BADALONA 0 NÀSTIC 1

Escapulats,

El Badalona ha perdut el segon partit de la temporada com a local (i el primer de 2015) davant un Nàstic de Tarragona que segueix disparat cap a la 2a Divisió A. Els grana han signat una actuació sòbria i, sense gaire faramalla, s’han endut els tres punts de Montigalà amb un encontre seriós i ple d’ofici. Els escapulats han pagat l’únic error defensiu dels 90 minuts i tornen a caure a casa després de dos mesos i mig. El raonament és ben fàcil: si no marques és impossible guanyar i, més important encara, amb ben poc et poden passar la mà per la cara. Seguim amb una trista victòria en els darrers set partits i només 5 dels últims 21 punts en joc. Ara, la gran pregunta que ens fem tots és si amb el que tenim, d’aquí al maig l’equip patirà per mantenir la categoria. El que és segur és que s’acosten les jornades clau a la lliga; les que defineixen la teva dinàmica final i et van posant al lloc que et mereixes a la classificació. De moment el Bada es va perfilant, encara a la zona mitja, per mirar cada vegada més cap avall, cap a la perillosa lluita per la permanència…

El Nàstic és, per fi, el líder sòlid del grup III de la 2a B. Després de dos anys en què no va fer els deures a la lliga “regular”, aquesta tercera temporada a la categoria sembla difícil que algú li discuteixi la primera plaça que, no ho oblidem, dóna dret a una eliminatòria directa per l’ascens. Els tarragonins tenen, doncs, certes urgències històriques, però avui arribaven a Badalona amb una mica de tranquil·litat a la taula i -crec sincerament- haguéssin donat per bo l’empat. De fet, aquesta és tot just la segona victòria grana en sis enfrontaments contra nosaltres, i el partit dels de Vicente Moreno no ha estat cap exhibició de futbol, ni molt menys. Els grana s’emporten els tres punts perquè, a més de tenir un autèntic equipàs farcit de jugadors de qualitat, tenen experiència i ofici per minimitzar els errors propis i treure petroli dels del rival. El Nàstic té dos dels millors davanters de la categoria, Rayco i Marcos, que han capitalitzat el seu joc ofensiu al llarg dels 90 minuts. El gol, però, no ha nascut després d’una triangulació vertiginosa al mig del camp, ni en una acció individual brillant d’aquests dos jugadors. El 0-1 ha arribat en una bona jugada d’estratègia de còrner al minut 10 de la segona part: amb un bon moviment d’arrossegament al primer pal, els grana han penjat la pilota a la frontal de l’àrea petita perquè Xavi Molina, pràcticament a plaer, enviés l’esfèrica al fons de la xarxa. Res hi podia fer un Marcos venut, que es lamentava amb un gest de frustració. A la banqueta escapulada, per cert, s’ha sentit un cop sec de ràbia. I és que avui el Nàstic no ens ha guanyat per ser millor equip, per la seva superioritat futbolística ni per profunditat de plantilla. Ens ha guanyat gràcies a una jugada d’estratègia a pilota aturada. I això, per Manolo González, segur que és com un cop de puny a l’estòmac.

El porter visitant, Manolo Reina, ha estat un autèntic mur | Foto: Patricia Pérez (CFB)

El Badalona ha començat molt bé el partit: no només no ha renunciat al control de la pilota sinó que, de fet, portava el pes del joc i arribava amb perill. Tot just al minut 8, els locals reclamaven penal després d’una molt bona jugada d’estratègia. Fran Bea picava una falta central, Prior entrava des del darrere al segon pal i, amb el cap, posava la pilota al cor de l’àrea buscant la rematada Marc Mas. El davanter escapulat queia al terra per una agafada i Óscar Sierra, en el rebuig, rematava forçat. L’àrbitre es desentenia completament de la jugada. De fet, el canari Pulido Santana s’ha desentès força del xiulet aquest matí… Per cert, ja ha aparegut el nom de Marc Mas: el de Sils entrava per primera vegada en l’onze titular com a davanter centre deixant clar, de pas, que Matamala té un peu fora de l’entitat si res no canvia aquesta última setmana de gener. En Marc ha lluitat molt però sovint s’ha vist molt sol davant dos centrals de primer ordre com Pablo Mari i Xisco Campos. A la banda, avui no ha sigut el dia d’Abraham, que ha tingut poques pilotes en condicions i de vegades havia de baixar a buscar la pilota massa amunt. A més, el canari ha rebut de valent, i al segon temps se les ha tingut amb Xavi Molina -que ha donat un bon ensurt en una topada contra el mur de formigó després d’un xoc amb el nostre 11- i l’afició tarragonina, que li menjava l’orella cada vegada que rebia la pilota (de fet, els mossos d’esquadra han detingut un aficionat visitant per llançar una escopinada al jugador canari, ni més ni menys). Quant a Raúl Torres, cada cop queda més clar que se sent molt més còmode jugant al mig del camp i no en banda. Fran Bea ha deixat detalls de qualitat, i els seus llançaments de falta són sempre perillosos, però té un físic limitat i al 59′ ha deixat el seu lloc a Edu Silva, que tampoc ha pogut marcar diferències a l’extrem dret tot i que en el futur aportarà profunditat a l’equip. A banda d’aquest possible penal, el Bada tocava bé però no inquietava els dominis de Manolo Reina, sempre molt atent i segur per avançar-se a les nostres passades en llarg. Curiosament, quan el Nàstic creava més perill era a pilota aturada, com en dues faltes laterals que Marcos rematava fora per poc (23′ i 32′). També in extremis Amantini rebutjava el xut de Rayco en un bon contraatac conduït des de l’esquerra per Lago.

Arribàvem al descans amb empat a zero i la sensació que el Bada podia aspirar a alguna cosa més els segons 45 minuts. Els primers compassos apuntaven cap aquesta direcció, de fet; primer amb una bona passada a l’espai de Toni Lao que Reina li treia a Mas en l’últim instant i, després, al 52′, en una bona falta de Fran Bea al primer pal que el porter visitant tornava a treure amb dificultats. Malauradament, tot canviaria tres minuts després amb el gol de Xavi Molina, que feia variar completament el panorama del matx. Qualsevol dels dos equips podria haver marcat abans, però ja amb avantatge al marcador els visitants han tancat files per aguantar al darrere, conscients de les limitacions del Bada en atac. Tant és així que fins l’entrada de Matamala per Toni Lao al minut 72 el bagatge ofensiu escapulat es resumia en un xut fluix d’Edu Silva amb l’esquerra. Just abans, però, hagués pogut arribar l’empat si l’àrbitre no hagués anul·lat un gol a Amantini després d’una jugada d’estratègia, amb un xut defectuós d’Abraham des de la frontal que l’argentí rematava a boca de gol en posició dubtosa. Després del 0-1, els tarragonins només s’han estirat amb un xut ras de Rocha al 67′ que sortia llepant el pal dret de Marcos però, més enllà d’això, han fet el mínim per endur-se la victòria. Ja a les acaballes, una bona gardela de Matamala des de 25 metres ha estat a punt de sorprendre tothom, però un Reina incomensurable ha evitat que la pilota entrés per tot l’escaire. Està clar que el Bada ha de picar massa pedra per aconseguir fer un gol. Avui, el Nàstic, amb una acció puntual, ens ha pispat la cartera.

La derrota d’avui fa que diumenge que ve visitem el Narcís Sala (12h) amb l’obligació, sobretot, de no perdre. Evidentment seria molt bo guanyar davant d’un rival directíssim en la lluita per evitar el descens però, sent realistes, el Badalona ha d’aspirar, primer de tot, a guanyar-li l’average particular als barcelonins (1-0 a Pomar a la primera volta) i afrontar els dos partits que tenim ara (Sant Andreu a fora i L’Hospitalet a casa) amb tothom concentrat al 100%. Tot el que sigui sumar menys de 3 punts aquests 15 dies pot comportar, segurament, començar a vigilar pel retrovisor i preparar-nos per un final de lliga calent a la part baixa…

-

AMUNT BADALONA


ILICITANO 1 BADALONA 1

Escapulats,

Totes les cròniques que he pogut llegir sobre el partit que el Bada ha empatat aquest matí a Torre del Pla coincideixen en una cosa: el punt obtingut pels escapulats ha estat insuficient. I no només perquè altra vegada jugàvem al camp del cuer, sinó perquè, aquest cop, tots se’ns havia posat de cara: penal a favor al minut 10; expulsió d’un rival cinc minuts després i 0-1 abans de la mitja hora. És a dir, teníem avantatge al marcador amb més de 60 minuts per endavant jugant amb un home més. Però ni així ha pogut ser. Com ara fa una setmana davant l’Olímpic, el Badalona hauria d’haver sentenciat el partit a la primera meitat. No ho ha fet, i aquest cop sí que ho ha acabat pagant.

Un empat fora de casa sempre és una bona notícia, encara que sigui al camp del cuer. Només cal repassar els resultats cada cap de setmana o fer una ullada a la classificació: en aquest grup III els punts van molt cars: caríssims. El Badalona visitava de nou l’estadi del darrer classificat i, com a mínim, aquest cop no n’ha tornat amb les mans buides (recordem les derrotes a Alcoi -tot i que l’Alcoyano fos un cuer ‘amb trampa’-, Saragossa i Elda). El filial franjiverd acumulava sis derrotes consecutives, no guanya des del 2 de novembre i, a més, avui havia de rebre’ns a l’exili de Torre del Pla. Tots els condicionants eren propicis per pensar que els de Manolo González sortirien a per totes contra un rival ferit. I, de fet, ha estat així. Amb Abraham i Balda en l’onze titular, els nostres han firmat un molt bon inici i amb només 10 minuts el canari en tenia prou per provocar un penal en una ràpida internada. Per desgràcia, ell mateix ha desaprofitat l’oportunitat: Freixanet aconseguia desviar amb les cames el xut centrat de l’extrem escapulat i salvava el seu equip. Cinc minuts després, però, tot se’ns posava de cara amb l’expulsió de Nacho Porcar per doble amonestació. No hi havia excusa: s’havia d’anar a totes. El gol acabaria arribant abans de la mitja hora (26′) gràcies a un bon llançament de falta lateral de Fran Bea que, després de tocar en un defensor ilicità, s’ha colat entre els tres pals. Tot un déjà vu d’ara fa una setmana: espectacular el retorn a l’equip del “niño de Motril”. Millor impossible, oi? Doncs no. Abraham, Torres i Balda ho han provat una i altra vegada, però mica en mica els locals s’han anat traient la pressió de sobre i, amb un jugador menys, se’ns han acabat pujant a les barbes. Tant és així que abans d’acabar la primera meitat Primi aconseguia l’empat en rematar una bona pilota perllongada al segon pal després d’un còrner (40′). Ja ho diria Manolo González a la roda de premsa posterior al partit: “A la primera pert podíem haver sentenciat 0-3, però hem perdonat“.

El Badalona, almenys, encara no ha perdut al 2015 | Foto: Elche CF

El segon temps ha començat com un autèntic malson: jugant amb 10, el filial de l’Elx ens ha dominat i fins i tot ha arribat a tancar-nos dins l’àrea durant algun tram de joc. (Sant) Marcos s’ha erigit en l’heroi escapulat (feia temps que no tenia una actuació tan providencial), salvant el gol en més d’una arribada i, sobretot,  aturant un penal a Mario al minut 56 (per mans de Prior) que hagués pogut canviar per complet el signe del partit. Per increïble que sembli, les coses no pintaven gens bé. El partit s’havia girat com un mitjó. Aquí és quan en Manolo ha mogut fitxa: cercant la reacció, ha donat entrada als debutants Marc Mas (per Fran Bea, al 57′) i Edu Silva (substituint Manu Balda, al 67′). El tècnic gallec se la jugava amb una aposta agressiva. Després d’aquests canvis el panorama ha canviat força i, amb l’esperó anímic del penal aturat, l’equip ha sabut reaccionar. El darrer tram de l’encontre ha vist alguna bona arribada d’Abraham (amb gol anul·lat inclòs a deu minuts del final) i el Bada ha estirat línies per buscar el segon gol. Fins i tot Matamala ha entrat per Juanjo Prior al 81′: acabàvem amb un onze descaradament ofensiu que, malgrat tot, s’ha hagut de conformar amb l’1-1 final.

Dos apunts ràpids: Primer, que ja tenim 30 punts al sarró i, encara que no aprofitem les oportunitats que tenim per fer un pas endavant a la classificació, seguim més a prop del play-off que de la promoció de descens. Segon: pel que he pogut sentir a la ràdio, i malgrat els dubtes de més d’un, l’actitud d’Abraham ha estat molt bona; de fet, ha estat el jugador més actiu al davant. Tots sabeu que aquesta setmana molts el col·locaven a l’Hércules, però de moment les negociacions entre el Badalona i el club alacantí són en punt mort (bàsicament perquè l’Hércules el vol a cost 0 i la directiva de Miguel Ángel ni s’ho planteja). El jugador avui ha demostrat que és un professional i ha tornat a assumir els galons sense excuses. Bon detall. En canvi, el que sembla que no seguirà a Badalona és Manu Balda: alguns mitjans ja donen per fet que marxarà a Grècia en els propers dies. Així doncs, l’equatorià pot haver jugat, aquest matí, el seu últim partit com a escapulat…

Diumenge vinent (12h) ens visita el flamant líder del grup III, el totpoderós Nàstic de Tarragona. Una excel·lent pedra de toc per comprovar si el Badalona pot jugar de tu a tu amb els millors i, qui sap, mirar més enllà de la permanència. Serà el primer gran partit a Montigalà, tot just una setmana després d’acomiadar el nostre vell Centenari: no us el perdeu!

La fi d’una era: Adéu, Centenari, adéu | Foto: CF Badalona

-

AMUNT BADALONA


FITXATGES AL MERCAT D’HIVERN

Escapulats,

Com era d’esperar, el mercat hivernal d’aquest any també serà mogut a Badalona. No és cap secret que al Bada que hem vist fins ara a la primera volta li manca potencial al davant: els números canten i, de fet, el mateix Manolo González ho deia sense embuts a cada roda de premsa. Així doncs, a les oficines del club se’ls girava feina durant les vacances de Nadal, i ara ja en comencem a veure els primers resultats. Com la temporada passada, en aquest post faré un resum del que ens deixa el mercat d’hivern en el capítol d’altes i de baixes.

-

JUGADORS QUE HAN MARXAT

-

> FRAN PINEDA

Segurament, l’únic error clar del cos tècnic en la planificació de la plantilla. Veient la trajectòria d’aquest rodamón del futbol, tot fa pensar que l’aposta per Pineda podia sortir cara o creu… i ha sortit creu. El malagueny havia passat per l’Altea, el Xerez, l’UCAM Múrcia, el Milsami romanès i l’Athlétic de Tétouan amb només 26 anys. El seu pas per Badalona haurà estat igual de fugaç que en alguns d’aquests equips i, això segur, tampoc no passarà a la història. Pels motius que siguin, Manolo González no va comptar amb ell en cap moment i la seva presència a l’equip va ser absolutament testimonial. Per això no va agafar ningú per sorpresa quan, el dia de Cap d’Any, el club anunciava la rescissió del seu contracte. Dues setmanes més tard, s’anunciava el seu fitxatge per la SD Formentera, de 3a Divisió.

-

> MANU BALDA

Manu BaldaEl seu cas és ben diferent al de Pineda. Malgrat alguns problemes físics, l’equatorià ha estat una peça clau a l’equip durant tota la temporada, jugant 15 partits (13 com a titular) i marcant 3 gols. L’extrem va fitxar aquest estiu procedent del Cornellà i, tot i que arribava com un segona espasa, els primers partits va tenir un rendiment destacat, sobretot quant a intensitat i arribada a l’àrea. De seguida va convèncer Manolo González, que en molts partits el va reconvertir com a ‘fals 9′ en detriment de Matamala. A principis d’aquest mes el seu representant va presentar-se amb una suculenta oferta del futbol grec i, després de pagar una compensació econòmica, Manu Balda deixa el Badalona amb rumb al Panthrakikos de Komotini. Una baixa sensible i contrària als interessos esportius del club però, no ens enganyem, força inevitable quan el futbolista demana la sortida i l’oferta econòmica és bona…

-

> ROGER MATAMALA

IMGP0592En Roger va arribar aquest estiu de l’AE Prat com un reforç secundari per a l’atac. Ell i Manu Balda havien de donar suport a un davanter centre titular que, després de la greu lesió de Joan Grasa, al final mai no va arribar… Tot i que no se li pot retreure res pel que fa a entrega, compromís i intensitat a la gespa, tampoc podem obviar que en ‘Mata’ no ha marcat ni un sol gol en 20 partits i que tampoc no s’ha acabat de guanyar mai la confiança del míster (només ha jugat 9 vegades com a titular, per un total de 841 minuts). En Roger era un bon recurs per servir de referència a dalt, fixar els centrals, baixar pilotes i jugar d’esquenes a porteria, però el mateix jugador sabia des de feia setmanes que el club li obriria les portes al mercat d’hivern. El seu destí serà la 3a Divisió; molt possiblement el Terrassa FC.

-

JUGADORS QUE HEM FITXAT

-

 > MARC MAS

Un vell conegut que torna a Badalona. El de Sils va arribar al Bada durant el mercat d’hivern de la 2011/12 (primera temporada de Manolo Márquez) procedent del Llagostera, que aleshores era a 3a. Aquí va jugar 18 partits (7 de titular) i va marcar un gol. A l’estiu va tornar a l’equip gironí -que acabava de pujar a 2a B-, on va marcar 5 gols en 25 partits, i després va passar pel Sant Andreu, amb un protagonisme més reduït. El seu bon rendiment al Betis B la temporada següent, a 3a, va fer que aquest any fitxés pel CD Guadalajara, equip punter del grup II de 2a B. Allà, però, no ha trobat el seu lloc (13 partits, només 4 de titular; cap gol) i per això els manxecs l’han deixat sortir.

En Marc té 24 anys, és un segona punta ràpid i amb bon olfacte golejador. Pot jugar com a ‘9’ i també caure una mica a la banda. Des d’aquí li desitgem tota la sort del món i esperem que pugui aportar pólvora i explosivitat a les posicions del davant, que falta ens fa…

-

> EDU SILVA

Un altre jugador atacant de qualitat, també de 24 anys. Potser el recordareu de la seva etapa a l’Alcoyano (2012-13), on va coincidir amb un altre vell conegut nostre, Ferran Tacón… Esperem que l’Edu tingui més sort que ell; com a mínim, Piti Belmonte ja no hi és. Format al futbol base del Zaragoza, va arribar a estar a 2a amb el primer equip aragonés, però la seva carrera ha anat molt lligada a la categoria de bronze. Així, ha passat pel Roquetas, l’Alzira, l’Andorra (Terol), l’esmentat Alcoyano i el CD Teruel. A l’estiu va marxar a l’Índia, i actualment es trobava sense equip. Ja feia setmanes que entrenava amb nosaltres i el club estava a l’espera que respongués a l’oferta que tenia sobre la taula. Amb la seva incorporació, el Badalona s’assegura un bon jugador pel davant, tot i que amb un perfil més de banda que Marc Mas.

-

 > XAVI FERRÓN

ferron-390x390Alguns potser recordareu aquest jove gironí, que el proper 12 de març complirà 22 anys, perquè la temporada passada ens va marcar un gol al minut 91 a Olot que va suposar la nostra derrota per la mínima, després d’aguantar el 0-0 durant tot el partit. D’això ja fa 15 mesos i, el que és la vida, ara en Xavi deixa l’equip de la Garrotxa per reforçar l’atac escapulat. Ferrón és un extrem dret molt ràpid i amb empenta. La temporada 2013/14 (la del gol fatídic) la va començar amb l’Olot a 2a B, en què va tenir cert protagonisme des de la banqueta i va anotar-se dues dianes. Al mercat d’hivern, però, va marxar cedit al Figueres fins a l’estiu. Aquesta temporada tornava al conjunt vermelló, però fins ara només havia jugat 7 partits (4 de titular) sense marcar cap gol. Tot apunta que Manolo González el farà servir com a extrem dret, en la seva posició natural, complementant Abraham a l’altra banda. Serà molt interessant veure què pot aportar aquest jugador, que se sumarà a l’alternativa, també en banda, d’Edu Silva.

-

> KEVIN GISSI

4888L’últim fitxatge d’aquest mercat d’hivern és una mica… exòtic. Parlem de l’italoargentí Kevin Gissi, davanter de 22 anys nascut a Ginebra i que la temporada passada va jugar dues estonetes amb l’Alcoyano (66 minuts en dos partits). Abans havia militat al Servette, de la segona divisió suïssa, amb qui va disputar la prèvia de classificació per a l’Europa League. Aquesta temporada estava jugant al FC Jürmala, últim classificat de la 1a divisió letona, on pel que sembla tampoc va tenir gaire sort. Una autèntica incògnita, aquest Gissi: un jugador peculiar per la seva alçada i corpulència i que arriba amb l’objectiu de competir amb Facundo Ponzio com a alternativa a la davantera. Veurem si aquest “invent” ens surt bé…

El que no podem negar, ara per ara, és que aquest mes de gener el Badalona ha invertit tots els esforços en reforçar la línia ofensiva. Esperem que en els tres mesos llargs que queden de competició no tornem a lamentar-nos de tants punts perduts per culpa de la manca de gol.

>

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 OLÍMPIC 0

Escapulats,

El Badalona s’ha retrobat amb el gol 42 dies més tard i ha tornat a sumar tres punts després de quatre jornades sense conèixer la victòria. Una gran notícia, sens dubte, que ens dóna oxigen a la classificació i que ha de servir d’injecció moral per a un equip que arribava al partit d’aquest matí força necessitat. Guanyar avui era importantíssim, no només per superar la sequera golejadora, sinó també perquè l’Olímpic és un rival directe en la lluita per evitar el descens i que marca, precisament, la zona perillosa a la taula. Primer objectiu, doncs, acomplert: tres punts al sac i la salvació una mica més a prop. Ara bé, poca cosa més: el Bada encara té una llarga llista d’assignatures pendents…

Amb 26 punts al sarró, la primera volta de la lliga la vam qualificar de bona; notable, fins i tot. Amb tres punts més, la segona meitat del campionat comença igual de bé que la primera. De fet, amb idèntic resultat: victòria per la mínima contra un Olímpic de Xàtiva que fins aquesta temporada era la nostra bèstia negra a la categoria (des del seu ascens el 2011, un empat i cinc derrotes en 6 partits…). Així doncs, sembla oportú començar parlant dels aspectes positius de la setena victòria del Bada a la lliga. Més enllà de l’estadística, però, el cert és que l’equip continua mostrant signes d’esgotament, sobretot al davant, i desperta més d’un dubte. A Manolo González li falten peces. El de Folgoso de Caurel, que avui tornava a la banqueta després de complir els tres partits de sanció, ha de creuar els dits cada setmana perquè no se li lesioni cap jugador, ja que tots ells són, ara mateix, imprescindibles. Bé, potser tots no: Joel Huertas tornava a ser descartat pel compromís d’avui: si Pineda va marxar del club amb un llacet, el de Juneda pot seguir els seus passos si res no canvia. Menció a part el cas de Facundo Ponzio: l’argentí encara és al seu país a l’espera d’uns papers que potser no arriben mai… Deixant de banda aquests dos casos per resoldre, vull referir-me a la sorpresa agradable del 2015: el retorn de Fran Bea. El de Motril, sempre amenaçat per les lesions, ha tornat com un tro i ara mateix va camí de convertir-se en un fix a l’alineació. L’ex del Prat no només aporta qualitat i rapidesa de circulació al mig del camp, sinó que també representa una poderosa arma a pilota aturada. Avui ha demostrat totes dues coses: servint en safata l’únic gol del partit amb un bon llançament de còrner i trobant sempre la millor passada sense retenir l’esfèrica, especialment al primer temps. En definitiva, una gran notícia que, a l’espera del fitxatge d’un davanter, ha de servir perquè l’equip aguanti el tipus les properes setmanes. Quant a l’arribada d’homes d’atac, el club segueix sense fer cap anunci oficial, però com ha reconegut el míster els moviments s’estan produint i hem de confiar que aquest mes de gener el Badalona incorpori, com a mínim, un davanter de qualitat. Temps al temps: com sempre, es prova de fitxar el millor possible optimitzant els diners de què es disposa.

Partit d’aquest matí: la primera i la segona part han estat com la nit i el dia, i no és cap tòpic. El matx no podia començar de millor manera: l’únic gol del partit ha arribat en un llançament de còrner de Fran Bea des de l’esquerra que s’ha colat a la porteria després d’un lleugeríssim toc d’Óscar Sierra. David Rangel se l’ha empassada, però la centrada de l’andalús, molt tancada al primer pal, era boníssima. Minut 1 i 1-0: tot de cara per un Badalona que hauria pogut sentenciar el partit a la primera part. Malauradament no ha estat així i després ho hem pagat a la represa; ja en parlarem. La primera mitja hora ha estat un vendaval escapulat i si l’Olímpic ha marxat viu als vestidors ha estat només pel nostre desencert. Fins a 9 còrners ha picat el Bada durant els primers 45 minuts! Quasi tots ells, per cert, servits molt tancats amb el toc precís de Fran Bea, i molt perillosos. Els xativins es defensaven com podien de les arribades locals, que només han afluixat al tram final. Abraham, amb un bon cacau des de la frontal, ja al minut 4, avisava un Rangel que no donava l’abast. El canari tornava a la titularitat després de dos partits i ha anat de més a menys. Força desencertat, no ha tingut sort i a la segona meitat s’ha anat diluint fins a ser substituït per Matamala a la recta final. No està al 100%, això segur, però per ganes i grapa ningú no el guanya. El palmesà l’ha tornat a tenir en una bona rematada de cap en un còrner al minut 26, però entre Rangel i la defensa valenciana han pogut allunyar el perill in extremis. Abans havia estat Manu Balda el que ho havia intentat -amb el mateix resultat-, també a la sortida d’un còrner, i Óscar Sierra veia com el seu xut era desviat en l’últim instant per un defensor rival (25′). L’equatorià encara ho tornaria a provar, ja a les acaballes, amb un xut desviat després d’un espectacular control a passada directa de Marcos. Per part dels socarrats ben poc: només una arribada de Víctor Ruiz que Marcos ha pogut avortar abans que el davanter visitant pogués posar la cama. El primer temps moria amb un marcador molt escarransit pel que havíem vist damunt la gespa…

Sembla mentida, però als minuts finals hem patit força | Foto: L’escapulat

A la segona part les coses han anat per un camí ben diferent. Tota l’empenta del primer temps s’ha esfumat i el ritme de joc ha caigut en picat. Si el Bada hagués sentenciat el partit abans del descans, el guió del matx hagués estat convenient: avorrit per l’espectador, però resultadista. El problema és que els escapulats no havien fet els deures, i ara ho pagaven. Definitivament, les piles se’ns han acabat a la represa i els valencians ho han aprofitat per girar les tornes i dominar clarament la posessió de la pilota. Per sort, els blancs són on són, aquest any, per la seva poca mossegada al davant… Sort, precisament, ha tingut el Badalona, perquè els socarrats han acariciat el gol en més d’una ocasió. Primer, al minut 60, després que Álvaro Vega cometés l’únic error del partit i s’empassés una pilota aèria que deixava sol David Gómez davant Marcos. L’acció ha quedat només en un ensurt perquè l’assistent havia alçat el banderó per fora de joc. També per posició antireglamentària era anul·lat un gol al mateix davanter visitant (76′), que havia tornat a guanyar l’esquena als nostres centrals. El Badalona jugava amb foc: cinc minuts abans Mendoza havia tingut la més clara en enviar als núvols una pilota morta després d’un servei de cantonada. Per cert, el Bada ha passat de picar 9 còrners a la primera meitat a no xutar-ne cap a la segona: sobren les paraules. De fet, amb Abraham molt desdibuixat i un Manu Balda destrossat físicament, els de Manolo no han tingut cap presència en atac fins l’entrada de Matamala al 84′. En Roger ha fet una molt bona feina, aleshores, baixant pilotes i distribuint el joc jugant d’esquenes. Segurament, l’ex del Sant Andreu hauria d’haver entrat molt abans al camp. Amb una bona passada seva ha arribat l’única oportunitat clara del Bada, ja al minut 87, amb una internada per la dreta de Toni Lao que ell mateix ha rematat al lateral de la xarxa. Els darrers instants han estat de patiment. Els valencians ho intentaven a la desesperada, penjant pilotes i cercant les faltes laterals, però si una cosa té aquest Badalona és ofici, i hem pogut aguantar fins al minut 93 amb solvència. Tres més al sac.

Diumenge que ve (12h) visitem l’estadi Municipal de Torre del Pla per enforntar-nos a un Ilicitano en caiguda lliure: cinc derrotes seguides sense marcar ni un sol gol i dos mesos i mig sense guanyar. No és cap sorpresa que els d’Elx siguin els cuers del grup… Males notícies, però: nosaltres acostumem a ser un bàlsam pels cuers. A més, Sierra i Vega seran baixa per acumulació de targetes. Si us plau, només demano que no tornem a fer el ridícul i regalem tres punts a l’últim classificat, com va passar a Saragossa i Elda. No ens podem entrebancar tres vegades amb la mateixa pedra, oi?

-

AMUNT BADALONA


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.