ceballos, Álex García, Serramitja, Víctor… Bé, de fet seria injust no anomenar-los a tots: el Badalona va fer un partidàs. L’unic que se li pot retreure a l’equip és que es deixés empatar tan ràpid en una primera part frenètica (Edu marcava l’1-1 tres minuts després del gol inicial de Goiko, al 10′). Fins i tot ens vam permetre el ‘luxe’ de fallar un penal -picat per Vázquez-. Els canvis, de nou, van ser encertadíssims: Ignasi, Bueno i Pugui -que va rematar la feina- no van abaixar el nivell per demostrar que el míster pot comptar amb ells amb plenes garanties. Tot són conclusions positives després de la nostra gira per Ponent els darrers 14 dies.

El més difícil ja està fet. Però el que encara resta no és fàcil, ni molt menys. Aquest proper diumenge, contra el Reus, ens juguem mitja temporada. Per fi l’horari acompanya (a les sis de la tarda) i no hi ha excuses que valguin per no anar al Centenari a donar suport a un equip que, malgrat tot, s’ha guanyat a pols el dret de tenir-lo. El somni és a tocar. El primer pas, sumar els 6 punts que queden. Si ho fem, serem allà. A partir d’aleshores, tot pot passar però, de moment, ens toca a nosaltres estar a l’alçada de l’equip.

AMUNT BADALONA

Anuncis

LLEIDA 1 BADALONA 3

Escapulats,

Primera final superada. Superadíssima. Amb nota. El Badalona ha sumat la seva victòria número 7 fora de casa i es situa a un sol punt de la zona de play-off. En un partit complicadíssim, al camp d’un dels equips més endollats de la competició, els escapulats han tirat d’ofici i -també amb un pèl de sort, val a dir-ho- han espremut al màxim les seves ocasions per remuntar brillantment el gol inicial de Barreda. Primer Pelegrí, amb un altre dels seus magistrals llançaments de falta, ha empatat el partit. A partir d’aquí, domini clar d’un Badalona que ha consumat la gesta amb un altre golàs de Serramitja i la sentència de Víctor quatre minuts després per rematar una segona part trepidant.

El partit ha seguit un esquema fix força clar: domini intens del Lleida Esportiu, despertar del Bada, anivellament de forces i cop de puny escapulat. Els primers vint minuts de cada meitat han estat pels de la Terra Ferma. Sobretot al primer temps, quan les coses semblaven no pintar gens bé pels nostres interessos. Realment, els de Ponent han començat molt forts, amb un joc agressiu i buscant sense embuts la porteria de Marcos, que avui -novament- ha fet un autèntic partidàs i li podem agrair, literalment, que només hàgim encaixat un gol. Afortunadament, el Badalona sempre ha aguantat el tipus en els millors moments dels locals i, a més, quan s’han vist pel darrere al marcador han sabut reaccionar de manera espectacular. Després del gol de Barreda al 58′, rematant una falta perfecta picada per Verdú, molts podien pensar (i de fet en tenia la pinta) que marxaríem de Lleida amb les mans buides. Rés més lluny de la realitat. Només quatre minuts més tard, Xavier Pelegrí es treia de la màniga un llançament magistral de falta directa per empatar el partit. El barceloní ha col·locat una rosca perfecta des del vèrtex esquerre de l’àrea, lluny de l’abast de Víctor. A partir d’aquest moment, i si deixem de banda dues arribades amb perill dels locals, el Badalona ha sabut gestionar molt millor els nervis i el cansament. L’equip de Manolo Márquez ha demostrat el seu ofici, vaja. Avui és obligat comentar els tres canvis que ha fet el míster, i que han acabat marcant la diferència de totes totes. Serramitja ha entrat per un bregador Manga al 54′, i el gironí marcaria l’1-2 al minut 86 amb un potent xut a la base del pal després d’un contraatac conduït per Víctor. Aquest últim havia sortit per Robles (67′) i la veritat és que l’extrem ha jugat vint minuts brillants, firmant aquesta assistència i arrodonint la remuntada amb un gol de pit i collons quan el partit ja moria. El tercer canvi ha estat el de Goikoetxea per Ignasi (70′), que en el seu segon partit consecutiu com a titular no ha gaudit d’oportunitats per demostrar gaire cosa. Sí que ho ha tornat a fer el basc, molt batallador i que s’ha erigit novament com a referència ofensiva de l’equip. La seva entrega s’exemplifica en la jugada del tercer gol, en què ha lluitat fins el final una pilota per acabar pispant-li la cartera al defensa rival i plantar-se sol davant el porter. Tot i que el seu xut no ha entrat, l’acció ha acabat amb el 3-1 de Víctor i tres puntets (més l’average particular) que viatgen cap a Badalona. Un 10 per la professionalitat d’en Goiko.

Grandíssim resultat a Lleida... i la lluita continua 
(Foto: Revistadebadalona.com) 

Ja només queden tres partits de lliga; tres autèntiques finals. El dissabte viatgem a Saragossa, després rebem el Reus a casa i acabem la segona volta a Dénia, el 13 de maig. Els tres enfrontaments són decisius, però tinc la sensació que si guanyem a l’Aragó serem al play-off. No serà gens fàcil. Els homes d’Esnáider acumulen ja 6 victòries seguides i pràcticament han dit adéu al descens directe. Ara bé, jugant lluny del Centenari ja sabem que sumar els tres punts no és cap missió impossible. Després rebem el Reus, que segurament encara tindrà opcions d’ascens, en el comiat de l’Avinguda de Navarra (esperem que fins al play-off). Finalment, el Dénia ens espera en un darrer partit en el qual, creuem els dits, el quadre alacantí potser no s’hi jugarà res. Les opcions són moltes i tot pot passar, però el primer pas ja l’hem fet. I ben important que era !

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 MALLORCA B 0

Escapulats,

Irregular. Així ha estat el rendiment del Badalona durant tota la temporada i el partit d’avui en podria servir d’exemple. Abans de tot, però, felicitar-nos per la victòria i els tres punts. Feia ni més ni menys que 95 dies que no vèiem l’equip guanyar a l’Avinguda de Navarra (1-0 contra el Teruel en Copa Federación). Poca broma…Com ja hem comentat en més d’una ocasió, aquests pèssims resultats a casa són un llastre molt pesat. Ara bé, esperem que, malgrat el mediocre registre com a local, al final s’assoleixi el somni del play-off. De moment, tornem a estar al peu del canó, a un sol punt del quart i depenent de nosaltres mateixos per ficar-nos allà. Cada cop queda menys i, això sí, podem dir que l’equip lluitarà fins el final.

L’equip ha sortit avui molt endollat i, amb una alineació poc habitual, els homes de Manolo Márquez semblava que es menjarien un filial mallorquinista que, la veritat, ha ofert una imatge ben pobre a la primera meitat. Ara bé, les coses han canviat als segons 45 minuts i els illencs han començat a arribar amb perill real a l’àrea de Marcos. L’onze escapulat tenia indubtablement un caràcter molt ofensiu, amb Ignasi en punta per davant del trio Manga, Álex García i Robert. Serramitja també tornava a entrar de titular a la medul·lar, acompanyant un Ceballos que ha estat immens durant tot l’encontre, tallant pilotes i fent de veritable pulmó de l’equip. En defensa també hi havia novetats, ja que per la sanció de Vázquez Pelegrí ha format amb Xavi Muñoz. El de Sabadell, com sempre, una garantia al darrere. A banda del treball de Ceballos, també cal destacar l’estrena d’Ignasi al davant. El jove davanter balear ha portat de corcoll la defensa mallorquinista, ha fet moltes coses i gairebé totes bé. De fet, ja ha pogut marcar al minut 5 quan, aprofitant una mala cessió d’un defensa, s’ha quedat sol davant Felipe, però el seu xut ha sortit massa creuat. Més tard també l’ha tinguda, després de fabricar-se l’ocasió en un espectacular detall tècnic, amb canyo inclòs a l’àrea petita. Llàstima que el porter, en aquest cas, li hagi tornat a negar el gol. Ferrón i Manga també han tingut la seva oportunitat, però la manca de punteria o els defenses rivals han allunyat el perill en el darrer instant. Pel Mallorca només podem destacar un perillós llançament de falta indirecta que Marcos, sempre segur, ha desviat a còrner.

A la segona meitat el decorat ha canviat completament. Mica en mica el Mallorca s’ha tret la son de les orelles i ha avançat les seves línies per buscar-nos les pessigolles. Incomprensiblement, semblava que el Badalona se sentís a gust amb el 0-0, com si l’empat ens anés bé. Aquesta indolència temporal ha permès als balears disposar d’algunes oportunitats per avançar-se al marcador, sobretot en accions de contraatac. Així, al 66′ una contra rapidíssima ha acabat amb una centrada per a Dídac que, sol a l’àrea petita, ha fet un misto monumental. El posterior xut de Tià Sastre, per sort, només ha fet tremolar el pal esquerre defensat per Marcos. Era un avís molt seriós i Márquez ha reaccionat donant entrada a Pugui i Goikoetxea, que substituïa un esgotat Ignasi. El basc ha mantingut l’alt nivell ofert per l’Ignasi i la veritat és que la seva entrada ha acabat decantat la balança al nostre favor. Evidentment, a banda del seu treball d’esquenes a porteria, el de Deba ha culminat un bon partit amb el gol de la victòria: un autèntic golàs fruit d’una jugada col·lectiva culminada amb una excel·lent centrada de César Soriano i una millor rematada d’en Goiko, que ha enviat la pilota a l’escaire amb la testa. Impossible per a Felipe. A partir d’aquí, patiment. Penso que el Bada s’ha equivocat mantenint el plantejament ofensiu, i per culpa de les pujades dels laterals el Mallorca encara ha trobat espais per fer mal. En aquestes situacions, i més amb el que hi havia en joc, sovint s’ha de ser més conservador.En tot cas, el marcador no s’ha mogut i tres punts que es queden a Badalona.

Sumem de tres en tres al Centenari... per fi !  
 (Foto: L'escapulat)

Els de Ponent ocupen ara mateix la tercera posició, tres punts per sobre nostre. Si tenim en compte que les dues primeres posicions estan gairebé assignades a Baleares i Orihuela, el partit a la Terra Ferma cobra especial transcendència. El Camp d’Esports de Lleida és un estadi que tradicionalment se’ns dóna bé; a veure si podem repetir el 0-2 de la temporada passada. Dels quatre enfrontaments que resten, dos són contra rivals directíssims: Lleida i Reus (en el darrer partit a casa). Els altres dos són als camps del Dénia (última jornada) i Zaragoza B (en plena lluita pel descens). Complicat. De moment, a pensar en aquests dos partits seguits lluny del Centenari, a Lleida i Saragossa. Tot està per decidir i, ara sí que ho podem afirmar, lluitarem fins el final.

AMUNT BADALONA


OLÍMPIC 2 BADALONA 1

Escapulats,

Post express de Setmana Santa. S’escapa el play-off. En el tradicional partit avançat de les festes, el Badalona va perdre ahir a Xàtiva per 2-1 i veu com se li esgoten els últims cartutxos per colar-se entre els quatre primers. L’Olímpic era un rival directíssim i, amb aquesta derrota, es situen ja quatre punts per sobre nostre. Tenim per endavant els darrers cinc partits de la temporada. 15 punts que determinaran qui mereix entrar a la lluita per l’ascens i qui no. Ara mateix, tot sembla indicar que nosaltres no hi serem i, efectivament, serà perquè no ens ho hem merescut…

Hi ha un indicador preocupant que ens deixa la jornada d’ahir: Manolo Márquez tornant a fer declaracions contundents i criticant l’actitud de l’equip. Literalment, el nostre míster va dir que l’equip havia regalat la primera meitat i que havien anat a Xàtiva “a passar el dijous”… La lluita i l’esforç al segon temps no poden amagar que aquestes paraules no ens sonen a nou, ja que en més d’una ocasió Márquez s’ha queixat del poc caràcter de l’equip.

També preocupant és la forma en què van arribar els dos gols locals: dues jugades d’estratègia, molt semblants, en què primer Nando (7′) i després Heras (70′) remataven després d’un servei a pilota aturada. Això esguerra qualsevol partit per molt bona actuació que estiguis tenint, i de res va servir el gol de Vázquez al minut 85, en aprofitar un refús del porter en rebutjar una falta picada per Álex García. També és veritat que l’àrbritre no ens havia ajudat gaire -com sol passar- i havia expulsat Julián Robles (altra vegada) per un suposat cop de colze. Per rematar-ho, Vázquez veia la vermella directa als minuts finals per enterrar qualsevol opció de remontada. Ara bé, com va reconéixer el mateix Márquez, l’Olímpic va guanyar justament.

No es pot criticar en excés una derrota a Xàtiva, encara que el partit dels escapulats fos fluix. El rendiment de la temporada fora de casa ha estat bo i era un camp complicat, així que tampoc seria per esquinçar-se les vestidures, si no fos per les alçades de la temporada en què estem i la nostra pobríssima actuació al Centenari al llarg de tot aquest curs… En fi, resten dos partits a casa, contra Mallorca B i Reus. Independentment de les escasses opcions de disputar el play-off, suposo que encara ens han de quedar les ganes de veure un bon partit del Bada a casa… Ah, i en horari d’estiu (per fi !!). Llàstima que l’intent d’arrossegar gent a l’Avinguda de Navarra aquest any hagi estat sabotejat, en primer lloc, pel mateix equip.

AMUNT BADALONA