BADALONA 1 LEVANTE B 1

Escapulats,

Seguim sense poder guanyar el Levante B al Centenari. En deu temporades a la 2ª B no hem estat capaços de tombar el filial granota a l’Avinguda de Navarra (si bé és cert que els valencians han estat un club ascensor els darrers anys). Ja sigui un equip de la zona alta o un conjunt que lluita per la permanència, els llevantinistes sempre han estat un rival incòmode, i avui no ha estat una excepció. El Bada podia certificar la permanència matemàtica aquesta tarda, però no ha pogut ser. Aquest empat trenca una gran ratxa de quatre victòries consecutives a casa i ens deixa amb un regust agredolç per encarar la Setmana Santa. Ara bé, no altera en res la tranquil·litat en què vivim instal·lats a la classificació. Queden 4 partits, 12 punts en joc i mantenim un agradable coixí d’11 respecte el Llevant que és qui marca, precisament, el descens. Ara ja tot apunta que els dos equips que es jugaran les garrofes per evitar la promoció seran, a tot estirar, el València Mestalla i el Sant Andreu. Nosaltres, afortunadament, viurem aquestes darreres quatre jornades còmodament des de la distància. Ja només queda fer un bon paper els dos diumenges que li queden al vell Centenari.

Piti Belmonte afrontava l’encontre d’avui amb moltes baixes, i això s’ha notat en un onze inicial en què Fran Grima apreixia al lateral esquerre i Abraham sol com a davanter centre. La clau del partit, però, no ha estat ni a la defensa ni a la daventera, sinó al mig del camp. Això és: els escapulats han patit molt per controlar el joc a la medul·lar i ni Puigdollers, ni Sergi Gómez, ni Joaquim han pogut agafar les regnes del partit en cap moment. De fet, podem dir sense embuts que el mig del camp del Badalona ha estat pràcticament inexistent. La pilota passava directament de la defensa a l’atac obviant completament els migcampistes escapulats. Aquesta incapacitat per construir el joc amb criteri des de la zona de creació explica, en bona mesura, la dinàmica general del partit, sobretot per part nostra. Els primers minuts han estat frenètics, amb els dos equips amunt i avall i totalment incapaços de posar ordre. Andy ha avisat amb un xut sec que Marcos ha pogut treure amb el peu de forma poc ortodoxa (5′), i poc després Velillas ho provava amb un xut creuat que li ha marxat fora per dos pams. El gol podia caure de qualsevol banda, i finalment ho ha fet per la visitant al minut 14 arran d’una gran jugada d’Andy que, després de superar fins a tres defensors, ha habilitat a Fonte dins l’àrea perquè aquest definís perfectament davant la sortida de Marcos. Sense fer res de l’altre món els granotes s’avançaven a l’electrònic i tenien contra les cordes un Badalona una mica desconcertat. D’aquí al descans tan sols podem destacar un possible penal sobre Abraham que l’àrbitre no ha assenyalat i una bona internada de Grima per l’esquerra que ha acabat amb un xut des de la frontal que un defensor ha pogut desviar.

 Abraham feia l'1-1 amb un bon xut creuat dins l'àrea al 55'.
 (Foto: Fede Agripa)

La segona meitat ha començat amb una tònica força semblant a la primera: un Levante B tocant la pilota amb comoditat i un Badalona que no sabia com bastir jugades d’atac clares. Per sort, ha aparegut el de sempre. Abraham ha agafat una pilota al mig del camp al minut 9 de la represa i, després d’una llarga conducció en diagonal, ha fet una bona passada profunda per a Boniquet a la dreta. L’ex del Sant Andreu ha penetrat dins l’àrea i ha frenat per tornar-li la pilota enrere al canari que, amb molta sang freda, ha engaltat un bon xut creuat i ras amb la dreta que ha superat l’estirada d’Ovejero i ha impactat en el pal per acabar introduint-se al fons de la xarxa. El Badalona aconseguia l’empat amb una simple llambregada d’un jugador que marca diferències i que ja du 13 gols a la lliga. Just després de l’empat Piti ha donat entrada al davanter del juvenil Draman per Sergi Gómez, en un canvi ofensiu que ha coincidit amb els millors minuts del Bada. Draman ha aportat una cosa molt important: per fi teníem un “9″ pur al davant capaç de fixar una mica els centrals i fer que els valencians ens deixessin més espai a les bandes. Malauradament, la pájara granota ha durat ben poc i només una rematada de cap de Maestre ha inquietat els dominis d’Ovejero en aquest període. Abraham -que per cert no s’ha trobat còmode en cap moment- ha marxat substituït per Lolo al minut 70 i ho ha fet ostensiblement emprenyat. No només això: ell i Piti han tingut alguna cosa més que paraules a la banqueta… Una mostra evident de la mala sintonia que tenen tècnic i jugador, i un resum de l’ambient enrarit que hi ha hagut a la plantilla durant tota la temporada. Futbolísticament, el Badalona ha jugat amb foc i a punt ha estat de veure com el Llevant li donava un ensurt. El filial, en veure la nostra falta total d’idees, s’ho ha cregut i ha anat avançant metres mica en mica. Per sort, els granota no ocupen places de descens per casualitat i tampoc han estat especialment brillants al davant. Semblava que el matx acabaria sense més incidents, però ja a les acaballes hi ha hagut dues ocasions claríssimes; una per cada equip. Primer al minut 88 quan, en una bona centrada de Boniquet des de la dreta, Velillas ha rematat de cap al travesser i, ja al descompte, amb una altra pilota al travesser, aquesta vegada a la porteria de Marcos, en una jugada embolicada arran d’un rebot en un servei de falta que ha tocat Carlos Tomás a empentes i rodolons. Al final hem arribat al xiulet final amb aquest 1-1 una mica ensopit.

Aquest Dijous Sant (18h) visitem l’estadi José Díez Iborra, a la ciutat esportiva de l’Elche, per jugar contra un equip que anirà a per totes per aconseguir ficar-se a les places de play-off, que ara té a tocar. L’Ilicitano serà un filial semblant però a la vegada diferent al del Llevant: per una banda, és un conjunt amb bon gust pel toc de pilota però, per l’altra, té objectius molt més ambiciosos que el rival d’avui. El Badalona intentarà trencar la mala ratxa de derrotes en els partits disputats durant la Setmana Santa (2-1 a Xàtiva i 0-4 davant el Yeclano els dos últims anys, sense anar més lluny…). Afortunadament, viatgem sense cap pressió i amb l’aval que ens donen les bones actuacions fora de casa les darreres jornades. Veurem si la salvació matemàtica arriba aleshores.

-

AMUNT BADALONA


Un adéu digne per a un estadi indigne

El títol d’aquest article potser és una mica dur. El Centenari ha estat, durant 78 anys, la casa del CF Badalona; la casa gran del futbol a la ciutat. Ha estat, en definitiva, casa nostra. Cert és que molts de nosaltres no l’hem vist en els seus moments de glòria: ni hem viscut els anys del futbol de primer nivell a la 2ª Divisió (i que malauradament ja queden molt enrere) ni molt menys els temps de la seva construcció, just abans d’esclatar la Guerra Civil. L’11 d’octubre del 1936 s’inaugurava el camp de l’Avinguda de Navarra amb un amistós entre el Badalona i el Barça que acabaria 4-2 pels escapulats. Aquell històric partit va disputar-se sota una intensa pluja, però molt més ha plogut des d’aleshores… i el vell estadi segueix allà: gris, desfasat, anacrònic, decrèpit: cansat, molt cansat. Tres quarts de segle han caigut damunt d’ell com una llosa i ja gairebé justifiquen el seu nom modern (per a molts, el camp del Bada sempre serà l’Avinguda de Navarra).

El Centenari és un fòssil que ja fa anys que demana un relleu. Una eutanàsia urbanística que li permeti passar a millor vida amb dignitat i ocupar un espai entranyable al cor de tots els que estimem el Badalona. Lamentablement, a dia d’avui l’únic que evoca el vell estadi és una tristor amarga, com la d’aquell que contempla amb impotència un amic malalt a qui no pot ajudar. Molts també sentim ràbia, i no només per la mediocritat política dels últims 20 anys que ens ha privat de tenir un estadi digne a tots els badalonins, sinó també per una Badalona que, no ens enganyem, massa sovint es fa dir gran però que poques vegades es mira al mirall per reconèixer les pròpies misèries. Durant massa anys hem preferit restar abans que sumar; dividir abans que unir; destruir abans que construir.

No és temps per a retrets. No és dia per parlar de Blanchs, Arqués, Casquetes o Perraults. Ara, per fi, tenim un acord, un projecte i una data. Si bé no la definitiva del nou camp, sí que coneixem la de la mort de l’antic, la de l’adéu del nostre vell Centenari. El diumenge 11 de maig el primer equip del CF Badalona disputarà l’últim partit oficial de la història a l’Avinguda de Navarra. Per casualitats de la vida, el moment és absolutament immillorable: el Bada arribarà sense pressió esportiva, en plenes Festes de Maig i davant d’un gran rival, el Lleida, que comparteix Sant Anastasi com a patró. L’encontre ho té tot per ser una festa, i hi ha moltes iniciatives que es poden tirar endavant per engrescar la gent a acomiadar l’estadi com es mereix. Espero algun moviment per part del club (entrada gratuïta?) però, sobretot, espero la mobilització del públic, de la ciutat. 111 anys d’història obliguen a aquest mínim esforç. El Centenari s’ho mereix. El Badalona s’ho mereix. Només depèn de nosaltres.

AMUNT BADALONA

Albert Costa


BADALONA 3 REUS 0

Escapulats,

Al sac i ben lligat. El Badalona ha assolit avui la salvació virtual gràcies a una nova victòria a casa (la quarta consecutiva); aquest cop sí, amb suficiència i oferint un bon futbol. El marcador final potser és una mica massa ampli pel que s’ha vist damunt la gespa, però la victòria és totalment justa; el Bada li ha posat molta més intensitat al partit que un Reus que ja fa setmanes que juga sense pressió i, de fet, hem viscut un dels encontres més plàcids de la temporada. Tres punts que són un bàlsam i que ens allunyen quasi definitivament de la zona de perill: ja som a onze punts del descens directe i a vuit de la promoció. A partir d’ara, aquesta tranquil·litat de sortir al camp sense la sensació de jugar-se la vida ha d’ajudar una plantilla que les ha passat magres i que, tot sigui dit, ha respòs en els moments més difícils.

Avui estrenàvem l’horari d’estiu a l’Avinguda de Navarra, però el debut a les cinc de la tarda no ha anat acompanyat de la bona assistència de públic de què havíem gaudit les darreres jornades (poc més de 400 espectadors). De ben segur que aquest fet ha estat condicionat pel mal temps: durant els 90 minuts ha caigut una fina pluja que, per sort, no s’ha convertit en la tempesta que el cel metàl·lic anticipava. Aquesta circumstància ens ha dificultat molt la feina a la patida gent de premsa, sobretot tenint en compte que les cabines del vell Centenari romandran tancades per sempre més… En tot cas, parlem de futbol: Piti Belmonte ha plantejat un onze inicial amb dos noms propis clars: Joan Castillo, que per fi tornava a la titularitat acompanyant Cárdenas en l’eix de la defensa, i Fernando Velillas, que definitivament li ha guanyat la partida a Boniquet com a extrem dret titular. L’ex del Cerdanyola s’ha convertit en la gran aposta del tècnic de Sabadell des que va arribar en el mercat d’hivern, i avui s’ha reivindicat amb un partit esplèndid. De fet, la primera ocasió del matx ha arribat de les seves botes quan només s’havien jugat 80 segons, amb un xut des de la frontal a sobrebot que ha marxat fregant el pal. La primera meitat ha començat molt animada i amb un futbol ràpid i incisiu, clarament afavorit per la velocitat de pilota que permetia la gespa mullada. El Bada ha sortit a mossegar i pressionant la sortida de pilota dels reusencs, que han patit força en aquests primers minuts. Tant és així que el primer gol ha arribat després d’una fulgurant recuperació d’Abraham, que li ha pispat la cartera a Medina prop de la frontal per plantar-se sol davant Edgar. Com no, l’11 escapulat ha definit a la perfecció creuant la pilota al pal llarg. Era el minut 13 i el Bada encarrilava el partit amb molt bones sensacions. Tres minuts més tard el canari ha tingut el segon però, després d’una espectacular conducció pel centre de l’atac en què ha superat fins a tres contraris, el seu xut ras l’ha pogut desviar Edgar amb els peus. Si bé nosaltres portàvem el pes del partit, val a dir que els del Baix Camp també tocaven la pilota amb criteri i ens han creat problemes amb diagonals i pilotes llargues a l’esquena de la defensa. Per sort, Marcos ha estat sempre molt atent per anticipar-se a aquests intents de passades profundes. Només un xut llunyà d’Asier Izaguirre (37′) ha inquietat els seus dominis. Semblava que arribaríem a la mitja part amb aquest avantatge mínim, però ja al 46′ Folch ha tocat l’esfèrica amb les mans dins l’àrea de forma clara en una disputa aèria. L’àrbitre ha xiulat penal i Rubén Negredo, ex del Reus, s’ha encarregat de fer pujar el 2-0 al marcador. El madrileny ja ha marcat 5 gols en 9 partits i en la celebració s’ha notat que li tenia ganes al seu antic equip; aquest fet explica que hagi estat ell i no Abraham qui hagi llançat la pena màxima. Olot, Constància i Reus: tres penals i tres gols des dels onze metres del nostre 9.


Partit plàcid del Badalona sota un cel de plom aquesta tarda al Centenari. 

(Foto: L'escapulat)

La segona meitat no ha començat amb el ritme de la primera per part de cap equip, tot i que això ja convenia als nostres interessos. La primera ocasió digna d’esment no ha arribat fins al minut 63 amb un potent xut d’Álex López amb cama esquerra que Marcos ha enviat a còrner amb la punta dels dits. Acte seguit, en aquest servei de cantonada l’ex escapulat Jaume Sobregrau ha rematat pràcticament sol però, afortunadament, la bimba ha marxat desviada per damunt de l’escaire dret. Malgrat tot, aquesta breu desconnexió no ha estat més que un miratge, perquè ni el Reus ha apretat excessivament més enllà d’uns instants d’inspiració ni el Bada s’ha deixat sorprendre. Els minuts han passat monòtonament sense que cap dels dos conjunts culminés accions de perill, encara que els de Piti ho han pogut fer en sengles contracops entre els minuts 75 i 79. En el primer, i després d’una gran passada de taló de Negredo, Lolo ha xutat al cos del porter i, en la segona oportunitat, el xut de rosca d’Abraham des del vèrtex esquerre l’ha tret Edgar amb una estirada espectacular. Aquestes llambregades al contraatac han fet que els roiginegres reculessin una mica i el final de partit fos totalment tranquil pels interessos locals. Boniquet ha aportat frescor i desequilibri entrant des de la banqueta, i en una jugada individual ha pogut arribar la sentència al minut 85, però el seu xut amb l’esquerra després de dos bicicletes ha acabat a les mans d’Edgar. Finalment acabaria arribant la cirereta al pastís: jugada per banda dreta del mateix Boniquet, que marxa per velocitat fins la línia de fons i posa una centrada picadeta perfecta perquè Lolo, al segon pal, engalti una tisora espectacular per fer el 3-0 amb un autèntic míssil. El gol ha estat d’una gran plasticitat: Lolo ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb molta violència després que aquesta impactés al travesser. Un premi pels que encara aguantàvem a aquelles alçades sota la pluja, i que ha aixecat els aplaudiments de tots els assistents. També entre aplaudiments ha marxat l’equip, conscient de la feina ben feta i que el públic li agraeix l’esforç fet les darreres setmanes per segellar la salvació quan pitjor pintaven les coses. A més, la reacció ha arribat amb bones actuacions a casa.

-

Diumenge que ve (12h) viatgem a Llagostera per enfrontar-nos a un líder en hores baixes que veu amenaçat el seu primer lloc. Els gironins viuran el partit com una autèntica final i nosaltres no tenim res a perdre. Tot el que sigui puntuar serà positiu de cara al partit del dia 13 davant el Llevant B. Aquell dia sí que per fi esperem, si tot va com ha d’anar, confirmar la permanència, anar tancant aquesta temporada amb el cap ben alt i començar a pensar en la següent. Serà una nova etapa en la història del club en què s’obren molts interrogants i moltes il·lusions. De moment, però, cal lligar el sac de la permanència a la 2ª B d’una vegada per totes.

-

AMUNT BADALONA


Piti Belmonte: morir matant o matar per viure?

Diumenge 23 de febrer; jornada 27. El Badalona rep el València Mestalla després de sis setmanes sense guanyar. Piti Belmonte, un entrenador permanentment a la picota, es juga el càrrec, ara sí definitivament. A la graderia, observant entre el públic, més d’un candidat a substituir-lo a la banqueta. És una situació límit, i el de Sabadell ho sap. No només ell: jugadors, cos tècnic, directiva, aficionats, periodistes… tots som conscients que si el Bada no guanya l’ex del Sant Andreu anirà al carrer. Per això, precisament per això, és molt revelador l’onze inicial que Piti col·loca damunt la gespa: Neeskens com a extrem esquerre; Abraham a la banqueta i Jordi Ferrón, que feia dinou partits que no era titular, al lateral dret… “Aquest vol morir matant”, va ser el pensament de molts aquell matí. “Jo puc caure, però el vaixell sencer s’enfonsarà amb mi”. Va ser aquesta la desesperada reflexió de Piti? Mai ho sabrem.

En qualsevol cas, la jugada li va sortir bé. Tant Neeskens com Ferrón van fer un partidàs i aquell dia es va guanyar de forma agònica per salvar el match ball. Després, el Bada va encadenar quatre victòries seguides que virtualment li asseguren la permanència. Des d’aleshores sembla com si el mateix Piti s’hagi alliberat: cada jornada és més complicat encertar la seva alineació i fins i tot ha flirtejat amb un altre “cas Tacón” ni més ni menys que discutint el Sant Cristo Gros: Abraham Noé. Poca broma.

El pas de Piti Belmonte pel Badalona (algú creu que seguirà la propera temporada?) haurà estat, com a mínim, desconcertant. Ara bé, se li ha de reconèixer una cosa: quan més pelut ho tenia, quan ja es trobava amb l’aigua al coll i entre l’espasa i la paret, ell se l’ha jugat amb les seves idees. Fins al final. A tot o res, peti qui peti i encara que fos amb decisions molt impopulars. ¿Volia morir matant, o és que finalment va descobrir que calia matar per sobreviure? Un altre interrogant que planeja sobre una figura, la de Piti Belmonte, que marxarà del club amb unes quantes incògnites més…

- Albert Costa


BADALONA 2 CONSTÀNCIA 0

Escapulats,

I ja en són quatre. El Badalona ha tombat el Constància d’Inca aquest matí per continuar amb una imponent ratxa de victòries que de moment ja s’enfila a l’excel·lent estadística de 12 punts sobre 12 possibles. Qui ho havia de dir ara fa un mes! L’equip ha reaccionat quan més falta feia i aquesta espectacular embranzida ens allunya, ara ja sí quasi definitivament, de la zona perillosa. Una molt bona notícia que donarà estabilitat a la plantilla i al cos tècnic per encarar les darreres vuit jornades de lliga i que farà, no ens enganyem, que més d’un per fi pugui respirar tranquil.

El partit d’avui té poca història: domini tranquil d’un Badalona intermitent que, en alguns trams de la primera meitat, semblava estar a prop de l’apatia. Era com si l’equip s’hagués obligat que, de fet, el partit seguia 0-0. L’inici dels homes de Piti Belmonte ha estat bo, i ja al minut 3 Puigdollers ha tingut una bona oportunitat amb un servei de falta que ha marxat fora llepant el pal dret de la porteria balear. Un miratge, ja que a partir d’aquest moment i pràcticament fins arribar a la mitja hora de joc el Bada ha fet poqueta cosa, fins al punt que era el Constància qui tocava més i millor la pilota al mig del camp. Afortunadament, però, els mallorquins són el pitjor atac de la lliga (15 gols) i avui han demostrat el perquè… En qualsevol cas, el partit no acabava de girar rodó pels nostres interessos. Tot ha canviat, però, amb dues arribades per banda dreta: en la primera una internada de Joaquim ha acabat amb una bona pilota centrada al segon pal però Velillas, amb la canya a punt, ha vist com la seva rematada la desviava un defensa a còrner (33′). Poc després ha estat Jordi Ferrón qui ha arrencat una potent cavalcada per plantar-se dins l’àrea contrària i, a empemtes i rodolons, quedar-se davant el porter. Tanmateix, en última instància l’etern lateral ha xutat forçat i mig caient-se, objecte d’un més que probable penal que l’àrbitre no ha assenyalat… però que ha compensat en el còrner posterior xiulant una falta molt més dubtosa comesa sobre Rubén Negredo. En fi, coses dels col·legiats canaris, que ja els coneixem prou a l’Avinguda de Navarra… Atenció perquè els incidents no acabarien aquí. El mateix Negredo s’ha encarregat de llançar el penal: el primer llançament ha acabat en gol, però l’àrbitre l’ha fet repetir; en el segon intent Perales ha tret el xut de Negredo (que havia canviat la direcció d’esquerra a dreta) però el ’9′ escapulat ha aprofitat el rebuig per, ara sí, establir l’1-0 al marcador. El Badalona arribava al descans havent obert la llauna una mica amb la llei del mínim esforç.

Abraham, arribar i moldre: als quatre minuts d'entrar 
ja havia sentenciat el partit.
(Foto: L'escapulat)

La segona meitat ha estat força diferent. En realitat, i gràcies al magnífic temps de què avui hem gaudit al Centenari, semblava més un pausat espectacle per acompanyar el vermut que no pas un partit de futbol en què els dos equips es jugaven la permanència. Si el de diumenge passat va tenir a Marcos com a protagonista, el matx d’aquest matí ha tingut un altre nom propi: Abraham. Com no, el canari ha estat decisiu per enèsima vegada. Abans, potser, hauríem de posar èmfasi en la seva suplència, i és que Piti ha decidit altre cop deixar-lo a la banqueta (en principi l’extrem no patia cap molèstia física) en lloc de Velillas que, tot sigui dit, ha quallat una molt bona actuació. De fet, el segon gol ha nascut d’una bona recuperació seva en zona d’atac: després de conduir la pilota ràpidament pel centre ha habilitat precisament a Abraham que, sol davant Perales, li ha picat elegantment la pilota per sota les cames… un gol de crack. Minut 57, 2-0 i partit absolutament sentenciat. Aquí han arribat els millors moments del Badalona, que fins i tot s’ha permès agradar-se en algunes accions, tot i que el marcador ja no es mouria. A destacar, per cert, l’entrada de Gallego per Sergi Gómez al 65′, de manera que Piti ha provat una vegada més, i durant quasi mitja hora, de jugar amb dos davanters purs. Una altra bona notícia, aquest retorn progressiu de l’ex del Cornellà, molt actiu avui encara que sense el to físic dels seus companys. Poca cosa més, la veritat: el matx ha acabat sense més incidents i amb un Badalona que ha jugat els darrers minuts a plaer. Feia temps que no vivíem un encontre tan plàcid al Centenari, i la veritat és que bona falta ens feia!

Diumenge que ve (12h) visitem Tarragona per enfrontar-nos a un Nàstic que encara alberga alguna petita esperança de fer play-off. No estaria malament, per allunyar-nos encara més de la part baixa i viure de rendes els darrers partits de lliga, esgarrar-los la festa i seguir amb aquesta ratxa de victòries seguides

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 OLOT 0

Escapulats,

Tercera victòria consecutiva d’un Badalona a qui ara totes li ponen. Sembla que per fi la fortuna ens somriu ja que, avui, si som sincers, el futbol ha estat injust amb un Olot que ha jugat millor que nosaltres i que no mereixia marxar de buit. Això sí, tampoc ens hem de lamentar gens ni mica d’aquest fet: els d’enguany són tres punts boníssims que ens allunyen una mica més del descens i dels vàliums…

La sort no ha estat l’únic factor que explica la victòria del Bada aquest matí. El partit d’avui té nom i cognom: Marcos Pérez. El nostre sempitern porter ens ha salvat una altra vegada i ha estat absolutament decisiu. De fet, només Sant Marcos pot explicar que la primera meitat acabés sense gols ja que l’Olot, molt més endollat que nosaltres, ens ha passat per sobre. Literalment. Els garrotxins han dominat la posessió de pilota de forma evident i, el que és més important, les ocasions més clares també han estat seves. Els gironins tenen un dels atacs més verinosos del grup, amb uns puntes, Coro i Carlitos Martínez, que entre els dos sumen 22 gols (nosaltres n’hem fet 27 en tota la lliga…) i avui ho han demostrat. Ja al minut 16 una internada de David López per banda dreta superant tota la defensa ha acabat en un xut per baix que Marcos ha aturat en dos temps. Poc després, Uri ha rebut després d’una bona desmarcada per encarar porteria però, afortunadament, el davanter olotí s’ha distret i la jugada ha acabat en no res. La tònica era preocupant: l’Olot tocava a plaer i els seus atacants ens guanyaven l’esquena amb molta facilitat. El nostre balanç ofensiu es reduïa a un intent de rematada acrobàtica de Cárdenas (9′) i una centrada picadeta de Lolo que no ha trobat rematador (23′). Qui realment portava perill eren ells, tant en joc estàtic com a pilota aturada. De fet, les dues oportunitats més clares han arribat en sengles còrners dels gironins: primer amb una centrada llarga que Rojas ha rematat una mica forçat al segon pal, llençant-se al terra i enviant la pilota al travesser; ja cap al final, amb un cop de cap de Serra, també al segon pal, que el central visitant ha enviat al lateral de la xarxa. El millor que podia passar era que l’àrbitre xiulés el camí de vestidors; per això quan ho ha fet els escapulats hem sospirat alleugerits i també emprenyats per uns primers 45 minuts ben pobres dels homes de Piti Belmonte.

Negredo no ha fallat i aconseguia de penal el seu tercer gol en 6 partits.
(Foto: Fede Agripa)

Ja que parlem de Piti Belmonte, hem de destacar l’onze inicial que ha col·locat damunt la gespa, atès que alguns dels jugadors que més protagonisme havien tingut últimament, com Lázaro, Joaquim o Neeskens, han quedat a la banqueta. Grima i Sergi Gómez ni tan sols estaven convocats per decisió tècnica… En definitiva, que l’entrenador de Sabadell ha pres una postura de força en les darreres jornades que, tot sigui dit, li està resultant. Una altra sorpresa d’inici era la presència de Velillas com a extrem esquerre en lloc del lesionat Abraham (s’espera que el canari torni contra el Constància). Joaquim entrava per Lolo en començar el segon temps quan, curiosament, molts esperàvem que el substituït fos el mateix Velillas, molt voluntariós però poc efectiu. Més rellevant ha estat la tornada als terrenys de joc d’Enric Gallego, que ha substituït Boniquet (65′) i ha fet que el Bada jugués amb un inhabitual esquema de 4-4-2 amb dos davanters centre purs. Una solució tàctica que, per cert, no hauríem de descartar d’ara en endavant.

Tornem al partit: els segons 45 minuts han mantingut el ritme trepidant i amb moltes arribades; tanmateix, per fi el Badalona s’ha posat les piles i ha donat més guerra al davant, encara que sense gaire encert. Només una centrada de Bermudo a la qual no ha arribat Negredo (48′) i una rematada de Cárdenas a la sortida d’un còrner que ha marxat alta (56′) han inquietat els dominis del porter Óscar. Per la seva banda, l’Olot sí que arribava amb molta més claredat. Davant, però, s’ha trobat amb un Marcos pletòric que ha avortat totes i cadascuna de les escomeses garrotxines. Així, David López (64′), Carlitos (67′) i especialment Coro (47′, 72′ i 77′) han vist frustrats els seus intents per estrenar l’electrònic; algun d’ells força espectacular, com el potent cacau de David López que Marcos ha desviat acrobàticament a còrner o una altra fuetada del menut Coro que un altre cop Marcos ha salvat amb una plàstica estirada a l’escaire. Un autèntic “show Marcos” que ha aixecat molts aplaudiments a la graderia d’un Centenari que, per cert, avui mostrava un aspecte més que bo: la veritat és que tant el clima com el joc d’ambdós equips han acompanyat. Malgrat que aquesta allau d’ocasions visitants només ha estat resposta per un xut de falta de Puigdollers que ha sortit fregant el pal, tot feia pensar que el matx acabaria sense gols. El puntet, donades les circumstàncies, semblava bo pels escapulats. No obstant això, a dia d’avui és innegable que la nostra sort ha canviat i, quan el partit ja agonitzava, amb bona part del públic enfilant el camí cap a casa i en una acció aïllada, una centrada de Ferrón ha impactat a les mans d’un defensor olotí i l’assistent ha assenyalat un penal d’or que Negredo s’ha encarregat de materialitzar en l’únic gol del partit. Un autèntic cop de sort per rubricar una ratxa de tres triomfs seguits en què ens ha acompanyat, en major o menor mesura, la deesa Fortuna.

Diumenge que ve (12h) repetim a casa davant d’un rival, el Constància d’Inca, que, per sort, cada vegada és menys directe, atès que els balears ja es troben 10 punts per sota nostre. Precisament per això, però, perquè estan en una situació desesperada, els mallorquins no seran cap caramel… Sense anar més lluny, a la primera volta ens van derrotar per 1-0 i la temporada passada vam ser incapaços de batre’ls a l’Avinguda de Navarra (1-1). Ara bé, no cal dir que una quarta victòria consecutiva significaria, virtualment, salvar la categoria i jugar amb molta tranquil·litat els darrers vuit partits de la temporada. Creuem els dits per posar punt i final, doncs, a una etapa massa llarga de patiment i cares llargues quan jugaven els nostres.

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 2 MESTALLA 1

Escapulats,

Partit èpic el d’aquest matí a l’Avinguda de Navarra. El Badalona ha suat sang, suor i llàgrimes per tombar el València Mestalla després de dues expulsions i un agònic penal fallat pels visitants al minut 85. Malgrat tenir-ho tot en contra, avui s’ha de reconèixer l’entrega de l’equip per donar-ho tot fins al final i que els tres punts es quedessin al Centenari. Fins i tot s’ha viscut una certa comunió entre el públic i els jugadors, a qui durant els 90 minuts se li han perdonat tots els pecats per empènyer l’equip fins la victòria. Un triomf que podríem qualificar de “Piti i collons”, ja que el tècnic de Sabadell ha salvat el càrrec, almenys, per una jornada més.

L’ultimàtum a Piti Belmonte planava en tot moment damunt les graderies del Centenari (no a la Tribuna, per cert, tancada pels mateixos Mossos d’Esquadra pel mal estat de la infraestructura). Tots sabíem que si avui no es guanyava l’exentrenador del Sant Andreu seria destituït. Al final no hi haurà canvis a la banqueta escapulada, tot i que al partit d’avui hi ha pogut passar de tot. Ha estat, de fet, un autèntic partidàs: disputat, obert, intens, dur, fluctuant i emocionant. Un espectacle per a l’espectador i un còctel força taquicàrdic pels que sentim el Badalona. A Piti Belmonte, per cert, no li ha tremolat gens el pols a l’hora de confeccionar l’alineació… Amb Ferrón, Puigdollers i Neeskens en l’onze inicial i Abraham a la banqueta, semblava que el míster volia enviar algun missatge amb aquest plantejament… La jugada li ha acabat sortint bé: Ferrón i Neeskens han tingut una molt bona actuació, mentre que “Putxi” també ha rendit a bon nivell, sense anar més lluny marcant l’1-0 al minut 25 amb un cop de cap perfecte després d’un còrner des de la dreta servit pel mateix Neeskens. L’ex del Recre ha enviat la pilota creuada a l’escaire lluny de l’abast de Jaume. Aquest gol de bella factura culminava un bon inici del Badalona, que poc abans havia gaudit d’una clara ocasió després que a Càrdenas li anul·léssin un gol per suposat fora de joc. Abans, quan tot just s’havien disputat 12 minuts de partit, Boniquet havia hagut de ser substituït a causa d’una forta topada a la cara. En Xavi ha estat traslladat a l’hospital on s’ha confirmat que no es tractava de res greu, afortunadament. Qui ha estat el recanvi? Abraham Noé, com no. El canari ha tingut menys incidència de la que sol tenir habitualment però, això sí, ha deixat la seva empremta en el partit, com sempre. La primera meitat ha acabat amb dues opcions més del Bada; primer amb una bona combinació entre Ferrón i Negredo que el madrileny ha enviat fora i després amb un xut de Lolo al lateral de la xarxa. Molt bon partit del sevillà, per cert, amb un gran desgast físic.

El segon temps ha començat amb una dinàmica ben diferent. Quedava clar que el partit aniria per unes altres vies els segons 45 minuts: els dos equips amb molta por a perdre i un plantejament més tàctic i menys arrauxat. Tot ha canviat al minut 55 quan Chumbi, després d’una indecisió entre els nostres centrals, ha engaltat un fort xut amb l’esquerra que ha superat Marcos per empatar el partit. Un minut després, Sergi Gómez veia la segona targeta groga. En poc més de 120 segons tot se’ns girava en contra. Sorprenentment, però, el Bada no s’ha vingut avall ni molt menys i ha fet de la necessitat virtut. Durant ben bé deu minuts ha tingut contra les cordes al filial taronja. Abraham ho ha provat, primer amb un servei de falta que ha sortit alt per poc i després amb un tímid xut que Jaume ha avortat sense problemes. Poc després Lolo ha etzibat un cacau impressionant des de trenta metres que aquest cop sí ha posat en problemes al porter castellonenc, que ha refusat a còrner. Finalment la nostra insistència ha tingut premi al minut 66 quan, després d’una excel·lent centrada del canari des de l’esquerra, Cárdenas ha rematat al segon pal per creuar la pilota al fons de la xarxa. Una acció d’autèntic davanter, amb l’ex del Sant Andreu posant l’interior del peu dret per assegurar el tret. Havíem fet el més difícil, però el partit encara tindria emocions fortes… A partir del segon gol el Mestalla ha posat tota la carn sobre la graella i se n’ha anat al davant sense complexos. Amb l’entrada del japonès Hiroshi, Molina i Mario Marín els chés han passat a controlar la pilota per complet, tot i que sense arribades clares. Semblava que el Bada podria aguantar el resultat fins al final però, ja al minut 85, Càrdenas ha comès un clar penal sobre Chumbi i ha vist la segona groga… Tot l’esforç semblava en va. Afortunadament pels nostres interessos, avui el futbol ha estat just i Portu ha enviat l’esfèrica als núvols des dels onze metres. Miracle. Ara sí que el Badalona ha tirat d’ofici per no deixar-se sorprendre i enviar totes les pilotes el més lluny possible de l’àrea de Marcos. Ni els cinc minuts d’afegit han pogut amb un equip que aquest matí, per fi, ha demostrat intensitat, sacrifici i ganes de guanyar: Piti seguirà una setmana més al capdavant del Badalona després d’aconseguir tres punts vitals en la lluita aferrissada per la permanència. Els resultats dels rivals aquesta jornada ens han acompanyat prou i, a més, amb aquesta victòria posem el Mestalla de ple en la pomada.

El capità valencianista Portu ha fallat un penal a falta de cinc minuts pel 90′.

(Foto: Fede Agripa)

Dissabte que ve (20h) toca un altre desplaçament complicadíssim a El Collao. Per sort, els tres punts d’avui ens permeten viatjar a Alcoi sense tanta pressió i amb la certesa que tot el que sigui sumar serà un petit tresor de cara a les dues grans finals consecutives que viurem al Centenari les properes dues jornades (Olot i Constància passen per aquí el 9 i el 16 de març, respectivament). Ara, però, toca assaborir aquesta importantíssima victòria i centrar la mirada en l’Assemblea extraordinària de demà a la tarda (19.30h al BCIN), on el soci del Badalona decidirà el futur del nou estadi municipal i, de retruc, el destí de tota l’entitat escapulada en els propers anys.

-

AMUNT BADALONA


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.