Monthly Archives: Abril 2011

JORNADA 36: ALZIRA 2 BADALONA 1

Escapulats,

Quin desastre, companys. L’equip ha perdut 2-1 a Alzira i es complica la vida de cara a assolir el play-off. Malgrat avançar-nos al marcador amb un gol d’en Sellarès, l’Alzira ha seguit pressionant fins que ha aconseguit l’empat a manca de 10 minuts. A més, quan quedaven 3 minuts, i amb els locals jugant amb 10 homes, un gol de Pulga ha fet bocins tota il·lusió de sumar algun punt a València. De retruc, i per si hi havia algun dubte, hem fet campió matemàtic al Sabadell. A més, l’Orihuela ens atrapa al segon lloc i demà ho poden fer Alcoyano i Lleida. Les coses es compliquen i patirem aquestes últimes dues jornades. Un petit desastre, vaja.

Es podia perdre a Alzira? I tant que es podia perdre. Els valencians van guanyar la setmana passada a Lleida i s’estan jugant la permanència amb el Benidorm i el Mahonés (de fet, avui dormiran fora dels llocs de descens directe), de manera que no era cap bogeria caure avui al Luis Suñer Picó. El que no podíem era perdre repetint la mateixa història de sempre als partits fora de casa (amb l’excepció de Teruel): ens avancem al marcador i després només ens tirem cap enrere a esperar l’error del contrari; ens acaben empatant per pecar de conservadors i, avui, finalment, ens guanyen després de dos badades. En fi, Orihuela-Maó-Alzira: 7 punts perduts i la sensació que a l’equip li falta ambició i consistència quan juga fora de casa. Que el Sabadell es procalmi campió a manca de tres jornades ja no és especialment greu, però sí ho és que ens haguem complicat tant la vida; demà podem quedar 4 equips lluitant per tres places, amb només 6 punts en joc. Emoció n’hi haurà, això segur.

Dit això, i després de la crítica; com sempre, a mirar cap endavant. Resten dos partits (Gandía a casa i Mallorca B fora) i cal donar-ho tot. No hi ha excuses per quedar fora del play-off: si fem les coses bé i no caiem en una depressió estúpida quan queda tan poc per assolir l’objectiu, lluitarem per pujar a 2ª A. Ni el Gandía -que ja ha complert l’expedient- ni el filial balear -que estarà descendit- es jugaran res quan ens enfrontem amb ells. Ara bé, de vegades els equips alliberats juguen millor quan ja no tenen pressió (i, si no, mireu el Santboià). Un altre aspecte positiu a considerar és que tenim l’average guanyat a l’Alcoyano, el Lleida i l’Orihuela, que són els altres tres equips que seran a la lluita. El diumenge que ve al Centenari ha de ser un partit a vida o mort, i no estaria de més que, d’una vegada per totes, anéssim tots amb l’equip (pot ser el darrer encontre de la temporada a l’Avinguda de Navarra).

Avui hem viscut una decepció. Un cop dur. Sobretot, perquè ens entrabanquem amb la mateixa pedra una i una altra vegada. Però somicant i criticant no s’aconsegueix res. Així que si exigim als jugadors que ho donin tot, comencem per exigir-nos-ho també a nosaltres. Quan acabi la temporada ja serà moment de fer valoracions. Ànims, ens aixecarem !

AMUNT BADALONA


JORNADA 35: BADALONA 2 ALICANTE 2

Escapulats,

Quin partidàs que vam viure ahir els que vam anar al Centenari !

Sobre el terreny de joc hi havia el millor equip de la competició a casa contra el millor equip de la lliga lluny del seu estadi. Resultat: un duel molt atractiu i un autèntic espectacle, on podia haver passat absolutament de tot. Llàstima, però, que el Badalona no pogués aconseguir els tres punts. Les derrotes d’Alcoyano i Lleida a casa, malgrat tot, fan una mica més dolç aquest empat. Una petita reflexió: l’Alacant, un equipàs que va passar ahir per l’Avinguda de Navarra, no disputarà el play-off per l’ascens; nosaltres, segurament, sí. Hem d’estar orgullosos del que s’està aconseguint aquesta temporada.

Ahir l’equip sortia amb tota la confiança que li donava la seva victòria a Terol i, després d’uns minuts inicials de domini alacantí, es va posar les piles i va començar a pressionar i a apretar cap amunt. De fet, podem dir que durant una bona estona vam tancar els de Vicente Borge al seu camp. Fruit d’això tenim el gol en pròpia de Dídac, després d’una demostració de força i sacrifici de Santi Villa, que va fer un sprint espectacular per acabar centrant la pilota i provocar l’error del defensa. A més, a la segona part Villa serviria el còrner del 2-1, en una rematada marca de la casa d’Antonio Robles, un altre jugador que està en un estat de forma esplèndid, i que corregia així l’error que ens havia costat l’empat a la primera part. També és de justícia destacar el bon moment de Pugui: ahir va ser un corcó per a la defensa visitant i ho va donar tot. A més, crec que Pugui ens dóna una cosa més que important: el perill al còrner. Ahir tots els còrners que va picar van ser perillosíssims; amb Villa i ell en aquest estat de forma, la pilota aturada es converteix en una arma molt poderosa que hauríem de potenciar (sense oblidar els xuts trencadors d’Óscar Ramírez).

El segon gol dels visitants en un contratac mortal va sentar-nos com un gerro d’aigua freda, però no oblidem que és l’Alicante, un dels millors equips de tota la 2ª B. A més, per a ells era un partit a vida o mort, i el van plantejar a tomba oberta, arriscant moltíssim al tram final del partit: els últims deu minuts van ser un autèntic espectacle per a l’espectador, amb constants contres i arribades, en què podia haver passat de tot. Al final, 2 a 2 i una sensació agredolça: tenim el play-off quasi a la butxaca i ahir vam jugar un partidàs. A més, els perseguidors van fallar. D’altra banda, gairebé hem dit adéu a les opcions de quedar campions i aquesta setmana podem quedar a 3 puntets del cinquè. Això sí, tenim l’average guanyat amb tots els rivals directes a excepció del Sant Andreu, i els últims dos partits els jugarem contra equips que no es jugaran res (Gandía a casa i Mallorca B a Palma). Ara bé, l’Alzira ens va fer un favor guanyant a Lleida però ara això vol dir que els llevantins aniran a mort el proper dissabte, ja que tenen opcions reals de permanència. No hem de perdre la concentració! Ho tenim tant a prop, escapulats, tan a prop…

AMUNT BADALONA

El Bocamoll: un gol anul·lat per fora de joc dubtós i el segon gol de l’Alacant que arriba després d’una falta no xiulada a Sellarès… Déu n’hi dó, Calderé, déu n’hi dó !!!!



JORNADA 34: TERUEL 1 BADALONA 2

Escapulats,

Què important ! Què important ! Què important !

Què important és la victòria d’ahir, i què importants els 3 punts que s’han sumat a Teruel! Després d’unes setmanes  on semblava que l’equip no acabava de rutllar, i en què els escapulats començàvem a tenir alguns dubtes sobre la nostra presència al play-off, el grup ha reaccionat amb un triomf importantíssim a terres aragones. Dos gols de Xavi Muñoz ens confirmen a la segona posició i, a més, tornem a deixar el cinquè classificat, l’Orihuela, a 5 punts (quan només en manquen 12 per disputar). En definitiva, les coses pinten molt millor i podem tornar a enfrontar el futur amb una mica més d’optimisme i, sobretot, confiança, en un equip que ha demostrat altra vegada que, malgrat les dificultats, sap donar el do de pit quan més falta fa.

La jornada 34 no només ha estat transcendent pel nostre bon resultat. Per primera vegada des de feia moltes jornades, els quatre equips de dalt han guanyat, de manera que els tres punts han servit per molt més: han servit per mantenir la distància de 2 puntets respecte Alcoyano i Lleida, i també per seguir forts allà dalt. És a dir, la primera setmana que han guanyat tots els equips capdavanters, nosaltres hem respòs. Un 10 per a l’equip. També és veritat que el Teruel no és dels millors equips de la categoria, però tampoc ho eren el Mahonès o el Santboià, equips que ens havien amargat anteriorment. Per primer cop el Badalona ha sabut mantenir un avantatge al marcador i ha tingut l’ofici suficient per aguantar fins al final. Patint, però amb seriositat i serenitat: així arribarem al play-off, i només així tindrem opcions per pujar, que ningú ho dubti.

Aquest divendres a les 12h tenim un partit a vida o mort contra l’Alicante. El coixí dels tres punts a Terol ens atorga el privilegi de no haver de guanyar sí o sí als de Vicente Borge, però pels valencians serà l’última opció per entrar a la lluita , i aniran a totes. A més, és el penúltim partit a casa (el darrer serà contra el Gandía), així que és una ocasió perfecta per deixar la mandra i anar al Centenari a veure un dels millors partits de la jornada. Un triomf, a més, ens asseguraria pràcticament quedar entre els quatre primers. No teniu ganes de jugar la promoció 5 anys després? Doncs açò, tots al camp !

LES DECLARACIONS DE CALDERÉ

Molt sorprès i decebut he quedat després de les declaracions del nostre exentrenador, Ramon María Calderé. El de Vila-Rodona va declarar ahir, literalment:

i tant que pujaran a 2a, aquests, amb les influències que tenen. Ja m’ho conec jo, si he estat allà tres anys i conec tot el percal.
 

En fi, lamentable la seva intervenció, i a mi personalment em fan bastant de mal aquestes paraules. En fi, cadascú és lliure de dir el que vulgui, però per una persona que ha rebut l’afecte de l’afició escapulada és molt lleig proferir unes acusacions similars, amb aquest ressentiment injustificat.

Amic Calderé, quan tornis al Centenari no esperis la catifa vermella, aquest cop !



JORNADA 33: BADALONA 0 BENIDORM 0

Escapulats,

Avui no es podia fallar i s’ha fallat. Era molt important no deixar passar la oportunitat de col·locar-nos a 5 punts de la zona de play-off, però no ha pogut ser. Després d’una primera part prometedora, i en la qual hem tornat a perdonar la vida al nostre rival (rematada al pal inclosa), a la segona part hem tornat a pecar d’innocents i de falta de profunditat. Els nostres jugadors han pres les decisions incorrectes en els moments en què s’intuïa el gol i, a més, també hem tingut un pèl de mala sort, tot s’ha de dir. Fins i tot podia haver volat un puntet si els alacantins arriben a aprofitar alguna ocasió bastant clara que han tingut als darrers instants. Per rematar una tarda decebedora, Sellarès ha vist la targeta vermella per saltar amb els colzes per endavant. No ha estat el dia del Badalona.

0 a 0 i la sensació d’haver desperdiciat una altra oportunitat per evitar patiments als darrers partits (i ja en van…), és el primer que m’ha passat pel cap quan l’àrbritre ha xiulat el final del partit avui a l’Avinguda de Navarra. El Sabadell ha tornat a guanyar (0-1 al Narcís Sala) i ja s’escapa definitivament com a primer classificat. Els del Vallès ja ens treuen 5 punts i són a 8 del 5è classificat, així que ja els podríem donar com a quasi-campions. A més, cal reconéixer-ho, els homes de Lluís Carreras estan fent una temporada sensacional i realment mereixen estar allà dalt. L’empat d’avui (un altre 0-0 !!!) és especialment dolorós perquè a les 17h ja sabíem que tant l’Orihuela com l’Alicante havien punxat en els seus compromisos. A més, l’Alcoyano també ha palmat a casa en el derbi contra el Gandía. Així doncs, hem llançat per la borda una altra oportunitat per a posar distància entre els nostres màxims perseguidors. De moment ja som només a 3 puntets de l’Orihuela, l’actual 5è (amb la seva victòria per 3-0 contra el Teruel, el Lleida ja és quart). A manca de 5 jornades, ara sí que estem en una situació límit. Caldrà pixar sang per aconseguir estar entre els quatre primers.

Potser entre tots també hauríem de tenir en compte un factor: aquest equip no estava destinat a lluitar per pujar. Siguem honestos i sincers amb nosaltres mateixos. Quants, de nosaltres, esperàvem que el Badalona fos on és ara a aquestes alçades de temporada? Ben pocs, açò segur. Ho dic perquè sembla que de vegades ho oblidem. És necessari i just que tots recordem això sempre i que no pequem d’hipòcrites, reclamant ara que l’equip assoleixi uns objectius pels que en un principi no estava preparat. Ara bé, això no vol dir que no haguem de ser ambiciosos ! Ambició, tota. Pressió, cap. Hem d’estar molt contents de la temporada que han fet els nostres jugadors i, com diuen alguns, gaudir del moment, ja que tot el que ve ara és emoció de franc. O és que hem oblidat les nefastes i avorrides dues temporades anteriors? Alegrem-nos d’estar on estem actualment i tots a remar en un sol sentit per assegurar la segona plaça, que ens asseguraria jugar la primera eliminatòria contra un quart. Ànims i a apretar aquestes últimes setmanes, començant el diumenge a Teruel. A veure si d’una vegada per totes omplim el Centenari aquests dos últims partits que resten.

 

AMUNT BADALONA