BADALONA 1 L’HOSPITALET 0

Escapulats,

No ens movem d’allà dalt. El Bada ha guanyat avui un autèntic partit d’equip de play-off. I no pas per la qualitat o vistositat del matx; ni tan sols per la importància dels tres punts obtinguts. No: la d’aquest matí és una victòria d’equip gran, precisament, per la duresa i l’eixorquia de l’encontre. Un rival incòmode, amb ofici i que venia adaptant-se a les condicions del camp i perfectament conscient del que havia de fer per rascar alguna cosa de Montigalà. Com ha reconegut el mateix Enric Pi, els contraris ens respecten molt i ja canvien coses quan s’han d’enfrontar a nosaltres. En tot cas, recuperar la tercera plaça -i amb la segona a tir- és una carta de presentació perfecta per encarar amb optimisme l’Assemblea de dimecres.

  • Tornem al granit: Després de quatre partits seguits encaixant gols, per fi recuperem una mica la seguretat a la saga. Disset gols encaixats en 21 jornades són una xifra excel·lent, però també és cert que, ara que hem afluixat una mica en el capítol anotador, hem de reforçar encara més la solidesa a la rereguarda per acabar de lligar els punts.
  • Oliva: “Està tocat per una vareta màgica”. No l’he sentit ni una ni dues vegades, aquesta expressió, avui. El de Riudecanyes fa dos mesos que no pot deixar de marcar i ja presumeix del registre de 9 dianes els darrers set partits en què ha intervingut. Impressionant. No sé si els grecs intensificaran els seus cants de sirena, però aquests registres, a la 2a B, són or pur i massís.
  • Noms propis: Adrià Perera continua creixent a cada partit. Avui ha estat titular al doble pivot per la malaltia de Lao i ha complert a la perfecció. Veurem com evoluciona el protagonisme d’aquest jove jugador -recordem, cedit pel Sabadell a l’estiu-, perquè ara mateix comença a mostrar coses molt iteressants… Al darrere també hem vist un Enric Pi en bona forma -Rubén Canelada ja no entrena i tan sols espera confirmar la rescissió amb el club- i un Ismael Moyano que, per una vegada, ha deixat en segon terme l’actuació de Robusté. Al darrere anem ben servits, vaja!
  • Noms propis: Manolo González no ha volgut confirmar ni desmentir res però, segons sembla, el club només es mourà per portar noms contrastats i que puguin perfeccionar l’altíssim nivell de la plantilla. Amb el mig del camp com a prioritat número 1, el Badalona afronta el tram decisiu de la temporada amb un vestidor a ple rendiment però que potser sí que necessitaria més profunditat -o alternatives- en certes posicions determinades a la zona de creació. Veurem; tenim quinze dies de mercat per endavant.

jornada-21-badalona-lhospitalet

No ha estat un partit dur, però sí de joc físic constant

AMUNT BADALONA


LLEIDA 3 BADALONA 2

Escapulats,

Any nou, derrota nova. El Badalona ha caigut a Lleida i, per tant, ja no està invicte fora de casa. Comencem amb mal peu la segona volta, tot i que el que hem vist damunt la gespa tampoc no és preocupant. Els de Manolo González han donat la cara i, encara que amb un joc massa inconstant, han lluitat fins al final; de fet, amb un Álvaro Campos menys inspirat sota pals fins i tot hauríem pogut rascar algun puntet. En tot cas, toca deixar enrere la boira de Ponent i començar a pensar ja en el partit de copa de dimecres contra el Teruel i, sobretot, el de diumenge que ve davant L’Hospi en el que serà, tal vegada, l’últim encontre abans de traslladar-nos al nou Estadi Municipal.

  • 2/21: Dues derrotes en 21 jornades continua sent un registre excepcional, però ara ja sabem què és perdre a casa i a fora. Caure a Lleida no es pot considerar un entrebanc important però, si ens posem exquisits, són tres punts menys dels 57 que hi haurà en joc aquesta segona volta. Ara bé: si som ambiciosos i partim que el nostre objectiu principal és disputar el play-off, qualsevol desfeta l’hem de considerar com un pas enrere, oi?
  • Trist tres: El d’avui és el primer partit que encaixem tres gols. Fins ara, tan sols l’Espanyol B, el Villarreal B, el Sabadell i el Llagostera havien aconseguit fer-nos dues dianes. Si els analitzem un per un, segurament els tres d’avui eren més que evitables però, com se sol dir, el futbol és un joc d’errors. Ja no som la millor defensa del grup… El mateix Manolo ho deia encabat el matx: “Avui hem perdut el partit des de la defensa”. Una circumstància força estranya fins ara –creieu que la baixa de Robusté s’ha notat massa?–, i que esperem que tan sols sigui un parèntesi.
  • Noms propis: Oliva segueix a la seva, 8 gols les últimes 6 jornades –avui amb una mica de sort, sí–, però potser aquesta tarda hi ha noms més interessants a destacar. Com heu vist el retorn de Musa al carril esquerre? I el paper de Parera? L’actuació de la defensa d’avui m’ha grinyolat una mica, però també s’ha de tenir en compte el factor ambiental… Suposo que, com tots penseu, m’ha semblat que el partit canviava radicalment amb l’entrada d’Iván Agudo. Era un canvi arriscat -i encara més la posterior entrada d’Agus Alonso i de Bruno, a qui hem vist massa poc-, però necessari amb el 3-1. En el fons, potser podríem deixar l’actuació d’avui en una ensopegada, donades les circumstàncies, i girar full des de ja. Pel que fa als fitxatges, i amb tres setmanes de mercat, tot pot passar, però el que sembla segur és que no hi haurà un desembarcament de fitxes com en temporades anteriors…

jornada-20-lleida-esportiu-badalona

Morales no ha tingut una de les seves millors tardes… | Foto: C Lleida Esportiu

AMUNT BADALONA


BADALONA 3 LEVANTE B 1

Escapulats,

Una més. El Badalona ha rematat el 2016 de la millor manera possible i tanca la primera volta amb tres victòries consecutives a la lliga i seguint viu en totes les competicions a què ha presentat candidatura. Se m’acaben els adjectius, la veritat: els de Manolo González signen una primera meitat de campionat brillant -en números i en sensacions- i de mica en mica els jugadors comencen a assumir que el discurs de la permanència té els dies comptats… De moment, però, gaudim de l’aturada nadalenca i del dolç, dolç sabor dels torrons i les neules… Amb regals o sense, qui s’atreveix a posar-li un sostre a aquest Badalona? Jo, sens dubte, no pas.

  • Registres: Avui he sabut, de la mà de l’enciclopèdia Duran (Editorial Ramon), que la millor primera volta del Badalona a la 2a B, fins ara, és la de la temporada 2010-11, la primera de Manolo Márquez a la banqueta: 35 puntassos. Aquell any vam acabar la lliga segons amb 65 punts, i l’ascens se’ns va escapar a casa davant el Mirandés… La projecció d’enguany és similar, i no veig per què no podem parlar, ja sense por, de la lluita per les eliminatòries d’ascens. Les xifres són impressionants: equip menys golejat (curiosament, junt amb el qui hem batut avui), cinquè més golejador (el que més fora de casa, amb 16 dianes), imbatuts com a visitants… Una derrota en 19 partits és una dada d’aquelles que com més hi penses més valores, i que ja només compartim amb la Cultural Leonesa.
  • Oliva: El de Riudecanyes segueix a la seva: Set gols els darrers cinc partits i cinc jornades seguides marcant. Déu n’hi do. Com ha explicat ell mateix en roda de premsa, en Gerard s’està retrobant a ell mateix a base de feina i sacrifici, i ara mateix és un autèntic killer de l’àrea. I no era fàcil. Amb les baixes de Serramitja i Bruno Vinicius, tots crèiem que ens feia falta un plus al davant. Avui, el fitxat Agus Alonso ni tan sols ha saltat a la gespa i, pel que fa al brasiler, tindrà molta feina per prendre-li la titularitat a l’ex de L’Hospi. I açò ens encanta.
  • Camaleó Escapulat: Una de les coses que més m’ha agradat del Badalona d’aquest matí és que s’ha posat la granota de feina (mai millor dit) i s’ha adaptat perfectament al que el partit demanava. Ens visitava un rival molt incòmode, amb poca arribada però el menys golejat del grup, i nosaltres n’hi hem clavat tres, cosa que mai ningú no havia fet fins ara… Avui tocava joc directe, poca elaboració i intensitat des del primer minut, i l’equip ha respost. I aquests són, precisament, els equips que estan cridats a lluitar ben amunt a la 2a B: els que mostren fortalesa en diferents escenaris de partit. Solidesa defensiva, primer, i caràcter, després. Si li afegeixes qualitat i encert en posicions clau, com és el nostre cas, èxit assegurat. Ara, a gaudir del Nadal i a somiar en el nou estadi… que ja és una realitat!

jornada-19-badalona-atletico-levante

El primer gol de Maestre ha arribat, gairebé, per saturació dins l’àrea!

AMUNT BADALONA

Dortoka


ELDENSE 1 BADALONA 4

Escapulats,

Se’m fa una mica estrany escriure elogis i lloances, setmana rere setmana, a aquest Badalona de Manolo González. I no perquè no m’agradi, esclar, sinó perquè normalment defujo molt el ‘periodisme de bufanda’ o el seguidisme acrític de certes comunicacions oficials. Ara bé, la veritat és que tampoc no em queda altra opció. Si al començament de lliga l’empatx d’empats podia desencantar-nos una mica, ara que l’equip ha pres velocitat de creuer i ja acumula set victòries, la consolidació al play-off ha caigut com fruita madura. Encara que vulguéssim, ja no ens podem “refugiar” en un discurs de prudència més o menys falsa. Aquest Badalona HA DE lluitar per l’ascens. Ho ha demostrat: les xifres parlen per si soles i ja no tindria gaire sentit posar-ho en dubte. Així volem que sigui i, si res no canvia, aixina serà.

  • Gols (i més!): 23 gols quan encara resta una jornada per a la fi de la primera volta és una dada que fa patxoca. Sense ser un registre espectacular, ens trobem entre els cinc primers equips de la lliga i som, amb diferència, els que més n’hem fet fora de casa (16, més del doble que com a locals!). Els nostres números com a visitants són, de fet, espectaculars: només ens iguala el Barça B amb 17 punts lluny de casa, però ells amb dues derrotes. El Bada, en canvi, es manté invicte fora de casa després de 9 partits i, si no fos per alguns puntets assequibles que s’han escapat a Montigalà, estaríem parlant d’unes xifres d’autèntic escàndol. Un +10 de goal average (23-13; el quart millor) tampoc no està malament, per cert… Perquè ens en fem una idea, a la jornada 18 de la temporada passada estàvem amb un trist 12-18, i fa dos anys, en una bona dinàmica, amb 17-17.
  • Oliva: Déu n’hi dó amb el de Riudecanyes: quatre jornades seguides sucant i cinc gols en quatre partits. La bona ratxa d’en Gerard arriba en el millor moment possible, amb la davantera farcida de baixes i quan semblava que l’efectivitat era un dels nostres punts febles. Empatat en el pitxitxi amb Iván Agudo, ara mateix l’ex de l’Hospi està en estat de gràcia, i ho hem d’aprofitar. Açò sí: no oblidem que l’únic (l’únic) que fa Oliva és culminar el bon treball col·lectiu de tot l’equip, que enguany genera més ocasions que mai.
  • Víctor: Amb un paper clau en els tres primers gols, el de Sant Joan Despí va signar ahir la millor actuació de la temporada. Al començament de curs molts pensàvem que l’ex del Pobla i del Tenerife estava cridat a tenir un paper important als esquemes de Manolo González, però fins ara semblava que no havia trobat ni la regularitat necessària ni la confiança de l’entrenador. A veure si aquest tram final de l’any l’acaben d’assentar com un fix en l’onze titular.

jornada-18-eldense-badalona

Marcador sense pal·liatius al Nuevo Pepico Amat | Foto: CD Eldense

AMUNT BADALONA

Dortoka