Monthly Archives: Octubre 2011

MAHONÉS 0 BADALONA 4

Escapulats,

No volíem caldo? Doncs dues tasses ! El Badalona ha guanyat el seu primer partit fora de casa, i ho ha fet per un contundent 0 a 4. No està malament, no? Si bé ha sigut al sisè intent, per fi esgarrapem 3 punts lluny del Centenari i, a més, d’una manera espectacular. Per primera vegada aquesta temporada encadenem dues victòries seguides, amb 7 gols a favor i cap en contra. Esperem que aquest dolç moment de joc no sigui flor d’un dia…

Ni abans érem un desastre  ni ara un vendaval de joc. Una golejada fora de casa no significa res més que això: tres punts i quatre gols més per a l’estadística. Sense anar més lluny, fa dos anys vam golejar al mateix rival per 0-3 en una temporada molt mediocre. Ara bé, tampoc cal restar mèrits a l’equip. Sobretot si tenim en compte que la nostra víctima, l’Sporting Mahonés, venia de sumar 12 dels seus 13 punts a Bintaufa, un camp força complicat on hi guanyen molts pocs equips. A més, el partit d’ahir confirma dinàmiques molt positives, com per exemple l’excel·lent moment de forma d’Alberto Manga i de Pugui, que van tornar a oferir un rendiment espectacular. De fet, Manga, amb els dos d’ahir, ja du 6 gols i es consolida com el nostre pitxitxi, mentre que Pugui suma una altra diana i continua demostrant que, quan està endollat i el respecten les lesions, és un jugador que marca diferències. També cal destacar, altre cop, la gran actuació de Marcos, que ja no es conforma amb deixar la porteria a zero i fer aturades de mèrit en cada partit: ara també para penals. La veritat, no sé veure el sostre d’aquest porteràs… Només faltava que Pelegrí es sumés a la festa amb el seu golet -tot i cometre més tard un penal dels que anomenem “tontos”-. Després d’una bona pretemporada, en Xavi està complint a la perfecció amb el seu rol dins l’equip, i quan ha jugat ha estat al mateix nivell que Vázquez o Robles, que ja és molt dir.

El mal estat de la gespa de Bintaufa no va impedir que el Badalona
aconseguís els 3 primers punts a domicili (Foto: cfbadalona.net)

Així doncs, tot són bones notícies per als escapulats. Queda molt campionat per endavant i, si mireu a la classificació, comprovareu que entre el 4t i l’11è classificat hi ha, només, 2 punts de diferència. Més igualtat impossible, i això demostra que encara queda un llarg, llarg camí fins a poder parlar de possibilitats play-off i la lluita per les quatre primeres posicions. Ara bé, aquesta victòria contundent segur que ha espantat molts fantasmes, tant dins del vestidor com entre la parròquia escapulada, sempre tan procliu al pessimisme crònic. Afrontem ara una ratxa de 5 partits contra rivals capdavanters (Ontinyent-Baleares-Olímpic-Mallorca B-Lleida). El rendiment del Bada en aquest període marcarà la nostra situació abans de l’aturada nadalenca. Des d’aquesta perspectiva, encarem el repte amb més moral que mai i amb la plena seguretat que, si confia en les seves possibilitats, aquest equip és capaç de tot. El nostre deure és fàcil: estar al seu costat, sempre.


AMUNT BADALONA


		
Anuncis

BADALONA 3 ANDORRA 0

Escapulats,

Quin pes que ens hem tret tots de sobre, avui ! Per fi una victòria plàcida a casa. Per fi una golejada que, esperem, retorni la confiança als nostres jugadors. Curiosament, però, el d’aquesta tarda ha estat un partit força fluixet i amb una actuació més que discreta del Bada. De fet, fa dues setmanes, contra l’Orihuela, vam jugar molt millor. Coses del futbol… El millor, altre vegada, el resultat.

Quan amb prou feines s’havia jugat un minut de partit, una caiguda del capità Robles a la sortida d’un còrner ha estat sancionada amb penal. La veritat és que semblava una d’aquelles accions de joc subterrani que mai s’assenyalen com a falta, però aquest cop ha sonat la flauta (i amb un àrbritre canari !). Manga no ha fallat i suma ja quatre gols aquesta temporada. Encara millor se’ns posaven les coses 4 minuts més tard, quan Pugui feia el segon en una jugada individual de rauxa. Un autèntic golàs després d’una cavalcada en solitari culminada amb un espectacular xut per tot l’escaire. Els aragonesos tot just s’havien assentat sobre el camp del Centenari que ja tenien un 2-0 en contra. Evidentment, aquest inici fulgurant ha marcat la resta del partit, i no estic segur que hagi sigut per a bé. Parlo des del punt de vista de l’espectador, esclar. Evidentment, el més important sempre és sumar els 3 punts, i avui s’ha assolit l’objectiu. Ara bé, em pregunto què hauria passat si el partit no se’ns hagués posat tant de cara des de l’inici. Ho dic perquè, com haureu vist els que éreu a l’Avinguda de Navarra, amb el 2-0 el Badalona ha rebaixat molt el ritme i semblava que pensava només en deixar passar els minuts. Això no vol dir que l’equip hagi renunciat a l’atac, però el cert és que els nostres han tingut una tarda molt espessa i s’ha fallat molt en l’última passada. Tan poc inspirats hem estat que, fins i tot, la nostra defensa ha mostrat algunes indecisions. Per sort, els andorrans han demostrat per què són a la part baixa i no hem tingut excessius ensurts, a banda d’una doble intervenció de Marcos a la primera part. Tot i que ja estem acostumats a les seves aturades providencials al Centenari…

En un dia rúfol a l'Avinguda de Navarra, el bon joc 
ha arribat a batzegades (Foto: L'escapulat)

La segona part ha estat molt avorrida. L’Andorra no ha cregut gaire en la victòria, i  ha tirat la tovallola definitivament amb l’expulsió de Reche al 66′. El problema és que, durant molts minuts, el Bada s’ha vist incapaç de generar perill. Inoperant en atac, el mig del camp no enllaçava amb els homes del davant i els espectadors hem assistit a una tediosa successió d’imprecisions i males decisions en la darrera passada. No sé com ho veieu, però crec que Manga ha jugat massa endarrerit, i no ha rebut gairebé cap pilota a la zona de 3/4, encarant la porteria com a ell li agrada. Al doble pivot, dues cares de la mateixa moneda: per una banda, Julián Robles, que ha tornat a estar immens. Tallant pilotes, repartint joc i, fins i tot, provant-ho amb algun xut llunyà (sense sort, això sí). Per l’altra banda, però, tenim un Ceballos que avui no ha tingut una actuació gaire lluïda… Fins i tot ha fallat una ocasió claríssima amb un xut al travesser quan tothom cantava el gol. Creieu que li va millor jugar més escorat en banda? Avui li ha costat moure la pilota ràpid i amb criteri -com a tot l’equip, val a dir-ho-. Només al quart d’hora final, amb l’entrada de Gallegos i Serramitja, hem tornat a apretar-li al rival i ha caigut el tercer en una altra bona jugada individual de Pugui, que demostra estar molt endollat i cada cop confia més en el seu 1 contra 1, provant el xut a la mínima que pot. De vegades, però, potser li costa una mica aixecar el cap…

En definitiva, 3 puntets al sarró. Tornem a la tònica habitual al Centenari, la victòria, i a més millorem el nostre registre golejador. Ara ja toca pensar en el desplaçament a Maó. El de Bintaufa no és un camp que ens porti gaire bons records, sobretot si pensem en els dos punts que ens van volar l’any passat en un partit que semblava controlat. Serà la jornada 11 la de la revàlida? Guanyarem per fi fora de casa? Confiem que així sigui i el diumenge que ve poguem estar pensant, altre cop, en el play-off.

AMUNT BADALONA


MESTALLA 1 BADALONA 0

Escapulats,

Avui m’agradaria poder escriure sobre la primera victòria fora de casa. De la reacció de l’equip lluny del Centenari que demostrés que, malgrat tot, s’estava sent massa crític amb l’equip. Malauradament, les coses són ben diferents. Per primera vegada des que Manolo Márquez és l’entrenador, el Badalona ha perdut dos partits consecutius.

El Bada ha tornat a perdre fora de casa i, com és habitual, no ha marcat. Això vol dir que, en 5 partits lluny del Centenari, només hem fet 1 gol. Una única diana, per cert, ha necessitat el València Mestalla per a derrotar-nos, avui. Potser vaig errat, però tinc la sensació que, des que segueixo regularment el Badalona -i d’això ja en fa uns anyets- el resultat més habitual fora de casa ha estat el 0-0 i l’1-0. No vull ser pessimista en excés ni donar una imatge de catàstrofe que, a dia d’avui, no seria ni prudent ni justificada. Però també penso que les coses cal dir-les pel seu nom. I, de moment, aquest equip grinyola una mica. No em preocupa en absolut haver perdut la imbatibilitat a l’Avinguda de Navarra la setmana passada. Algun dia havia d’arribar, i aquell dia el Badalona va jugar bé i va meréixer guanyar. Mala sort. Res a retreure. Ara bé, fora de casa les coses no pinten bé, i no cal ser un geni per a veure-ho. Fa temps que els escapulats ens hem acostumat a les decepcions en els desplaçaments. La gran pregunta és: “Per què?” Suposo que no hi ha únicament un motiu, i de ben segur que no serà per manca de voluntat. El partit d’avui ha seguit un guió força conegut per a tots: controldomini inicial, alguna ocasió aïllada i domini local a la segona part; gol quan falten vint minuts i rebifament. Com és de preveure (el dia del Sant Andreu va ser una afortunada excepció) no aconseguim l’empat i marxem a casa amb zero punts i zero gols. A més, avui també ens quedem amb un altre expulsat: Xavi Muñoz, per doble amonestació. Tot son males notícies… Bé, no tot perquè, uns mesos després, hem pogut tornar a veure en Víctor defensant els colors del Badalona. El de Vilajuïga ha tingut una bona oportunitat per aconseguir la igualada, però la sort ens ha tornat a girar l’esquena.

Paco Alcácer ha anotat el gol de la victòria valencianista. 
Estàvem avisats del seu perill... (Foto: Valencia CF)

Cal fer alguna cosa. És evident. Si aspirem a l’ascens, seriosament, no es pot tenir un rendiment tan pobre fora de casa. Sembla que cada 15 dies hem de parlar del mateix tema, però és que és així. Estic segur que l’equip sortirà endavant i que lluitarem per pujar. No ens queda altra que creure-hi. No han transcorregut ni tan sols 10 jornades i, per tant, qualsevol anàlisi és prematura. Això no treu, però, que ja es puguin anar veient per on van els trets, i no crec que l’actual panorma sigui gaire esperançador. O espavilem fora de casa o, directament, no tenim play-off. I això sí que és una realitat.

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ORIHUELA 2

Escapulats,

I després de 17 mesos, tornem a perdre al Centenari. Aquest dia havia d’arribar, encara que alguns ja ens havíem acostumat a pensar que els partits a l’Avinguda de Navarra només podien acabar en victòria o, si les coses anaven malament, en empat. El que fa mal no és tant que es trenqui aquesta impressionant estadística (ni més ni menys que 24 partits consecutius imbatuts), sinó que arribi de la manera en què ho ha fet. Perquè ahir el Badalona no va merèixer la derrota.

En tres minuts, dos gols de Cases (86′ i 89′) van capgirar el resultat quan tot apuntava a una nova victòria per la mínima a casa. El Badalona havia fet un molt bon partit, tant en la primera part, en què s’havia avançat amb una rematada de cap de Manga (ja és el màxim golejador amb 3 dianes), com en la segona, en què havia aguantat perfectament l’empenta de l’Orihuela i esperava segellar el triomf sense grans ensurts. De fet, si bé els primers 45 minuts van ser molt igualats, amb un joc obert i ocasions per ambdues bandes, després del gol de Manga al minut 20 el Badalona va prendre les regnes del joc i va gaudir de nombroses ocasions per a fer el 2-0. L’expulsió d’Antonio Robles al minut 66 va marcar completament el devenir del partit. El capità havia vist una targeta groga a la primera meitat per unes dubtoses mans a la frontal de l’àrea. La segona targeta no seria menys polèmica, ja que la seva entrada, tot i que contundent, va ser neta (fins i tot hi ha el dubte de si comet o no falta). Això va trastocar tots els plans de Manolo Márquez. Per començar, el míster va haver de renunciar a Serramitja, que s’estava escalfant des de feia estona, i va donar entrada a Julián Robles per intentar mantenir l’1-0. El gironí sí que entraria més tard per Manga, però l’encontre ja estava trencat. Ara (i només ara, encara que l’entrenador de l’Orihuela pensés el contrari) l’equip es va tirar enrere per defensar el resultat. El futbol és cruel, i quan tothom pensava que s’aconseguirien els 3 puntets (encara que fos patint) van arribar els dos gols de Cases després de dues centrades des de la banda esquerra. 1-2 i primera derrota a casa en l’era Márquez. Concretament, 1 any, 5 mesos i 6 dies després.

L'ombra de l'empat només va aparéixer després 
de l'expulsió de Robles  (Foto: L'escapulat)

Ara bé, més enllà de l’àrbritre, també ens cal autocrítica, com ja dèiem la setmana passada. Perquè, al cap i a la fi, vam perdre perquè el rival va fer dos gols i nosaltres només un. I no va ser, precisament, per manca d’oportunitats. A diferència del partit al Narcís Sala, ahir al Centenari vàrem disposar de nombroses oportunitats per a fer el segon gol i tancar el partit. Especialment a la segona part, on l’Orihuela es veia incapaç de penetrar la nostra defensa i a més eren vulnerables al contraatac. No les vam transformar, i qui perdona normalment ho acaba pagant… El mateix Manolo Márquez va reconèixer que, d’haver fet el 2-0, els 3 punts s’haguessin quedat a Badalona.

Així doncs, tenim un Badalona al qual li costa horrors marcar gols. Això no és pas notícia. Tant a casa com lluny del Centenari. Ara bé, el que no entra dins els plans és perdre a l’Avinguda de Navarra. Perquè és llavors quan el pobre rendiment fora de casa passa factura. Esperem que de moment tot quedi en una petita ensopegada. El play-off queda avui una mica més lluny. Punt i final al rècord d’imbatibilitat com a locals. Ara toca encetar-ne un altre.

AMUNT BADALONA