Monthly Archives: setembre 2011

BADALONA 1 GANDÍA 0

Escapulats,

Ja som en llocs de play-off. La victòria d’avui contra el Gandia ens col·loca en quarta posició, a quatre puntets del Reus (que manté la forma) i en el grup capdavanter de la lliga. Curiosament, a dia d’avui 3 dels 4 equips en zona de privilegi són recent ascendits (Reus, Baleares i Huracán). Podran aguantar el ritme i mantenir-se a dalt durant tota la temporada? Bé, l’important és que ens hi mantinguem nosaltres.

Els tres punts d’avui han estat treballats. Molt treballats. El Gandia, un equip sempre consistent, ha posat les coses difícils i, si bé no ha proposat gaire en atac, els últims deu minuts ens ha fet patir de valent. De fet, en aquest sentit ha brillat amb llum pròpia el nom de Marcos. Espectacular, increïble, providencial, salvador… se’ns acaben els adjectius per definir l’actuació d’aquest porteràs que hem descobert al Centenari. La temporada passada amb prou feines sabíem que era el suplent de David Valle; en el que portem d’aquesta, no ha passat partit en què no haguem lloat la seguretat que dóna sota pals i les seves mans miraculoses a l’hora de treure pilotes impossibles. Les intervencions de Marcos d’avui no tenen preu. Fins a 3 ocasions clares ha tret quan mig camp lamentava ja el gol del Gandia. Primer, traient una centrada enverinada que ningú havia rematat i que s’escolava al segon pal. Més tard, refusant amb els peus un 1 contra 1 amb Verdú quan tots vèiem l’empat. Per si no fos suficient, en un còrner botat ja en temps de descompte s’ha guanyat el cel escapulat volant (literalment) per evitar l’1-1 després d’una rematada acrobàtica dels valencians. Els homes de Vicente Medina han acabat totalment desesperats en veure que cada esforç que feien anava seguit d’una resposta estel·lar per part del porter del Bada. L’actuació de Marcos avui ha estat una de les més memorables que recordo al camp del Centenari. Tenim porter, escapulats. I quin porter !

La veritat és que, abans del seu show particular, en Marcos s’havia avorrit força durant gairebé 80 minuts. El partit ha començat elèctric, al contrari del que podia semblar si tenim en compte les característiques dels dos equips. El Badalona ha dominat l’encontre completament, conduint el pes del joc i aportant les oportunitats i el futbol. De fet, crec que hem jugat molt millor que els dies de l’Hospitalet i el Manacor. La solidesa defensiva se’ns pressuposa, però avui també hem jugat amb criteri al mig del camp (Ceballos fent parella amb Julián Robles) i amb unes bandes incisives (especial menció per a Pugui, que quan està bé marca diferències). Deixeu-me destacar també el paper d’en Goiko. A banda d’anotar el gol de la victòria aprofitant un còrner que ha pentinat Álex García al segon pal, la feina avui del basc ha estat encomiable. L’Iñaki potser no és un davanter molt estètic. No té una gran tècnica i tampoc és ràpid. Però treballa moltíssim i sempre busca la rematada. Avui, per exemple, gairebé totes les intervencions en atac han portat el seu segell. Tot i que al final ha estat subtituït per Manolo Bueno i ha marxat enfadat cap a la banqueta, penso que el seu rendiment ha estat molt bo i, de fet, ha abandonat el camp entre els aplaudiments del públic del Centenari. Està el debat a la davantera tancat? No ho crec, però ell ho intentarà, això segur. Els últims minuts també hem tingut l’oportunitat de veure el jove Gallegos. El jugador uruguaià amb prou feines ha gaudit d’una estoneta, però ja ens ha deixat entreveure què pot oferir a l’equip. Sobretot, rauxa i una mica de descaradura en camp contrari. Esperem que a partir d’ara, i sense oblidar l’imminent retorn de Víctor, ens aporti la frescor que de vegades ens falta de 3/4 cap endavant.

Ja som quarts. De moment, 11 punts sobre 18 possibles i sensacions força semblants a les de la temporada anterior: rendibilitzant al màxim els escassos gols que fem i, sobretot, encaixant-ne molt pocs. Només cal veure que ja som l’equip menys golejat del grup (l’únic gol encaixat, en el debut a Teruel). La cosa comença a rutllar. S’està treballant bé i mica en mica s’ha de construir un Badalona cridat a lluitar pel màxim. Us animo, com sempre, a acompanyar l’equip en aquest llarg camí que ens ha de dur fins la 2ª A.

AMUNT BADALONA


LLAGOSTERA 0 BADALONA 0

Escapulats,

Mal partit aquesta tarda a Llagostera. Mal partit en general i, també, mal partit del Badalona, que no ha estat capaç d’agafar les regnes del joc en cap moment, i que tampoc ha inquietat gaire la porteria dels gironins. Segon empat a zero de la temporada, segon empat fora de casa i tercer partit consecutiu lluny del Centenari sense marcar cap gol. Com el mateix Manolo Márquez ha dit després del partit, en defensa seguim sent un conjunt molt rocós, però si volem aspirar al play-off hem de millorar, ofensivament, lluny de Badalona.

Les dimensions del camp han condicionat força el joc dels nostres, que mai s’han vist còmodes sobre el terreny a pesar que el domini ha estat escapulat durant els primers 45 minuts. Curiosament, però, l’ocasió més clara l’ha tinguda el Llagostera amb un xut d’Uri que s’ha estavellat a la base del pal, amb Marcos ja batut. Per part del Bada, Álex García ha tornat a marrar una bona oportunitat quan, en un contraatac, s’ha plantat gairebé sol davant Wilfred, però el seu xut (i ja van…) l’ha pogut treure aquest porter d’infam record per al Badalona, ja que l’any passat defensava els colors del Mirandés que ens va deixar fora de la lluita per l’ascens. La veritat és que el poc encert de cara a porteria de l’extrem de Bilbao comença a ser una tònica habitual els darrers encontres. Cosa que, de fet, resulta sorprenent si tenim en compte que l’Álex s’havia mostrat especialment efectiu durant tota la pretemporada. En qualsevol cas, de ben segur que es tracta d’una mala ratxa i l’exjugador de l’Eibar recupera aviat el seu olfacte golejador. Sobretot perquè aquest any comptem amb l’aportació golejadora dels extrems (haurem de veure si Víctor torna al mateix nivell del mes de juny) per a fer aquest salt de qualitat que ens ha de portar a la 2ª A.

El Bada no ha trobat espais al Municipal de Llagostera. 
(Foto: Pau Planas / laJornada.cat)

La segona part ha sigut força més ensopida que la primera, i cap equip ha tingut ocasions clares. Per part del Badalona ens podem quedar amb el bon treball de Julián Robles, de nou el pulmó de l’equip i que s’ha passat els 90 minuts picant pedra al mig del camp. Avui ha sorprès el plantejament de Márquez a la medul·lar, dibuixant un 4-3-3 amb Ceballos, Robles i Manga al centre, Pugui i Álex d’extrems i Goiko en punta. L’invent sembla que no ha funcionat perquè el Llagostera, un equip teòricament inferior, ha dut el ritme del partit que més li ha convingut. No cal oblidar que, si bé el míster havia avisat de la qualitat del rival, fins avui els gironins encara no havien sumat ni un sol punt a la lliga, encaixant 5 gols a casa en els dos partits jugats. Al final del partit Manolo Bueno ha tingut alguns minuts entrant per Goikoetxea, però la veritat és que gairebé no li han arribat pilotes en condicions. El d’Esplugues, a més, encara ha d’assolir el seu millor nivell físic.

En qualsevol cas, un punt fora de casa mai és un mal resultat, però si de debò aspirem a estar entre els quatre primers al mes de maig no pot ser que ens costi tan crear ocasions de gol en els desplaçaments. Contràriament al que diuen algunes veus, penso que el motiu no és un plantejament conservador de Manolo Márquez, ja que l’equip d’avui tenia un marcat perfil ofensiu. Els motius s’haurien de buscar en la connexió entre el mig del camp i la davantera, un cop torna a fer-se evident que la nostra defensa segueix sent un mur gairebé inexpugnable (només 1 gol encaixat en 5 partits). L’encert golejador, l’assignatura pendent de l’equip les últimes temporades, sembla que tornarà a ser un tema recurrent de conversa aquest any…

Ara toca pensar ja en el proper partit a casa, contra el Gandia. Un rival complicat i incòmode d’afrontar, tot i que ve de perdre sorprenentment per 0-2 contra el Mallorca B. Jo ja firmaria el 2-1 de la temporada passada, que com bé recordareu segellava la classificació per a les eliminatòries d’ascens. També serà l’ocasió, segurament, de veure vestit d’escapulat per primera vegada al jove Sebastián Gallegos, que avui no anava convocat i que fa 15 dies es va quedar a la banqueta per la inoportuna lesió de Robles.

Ens veiem al Centenari.

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 MANACOR 0

Escapulats,

Victòria del Badalona avui davant el Manacor per 2 gols a 0. De moment, dos partits al Centenari; 6 punts. L’equip allarga la seva espectacular ratxa de partits consecutius sense perdre a casa. No vam patir cap desfeta local en tota la temporada passada, comptant els 19 partits de lliga i els 2 de la promoció per l’ascens. De moment en aquesta tampoc. Així, ja són 23 els partits seguits sense conèixer la derrota a l’Avinguda de Navarra. Mai valorarem prou el mèrit d’aquesta gesta!

Parlant ja del partit d’avui, podríem dir que el millor han estat els 3 punts aconseguits. Els prop de 1.000 espectadors que hem assistit al Centenari hem presenciat un encontre força mogut, amb un bon grapat d’ocasions per al Badalona i un rival que ha donat totes les facilitats defensives. Malgrat la immensa superioritat dels escapulats i la innocència dels balears, només hem assegurat els 3 punts després que Pugui, a l’últim minut, transformés un penal força clar comès sobre ell mateix. A l’inici de la segona part (52′) Manga ens havia avançat al marcador amb un fort xut creuat, després d’una gran passada de Soriano. El Badalona, però, no ha tingut el partit del tot controlat en cap moment. Si bé ha dominat clarament la possessió de la pilota i gaudit de més d’una ocasió clara per marcar, l’equip no tenia el cap del tot fresc, sobretot de cara a porteria. La forta calor d’avui a l’estadi pot tenir una part de la culpa, però la veritat és que s’ha trobat a faltar una mica més de precisió en el joc. En qualsevol cas, al final el Bada ha tirat d’ofici per sumar la segona victòria de la temporada i situar-se, amb 7 punts, a la part alta de la classificació.

Matí calorós al Centenari. Als escapulats els ha faltat frescor d'idees
en algun tram del partit.
(Foto: CF BADALONA)

Encara és molt d’hora, evidentment, però les sensacions són bones. Mantenim la solidesa defensiva de l’any passat i les noves incorporacions ja mostren alguns detalls interessants. M’agradaria destacar especialment les actuacions d’en Marcos i en Serramitja. El jove porter cada dia està més consolidat sota pals, i transmet una seguretat a la porteria que poc té a envejar a la de David Valle la temporada passada. Pel que fa al gironí, i a pesar de ser el primer jugador substituït, crec que mica en mica va demostrant per què va ser fitxat. Avui ja ha deixat mostres de la seva qualitat amb algunes bones passades a l’espai, buscant sempre l’esquena de la defensa. Tampoc hem d’oblidar les actuacions d’Alberto Manga, que s’ha estrenat com a golejador, i de la nostra banda esquerra: tant César Soriano com Álex García estan oferint un rendiment excel·lent, en la meva opinió. A més, avui també hem pogut veure el debut de Manolo Bueno, que ha jugat un quart d’hora i n’ha tingut prou per fabricar la jugada del penal. És d’hora per parlar, però ja s’intueix el que és capaç d’oferir: treball, brega i aguantar la pilota esperant la pujada dels extrems: un perfil força similar al d’en Goiko. En canvi, el debut de l’uruguaià Sebastián Gallegos haurà d’esperar, de moment. Avui, però, ja l’hem vist escalfant amb la samarreta escapulada.

* El proper partit és diumenge a les 5 de la tarda al camp del Llagostera. Els gironins debuten aquesta temporada a la 2ª B després de quedar campions de 3ª l’any passat, però sembla que la nova categoria se’ls està atravessant una mica: de moment, 0 punts després de 4 jornades. Una bona oportunitat per sumar la primera victòria fora de casa.

Per cert, estem de sort i el partit serà retransmès en directe pel canal Esports 3, així que no hi ha excusa per perdre-se’l !

AMUNT BADALONA


HURACÁN 0 BADALONA 0

Escapulats,

L’empat d’ahir a Manises ha culminat una setmana força moguda pel que fa a l’actualitat del Badalona. Ha sigut la setmana de la clara eliminació en la Copa del Rei, l’anunci del fitxatge de Mariano i Sergio pel Real Madrid i la posterior arribada de Manolo Bueno, l’exdavanter del Dénia que, en teoria, completa la línia ofensiva del nostre equip per aquesta temporada. A més, el jove Sebastián Gallegos, una de les promeses del futbol uruguaià, arriba cedit per l’Atlético de Madrid i de ben segur que donarà que parlar quan s’integri a la dinàmica del grup.

Si parlem del partit, la veritat és que hi ha poca cosa per comentar. Empat sense gols en un camp, el Municipal de Manises, on pocs equips trauran res de positiu. Tots els protagnoistes coincideixen a destacar la incomoditat de jugar en un terreny de joc molt estret i on és certament difícil practicar bon futbol. El mateix Manolo Márquez, després del partit, va reconèixer que al Badalona li havia costat trenar jugades i desenvolupar el joc de toc que sempre busca. Malgrat tot, a la segona part vam dominar el partit i podíem haver tornat a casa amb els tres punts perfectament. Ceballos, primer, i sobretot Álex García, després, van tenir dues ocasions força clares per marcar. El jugador basc no va poder superar Paco en un mà a mà després de quedar-se sol davant la porteria local. En qualsevol cas, primer puntet fora de casa davant un rival que venia de guanyar els dos primers partits. Això acaba de començar i el més important és anar millorant mica en mica.

Aquesta setmana també coneixíem l’anunci de la marxa de Mariano i Sergio al Madrid. Les dues perles del juvenil estaven destinades, molt probablement, a tenir un paper important en la plantilla d’aquesta temporada, i per això la seva marxa encara és més dolorosa. De totes maneres, com que encara queden alguns tràmits per tancar el traspàs, ahir el míster se’ls va endur als dos a València. Sergio va entrar al minut 65 per Pugui i Mariano al 78 per Goiko, però les característiques del camp no afovorien gaire el seu joc tècnic.

Els d'ahir a Manises poden haver estat els últims minuts
de Mariano com a escapulat.

El fitxatge dels juvenils pel Madrid va arribar gairebé a l’últim moment, amb la qual cosa els plans del míster es veien alterats a poques hores de tancar el mercat de fitxatges. D’aquí es despren la postrera arribada de Manolo Bueno, un davanter català de 27 anys que segurament recordareu per les seves últimes temporades defensant la samarreta del Dénia. Amb l’Alex Vinuesa formava una dupla atacant que gairebé aconsegueix que l’equip valencià disputés el play-off d’ascens ara fa dues temporades. Segurament també el recordareu pel seu fort caràcter i la tendència a buscar les pessigolles al rival. De fet, nosaltres mateixos ho vam patir en les nostres carns en un partit al Camp Nou de Dénia on quasi s’arriba a les mans. Serà feina seva (i del cos tècnic) fer-nos oblidar aquesta imatge i veure’l com el revulsiu que ens aporti el gol que, de moment, encara ens manca.

Manolo Bueno, nou home-gol escapulat.

L’altra incorporació d’última hora encara va ser més sorprenent. Sebastián Agustín Gallegos és un jove jugador uruguaià, internacional en la categoria sub-17 i amb molt bones qualitats creatives, que arriba cedit de l’Atlético de Madrid. Suposo que la majoria de vosaltres, igual que em passava a mi, desconeixíeu per complet aquest futbolista. Tots els informes parlen d’un nano de molta classe, bon toc de pilota i una gran visió de joc. Faltarà veure com s’adapta al joc del Badalona i les condicions del Centenari, però l’arribada de més qualitat de 3/4 de camp cap amunt (i a cost zero!) és una molt bona notícia.

Gallegos, una altra jove promesa que aterra al Centenari.

Des d’aquí dóno la benvinguda a aquests dos nous escapulats i espero que ho deixin tot sobre el camp per portar el Badalona cap a la Segona A.

AMUNT BADALONA