Monthly Archives: Novembre 2011

MALLORCA B 0 BADALONA 1

Escapulats,

Missió complerta, i no era fàcil. El Badalona ha guanyat avui a Mallorca en un partit molt seriós. Un gol de Víctor al minut 35, després d’una bona combinació entre Pugui i Gallegos, ens ha donat els tres punts i confirma la milloria de l’equip fora de casa. Però aquest no ha estat un partit important només per la victòria, sinó també per diversos factors, esportius i anímics, que poden marcar un abans i un després.

El primer de què hem de parlar avui és de l’actitud. El Badalona ha tornat a ser un equip de futbol, que és el mínim que se’ls ha d’exigir als jugadors. Aquest matí a Son Bibiloni els escapulats han lluitat en tot moment i, a diferència del dia de l’Olímpic, no s’han desconnectat en cap moment. És més, a la primera meitat s’ha pogut veure un equip escapulat molt ben plantat sobre el terreny de joc i que ha portat el pes del joc en tot moment: seguríssim en defensa, rocós al mig del camp i, com demàvem, incisiu a dalt. Bona part de la culpa, segurament, la té la sorprenent alineació que ha presentat Manolo Márquez: sense variar l’habitual 4-2-3-1, el tècnic ha apostat per alguns dels noms menys habituals, i la jugada li ha sortit rodona. Pelegrí i Xavi Muñoz com a centrals, Joaquín acompanyant Julián Robles en el doble pivot i, per fi, Sebastián Gallegos de titular, en aquesta ocasió com a únic punta. Aquest esquema ha demostrat ser molt interessant al davant, ja que el trio Gallegos-Pugui-Víctor ha estat un malson pels defensors balears, sobretot a causa del gran dinamisme que ens permetia en el joc combinatiu per les bandes. De fet, el gol arriba després d’una jugada perfectament trenada entre els tres. Passada a l’espai de Pugui buscant en Sebas, centrada perfecta per baix i en Víctor que només l’ha d’empènyer al fons de la xarxa. Abans, una jugada calcada no havia acabat en l’1-0 per l’extraordinària aturada del porter mallorquinista Yeray. L’extrem barceloní, per cert, encadena dos partits seguits veient porteria.

Satisfacció, un cop acabat el partit, per la bona feina feta.   
 (Foto: futbolbalear.es)

Tots necessitàvem aquesta victòria. Els 3 punts suposen, com diu el tòpic, una bombona d’oxigen. No tant de cara a la classificació -encara és aviat per estar massa pendent de la taula-, sinó bàsicament per recuperar la confiança en l’equip i les seves possibilitats, si es treballa amb seriositat i esforç. Espero que també hagi servit als jugadors per reaccionar, especialment tenint en compte els canvis que ha introduït Manolo Márquez. L’alineació d’avui es pot llegir de diverses maneres, però és evident que una d’elles és que el míster busca una reacció; un revulsiu, coses noves. Joaquín i Gallegos en són el màxim exponent. Veurem si això té continuïtat i quina resposta li dóna l’equip a partir d’ara. De moment, vénen tres partits seguits a casa: un de Copa Federación (Lleida) i dos més de lliga (el Lleida, altre cop, i el Zaragoza B). A banda del partit de dimecres, seria importantíssim sumar els 6 punts a la lliga, que ens tornarien a situar en plena lluita pel play-off i ens farien afrontar el Nadal, segurament, amb més il·lusió de cara al 2012.  En aquests tres partits a casa serà molt important, també, que l’afició empenyi l’equip. Tots al Centenari !

AMUNT BADALONA

Anuncis

BADALONA 1 OLÍMPIC 2

Escapulats,

Avui em costa molt escriure sobre el Badalona. De fet, no en tinc gens de ganes. I és que cadascuna d’aquestes línies em recorda el partit d’aquest matí. Ho diré sense complexos: ha estat un desastre. L’equip ha jugat molt malament i, el que és pitjor, no ha transmès en cap moment la sensació que tenia l’empenta per treure endavant el partit. Joc pobre, mala imatge i, per a rematar-ho, a sobre deixem escapar els 3 punts contra un equip que no ha fet absolutament res per meréixer guanyar. En definitiva, un autèntic malson pels que hem assistit a l’Avinguda de Navarra…

Normalment tinc una actitud positiva a l’hora de jutjar les actuacions del nostre equip. El futbol és un dels esports més injustos que hi ha, en què moltes vegades el treball i el bon joc no són premiats amb resultats. Avui, però, no podem atribuir la derrota del Badalona a la mala fortuna. No. El Bada ha perdut de la pitjor manera: per manca d’ambició. El cert és que aquest matí la sensació que un tenia en marxar del Centenari era que l’equip havia llençat el partit. Que havia dimitit. Que no havia cregut en ell mateix. I això sí que és imperdonable. Es pot perdre sent millor que el rival, en una acció desafortunada o per falta d’efectivitat (Teruel, Orihuela), es pot perdre amb dignitat i lluitant fins el final (València, Baleares), però el que no es pot fer és el ridícul. I avui, malauradament, els jugadors escapulats han fregat el ridícul. Sense idees clares en atac, espessos en la construcció, amb poca arribada… ja no és una qüestió de més o menys encert: avui, directament, no hem creat perill. No semblàvem un conjunt d’11 jugadors, sinó més aviat una unitat defensiva i una unitat atacant, deixada de la mà de Déu. Aquesta bicefàlia crònica s’ha convertit en l’autèntic càncer del nostre joc i és el principal problema que haurà d’afrontar Manolo Márquez. Esperem que se’n surti.

Quan l'equip ha volgut reaccionar, ja era massa tard.  
(Foto: L'escapulat)

Poques coses més queden a dir sobre el partit. Ni amb el golàs de Víctor, al minut 22, l’equip ha trobat la tranquilitat necessària per encarar el partit i assegurar els tres punts. Ben al contrari, ha semblat que el Bada es conformava amb aquest mínim avantatge i que s’esperava a veure-les venir. De fet, i a part d’una segona oportunitat claríssima que ha tingut Víctor uns minuts després del gol, el Badalona no ha generat res fins que l’aigua li arribava al coll. Entre una cosa i l’altra, l’Olímpic ha aprofitat dos badades defensives tan greus com evitables (la primera entre Ferrón i Marcos i una altra de Pelegrí) per endur-se el partit. És a dir, els de Xàtiva han marcat dos gols sense fer pràcticament res. Potser com va fer l’Orihuela, cert, però la diferència és que avui ens ha perdut la nostra desídia. I és això el que fa mal. Podem parlar de la permissivitat arbritral i la duresa dels valencians, però la realitat és que l’únic culpable de la derrota és el Badalona. El play-off ja és a 6 punts i, dels equips de dalt, només hem estat capaços de guanyar l’Hospitalet, i va ser a la jornada 2.

Hem de reaccionar. TOTS.

AMUNT BADALONA


BALEARES 3 BADALONA 2

Escapulats,

De vegades no et queda més remei que assumir la derrota. Encara que hagis fet un gran partit, encara que hagis lluitat fins l’últim minut, encara que el resultat final sigui tan injust com dolorós. De vegades sembla que el destí ja estava escrit i que tot ha jugat en contra teu. En aquests casos, el més important és mantenir el cap alt, saber que has fet tot el possible per aconseguir la victòria i tenir la força per aixexcar-te amb ànims per continuar lluitant una jornada més.


El Badalona va perdre ahir a Palma davant l’Atlético Baleares. Al camp del totpoderós líder de la lliga -a qui només un Hospi en estat de gràcia gosa tossir-, un equip amb un pressupost estel·lar i que està dissenyat per assolir l’ascens. Fins aquí, res d’extraordinari: una derrota que entra dins de les travesses. Tampoc hem de caure en el conformisme: el Badalona és un club gran i perdre un partit, sigui com sigui, és sempre un fracàs. Ara bé, hi ha maneres i maneres de perdre. Ahir el Bada va fer un molt bon partit. Fins i tot un gran partit, si confiem en les opinions dels que van ser a l’Estadi Balear. Vam dominar el joc, vam disposar de les millors ocasions i no ens vam rendir ni amb un 2-0 en contra. És una evidència que, des del dia del Sant Andreu, aquest equip ha canviat el xip fora de casa. I també és una evidència que el problema no era només futbolístic, sinó també d’actitud. Aquell dia al Narcís Sala l’equip va acabar empatant, però la imatge donada va ser pèssima. Sempre hi haurà el debat entre resultadistes i no resultadistes, però el que està clar és que en aquest esport el bon joc no és sinònim de bons resultats. Curiosament, aquesta temporada el Bada ha guanyat -i bé- partits sense desplegar un gran futbol (em vénen al cap Andorra, Manacor, Gandia, Hospi…), mentre que ha perdut punts quan no ho mereixia. De fet, les quatre derrotes que portem (als camps del Teruel, Mestalla i Baleares i a casa contra l’Orihuela) són en partits en els quals no només hem jugat bé, sinó que fins i tot mereixíem endur-nos els tres punts…

L'efectivitat del Baleares va ensorrar tot el treball escapulat. 
(Foto: Futbol Balear)

“Ens han marcat tres gols en tres arribades”. Així ho resumia Manolo Márquez i així va ser. No és cap excusa: el futbol és un esport d’efectivitat, i l’Atlético Baleares ho va ser infinitament més que nosaltres. Tres ocasions, tres dianes. El pressupost va marcar diferències? Segurament. Però la reflexió que hauríem de fer no és aquesta. Crec que ens hem de quedar amb la imatge d’un equip que va estar allà fins el final i que va meréixer més. La sort, altra vegada, no ens va acompanyar, com va passar contra l’Ontinyent. El míster va afirmar ahir que hagués preferit jugar pitjor però treure els tres punts. No hi estic d’acord. Ja tindrem temps per ser resultadistes. Ara mateix, jo vull veure un equip amb una idea, capaç de competir i que treballi, treballi i treballi. És a dir, el contrari del que vaig veure al camp del Llagostera, per exemple (i on vam esgarrapar un empat). Si es tenen les coses clares i es treballa, els resultats arriben. Això és una cursa de fons i, amb la igualtat que hi ha a la lliga, encadenar una bona ratxa et dóna o et treu la vida. Estem a tres punts del play-off i aquest equip només pot anar a més. 

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 ONTINYENT 0

Escapulats,

Passats per aigua. Així hem quedat els pocs aficionats que avui ens hem atrevit a acudir al Centenari. I passat per aigua, també, ha estat el joc escapulat. Cap gol i poquíssimes ocasions -gairebé cap- en una matinal en què la pluja ha determinat per complet el partit. Una llàstima, perquè el Badalona ha estat l’únic equip sobre el camp (o pantà…) que ha buscat la victòria.

Certament, no és gens fàcil jugar al futbol quan plou intensament, i encara ho és menys quan les circumstàncies afavoreixen un rival que se n’aprofita perfectament per especular amb el marcador. Tot i que la pluja ha estat intermitent durant els 90 minuts, no havia parat de caure aigua al llarg de tota la nit, i el terreny de joc de l’Avinguda de Navarra presentava força bassals -sobretot a la zona dels còrners, una rèmora crònica en aquest camp-. Si ja és complicat desplegar un bon joc sobre una gespa entollada, encara ho és més quan la gespa és artificial. De fet, avui no ha estat estrany veure comportaments insegurs per part dels futbolistes, segurament amb la por de relliscar o impactar malament la pilota. Aquesta circumstància sobretot s’ha notat en les conduccions, amb més d’un jugador que es deixava la pilota enrere o no podia calcular el bot de l’esfèrica. En definitiva, tot apuntava a què veuríem poques jugades elaborades i un joc directe i matusser. I així ha estat.


Quant al futbol en sí… doncs, la veritat, molt poquet. Amb prou feines podem destacar el bon treball defensiu -que no és notícia- i la lluita, a dalt, de Manga, Ceballos i Goiko, que no han estat gaire encertats però als quals ningú els pot retreure l’esforç i el sacrifici. Avui era un partit de ganes, de batallar. Malauradament, també era un partit de tenir sort, i no l’hem tinguda. Tant és així que fins i tot l’Ontinyent (que al 70′ s’ha quedat amb 10 per l’expulsió del capità Navarro) ha tingut alguna opció de donar la campanada. Els últims vint minuts han estat un autèntic atac-i-gol del Bada, però els valencians s’ha defensat prou bé i, a sobre, les condicions del terreny de joc no permetien precisió en la passada per arribar a dalt amb claredat.

Més paraigües que futbol, avui a l'Avinguda de Navarra.
 (Foto: cfbadalona.net)

Em quedo, però, amb dos coses positives. En primer lloc, sumem un partit més sense perdre i sense encaixar gols (satisfacció menor, això sí). En segon lloc, i més important, també m’agradaria destacar l’aportació de dos jugadors, Víctor i Serramitja, que han canviat significativament la panoràmica del partit, aportant dinamisme i perill de cara a porteria. Crec sincerament que si haguessin saltat abans al camp un altre gall hagués cantat. De fet, en Serra ha estat protagonista de la jugada de perill més clara, amb una internada per la dreta que per poc no ha trobat rematador. Per la seva banda, Víctor, que al meu parer hauria d’haver rebut més pilotes, creava perill constantment amb les seves arrencades i la seva verticalitat.

En parlàvem la setmana passada: arriba el nostre particular ‘Tourmalet‘ (Baleares-Olímpic-Mallorca B-Lleida). Quatre partits difícils i amb equips que, pel que sembla, seran amunt al final de temporada. Importantíssim mantenir el nivell i arribar a l’aturada nadalenca sense perdre la cara al play-off.

AMUNT BADALONA