Monthly Archives: Juny 2011

Renovació total de la plantilla: Capítol de baixes

Escapulats,

Hi haurà neteja. Al contrari del que pensàvem la majoria, l’equip de l’any que ve tindrà poc a veure amb el que hem vist aquesta temporada damunt la gespa. La renovació de la plantilla serà profunda, a l’estil d’altres estius, i caldrà estar atents al gran nombre de noves cares que veurem en les properes setmanes. El més destacat, però, és que  bona part dels jugadors que no seguiran l’any que ve han estat primeres espases a l’onze d’enguany, la qual cosa encara fa més trascendent aquesta reestruturació. La continuïtat de Manolo Márquez és essencial a l’hora d’entendre el perquè de tot aquest moviment. El míster compta amb total llibertat per a confeccionar la plantilla de la campanya 2011/12, i per tant la decisió sobre qui segueix i qui abandona el Badalona és responsabilitat seva, totalment. Això explicaria la marxa d’un jugador tan emblemàtic com David Prats: un cop sabut que el president Fermín Casquete no seguirà ocupant el seu càrrec, l’entrenador i el cos tèncic teníen llibertat total per fer i desfer, i a Márquez no li ha tremolat el pols a l’hora de prescindir d’en Pratigol. Una altra cosa són els motius. No és el que voldríem, però la realitat és que les paraules d’en David, afirmant que el seu adéu no és per un tema esportiu sinó personal, poden crear un cert malestar a la parròquia escapulada, que el que vol és que un jugador que ha fet tant pel club no acabi sortint per la porta del darrere. Esperem que tot aquest assumpte es pugui esclarir en els propers dies i que la cosa no passi d’una desavinença.

David Prats no és la única baixa destacada que ha anunciat el club. Com hem pogut llegir avui al diari El Mundo Deportivo, en una informació del nostre company Ramon Duran, el nombre de baixes ascendeix ni més ni menys que a 13. A continuació les repassem:

David Prats (fitxa per l’Hospi)
Óscar Ramírez (fitxa pel Sabadell)
Rubén Casado
Santi Villa
Dani Guerrero
Miguel Ángel
Sidibé
Charly Ruiz
Alberto Carroza
Max
Sergi Martínez
Óscar Reyes
Obioma
 
Edit (1/7):
 
 
Marc Mas (fitxa pel Llagostera)
 
 
 

Moltes cares sortiran de la foto oficial el proper mes d’agost…

De moment aquestes són les baixes segures. El club segueix pendent de renovar 6 jugadors (els porters David Valle i Marcos, Vázquez, Xavi Muñoz, Sellarés i Marc Mas) als quals ha presentat oferta de renovació. D’altra banda, cal recordar els jugadors que ja tenien firmat contracte per l’any que ve i que continuaran segur, si no és que reben una molt bona oferta: Ferrón, Víctor, Robles i Pugui.

Què en penseu, de tot plegat? Alguna discrepància amb les decisions del cos tècnic? En vistes del gran nombre de baixes, cap on creieu que hauria d’enfocar-se la planificació per a la temporada vinent? Què necessitem i quins jugadors fitxaríeu per la lliga 2011/12?

Moltes qüestions i, com sempre, tota la llibertat per debatre’n aquí a L’Escapulat. Dieu-hi la vostra !!!

AMUNT BADALONA

Anuncis

Comença l’estiu: Confecció de la plantilla 2011-2012

Escapulats,

La temporada 2010/11 ha acabat per a nosaltres. El Mirandés ens ha deixat fora de la lluita per l’ascens. Tot això ja ho sabíem. Ara, però, és moment de mirar cap endavant; de pensar ja en l’any que ve. S’ha fet un treball magnífic aquesta temporada i tots hem parlat a bastament sobre com han anat les coses aquesta campanya. Crec que tots estarem d’acord en què el balanç és bo. Ens hem quedat amb el regust de la frustració per ser eliminats d’aquesta manera tan amarga, però la valoració del rendiment dels jugadors i del cos tècnic ha de ser excel·lent.

Tanmateix, el món del futbol no s’atura, i amb l’estiu arriba també el temps d’anar perfilant la plantilla de l’any vinent i quines característiques tindrà l’equip escapulat que veurem damunt el camp. Recordem que, en a penes 2 mesos, comença el campionat de lliga. Altes, baixes, jugadors interessants, noms que sonen… Encetem aquest post per tal que tots els escapulats puguem dir-hi la nostra sobre com creiem que hauria de ser la plantilla de la nostra vuitena temporada a la Segona Divisó B. Així doncs, ja ho sabeu, aquest espai està obert a tots perquè opineu i comenteu la jugada sobre les necessitats de l’equip: quins jugadors us semblarien bons reforços, quins seria millor que marxessin, el tipus de joc que voldríeu que féssim, etc. Ah! i si us assabenteu d’algun rumor o primícia, recordeu de fer-ne partíceps tots els escapulats!

Aquí us deixo un breu resum de la plantilla al complet que ha tingut el CF Badalona la temporada 2010-2011:

Cliqueu a la imatge per a veure l’organigrama de la plantilla al complet

(font: CF Badalona.net)

PORTERIA:   David Valle i Marcos

DEFENSA: Robles, Vázquez, Ferrón, Óscar Ramírez, Bustillo, Sergio i Carroza

MIG DEL CAMP: Rubén Casado, Xavi Muñoz, Santi Villa, Oumar Sidibé i Dani Guerrero

DAVANTERA: Prats, Sellarés, Víctor, Charly Ruiz, Pugui, Max i Obioma

Vinga, comencem el debat sobre un tema apassionant que segurament ens ocuparà els propers mesos.

AMUNT BADALONA


BADALONA 0 MIRANDÉS 0

Escapulats,

S’ha acabat el somni. Fi del trajecte. Punt i final. El Badalona no va passar ahir de l’empat a zero al Centenari i se’ns escapa l’objectiu de l’ascens a la Segona Divisió A. Ha sigut una molt bona temporada, sobretot tenint en compte com començàvem i amb quines aspiracions ho fèiem. Malgrat tot, és evident que a tots ens feia molta il·lusió jugar la tercera i última ronda dels play-offs i, per fi, pujar a la categoria de plata. No ha pogut ser. Al final, el futbol ha estat cruel amb nosaltres i ens ha fet fora quan menys ho mereixíem. L’equip, però, ha lluïtat fins el final i podem estar molt orgullosos dels nostres jugadors.

Servei inicial. Un dia rúfol a Badalona, amb un camp gairebé ple.

El partit d’ahir podria reflectir perfectament el que ha estat el Badalona aquesta temporada: gran solidesa defensiva i poc encert de cara a porteria. Manolo Márquez va treure al damunt del terreny joc un equip molt ofensiu i preparat per anar a totes, encara que això suposès més riscos al darrere. Fins a 5 jugadors amb vocació ofensiva van saltar a la gespa del Centenari: Casado, Villa, Víctor, Prat i Sellarès. A pesar d’això, a l’equip li va costar horrors poder trenar jugades en atac i, encara que va sortir en tromba, la veritat és que el Mirandés va dominar el ritme durant bona part de l’encontre. De fet, els de Miranda d’Ebro van plantejar un partit molt intel·ligent i, a diferència del Leganés, no van renunciar mai a l’atac i es podrien haver avançat en alguna de les ocasions que van tenir. Ara bé, a la segona meitat els que vam portar les regnes del partit vam ser nosaltres i, en la meva modesta opinió, vam meréixer marcar de totes totes. La de Rubén Casado (a la primera part), la d’en Víctor (claríssima), la d’en Prati, el travesser d’en Pugui, l’última de Vázquez… en fi, només cal recordar-les perquè t’envaeixi una sensació d’impotència i ràbia; simplement, la pilota no va voler entrar. Al final, 0-0 contra un rival que en cap moment va donar la sensació de voler esgarrapar minuts amb fingiments i males arts: un 10 per als burgalesos. El Mirandés ha estat un molt digne rival i la veritat és que almenys t’elimina un equip al qual no se li pot retreure res. Ni a ells ni a la seva afició, que en tot moment es va mostrar respectuosa amb nosaltres i van possibilitar una escena que en rares ocasions es dóna a l’esport: les dues aficions despedint-se corejant el nom del seu respectiu rival: una autèntica lliçó d’esportivitat que va veure tot el país.

Cal mirar cap endavant, no ens queda cap altra. El balanç global de la temporada és molt bo. A tots ens sap greu no haver superat l’eliminatòria i haver caigut com ho hem fet, amb una dosi important de mala sort i, especialment, amb poc premi per a l’immens esforç que ha fet tota la plantilla. Ara és el moment per a fer valoracions i anàlisis globals. Ara sí que es pot jutjar el treball fet durant tot l’any i el rendiment i l’actuació dels jugadors i del cos tècnic. Crítiques, elogis, reivindicacions… un cop posat el punt i final a la campanya 2010/11 les coses es poden analitzar amb un punt de vista molt més objectiu i complet. Entre tots podem iniciar un debat sobre com hem vist la temporada: què ens ha agradat, què no, quines coses ens agradaria canviar, quines ens agradaria mantenir, etc. Des d’aquí us animo a fer-ho en aquesta plataforma lliure i oberta que és L’escapulat, i que per damunt de tot està al servei dels socis i aficionats del Badalona.

Des d’aquest humil racó de l’Internet m’agradaria donar les gràcies a tots els seguidors i simpatitzants del Badalona que han donat suport al club durant tot l’any i que aquest últim mes l’han intentat empènyer fins la Segona Divisió. Han estat moltes jornades, algunes bones, d’altres dolentes, però sempre al costat de l’equip des de les graderies de l’Avinguda de Navarra o bé enganxats a la ràdio quan els escapulats jugaven lluny de casa. La temporada s’ha acabat, i no hem aconseguit pujar. L’any que ve, però, comencem un nou projecte a la 2ª B i ho tornarem a intentar. El club inicia una nova etapa amb la marxa del president, Fermín Casquete, i veurem cap a on s’encamina el futur de l’entitat. Però ja en parlarem, d’açò. Ara per ara hem de descansar, pair els resultats d’aquest any i agrair, per últim cop, tot l’esforç i el treball d’aficionats, jugadors, cos tècnic, directius i empleats del club. L’Escapulat no s’acomiada, de moment. Amb la vostra ajuda intentaré impulsar aquest espai i fer-lo més útil i atractiu per a tots. Si teniu alguna proposta, crítica o recomanació a fer-me, ja sabeu com contactar-me: m’encantaria que tots col·laboréssim per a seguir fent gran el blog i, també, com no, el nostre club. Seguim en contacte, escapulats! Tornarem a lluitar i tornarem a vèncer.

AMUNT BADALONA

 


MIRANDÉS 1 BADALONA 0

Escapulats,

Quin regust més amarg que ens queda avui a tots… Mal partit del Badalona a terres burgaleses. Un gol de Lambarri al temps afegit ens posa les coses força complicades per passar. Definitivament, no ha estat un partit gens maco de veure per a l’espectador. Ara bé, l’empat que s’estava donant al marcador (encara que fos el temut 0-0)  ja ens estava bé, així que l’estètica quedava en un segon pla.  Amb tot, si, a més de jugar malament, perds, la crònica del partit no pot ser gaire positiva. I si, a més, et marquen al minut 92′,  a sobre marxes a casa cabrejat.

És difícil escriure amb el cap fred després de veure com se’ns escapava el partit en aquestes circumstàncies. El Badalona ha fet un joc pobre, buscant massa la pilotada i, a més, poc precís en les centrades i la combinació al mig del camp. Malgrat tot, cal aturar-se un moment a pensar i enfocar les coses des d’una perspectiva optimista. El resultat és dolent. Molt bé. També ho era el de Butarque (menys, esclar, perquè allà vam marcar), i al final vam tumbar al Leganés. En qualsevol cas, però, necessitem el mateix resultat que contra el Leganés per a seguir vius: un 1-0. Guanyar per la mínima ens serviria per anar a la pròrroga. És a dir, al capdavall, hem de sortir amb la mateixa mentalitat que contra els madrilenys: sortir a guanyar. I per aconseguir-ho serà importantíssim que el Centenari entri en joc. Tant els jugadors com Manolo Márquez van dir de seguida que el més important era jugar la tornada a casa. Ara és quan s’ha de demostrar que del nostre camp no en surt ningú viu. Cal pressionar des del minut 0 perquè tant els jugadors rivals com l’àrbritre (que avui, un cop més, ha perjudicat els nostres interessos, per cert…) se sentin intimidats. Pot ser l’últim partit de la temporada, i entre tots hem de demostrar que no volem que ho sigui. Dissabte (sí, el partit es jugarà en DISSABTE -19h-) l’Avinguda de Navarra ha de ser un petit infern escapulat. L’equip ens demana un últim esforç i, arribats a aquest punt, l’afició no pot fallar-li. La meta és difícil, però ni molt menys impossible. Un gol postrer no ens pot treure ara tota la moral que havíem anat cultivant. Si a Miranda de Ebro creuen que ho tenen bé, és que no en tenen ni idea. El Centenari dictarà sentència, i nosaltres tindrem un paper important en el veredicte. Ara hem de ser més grans que mai.

Ànims i a començar a pensar en dissabte, dia 11 de juny. És necessari que lluitem fins al final des de la graderia; estic segur que al camp els escapulats s’ho deixaran tot.

AMUNT BADALONA