BADALONA 2 MESTALLA 0

Escapulats,

Ja som tercers. Un pas més. Escalant escalant, jornada a jornada i malgrat tots els puntets que se’ns han escapat, aquest equip ja és al podi de la lliga. On és el límit del Badalona? Veient-lo avui, en un gran partit de futbol que hem tornat a jugar amb molta solvència al darrere i eficàcia al davant, la veritat és que no sabria dir-ho. Els dos primers classificats semblen, ara per ara, inabastables, i la prudència aconsella mirar més cap avall que no pas cap amunt, però… Per què no? A manca de només dues setmanes per al final de la primera volta, crec que ja podem parlar sense ambages que el nostre objectiu real és el play-off.

  • Gols: A diferència d’altres temporades, aquesta no ens està costant tant de veure porta. De fet, només ens hem quedat a zero en cinc partits, i ja en fa sis (30/10, vs. Mallorca B) que no ens hi trobem. I si parlem de gols, esclar, hem de recordar-nos de Gerard Oliva. El de Riudecanyes acumula tres dianes els tres darrers partits i s’està consolidant com la nostra referència ofensiva: importantíssim, sobretot si tenim en compte la mala sort en les lesions en cadena de Serramitja, Bruno i Agus Alonso… No només marca: treballa per a l’equip i juga amb intel·ligència. Rendiment força per sobre de l’esperat, al meu entendre.
  • Valencians. Blaugranes. Febles: Eldense a fora i Atlético Levante a casa són els nostres últims rivals a la primera volta. Dos equips de la zona baixa, tot i que amb perfils completament diferents, que hauríem de guanyar sempre si volem seguir a dalt. A la 2a B res no és fàcil, és evident, però tenim una ocasió perfecta per menjar-nos els torrons entre els millors. Imperdonable no aprofitar-ho. Per cert, al final del partit el mateix president ha deixat entreveure que al mercat d’hivern poden arribar reforços importants… Compte perquè amb aquesta embranzida, i recuperant efectius, unes ajudes de qualitat marcarien diferències.
  • Eugeni: Una de les poques alegries la temporada passada, avui ha deixat alguns detalls de la seva classe, però tampoc ha pogut acabar de lluir. Ha protagonitzat dues bones conduccions i una falta perillosa, però ha estat el primer substituït dels txe. Per cert, al final he pogut xerrar amb ell una estona i m’ha comentat que algunes persones del públic l’han escridassat… Molt lleig!!!

jornada-17-badalona-mestalla

La pressió alta ha estat clau per generar-li perill al ‘Mestalleta’

AMUNT BADALONA

Dortoka


LLAGOSTERA 2 BADALONA 2

Escapulats,

Ha tornat a passar. Tan sols set dies després de veure com el Sabadell s’emportava els tres punts de Montigalà en lúltim minut, avui ha estat el Llagostera qui ens ha pispat la cartera al darrer instant. Un servei de banda molt mal defensat ens costa dos puntets que ens haurien tornat a col·locar en la lluita per les tres primeres places. Una autèntica llàstima, perquè guanyar a Palamós no és gens fàcil i perquè semblava que ja s’havia fet el més difícil en un encontre molt disputat. L’empat no és injust, però ja són massa els partits que tornem a casa amb un premi minso respecte el que podria haver estat, i la credibilitat i solidesa defensiva que sempre mostrem no es poden ensorrar d’aquesta manera en l’últim sospir. No sembla casualitat, i s’ha de corregir. En tot cas, si ho analitzem de forma descontextualitzada, és un bon punt que serveix per seguir a dalt i que hem de fer bo diumenge que ve davant d’un rival directe: el Mestalleta de n’Eugeni.

  • Empat, amarga companyia: Desè empat a la lliga; cinc a casa i cinc a fora. No cal dir que som l’equip amb més empats de tota la 2a B, i segurament de tot el futbol europeu de nivell. Ara feia tres jornades que no tastàvem la igualada, però avui hem tornat a retrobar-nos-hi, i no podia ser d’una forma més amarga. Ens segueix el Prat amb 8, que tampoc no està gens malament, però els objectius dels potablava no són (no volem que siguin) els mateixos… El que és evident és que hem de començar a engreixar la primera casella a la classificació, i no tant la segona, si volem fer un salt qualitatiu d’una vegada per totes.
  • Visitants temibles: Ens confirmem com un dels millors equips a domicili de la categoria. Cap derrota i 16 punts en 8 partits és un botí gens menyspreable. L’empat d’avui fa mal, però si ens haguéssim mostrat més fiables a casa seria un granet de sorra més per a uns números d’equip gran. Ja només ens queden dos desplaçaments abans que acabi l’any: el de dimecres a sa Pobla i el del dia 10 a Elda. Dos viatges en què tot el que no sigui la victòria tindrà gust de poc.
  • Locals risibles: A Montigalà hem de fer la feina d’aquí al Nadal. Mestalla, Poblense i Atlético Levante seran els propers rivals al nostre ‘futbolí’ particular; tres compromisos que serviran per tancar aquesta trista etapa provisional i que hauríem de saldar amb triomfs si tenim l’aspiració real de menjar-nos els torrons entre els millors. Ara mateix, a casa, amb només dues victòries en vuit partits a la lliga, l’estadística ens diu que no podem presentar candidatura ferma al play-off fins que no millorem aquesta assignatura pendent, cada vegada més feixuga i molesta. Al nou estadi ja no hi haurà excuses, però com a mínim el nostre joc no es veurà encotillat per unes instal·lacions indignes de la categoria i de la ciutat…

jornada-16-llagostera-badalona

La compenetració a l’equip segueix alta | Foto: Eloy Molina (Capital Deporte)

 

AMUNT BADALONA

Dortoka


BADALONA 1 SABADELL 2

Escapulats,

Havia de passar. Tot i que de vegades fins i tot semblava impossible que aquest moment acabés d’arribar mai, avui s’ha confirmat que som fal·libles. El Badalona ha caigut i, a més, ho ha fet d’una forma cruel i que cou, sobretot si tenim en compte les circumstàncies i l’esforç de l’equip. Aquestes mateixes circumstàncies, però, ens fan mantenir el cap ben alt: hem d’estar orgullosos d’un equip que ho deixa tot damunt la gespa i que aquest matí, amb 10 i davant tot un Sabadell, ha tret pit i collons no només per empatar, sinó per tancar el rival a la seva àrea i haver merescut els tres punts. Al final, dues badades defensives ens costen cares i ens acomiadem de la imbatibilitat a la lliga. És igual: les sensacions que deixa el bloc de Manolo González són molt bones i d’aquí al Nadal hem de seguir amb la clara ambició d’estar entre els quatre millors, sense complexos. Sí: podem!

  • VICTVS: Primera desfeta a la lliga (en Copa RFEF ja havíem perdut a Vilafranca), tot i que som els únics invictes fora de casa i l’equip amb menys derrotes del grup. Sense el pes de l’estadística, ara potser ens traiem una mica del damunt el focus mediàtic, però els números continuen sent espectaculars. La llàstima és que ja són massa setmanes que ens lamentem d’un marcador injust. A excepció de Vila-real, la sort no ens està somrient gens ni mica aquesta temporada…
  • Penals: No recordo un any pitjor en aquesta faceta. Quatre penals llançats (3 a la lliga i 1 a la Copa RFEF) i tres fallats. Sens dubte, un apartat que hauríem de començar a treballar molt més si no volem lamentar-ho durant tot el curs -i molt, especialment a la 2a B-. De moment, l’únic que ha transformat des dels onze metres ha estat Musa (al camp de l’Espanyol B), tot i que ell mateix va errar a casa davant el Gavà (J.13). A Montigalà també havia fallat Bruno al partit de tornada de la final autonòmica de la Copa RFEF contra el Pobla, mentre que Aleix Coch la va enviar als núvols a Vila-real (J.8). Per tant, amb el penal fallat d’avui, Gerard Oliva ha engreixat una dada un pèl sorprenent i força preocupant…
  • Uruguaxo: Bon debut d’Agus Alonso. Lluitador, bona mobilitat, intel·ligent passant la pilota i amb arribada. Avui ja ha tingut una bola al pal i una rematada de cap poc ortodoxa que gairebé posa en greus dificultats Jokin Ezkieta… Un perfil que s’assembla força al de Serramitja i amb presència entre els centrals, cosa que ara mateix ens fa molta falta. De moment, ens donarà una altra alternativa atacant i molt d’aire al davant, a més d’un descans a Oliva, que avui ha estat -penal a banda- realment esplèndid.

jornada-15-badalona-sabadell-lescapulat

Iván Agudo ha creat força perill per banda esquerra

AMUNT BADALONA

Dortoka


BARÇA B 1 BADALONA 3

Escapulats,

D’anècdota a realitat, o bé una realitat brillant que deixa les xifres en anècdota… El Badalona ja no és només “el rei de l’empat”, un equip rocós però escadusser en atac i amb poca mossegada per aspirar a ser a dalt. El conjunt de Manolo González s’ha convertit definitivament, després de la maçada d’ahir al Miniestadi, en “l’equip de moda” del grup III. Un orgull per la feina reconeguda -finalment!- i gran motiu d’alegria per a tots els badalonistes, però també una mica injust si tenim en compte que els nostres ja fa temps que mereixien ser entre els millors. Ara que traiem el cap sense por i plouen els elogis, cal recordar que no hem guanyat res i que haurem de ser al costat dels nostres quan les coses es torcin.

  • INVICTVS (i 14): Tal com recorda el nostre Maldini de bronze particular, Cristian Garcia, feia 18 anys (des del Terrassa 98-99) que cap equip català no arribava a la jornada 14 imbatut, i per part escapulada el nostre millor rècord data de la temporada de l’ascens a 2aB (quan el 2004 vam encadenar 17 partits sense perdre a Tercera). La dada de la imbatibilitat és molt rellevant, però si Agudo no hagués marcat al darrer sospir davant el Gavà, i ahir el partit hagués acabat, per exemple, 2 a 2, seria igual de meritòria, no ens equivoquem. No sabem fins on arribarà aquesta ratxa espectacular, però Manolo González ja està fent història -de nou- a la banqueta escapulada.
  • Gols: Llàstima del 3-1 encaixat ahir a darrera hora, però amb els tres a favor maquillem força els nostres registres i, sobretot, l’average (+6), que pot ser decisiu al final del campionat. Ara ja sortim a una diana per partit mentre mantenim el bon ràtio de tan sols mig gol encaixat per matx. Per cert, amb el primer d’ahir a la contra, Iván Agudo ja ha empatat el malaguanyat Serramitja com a pitxitxi de l’equip amb 3 txitxarrets.
  • I ara, què?: Bé, doncs ja som entre els quatre primers. La mala notícia és que a partir d’ara som, indiscutiblement, l’equip a batre: tothom voldrà ser el primer de tombar-nos, començant per un rabiós Sabadell diumenge que ve a Montigalà. És molt diferent ser un equip que no perd però que només guanya de tant en tant que un un bloc sòlid i ferm candidat al play-off. Ni els rivals ens jugaran igual ni l’exigència i la pressió seran les mateixes… Però,beneït problema, oi? Ara els qui de debò hem de fer un pas endavant som nosaltres: els socis, l’afició i, especialment, la CIUTAT.

jornada-14-barca-b-badalona

Dos joves punyals escapulats al Mini… | Foto: Cristina Ruiz (Jornada Previa)

AMUNT BADALONA

Dortoka