Monthly Archives: Desembre 2011

REUS 2 BADALONA 1

Escapulats,

Als 50 segons ja anàvem per darrere al marcador. Al minut 20, penal de Vázquez i 2-0 en contra. A Reus. Al camp d’un dels equips més sòlids de la categoria. Els que estàvem enfront del televisor no podíem creure que, altra vegada, el pitjor dels escenaris fora de casa tornés a presentar-se. Per cert, algun dia hauríem de fer un estudi sobre la relació entre els partits que ens televisen i el rendiment escapulat: no recordo l’últim partit emès per TVC en què el Badalona guanyés o, com a mínim, no adormís les ovelles (el 0-1 de Mallorca va ser emès per IB3)… Per a rematar una tarda desgraciada, just després del 2-1 que ens posava al partit el nostre capità veia la segona groga per una disputa aèria més que discutible. Tota la fe que teníem en la reacció del Badalona anava per terra… En definitiva, un autèntic malson i la sensació que, una vegada més, feia falta molt poc per ensorrar les esperances badaloninstes.

No tot son males notícies, encara que costa trobar la faceta positiva d’una desfeta amb què tanquem el 2011 en una discreta novena posició i una altra vegada a 6 punts del play-off. Ahir, però, el Badalona no es va enfonsar a Reus malgrat tots els condicionants en contra. Tot i que sí és cert que després del desafortunat 1-0 al primer minut el Reus va dominar i ens va tancar al darrere – un gol així trastoca a qualsevol -, el Bada no va llençar el partit ni després que de xiular-li el penal del 2-0. De fet, va tenir prou forces per reaccionar, amb una bona pressió i buscant la porteria reusenca sense complexes. La recompensa arribaria al minut 40 amb un autogol de Beñat quan intentava desviar una centrada de Joaquín que culminava una bona jugada col·lectiva. L’alegria no va durar gens. Just en la jugada següent, la fatídica acció de Vázquez i una segona groga més que polèmica. Tocaven 50 minuts per endavant amb 10 jugadors i un rival encantat d’aprofitar els espais al contraatac…

Álex García tornava a la titularitat. Seria substituït per Bueno al 47'
(Foto: Gerard Reyes / Lajornada.cat) 

A la segona part, però, en nostre equip no li va perdre la cara al matx en cap moment. Dins de les seves possibilitats en inferioritat numèrica, el Bada va jugar les seves cartes amb valentia per buscar l’empat en unes condicions hostils. Evidentment, els del Baix Camp van tenir alguna oportunitat clara, però els escapulats van lluitar en tot moment i amb la vista posada a la porteria rival. Els canvis de Márquez apuntaven en aquesta direcció. Bueno entrava per un bregador Álex García al 47′, i Manga i Ferrón per Joaquín i Ceballos, respectivament, quan faltaven 20 minuts pel xiulet final. La sort, com gairebé sempre, no ens va acompanyar i l’empat va quedar només en una declaració de bones intencions… Ara bé, l’actitud va ser allà. Potser és per l’esperit nadalenc, però personalment no puc fer escarni de l’equip (com sí vaig fer el dia de l’Olímpic o fins i tot la setmana passada, en menor mesura i per motius diferents). El Badalona va posar-ho tot de la seva part per puntuar ahir a Reus, però simplement les circumstàncies van jugar en contra nostra.

Ara s’obre un període de certa reflexió. Tanquem el 2011 amb una derrota, en novena posició i a dos partits del 4t classificat (per més inri, el mateix Reus Deportiu). No és un panorama gens engrescador, és veritat, però encara és molt d’hora per rendir-se. L’equip no ho ha fet, i penso que nosaltres tampoc hauríem de fer-ho. Veurem quins moviments hi ha al mercat d’hivern. Sembla que Goiko té les hores comptades, i que hi haurà novetats a la davantera. S’optarà per algun fitxatge a baix cost o per l’alternativa del juvenil? En breu ho sabrem. El que queda clar és que s’acosten temps decisius pel futur del nostre club, i no només en la vessant esportiva. Espero que entre tots treballem, en la nostra mesura, per aconseguir que el projecte escapulat arribi a bon port.

AMUNT BADALONA

BONES FESTES


		
Anuncis

BADALONA 2 ZARAGOZA B 1

Escapulats,

El Badalona ha tornat a guanyar a casa, per fi. Tres punts que ens donen una mica d’oxigen i que, sumats a les ensopegades del Reus, l’Hospi i l’Huracán, ens situen una mica més a prop de la lluita per la quarta plaça, que ara ens queda a tres punts. L’últim partit de l’any, diumenge que ve a Reus, serà un bon examen final de semestre per a fer balanç d’aquesta primera volta (només faltarà el Dénia a casa, ja passat Reis). Un partit que serà molt complicat però en què el Badalona ha de sortir a per totes per arribar a les festes amb bones sensacions i recuperar el temps perdut.

El triomf d’ahir al Centenari es va aconseguir amb més dificultats de les esperades, tenint en compte que enfront hi havia el cuer de la categoria. El Zaragoza B només havia guanyat tres partits (dos d’ells fora de casa), amb un balanç de -13 gols. Malgrat tot, no deixa de ser un filial, amb tot el que això sol comportar: jugadors joves, físicament frescos i amb molta classe, tot i que una mica innocents al darrere. El Badalona recuperava a Vázquez en defensa i apostava al mig per la dupla Xavi Muñoz-Joaquín. Sembla que l’ex de la Grama s’ha guanyat la confiança del míster després de setmanes d’ostracisme. En canvi, qui últimament està una mica desaparegut és l’Albert Manga que, per cert, ha vist aturada en sec la seva ratxa golejadora. No és pas cap sorpresa (el que era excepcional eren les seves xifres), però potser preocupa una mica que la seva presència en atac hagi baixat força, i que tot el perill que creï vingui de la pilota aturada. Potser tot l’assumpte d’Austràlia hi ha tingut alguna cosa a veure…

El Badalona ha suat més de l'esperat per tombar el jove filial saragossista 
(Foto: L'escapulat)  

Al davant, el de sempre: un Manolo Bueno sol en punta que ha bregat moltíssim, fent de boia i jugant d’esquenes, obrint pilotes a bandes i portant de corcoll a la defensa aragonesa. Però sense gol. De fet, la primera meitat ha estat una mostra que ho passem fatal a l’hora de crear perill als metres finals. A l’inici de la segona meitat, la mateixa història: domini total escapulat però manca d’encert de cara a porteria. L’entrada d’Álex García per Pugui (força desaparcebut, una altra vegada) al minut 57 ha estat decisiva. Avui sí que l’Álex ha entrat amb confiança i, AL·LELUIA, ha aprofitat un servei de banda per superar la desconcertada defensa, plantar-se sol davant el porter i marcar l’1-0. Miracle a l’Avinguda de Navarra. Després, evidentment, la història no podia ser tan maca pel Badalona: en lloc de matar el partit, el Zaragoza aprofitava la seva única arribada de la segona part per, en un bon contraatac, igualar el marcador amb gol de Brian. Quedaven 20 minuts per endavant i, per una vegada, el soci escapulat veuria un final feliç amb el 2-1 de Serramitja deu minuts després, rematant de cap una boníssima centrada de Bueno. Era la recompensa per tot el treball d’en Manolo i confirma que en ‘Serra’ té gol. En Marc havia entrat al 75 substituint a Joaquín i, vist el que aporta cada cop que surt al camp, encara no m’explico que no tingui més minuts…

Malgrat tot, a mi personalment em va quedar la sensació que, a pesar del bon treball fet, el Badalona va patir massa per derrotar un equip gairebé “de juvenils”… En definitiva, 3 puntets obligats al sarró i a pensar ja en el partit de Reus, l’últim de 2011 i contra un rival directe en la batalla per la quarta plaça.

AMUNT BADALONA



BADALONA 0 LLEIDA 0

Escapulats,

Com ja estem acostumats aquesta temporada, una de freda i una altra de calenta. Una passa endavant i dues enrere. El Badalona va empatar a 0 contra el Lleida, ahir, en un altre mal partit al Centenari. Les setmanes van passant i el play-off segueix allà, a més d’un partit de distància. Queden tres partits per tancar la primera volta (Zaragoza B i Dénia, a casa; amb viatge a Reus enmig). Potser aquell dia podrem fer les primeres valoracions de la temporada però, de moment, crec que el Bada no passa de l’aprovat justet.

El 0-0 d’ahir és, evidentment, un resultat dolent. Al Centenari tot el que sigui no sumar els 3 punts (sobretot venint d’on venim) és un bagatge, com a mínim, poc satisfactori. És evident que sempre podem valorar un resultat des de diferents òptiques, tenint en compte com hem vist l’equip (l’actitud, el joc, les ocasions, la sort…). El problema és que, com d’altres dies aquesta temporada, els escapulats van estar força espessos contra el Lleida. De fet, l’espectador sortia del camp amb la sensació que, de futbol, n’havia vist ben poc. A diferència dels últims dos partits de Copa Federación contra els de la Terra Ferma, aquest cop no va haver-hi gols ni ocasions, pràcticament. La primera part la van dominar els de Ponent amb un treball molt seriós en defensa i especialment al mig del camp, dificultant moltíssim el nostre joc de creació i la connexió entre la medul·lar i la davantera. A la segona, el Badalona va espavilar una mica i finalment va tancar el Lleida a la seva àrea, generant fins i tot algunes ocasions clares de gol els darrers minuts (amb una rematada al pal de Xavi Muñoz però, sobretot, un xut de Joaquín a boca de canó que va treure Víctor). Però no ens enganyem, el Bada havia reaccionat massa tard. El marcador no es va moure, i m’atreviria a dir que de forma justa.

Gallegos intenta provocar un penal davant la sortida de Víctor.  
L'àrbritre no va picar... (Foto: Fede Agripa / laJornada.cat) 

El partit d’ahir també serveix per demostrar que l’alineació revolucionària de diumenge passat a Mallorca no és sinònim de victòria segura… És cert que contra el Lleidavam haver de jugar amb una defensa de circumstàncies, però tant Pelegrí com Xavi Muñoz són una garantia al darrere. De fet, sumem una altra setmana sense encaixar gols. De poc ens servirà, però, ser l’equip menys golejat de la lliga si no podem disputar les eliminatòries per l’ascens. I seguim a 5 punts del Reus, que és 4t i a qui hem de visitar d’aquí 15 dies, per cert. Així que més val que aquest diumenge guanyem -i bé, si pot ser- el filial del Zaragoza -el cuer- si no volem començar a pensar en unes festes de nadalenques amb un regust amarg i en què potser algú es podria ennuegar amb els torrons…

AMUNT BADALONA