Monthly Archives: Mai 2011

BADALONA 1 LEGANÉS 0

Escapulats,

El que hem viscut aquesta tarda els que hem anat al Centenari no es pot descriure fàcilment amb paraules. Un golàs d’Alejandro Vázquez al minut 85 ha fet embogir les 5.000 persones que havien acudit a l’Avinguda de Navarra amb la ferma esperança de veure com el Badalona remontava el 2-1 de Butarque. I avui, per fi, l’afició ha tingut premi.

Gran ambient a l’Avinguda de Navarra.

El partit ha seguit la tònica que esperàvem, amb molts nervis i el Leganés ben col·locat al darrere esperant les seves opcions al contracop. Bé, potser el que no esperàvem era que el Lega renunciés tan descaradament a l’atac. El conjunt de Chema Rico ha presentat un plantejament força conservador i, en lloc de buscar (amb més o menys atreviment) un gol que ens hagués complicat molt les coses, s’ha dedicat a llançar pilotades i mantenir el 0-0. Els madrilenys, doncs, han tingut més por de perdre que ambició per guanyar. I això els ha acabat condemnant, afortunadament. També és veritat que nosaltres no hem jugat el nostre millor partit quant a joc. Pel que fa a la intensitat i les ganes, en canvi, feia temps que no veia un Badalona tan endollat al matx i creient sempre en les seves possibilitats. L’equip que hem vist avui damunt la gespa no s’ha arronsat en cap moment i mai ha tirat la tovallola. Al final, una falta llunyana picada per Óscar Ramírez des de la banda dreta l’ha rematada Vázquez de forma espectacular per signar l’1-0 que ens donava el passi i que provocava el del·liri al camp. Un autèntic golàs que ha alliberat la tensió que teníem tots quan vèiem que el Bada, un altre cop, no acabava de culminar les nombroses ocasions de gol que tenia.

Més enllà de l’èpica i del resultat, del que estic més orgullós avui és que l’equip en cap moment ha deixat de creure en les seves possibilitats. MAI HEM DEIXAT DE CREURE-HI: NI L’EQUIP NI L’AFICIÓ. Això, escapulats, és el més important. Avui al final hem tingut la sort que ens ha mancat en tants i tants moments de la temporada. Però la pilota de Vázquez podia no haver entrat. No hem d’oblidar que el que hem viscut avui ha estat gràcies a tot el treball d’una molt bona temporada, i que podia escapar-se’ns d’entre els dits per un petit detall. Avui l’afició ha respòs i ha volgut agrair al seu equip tot aquest esforç. L’ambient al Centenari ha estat el de les grans ocasions i els nostres jugadors, de ben segur, ho han notat. El mateix míster ha donat les gràcies als seguidors que avui ens hem deixat fins l’últim alè per donar ales als escapulats. Avui tots hem sigut el Badalona i és important que ens adonem de la força que tenim tots si anem a una i ens hi deixem la pell: els jugadors al camp; nosaltres des de la graderia. Tots escapulats.

Ara, a seguir somiant. Demà a les 17h hi haurà un sorteig pur a la seu de la RFEF, a Las Rozas. El nostre rival sortirà d’entre el trio Guadalajara-Mirandés-Sevilla Atlético. Tots tres grans rivals (no podem esperar menys a aquestes alçades), però tots tres equips que no són pas superiors al nostre Badalona. Estic segur, escapulats, que afrontarem aquesta segona eliminatòria encara amb més confiança de la que hem tingut aquesta primera ronda. Hem superat el primer obstacle, som més forts i tenim més il·lusió. Jo, ara mateix, només compto els minuts que falten per tornar al Centenari a esgargamellar-me cridant Badalona al Vent.

El somni, més a prop.

AMUNT BADALONA


LEGANÉS 2 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona ha perdut 2-1 a Leganés en un partit molt intens i en què l’equip ha mostrat una bona imatge. Tots dos conjunts han jugat les seves armes i han intentat portar el joc al seu terreny. El Badalona ho ha aconseguit al primer tram de partit i durant bona part de la segona part però, en conjunt, podríem dir que han estat els del sud de Madrid els que han portat el pes del partit -com era d’esperar, d’altra banda-. Un gol afortunat (i en què Valle podia haver fet més) ha avançat els madrilenys. A la represa, Sellarès ha empatat quan tan sols portava uns minuts sobre el camp, però finalment els pepineros s’han imposat amb un penal injust xiulat sobre Vázquez que ha transformat el pitxitxi Arruabarrena. Al final, derrota per la mínima que deixa l’eliminatòria molt oberta i que ens obliga a guanyar al Centenari per a seguir endavant en el nostre camí cap a la Segona A.

La veritat és que tant el Leganés com nosaltres hem tingut ocasions clares de gol: nosaltres dues claríssimes de Robles i de Guerrero al primer quart d’hora, i el Leganés al tram final d’ambdues parts. Ells han controlat el partit la major part del temps, però el Badalona també ha demostrat que sap aguantar el tipus durant un bon tram del matx. L’empat a gols hauria estat el resultat just. Al final, però, un penal de Vázquez inexistent i que l’àrbritre, inexplicablement, ha xiulat per una caiguda totalment fingida, ens ha costat la derrota. Un altre “encàrrec” que deixo al bo d’en Calderé: sí que tenim influència en les altes esferes, sí, amic Ramon María. És cert que uns minuts abans Ferrón podria haver comès penal en tocar la pilota amb les mans (de forma involuntària, però interceptant la trajectòria de la pilota). Ara bé, també és molt cert que a anteriorment no s’ha assenyalat un penal claríssim sobre el mateix Ferrón que hauria pogut significar l’empat a un. Així que, en aquest sentit, empat d’injustícies, tot i que molt més evident la nostra. En fi, no és gaire elegant queixar-se de l’àrbritre per justificar una derrota, sobretot perquè el Lega podria haver-nos marcat en d’altres oportunitats. Però resulta que no ho ha fet, i que ens ha vençut gràcies a un penal que, simplement, no ha existit i que ha xiulat l’estadi de Butarque… veurem si l’àrbritre que ens toqui a la tornada també es deixa intimidar d’aquesta manera per la pressió del Centenari… però alguna cosa em diu que no serà així.

En qualsevol cas, escapulats, el 2-1 és perfectament remuntable. Haurem de guanyar al Centenari, però algú ho dubtava? A més, el Bada no ha perdut ni un partit com a local i confio plenament en la resposta de l’afició. Aquest és un altre punt a comentar: l’Avinguda de Navarra ha de ser una autèntica olla de pressió i l’equip ha de notar el nostre suport en cada cursa; en cada pilota dividida. Això, més enllà de les mesures que emprengui el club, depen de nosaltres. Així que ja sabeu, intentem que el diumenge el Centenari sigui un reflex de l’ambició de la ciutat per veure un equip a la Segona Divisió. No hi ha excuses: samarreta escapulada, bufanda, ganes d’animar (TOTS) i viure cada minut com si fos l’últim perquè, de fet, podria ser l’última vegada que veiem els nostres jugadors damunt de la gespa aquesta temporada. Jo estic convencut que no serà així. I vosaltres?

AMUNT BADALONA


FINAL DE LLIGA: SOM SOTSCAMPIONS !!

Escapulats, som sotscampions !!!

Avui hem posat fi a la temporada 2010/2011 a Mallorca. I ho hem fet amb una victòria (0-1, gol de Miguel Ángel). Encara que no feia falta per assegurar la segona plaça (l’Alcoyano i l’Orihuela han acabat empatant), l’equip ha volgut acabar la lliga amb bon sabor de boca, i amb el primer gol de Miguel Ángel a Badalona. Tanquem així una fase regular molt notable, en què hem fet el nostre rècord de punts a la categoria (65, pels 61 que vam fer l’any que vam ser campions) i a més hem estat l’únic equip de la categoria que no ha perdut ni un sol partit a casa. Amb aquesta solidesa al Centenari, encarem els play-offs amb tota la confiança del món i convençuts que podem aspirar a tot. Ara toca ser ambiciosos. Tots. Jugadors, directius i, sobretot, afició. Els socis feia temps que esperàvem allargar la competició més enllà del mes de maig i, després de tres temporades molt difícils, aquí tenim el nostre premi: 6 PARTITS FINS LA SEGONA A !!!

Són els nostres rivals els que han d’estar preocupats per enfrontar-se al Badalona, i no a l’inrevès.  I, parlant de rivals, ja coneixem els quatre equips que ens poden tocar demà al sorteig que es celebrarà demà a les 16.30 hores a la seu de la Real Federación Española de Futbol. Són el CD Leganés (4t del grup I), el Real Unión de Irún (4t del grup II) i el Cádiz CF (4t del grup IV), tots ells equips històrics de la segona divisió i que, a més, compten amb grans aficions. Així doncs, hem d’estar a l’altura i demostrar que nosaltres també volem ser un club digne de la divisió de plata. Ànims i a seguir amb el cap alt i tota la il·lusió del qui creu en les seves possibilitats !


Tornaré a preguntar-vos el que ja hem parlat al blog: teniu alguna preferència? Algun d’aquests tres equips us fa més il·lusió que la resta? Per què? Per què no? Si algú coneix més o menys algun d’aquests equips (plantilla, estil de joc, etc…) agrairia que ens en fes cinc cèntims per aquí, ja que el més normal és que no tinguem massa coneixements sobre què podem esperar d’aquests conjunts.

Moltes gràcies a tots per la vostra participació al blog, recordeu sempre que aquest és un espai completament obert i que hi podeu dir el que vulgueu, mantenint sempre una actitud respectuosa. Així doncs, no us talleu.

AMUNT BADALONA


Temps de Play-off

Arriba el play-off i, independentment de la plaça que acabi ocupant el nostre equip, ja coneixem tots els possibles rivals que podem tenir en el nostre camí cap a la divisió de plata del futbol espanyol.

Alguna preferència? Algun rival que volgueu evitar de totes totes? Digueu-hi la vostra!

També era moment d’actualitzar l’enquesta. Ara podeu fer la previsió de fins on arribarem en les eliminatòries: des de caure en primera ronda fins el preuat ascens a 2ª A !

Cal destacar que, dels 100 vots enregistrats en l’anterior enquesta, en què es preguntava si jugaríem el play-off, només 8 persones no van creure en les possibilitats del Badalona. 58 vots més apostaven per l’ascens del Bada, mentre que els 34 vots restants eren favorables a la opció menys desitjada ara mateix: jugar les eliminatòries d’ascens però sense pujar.