Monthly Archives: gener 2012

BADALONA 1 HURACÁN 1

Escapulats,

Nova oportunitat perduda. Nova decepció al Centenari. I, per què no dir-ho, nova ensarronada arbitral a casa nostra. Avui teníem una ocasió ideal per donar un cop sobre la taula i ficar-nos entre els quatre primers. A més, es dóna el cas que tant l’Hospi com el Reus han tornat a punxar, així que els hi retallàvem dos puntets més… En fi, no ha pogut ser i les coses segueixen gairebé igual: la zona de privilegi s’apreta i definitivament hi ha, en aquest moment, dues places de play-off en joc (ara la 4ª la tenim a dos punts). Encara queda moltíssim per endavant, però -i ja fa setmanes que ho diem- si no millorem el nostre rendiment a casa no hi haurà res a pelar.

Enfront nostre avui hem tingut un equip molt rocós, que sabia perfectament a què jugava, plantejant un partit físic i directe per desactivar així els jugadors de toc del Bada. El pitjor de tot és que nosaltres hem caigut a la trampa com uns passerells, fent exactament el que volien els valencians. És a dir, obviant el mig del camp i preocupant-nos més de faltetes i joc subterrani que d’atacar la porteria de Francisco. La primera part ha estat, veritablement, un suplici per als espectadors. Deixant de banda uns primers minuts en què el Badalona semblava sortir amb ganes de menjar-se el món, l’Huracán ha portat el ritme del partit en tot moment. Fins i tot quan anava per darrere al marcador. De fet, el Badalona ha tingut un dels seus dies més espessos en atac, i gairebé no ha arribat mai amb claredat. Només algunes internades per les bandes i és que, com hem comentat, el mig del camp no ha existit. Si traiem els còrners, on els llançaments de Pugui i Manga són sinònim de perill, la porteria visitant no ha patit cap ensurt. A la segona part no ha canviat gaire la tònica. El gol de Robles (54′), amb un bon xut des de la frontal a assistència de Pugui ha estat, de fet, una casualitat. L’Huracán controlava el ritme de l’encontre i això no ha variat amb l’1-0, malgrat que hem vist els millors minuts escapulats després del gol. L’equip de la capital del Túria ha seguit collant-nos i, ara sí, arribava amb perill. David Fas n’ha perdonat una molt clara quan, sol davant Marcos, ha intentat passar la pilota enrere en comptes de xutar a barraca. El gol visitant s’ensumava però no acabava de concretar-se. El Badalona, mentrestant, seguia desaparegut.

El Badalona ha tornat a punxar a casa. Ja han volat 14 punts 
del Centenari... (Foto: L'escapulat)

Avui era un d’aquells partits toscos que oblides ràpidament si els guanyes (Gandia, Dénia…), però si els perds et queda sempre el regust d’haver jugat malament. I ha tocat creu. El que fa més ràbia, però, és que, tot i que ho mereixia, l’Huracán no ha empatat per mèrits propis, sinó per un (altre) regal arbitral. Corria el minut 86 quan els de Nicolás Estévez han picat un còrner molt passat a l’àrea del Badalona. Caiguda d’un visitant i, com no (què fàcil és xiular a l’Avinguda de Navarra…), penal i groga a Pugui. David Fas s’ha rescabalat de la seva pífia anterior amb un llançament magistral que significava l’empat. Així acabava el partit i també la paciència de la parròquia escapulada.

Tot plegat és una pena, però la lliga segueix i s’ha de lluitar. Tenim per endavant una sortida assequible a Manacor i després rebem el Llagostera a casa. Seria imperdonable pensar en qualsevol altra cosa que no fossin els 6 punts.

AMUNT BADALONA


L’HOSPITALET 0 BADALONA 1

Escapulats,

Grandíssima victòria del Badalona a la Feixa Llarga. Feia 16 mesos que ningú derrotava l’Hospi en lliga, una dada que demostra l’enorme dificultat que tenia assaltar el fortí riberenc avui. El Badalona ha fet un partit molt seriós i, per fi, la sort ens ha acompanyat una miqueta, ja que el gol ha arribat al minut 89 quan tot semblava dat i beneït i, a més, l’Hospi ha fallat alguna ocasió clara per avançar-se al marcador. El primer gol de Manolo Bueno a la lliga (ja havia marcat un golàs contra el Lleida a la Copa RFEF) ens dóna tres punts que ben valen el seu pes en or. I és que aquesta ha estat una jornada gairebé perfecta, si tenim en compte que han punxat la majoria de rivals de la part alta de la taula. El Reus, per exemple, ha perdut 3-1 a Dénia i ja només ens treu un punt. Això vol dir, efectivament, que estem a un sol puntet del play-off. És hora de començar a mirar les coses amb aquella actitud optimista que ens estava faltant les últimes setmanes.

Avui no parlaré gaire del partit perquè, excepcionalmet, no l’he pogut seguir ni per la ràdio ni per cap altre mitjà. Sí podem comentar, però, l’alineació que presentava el Bada d’inici, amb Ceballos de titular i Serramitja com a davanter centre (sembla que Manolo Márquez ha escoltat les nostres demandes !). L’esquema era l’habitual 4-2-3-1, i també ha estat habitual la nostra poca punteria al davant. L’Hospitalet no ha xutat ni una sola vegada en la primera meitat, i els nostres han dominat completament els primers 45 minuts. El problema, la manca de gol (…) Suposo que ja us sona la història: domini territorial, possessió de pilota… però 0-0. A la segona part, en canvi, els de Vinyals han portat les regnes del joc i ells sí que han tingut ocasions clares per marcar; sobretot una d’Adai que, sol davant de Marcos, ha enviat la pilota al pal. Abans, el nostre porter ja havia tingut intervencions de mèrit. Malgrat tot, el domini hospitalenc ha estat transitori i el partit ha tornat a igualar-se. Així ha estat fins als instants finals quan, amb un Badalona esgarrapant segons al cronòmetre, un còrner picat per Manga (com no) era rematat per Bueno (que havia substituït Serramitja al 66′) per donar-nos 3 punts d’or i, el més important, una injecció de moral i confiança per encarar la segona volta amb les aspiracions intactes.

Álex García s'està erigint en una alternativa de garanties 
pel lateral esquerre. (Foto: Pablo Velasco / laJornada.cat)

El partit de la setmana que ve encara guanya més atractiu després dels resultats d’aquest cap de setmana. Ara mateix som el primer equip que no entraria al play-off, amb 33 punts i només a un del Reus (4t) i a 3 de l’Hospitalet (3r). Les dues primeres places -especialment la primera- queden una mica lluny. Ara bé, a dia d’avui hi ha 6 equips separats només per 2 punts que es disputen aquesta quarta posició. Entre aquests equips hi som nosaltres i l’Huracán de València (8è), al qual veurem el proper diumenge a l’Avinguda de Navarra. Sumar tres punts més ens llançaria definitivament en la cursa cap a l’ascens, a més d’allunyar un rival directe. Per això us demano a tots que feu el possible per anar a l’estadi i animar el nostre equip. Estic segur que els jugadors faran tot el possible per aconseguir l’objectiu, i nosaltres no tenim excusa per no complir amb la nostra part.

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 TERUEL 2

Escapulats,

Nova oportunitat perduda per a acostar-nos a la zona de play-off. El Badalona ha empatat avui in extremis contra el Teruel, en un partit molt disputat davant d’un rival que ens tenia molt ben estudiats. En un matí rúfol a Badalona, els escapulats han fet un partit molt irregular, alternant estones de bon futbol -poquetes- amb períodes d’autèntica inoperància creativa. El Terol, mica en mica i sense fer res de l’altre món, ha acabat prenent el control del partit i ens ha fet el màxim mal amb el mínim esforç. Al final, però, els aragonesos han pecat de garrepes i un penal transformat per Manga al minut 94 salvava els mobles… Millor un punt que cap, però hem perdut una ocasió d’or per situar-nos a dos puntets de la 4ª plaça. Com va passar contra el Lleida, victòria en Copa Federació i empat a la lliga. A veure si al final resultarà que la Copa és la nostra competició, aquest any…

La veritat és que el Bada ha començat força bé el partit d’avui. Pressionant, buscant el rival i amb un joc dinàmic i agressiu. Els primers vint minuts han estat molt entretinguts i els que érem a l’Avinguda de Navarra (uns 1.500 espectadors) hem vist un equip ofensiu i descarat. Amb Gallegos i Robert als extrems, no es podia esperar menys. A dalt, Manolo Bueno bregava tot sol -com sempre- amb els centrals rivals, baixant pilotes i obrint el joc a bandes. Manga ha tornat a ser el nostre pulmó i, a més de galvanitzar la nostra creació, avui ha recuperat l’olfacte golejador per empatar el partit tot just cinc minuts després que el Teruel s’avancés en la que era la seva primera arribada a porteria. De fet, el seu gol ha significat un punt d’inflexió i, a banda de la jugada de l’1-1, el Bada ha començat a anar a remolc. Els problemes avui s’han notat també a la medul·lar, i és que al mig del camp li costava molt connectar amb els puntes. En aquest apartat cal tornar a destacar l’actuació de Robert, que portava perill en cadascuna de les seves accions en banda, amb atreviment i buscant sempre l’un contra un. En Sebas, en canvi, i malgrat l’esforç, sovint sembla que vagi massa accelerat, amb un excés d’ansietat, diria jo, i quan té la pilota als peus de vegades vol fer massa coses massa ràpid… Álex García ha tornat a complir al lateral esquerre, tot i que el seu paper avui ha estat més discret.

Cel ennuvolat al Centenari, davant un Badalona també més aviat gris. 
(Foto: L'escapulat) 

Com dèiem, el Teruel ha necessitat ben poc per avançar-se al marcador. Per sort, avui l’equip ha reaccionat ràpid al gol visitant i en menys de deu minuts ja havíem empatat. El seu segon gol, en canvi, sí que ens va deixar tocats. Arribava al minut 58 i en una jugada amb certes similituds a la del primer gol. Pilota centrada de dreta a esquerra per a l’entrada del jugador de segona línia. Errors defensius. El segon greu. El Badalona ha estat ben bé 25 minuts completament groggy, amb un mig del camp sense capacitat de resposta i massa distància entre línies. Només al final, amb l’entrada de Pugui per Gallegos i Serramitja per Bueno, el Bada ha tret la casta per a empènyer els aragonesos i assetjar la porteria de Bodo. Això ha coincidit amb les tàctiques descarades del Teruel per perdre temps (i la permissivitat de l’àrbritre), que feien pressagiar una altra desfeta al Centenari. Per una vegada el futbol ha estat just i ha castigat les males arts dels homes de Félix Arnaiz amb un penal sobre Vázquez a l’últim minut. Alberto Manga no ha perdonat i el seu doblet ha servit, com a mínim, per salvar un punt.

El proper diumenge juguem al camp de L’Hospi, l’únic equip que no ha perdut ni un partit com a local. Tot i que els riberencs vénen de caure a Mallorca, estem parlant segurament del conjunt que millor futbol fa de la categoria. És a dir, una autèntica prova de foc pel Badalona. De la nostra actuació a la Feixa Llarga se’n podran despendre algunes conclusions de cara a una segona volta on necessitem escalar posicions i tornar a creure en nosaltres mateixos.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 DÉNIA 0

Escapulats,

El Badalona ha començat el 2012 millor del que va tancar el 2011. Nova victòria a casa (6 en 10 partits, un registre bo però no excel·lent), 3 puntets al sarró i un petit progrés de cara a pensar en el play-off. La punxada del Reus a Saragossa fa que tinguem la quarta posició a “només” quatre punts. El Mallorca B i l’Olímpic de Xàtiva van perdre com a locals, però en canvi l’Ontinyent segueix fort a casa i l’Huracán va sumar un triomf inesperat al camp del Baleares. La lluita per aquesta última quarta plaça serà duríssima. Això sempre i quan (deixant ja de banda l’Atlético) l’Orihuela o l’Hospi no afluixin una mica; cosa que, ara per ara, sembla poc probable.

Centrant-nos ja en el partit contra el Dénia, la veritat és que el Badalona encara ha de millorar molt en la faceta ofensiva per atrevir-se a pensar en les eliminatòries per l’ascens. Ahir vam tornar a veure un guió conegut a l’estadi. El Badalona és superior a la majoria d’equips que passen per l’Avinguda de Navarra, però li manca contundència a dalt. Està molt bé ser la millor defensa del grup (només 13 gols en contra en 19 partits), però és poc consol si l’equip no veu porta (només som catorzens, amb 22 dianes). La primera part contra el Dénia va ser molt bona, amb un domini de la pilota aclaparador i algunes bones jugades col·lectives. En canvi, als metres finals el de sempre: encert nul de cara a porteria. En una acció que resumeix aquesta inoperància ofensiva, Pugui va destorbar Ferrón quan aquest estava sol davant el porter després d’una bona jugada personal. Això sí, l’actitud dels jugadors va ser molt bona i, de fet, el bany futbolístic va ser total. Els alacantins no es podien creure que arribessin a la mitja part amb 0-0 al marcador. Cal destacar, això sí, el bon partit d’Álex García com a lateral esquerre per l’absència de César Soriano.

La segona part va ser una altra història. Un ressucitat Dénia va començar a creure en les seves possibilitats i finalment va aconseguir imposar el joc que més li convenia: circulació travada, poc ritme i picabaralles constants. El Dénia de sempre. Per fortuna, al minut 50 va arribar el gol de Joaquín (que sembla haver pres el relleu golejador de Manga) després d’aprofitar un rebuig del porter a rematada de Víctor, primer, i del mateix Manga, després. Del poc que es va veure de l’atac escapulat els segons 45 minuts. El problema va arribar pel mateix motiu de sempre: ens vam tirar enrere. No sé si l’equip ho fa inconscientment o per indicacions de la banqueta (ahir ocupada per l’Albert Cámara), però és un costum que personalment em treu de polleguera (i no sóc l’únic, creieu-me). Per què reculem tant quan ens posem per davant, a casa? No em val l’excusa de l’expulsió de Víctor per simular un penal: el Dénia ja ens venia donant problemes des d’abans d’això. No és un tema anecdòtic i penso que s’hauria de corregir quan abans millor…

Joaquín celebra el gol de la victòria. L'ex de la Grama està en ratxa. 
(Foto: Federico Agripa / Lajornada.cat) 

Els últims minuts vam patir, com sempre, molt més del que hauria sigut desitjable, sobretot tenint en compte l’enorme superioritat demostrada a la primera meitat. Però al Badalona del 2012 sembla que també li agrada l’emoció fins el final. Per sort, Dani González va ser expulsat a deu minuts del 90′ (amb una segona groga tant o més rigurosa que la que havia enviat Víctor als vestidors) i el Bada va poder aguantar el resultat. Bons minuts finals de Robert, per cert. Estic convençut que aquest nano ens aportarà moltíssim com a extrem, i a més servirà per donar descans a Pugui. La nota negativa torna a ser Gallegos, que de nou pinta poquet en els plans de Manolo Márquez. Ah, i en Goiko ni hi és ni se l’espera, després que el club no li hagi trobat sortida al mercat d’hivern. Tot i que diumenge estava de baixa per paternitat, no té pinta que torni a vestir-se de curt.

Dimecres (19:30h) torna la Copa Federación al Centenari (sé que no podeu contenir l’alegria…), i tindrem tres partits consecutius contra el Teruel. No cal dir que l’important és el partit de lliga, però serà també interessant veure quins experiments es fan als altres partits a la recerca d’un davanter ‘tapat’ que ens rescati d’aquesta sequera golejadora. Serà Moha el nostre salvador? Veurem. El que és segur és que a un gol per partit no aspirem a res...

AMUNT BADALONA