Monthly Archives: Març 2012

ONTINYENT 0 BADALONA 1

Escapulats,

Doncs hi haurem de creure. El Badalona és, ara mateix, a un sol punt del play-off. Quan pitjor pintava tot, amb un equip enfonsat després de l’estrepitós fracàs del dia del Mestalla, els escapulats han reaccionat. Dues victòries seguides fora de casa tornen a demostrar que, aquesta temporada, jugar al Centenari no és pas una bona notícia pels homes de Manolo Márquez. Pot semblar increïble -sobretot parlant del Bada- però aquest any les estadístiques diuen que només hem aconseguit tres punts més a casa que a fora (i perquè hi hem disputat un partit més). Personalment, ja no sé com encarar el que resta de temporada. Fa tot just 15 dies estava totalment abatut i no creia gens en una remuntada que llavors semblava poc menys que impossible. Els tres punts de la setmana passada els podia veure com anecdòtics, gairebé. Els 3 punts d’avui, en canvi, donen una importància cabdal al gol afortunat d’Álex García i ens tornen a situar amb totes les opcions del món per acabar entre els quatre primers. Bé, de fet sí que sé com encarar els 7 partits que queden: al costat dels jugadors (com sempre) i amb tota la il·lusió del món (de nou) per lluitar per l’ascens.

La victòria d’avui ha estat especialment brillant. Per segon desplaçament consecutiu, el Badalona ha portat en tot moment les regnes del joc i ha gaudit de les millors ocasions, com un xut de Joaquín que el porter local, Alberto, ha atrapat amb problemes. Igual que va passar a Andorra, però, no hem traduït el nostre domini en gols i a la segona meitat, com era d’esperar, el joc s’ha igualat. L’Ontinyent no s’hi jugava especialment res (fa setmanes que està salvat i ja no pot aspirar al play-off), però a la represa ha pujat una marxa per intentar endur-se els tres punts. Ja sabem que els equips que passen per dificultats econòmiques treuen forces d’on no n’hi ha per tirar endavant els partits. Aquesta tarda, tanmateix, el Badalona ha tornat a ser el de les grans ocasions, amb una defensa autènticament inexpugnable que ha frustrat totes i cadascuna de les escomeses valencianes. Així, i al contrari del que va passar a Andorra la setmana passada, l’equip no ha passat per gaires angoixes al darrera. Tot el contrari: hem estat nosaltres els que, en diverses ocasions, hem pogut marcar. De fet, el marcador final ha estat molt curt si tenim en compte les ocasions generades (l’encert, altra vegada, no ha estat el nostre fort). Primer, un excel·lent contraatac conduït entre Víctor, Bueno, Álex García i Ceballos no ha acabat en gol quan ho teníem tot de cara. Cinc minuts després, però, el mateix Ceballos posava una centrada boníssima que Manolo Bueno no ha desaprofitat, rematant al fons de la xarxa i anotant-se el segon gol de la temporada (i un altre que val 3 punts). A partir d’aquí, i al contrari del que es podria preveure, hem seguit dominant la posessió i acostant-nos amb perill a la porteria d’Alberto que, si no fos perquè ha fet un partidàs, hauria d’haver recollit la pilota del fons de les malles en més d’una ocasió, com ara després d’un 1 contra 1 que Víctor no ha sabut transformar o una rematada al travesser del pletòric Bueno.

Manolo Bueno ha estat, de llarg, el millor    
(Foto: Federico Agripa / laJornada.cat)

Avui l’atac del Badalona ha tingut nom propi: Manolo Bueno. El d’Esplugues ha quallat un autèntic partidàs i, per fi, el seu treball constant i sacrifici tàctic ha tingut la recompensa del gol. A més, i com a la Feixa Llarga, la seva diana ha significat els tres punts. Un 10 per Bueno que, tot i no ser un davanter pur, demostra que es pot esdevenir una peça important sense ser un gran golejador. Bé, en realitat, de grans golejadors, no en tenim cap… Tampoc ho està sent Ignasi Dalmedo, si bé l’aportació del menorquí augmenta cada dia que passa. Avui ha entrat al 53′ per un desdibuixat Pugui i ha tornat a demostrar que és una aposta de futur pel Bada. Especialment si tenim en compte que ens dóna coses que no teníem, ja que és un perfil de jugador molt diferent a Goiko o el mateix Bueno. Serà interesantíssim comprovar com va evolucionant aquest nano.

Queden 7 jornades: 21 punts que decidiran quins són els tres equips (Baleares a banda) que lluitaran per jugar l’any que ve a la categoria de plata del futbol espanyol. Seran, també, set partits que acabaran situant cadascú on es mereix. On es mereix ser, el Badalona, el proper 13 de maig? Si haguéssim jugat els 38 partits fora de casa, com va dir Márquez, segurament lluitant pel campionat… Sé que, després de totes les decepcions viscudes a l’Avinguda de Navarra, pot semblar difícil, però el Badalona necessita, més que mai, el nostre alè a casa contra Baleares, Mallorca B i Reus.

AMUNT BADALONA


ANDORRA 0 BADALONA 1

Escapulats,

Aquesta pot ser la temporada del “i si…”. I si el Badalona hagués estat més regular? I si el Badalona hagués fet mínimament els deures a casa? I si no haguessin volat 22 punts de l’Avinguda de Navarra? I si… En fi, més val no pensar-hi. Avui el Bada ha guanyat 0-1 a Andorra, amb un gol in extremis de l’enraxat Álex García. Val a dir que el gol ha estat afortunat, ja que el xut del davanter basc havia rebotat en un defensa, però també és cert que jugàvem amb 10 des del minut 74, quan Julián Robles ha vist la segona groga. Tres punts que ens tornen a situar (…) en la lluita per la quarta plaça. Ara mateix tornem a estar a només 3 punts de la Llagostera i l’Hospi, que marquen aquesta frontera. Sembla mentida que, amb una actuació tan discreta, encara tinguem opcions d’aspirar a l’ascens. Coses del futbol…

Els escapulats havien d’haver sentenciat el partit a la primera part. Amb un domini del joc aclaparador, les millors ocasions de gol també han estat per nosaltres. Álex García i Pugui n’han tingut dues de força clares, però ja sigui pel propi desencert o per l’excel·lent resposta del porter local Miguélez, el marcador ha arribat al descans intacte. A la represa, en canvi, l’Andorra s’ha posat les piles i el joc s’ha igualat moltíssim. Una vegada més, havíem deixat escapar l’oportunitat de posar-nos pel davant i ara tocava patir. Cap equip ha estat capaç, malgrat tot, de generar gaire perill, més enllà de jugades d’estratègia o en accions aïllades. Es complien els pronòstics de partit travat i tosc. Això no vol dir, però, que el Badalona no hagi merescut la victòria. De fet, als vint minuts Pugui s’ha plantat sol davant Miguélez, però la seva vaselina s’ha quedat curta. Uns minuts després, Julián Robles veia la segona groga, cosa que semblava enterrar les esperances escapulades en la victòria. A partir d’aquí, el partit ha entrat en una fase de bogeria en què qualsevol dels dos equips ha pogut marcar.

Els aragonesos sabien que guanyant sortien del descens, i això es notava en la intensitat que posaven els seus jugadors. Això, però, ha beneficiat un Badalona que, amb alguns problemes, es defensava amb solvència i sortia perillós a les contres. Miramón ha enviat la pilota al pal en el que podia haver estat l’1-0, però quan el partit ja agonitzava, i enmig de la bogeria general, ha estat a nosaltres a qui ha somrigut la sort aquesta vegada. Amb un xut des de la frontal, Álex García sumava el seu segon gol en dos partits (tercer de la temporada) per esgarrapar 3 punts que són com un baló d’oxigen quan més ofegats estàvem. Per cert, de nou bona actuació del jove Ignasi Dalmedo (ha entrat al 71′ per Pugui), aportant mobilitat i rapidesa a dalt. Llàstima que en una clara ocasió per fer el 0-2, ja a les acaballes, el seu xut s’hagi estavellat contra el travesser.

Álex García segueix en ratxa    
(Foto: Federico Agripa / laJornada.cat)

El calendari ha volgut que el Badalona descansi en l’única jornada intersetmanal de la temporada. Això ens permetrà descansar més que la resta (llàstima que sigui per la desqualificació de l’Sporting Mahonés) i, curiosament, el fet de jugar dos partits seguits fora de casa, vista la dinàmica aquest any, pot ser una bona notícia. Diumenge a les cinc de la tarda el Badalona té a Ontinyent un altre examen. Si torna de casa amb els tres punts, potser sí que l’afició pot oblidar el desastre de la setmana passada i, al Centenari davant del Baleares, el play-off d’ascens comenci a ser més que un somni d’estiu.

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 MESTALLA 3

Escapulats,

Debacle. Desastre total. Avui han volat del Centenari tres punts més i, pràcticament, les nostres esperances de disputar el play-off. El Mestalleta ens ha remontat un 2-0 com qui res i envia un torpede directe a la línia de flotació del projecte escapulat. No parlem ja d’un tema numèric, d’estadística i sobre si, classifació en mà, tenim opcions o no de quedar entre els quatre primers. És una qüestió de sensacions. Això no rutlla. I no només perquè portem cinc partits seguits sense guanyar a casa, ni tampoc perquè s’hagin escapat  22 (vint-i-dos!) punts de l’Avinguda de Navarra. Té a veure amb els intangibles, amb  aquesta impressió constant que el Badalona no té el que ha de tenir per aspirar a coses grans. De fet, Manolo Márquez ja ho havia advertit: “A l’equip li manca caràcter, i això no s’entrena: o és té o no es té”.

El míster, per cert, havia reclamat el suport de l’afició, i semblava que avui respondria. De fet, els primers 25 minuts de joc han estat pràcticament idíl·lics, amb un Badalona que ha sortit a per totes i que ràpidament s’ha avançat al marcador amb un bon gol de Ceballos (10′), refrendat més tard pel 2-0 d’Álex García (que havia fet la centrada del primer). L’equip jugava bé i demostrava que volia estar a l’alçada de la importància del partit. El públic ho reconeixia animant i aplaudint l’esforç dels jugadors. Per desgràcia, tot s’ha vingut avall al minut 29 amb el 2-1 de Roberto. Més enllà del cop anímic del gol, en una nova errada defensiva dels nostres centrals (que darrerament ens han costat ja molts punts), la crua realitat és que els nostres s’han ensorrat de forma incomprensible. La resta del primer temps ha estat un despropòsit escapulat, i el filial valencianista ha pogut empatar en més d’una ocasió. Molts a la graderia pensàvem que es tractava d’un sotrac, una “pájara” d’aquelles que duren uns minuts… Res més lluny de la realitat. A la represa ha continuat el malson, i ja als cinc minuts Cristian posava el 2-2 a l’electrònic rematant una bona centrada a boca de canó. Quedava tota la segona meitat, i el pitjor era la sensació que es respirava l’ambient: “aquest partit no l’aixequem”. Doncs així ha estat. Ni els canvis de Manolo Márquez han servit de res (Serramitja ha entrat a la mitja part pels problemes a l’esquena de Manga), ni el joc de l’equip feia preveure que el Badalona pogués treure res de bo aquest matí. Per acabar-ho de rematar, en una bona contra del Mestalleta, Cristian ha sumat el tercer per enfonsar ja tota esperança en la victòria i, de retruc, l’objectiu de l’ascens.

S'esvaeixen les nostres aspiracions aquest any...   
(Foto: L'escapulat)

Queden encara 9 partits de lliga: 27 punts en joc i moltes coses encara per decidir. Mentre hi hagi possibilitats matemàtiques podem somiar amb jugar les eliminatòries d’ascens, però ara ja sí que el més normal és pensar que no hi arribarem. En qualsevol cas, la vida continua i s’ha de lluitar fins el final. A casa ens resten encara tres partits, i els tres força atractius, a priori: Baleares, Mallorca B i Reus. Esperem que, com a mínim, s’apaivaguin una mica els ànims i no es repeteixin certes escenes de tensió com les que s’han pogut veure avui, al camp i a les graderies… La situació és complicada i a tots ens agradaria que les coses anessin millor… però s’ha de ser allà a les verdes i a les madures. Com a mínim mentre la pilota estigui en joc.

AMUNT BADALONA


ORIHUELA 0 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona ha tornat a fer un excel·lent partit fora de casa. I, novament, ha tornat a casa sense dos punts que hauria pogut sumar tranquil·lament. L’Orihuela és un dels equips forts de la categoria, un conjunt dissenyat per obtenir l’ascens i que ja porta temps sent un habitual a la zona de privilegi. Ara bé, també és veritat que amb l’empat d’avui suma ja 5 partits sense guanyar. Nosaltres, per cert, en portem 4 (des del 0-3 a Manacor). Seguim a dos punts del play-off i, tot i que caiem una posició per la victòria de l’Huracán davant l’Hospi, les coses segueixen pràcticament igual. No hi ha, a dia d’avui, cap equip que es mostri totalment sòlid i fiable, ni a casa ni fora. Deixem de banda el Llagostera, que ara per ara menja a part. Els gironins encadenen cinc victòries seguides i ja són tercers a dos punts dels oriolans. De moment, la segona volta dels d’Oriol Alsina és de somni. En definitiva, una setmana més amb (quasi) tot igual. Cosa que, d’altra banda, tampoc és del tot negatiu.

Aquesta tarda s’ha vist un bon partit de futbol a l’estadi de Los Arcos. I això no sempre és la tònica habitual en els duels entre aquests dos equips. De fet, el resultat final podria donar a entendre que ha estat un matx avorrit, però res més lluny de la realitat. Catalans i alacantins, a ratxes, han tingut nombroses oportunitats per fer pujar gols a l’electrònic, però al final ni Marcos ni Unai Alba han hagut de recollir la pilota del fons de la xarxa. Els escapulats han portat el pes del joc durant bona part del partit, i en el global han merescut els 3 punts. L’Orihuela ha tingut les seves opcions, però el Bada n’ha tingut més i més clares. Podem destacar dos un contra un fallats, el primer d’Álex García (un clàssic, lamentablement) i un segon per part del jove Ignasi Dalmedo, que avui ha entrat a manca de 20 minuts pel final i que ha deixat detalls interessants del que pot aportar. Saltava al camp substituint Víctor que, per cert, avui ocupava la posició de ‘fals 9’ a la davantera, per davant del trident Manga-Álex García-Robert. La mala notícia l’ha donada precisament aquest últim, que s’ha fracturat el nas quan tot just començava el partit. Esperarem a veure quin abast té aquesta lesió, especialment desafortunada. En qualsevol cas, Pugui ha entrat per ell i ha contribuït que el Bada generés perill a la porteria local. L’entrada de Bueno per Manga a un quart d’hora pel final també ha ajudat als escapulats a acabar de collar l’Orihuela que, si bé n’ha tingut alguna, durant molts minuts s’ha vist superat pel Badalona. Destacable, doncs, l’aportació de Bueno des de la banqueta en els últims partits. Serà interessant veure cap on van els trets de l’atac badaloní les properes setmanes.

Bona imatge del Badalona, però altre cop ens quedem amb un sol punt.  
(Foto: Pablo Riquelme Ballesteros)

Aquest diumenge ens visita el València Mestalla, un equip que, contra pronòstic, sembla que no patirà gaire per evitar el descens. De fet, el filial taronja és a només 6 punts del Bada, i fa sis jornades que no perd. Al partit de la primera volta ja ens van superar 1-0 i no ens posaran les coses gens fàcils. Ara bé, s’ha de guanyar. No queda altra. El mateix Manolo Márquez ho reconeixia avui a la roda de premsa posterior al partit, on també ha fet altres reflexions interessants, com que ja fa uns partits que el Badalona juga millor, genera més joc i té més oportunitats que el rival… però no guanya. Ni a casa ni a fora. A Gandía, fa quinze dies, i avui a Orihuela, el Bada hauria d’haver tornat amb una victòria al sarró. Malgrat tot, seguim amb la bona línia fora de casa i, aquest 2012, només ens ha guanyat el Llagostera -en un partit afortunat dels gironins-. La clau, repetim per enèsima vegada, està al Centenari. Només queden 4 partits a casa (la jornada intersetmanal contra el Mahonés descansarem). Si poguéssim treure, com a mínim, 10 punts de 12, el play-off seria molt i molt a prop.

AMUNT BADALONA