MERCAT DE FITXATGES 2014

Escapulats,

Donem ja el tret de sortida al quart post estiuenc relatiu al mercat de fitxatges (podeu consultar-ne l’historial temporada a temporada aquí).  Un calaix de sastre en què anirem esgranant els anuncis oficials d’altes i baixes que el club vagi fent, però també els rumors, comentaris i jugadors interessants que puguin sonar per al Bada i que, en conjunt, anirant donant forma a la plantilla final del CF Badalona 2014/15.

NOTA:  Els fitxatges s’aniran afegint al post a mesura que el club els vagi fent públics. És més que probable que la majoria d’ells es coneguin abans per vies no oficials, però des d’aquí només em puc fer ressò dels que hagin estat confirmats 100% per part de l’entitat. Evidentment, vosaltres podeu comentar el que creieu convenient: rumors de fitxatges, preferències, moviments dels rivals, etc.

-

JUGADORS AMB CONTRACTE:  Segur que seguiran al Badalona aquesta temporada David Lázaro, que l’estiu passat va signar per dos anys, i Jordi Sánchez, que torna de la seva poc lluïda cessió al Masnou i que, pel que sembla, compta amb la total confiança de Manolo González.

-

RENOVACIONS:  Abans de parlar dels jugadors que arriben, cal fer-ho d’aquells que segueixen.

De moment, el Badalona ja ha fet oficial la renovació dels dos pilars indiscutibles de l’equip: el porter Marcos Pérez, que ha signat per a les properes dues temporades (quan acabi contracte portarà sis anys a l’entitat) i Abraham Jesús Noé, el nostre buc insígnia ofensiu (la temporada passada, 13 gols i 5 assistències). A més, també han renovat un lateral per banda: a l’esquerra, David Bermudo; a la dreta, Fran Grima.

A hores d’ara, el club també està negociant la continuïtat de David Cárdenas.

-

JUVENILS QUE PUGEN AL PRIMER EQUIP:  Si la temporada passada era Jordi Sánchez qui passava, a tots els efectes, a formar part de la primera plantilla, aquest any tenim fins a tres noms ja confirmats que faran el salt des de l’esplèndid juvenil de Javi Cuesta. Parlem del ja conegut Cristian Carracedo, un migcampista de molta classe i que ja havia tingut un paper rellevant a l’equip (les desavinences amb Piti Belmonte van frenar la seva progressió), Esteve Monterde, un altre migcampista, tot i que de perfil més defensiu (va tenir uns minuts al camp de l’Elx a l’abril), i Marc González, lateral esquerre, que encara no l’hem vist debutar. Veurem la participació i sobretot la importància real que tenen aquests joves del planter al nou Badalona de Manolo González, que per cert els coneix bé. Especialment si tenim en compte que darrerament, i a banda de Carracedo, gairebé no hem tingut temps de veure els juvenils que tenien nivell per a ajudar el primer equip.

Cristian Carracedo serà jugador del primer equip de totes totes.         (Foto: CF Badalona)

-

Ara sí, passem a enumerar les noves cares del futur Badalona de Manolo González:

-

FITXATGES

-

ÓSCAR SIERRA

Edat:  32 anys

Físic:  1,75 m / 66 kg

Lloc de naixement:  Terrassa

Posició:  Lateral Dret

Equip de procedència:  AE Prat

Darrera temporada:  34 partits jugats (tots de titular)

0 gols / 13 targetes grogues; 0 vermelles

-

FRANCISCO JAVIER BEA

Edat:  29 anys

Físic:  1,85 m / 72 kg

Lloc de naixement:  Motril

Posició:  Interior Esquerre / Mig Creatiu

Equip de procedència:  AE Prat

Darrera temporada:  26 partits jugats (16 de titular)

2 gols / 5 targetes grogues; 1 expulsió per doble groga

-

ÁLEX FERNÁNDEZ

Edat:  23 anys

Físic:  1,80 m / 71 kg

Lloc de naixement:  València

Posició:  Mitja Punta / Pivot Defensiu

Equip de procedència:  FC Santboià

-

JUAN PABLO AMANTINI

Edat:  29 anys

Físic:  1,84 m / 81 kg

Lloc de naixement:  Monte Grande (Argentina)

Posició:  Defensa Central

Equip de procedència:  CF Montanyesa

-

JUAN JOPRIOR

Edat:  32 anys

Físic: 1,82 m / 73 kg

Lloc de naixement:  Esplugues de Llobregat

Posició:  Pivot Defensiu / Defensa Central

Equip de procedència:  La Hoya Lorca CF

Darrera temporada:  40 partits jugats (tots de titular)

2 gols / 9 targetes grogues; 0 vermelles

-

ROGER MATAMALA

Edat:  26 anys

Físic: 1,80 m / 74 kg

Lloc de naixement:  Granollers

Posició:  Davanter Centre

Equip de procedència:  UE Rubí

-

FABERTH MANUEL BALDA

Edat:  22 anys

Físic: 1,73 m / 74 kg

Lloc de naixement:  Equador

Posició:  Extrem Esquerre / Davanter

Equip de procedència:  UE Cornellà

-

JOAN GRASA

Edat:  22 anys

Físic: 1,78 m / 75 kg

Lloc de naixement:  Barcelona

Posició:  Mitja Punta / Davanter

Equip de procedència:  CD Guadalajara

Darrera temporada:  27 partits jugats (12 de titular)

2 gols / 7 targetes grogues; 0 vermelles

-

SERGIO LÓPEZ

Edat:  24 anys

Físic: 1,78 m / 76 kg

Lloc de naixement:  Reus

Posició:  Porter

Equip de procedència:  UE Olot

Darrera temporada:  5 partits jugats (tots de titular)

10 gols encaixats / 1 targeta groga; 0 vermelles


I, per fi, el conveni

Escapulats,

Semblava que mai no arribaria el dia, però ja el tenim aquí. En un ple extraordinari celebrat ahir divendres, l’Ajuntament de Badalona ha aprovat, per unanimitat, la signatura del conveni amb el CF Badalona que ens permet, per fi, abandonar definitivament el camp de l’Avinguda de Navarra per anar a jugar al camp de Montigalà, just al costat dels terrenys del Torrent de la Batllòria on es construirà el nou estadi municipal. La decisió ha estat presa per unanimitat: hi han votat a favor tant el partit de govern, el PP, com les forces de l’opisició (PSC, CiU i ICV). Un fet rellevant que ens permet deixar el vell i decrèpit Centenari i que farà que, finalment, molts escapulats passin una revetlla de Sant Joan més tranquil·la i que tots plegats respirem una mica més alleugerits. Ara bé, com bé sabreu tots, quan es tanca una porta se n’obren moltes més, i encara resten moltes incògnites i assumptes pendents que s’hauran d’anar aclarint a mesura que avanci l’estiu. A continuació intento resumir-ne els més importants i, com sempre, us animo a debatir-ne i que hi contribuïu aportant les vostres impressions, dubtes, crítiques, propostes, informacions, rumors… Sou a casa vostra!

  • El Badalona ja no tornarà a disputar un partit oficial al Centenari. Amb la signatura del nou conveni (que, no ho oblidem, arriba dos mesos tard) es fa efectiva l’actualització de l’acord de 2005 que representava, en paraules del regidor d’esports Juan Fernández a l’assemblea de socis del passat febrer, una “carta als reis”. En virtut del nou conveni el Badalona cedeix al consistori la major part dels terrenys de l’Avinguda de Navarra per tal que siguin posats a subhasta. De la venda d’aquests terrenys en sortirà el capital necessari per a finançar la construcció del nou estadi municipal a Montigalà, a la zona coneguda com el Torrent de la Batllòria. A més, l’entitat escapulada s’assegura una subvenció de 100.000€ durant 30 anys i l’ús preferent de les instal·lacions d’aquest futur estadi, a més del seu manteniment per compte de l’administració.
  • Subhasta. Com hem dit, ja tenim el conveni aprovat; ara el següent pas és que es faci efectiva la subhasta dels terrenys perquè es pugui finançar la construcció del nou estadi amb els diners que en surtin. Per a formalitzar l’apertura d’aquesta subhasta, però, encara s’ha de signar un nou document que s’espera que es deixi tancat el dilluns 30 de juny, en l’últim ple ordinari de l’Ajuntament d’aquest mes.

 

17 anys després, el nou estadi municipal pot ser una realitat.

 

  • Incògnita 1. La més immediata fa referència a l’adequació de l’actual camp de Montigalà, on està previst que el Bada hi jugui les dues properes temporades mentre, paral·lelament, s’estigui construint l’estadi municipal al seu costat mateix. El projecte preveu que les obres del nou camp municipal triguin uns 25 mesos en ser acabades, com a mínim. Pot sorpendre aquest “com a mínim” ja que, en opinió de molts, un estadi de les característiques del projectat (funcional i amb capacitat per a 4.500 espectadors) podria ser construït en un termini de temps força més curt. En qualsevol cas, el que preocupa ara és que es pugui adequar a temps el terreny de joc de Montigalà perquè hi pugui jugar el primer equip. Actualment l’estat de les instal·lacions és deplorable i en menys d’un mes el Bada hauria de començar la pretemporada. En principi, es va projectar la inversió d’1 milió d’euros per part del Badalona per tal de condicionar i adequar les instal·lacions de Montigalà. Això inclou el trasllat al complet de la gespa artificial del Centenari, la millora del sistema d’il·luminació i les estructures protectores del perímetre del solar, a més de les reformes de les dependències i les graderies (es va dir que es podrien transportar els blocs de ciment del Centenari). A dia d’avui és dubtós que les instal·lacions de Montigalà puguin estar llestes per a l’inici de la lliga 2014/15 i molt menys per abans que comenci la pretemporada. De fet, ja es barallen opcions alternatives com el camp del Pomar, la Ciutat Esportiva Dani Jarque de l’Espanyol o bé l’estadi de Can Peixauet a Santa Coloma de Gramenet. Per acabar-ho d’adobar, també hi ha un altre aspecte a tenir en compte, i és el conflicte amb els Badalona Dracs, que fins al moment s’han mostrat molestos amb l’Ajuntament per no haver-los consultat en tot aquest procés i que, de fet, no semblen gaire predisposats a marxar de la que fins avui ha estat casa seva… Haurem d’esperar per saber-ho tot del cert, però sens dubte totes aquestes contingències relatives al trasllat i l’exili provisional (esperem que breu) al camp de Montigalà són el problema més urgent que ha d’afrontar el club.
  • Incògnita 2. El projecte esportiu. Amb el finançament municipal assegurat i un futur institucional molt més clar, i com ja va avançar el president Miguel Ángel Sánchez a la tertúlia del passat dilluns a l’RCB, la junta directiva pot centrar-se ara en el projecte esportiu de cara a la temporada que ve. El Badalona 2014/15 arrencarà motors immediatament i, com és d’esperar, els dos primers assumptes a abordar són fonamentals: l’entrenador i el capítol d’altes i baixes. Quant al primer, és només qüestió de dies que el club anunciï l’arribada de Manolo González, entrenador a 3ª Divisió de la sorprenent Muntanyesa i un vell conegut de la nostra entitat, ja que va ser flamant entrenador d’un dels millors juvenils de la història del Bada. Els rumors apunten que serà presentat el mateix dimecres 25. Pel que fa a les altes i baixes de jugadors, de moment només es coneixen els moviments que s’han fet oficials: Cristian Carracedo serà, a tots els efectes, jugador del 1r equip, i en relació amb les baixes de moment només estan confirmades les de Robert Costa (torna al Barça B) i Sergio Maestre (marxa a l’Olot). Tanmateix, no podem obviar que altres noms importants sonen amb força per no vestir més d’escapulats; sense anar més lluny Gallego (molt a prop de l’Olot), Marcos (amb una gran oferta del Reus sobre la taula) i Abraham, que té una llarga llista de nòvies. Al llarg de les properes setmanes, i amb els playoffs d’ascens ja acabats, estigueu segurs que les informacions en aquest apartat s’acceleraran moltíssim i el ball de noms serà la tònica de cada dia. Tan aviat com sorgeixin els primers rumors obrirem el tradicional post de fitxatges del mercat estiuenc per anar comentant els jugadors que sonen pel Bada i les arribades i baixes que es vagin oficialitzant. Atents, doncs!

Això és tot, de moment; espero no haver-me deixat cap tema per tractar. En tot cas, ja sabeu que sou completament lliures per a dir-hi la vostra i aportar tots els granets de sorra que facin falta per comentar la jugada o aportar noves informacions. Com no em canso de repetir, aquest és l’espai de diàleg de tots els escapulats i aquest blog, de fet, el faig precisament amb aquesta vocació. Així doncs, i com deia el bo d’en Garigot, Endavant les atxes!

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 LLEIDA 3

Escapulats,

El Bada posa punt i final a la temporada 13/14 amb una (esperada?) derrota a casa davant el Lleida Esportiu. Més enllà de les sospites habituals de maletins i primes (i que segurament donaran molt de què parlar els propers dies, atenent al que hem vist damunt la gespa…), és una llàstima que els escapulats haguem de dir l’adéu oficial al Centenari d’aquesta manera tan trista. Com estava anunciat, aquesta tarda el nostre vell estadi semblava un annex del Camp d’Esports de Lleida, ja que tota la zona del gol del lateral de l’autopista i ben bé mitja graderia estaven ocupats pels més de 1.000 aficionats ilergets que s’han desplaçat avui fins aquí i que s’han muntat una bona festa a costa d’un Bada que, com a mínim, acaba per fi amb l’agonia d’una lliga grisa i mediocre. 

Quedi dit: felicitats al Lleida i als altres tres equips catalans que disputaran el play-off d’ascens (Llagostera, L’Hospitalet i Nàstic). Molta sort a tots.

Piti Belmonte també s’acomiadava avui com a tècnic del Badalona, i ho ha fet ben fidel al seu estil; és a dir, amb una alineació “curiosa”: Víctor Cócera debutava a la porteria en lloc de Marcos, Ferrón es quedava a la banqueta i al mig del camp prescindíem de tots els jugadors creatius per formar un doble pivot amb Lázaro i Maestre. Un onze ben estrany i que, com era d’esperar, ha tingut molts problemes a l’hora de construir joc d’atac i connectar amb els dos homes que teníem en punta: Negredo i Draman. El madrileny ha estat pràcticament desaparegut al llarg de tot el partit, mentre que el jove cedit pel filial perico ha estat més participatiu. Ara bé, cap dels dos ha estat gens assistit de pilotes deixant de banda la seva feina de “boies”. No diré que l’alineació de Piti ha estat causa directa de la derrota, però sorpren una mica. Al contrari del que es pugui pensar, el Bada no ha començat el partit com a mer comparsa, sinó que dominava la posessió enfront d’un Lleida inofensiu que no generava gens de perill. Tot ha canviat en tres minuts de bogeria. Al minut 11′ els visitants han vist com se’ls anul·laven dos gols seguits en sengles còrners consecutius des de la dreta: el primer perquè l’àrbitre encara no havia xiulat quan han servit de cantonada i el segon per una suposada falta sobre Cócera. El jove porter ha passat un petit calvari aquesta tarda, sobretot en les sortides per dalt, i de fet el primer gol del Lleida ha arribat arran d’un penal comès per ell mateix en una sortida poc afortunada. Fuster no ha perdonat des dels onze metres (13′) i a partir d’aquí el partit ha canviat completament. Al minut 31 Bosch marcava el 0-2 després d’una incomprensible errada defensiva global que farà enrogir més d’un, i la primera meitat ha acabat amb només una rematada defectuosa de Draman com a bagatge ofensiu escapulat.

La segona meitat podia haver estat un passeig militar dels de Toni Seligrat, però el Bada ha tret una mica d’orgull propi i ha ensenyat les urpes. Al descans Puigdollers ha entrat per un assenyalat Cárdenas i al 63′ ho feia Joaquim per Lázaro. Per fi arribava el toc al mig del camp. Al minut 58 Boniquet ha tingut una bona ocasió dins l’àrea, però un defensor lleidatà li ha robava el gol en el darrer instant. Un quart d’hora més tard, i després d’una pilota al travesser de Mata en una acció al contraatac, arribava el gol de Joaquim aprofitant un refús de Torres a xut d’Abraham després d’una bona triangulació entre Boniquet i el canari. Durant cinc minuts els de Ponent han patit de valent i el Bada hagués pogut empatar en dues bones ocasions de Draman i Boniquet, però Torres ha estat pletòric per rebutjar a còrner ambdós intents. El primer desviant amb els dits una rematada de cap del jove del planter a centrada d’Abraham i el segon amb una espectacular estirada per avortar una engaltada seca amb cama esquerra de l’ex del Sant Andreu. Just quan pitjor ho estaven passant els blaus, i en una nova errada defensiva, Pere Milla ha marcat el tercer que sentenciava el partit i feia esclatar d’alegria les graderies ocupades. Els pocs aficionats locals que ens hem quedat al camp només hem pogut contemplar amb enveja l’entrega d’una afició a un equip que sí que lluitarà per sortir del pou de la 2ª B un any més. 

 Autèntica festa dels de la Terra Ferma en acabar el matx.
 (Foto: L'escapulat)

Ara ja toca girar full. O llençar el llibre, ben mirat… La temporada, globalment, ha estat un rotund fracàs, però com a mínim hem salvat els mobles amb la permanència (i només faltaria!). Tots sabem que Piti Belmonte no continuarà al capdavant del projecte esportiu, i veurem quants d’aquests jugadors seguiran a la plantilla. En les properes setmanes sabrem qui comandarà el Badalona a partir del juliol i, el més important, es començarà a perfilar definitivament el futur del nou estadi municipal. En paraules del mateix alcalde avui al Centenari, el conveni amb l’Ajuntament serà una realitat aquest mes. Això sí, ja anem tard… com sempre.

Res més escapulats, això és tot pel que fa al curs 2013/14: una altra campanya que no passarà pas a la història, més enllà de ser l’última a l’Avinguda de Navarra. Un no pot evitar tenir la sensació que a l’aficionat del Badalona li calen més estímuls per tornar-se a enganxar amb l’equip i, en definitiva, amb el clubCertament, han de canviar moltes coses a l’entitat. Esperem que el trasllat a la nova casa de Montigalà i la construcció del futur nou estadi (17 anys després) encetin, per fi, una nova etapa més il·lusionant a tots els nivells, i no només en l’esportiu, en què hi intervenen molts factors i es pot encertar o no. Les coses s’han de fer bé al camp i als despatxos. I això reconeixent que no tot és culpa dels jugadors, el cos tècnic o la directiva. Els socis i aficionats sovint hi tenim una responsabilitat important. Això sí, nosaltres seguirem al peu del canó, sempre al costat del Bada en els moments difícils però també disposats a fer autocrítica quan calgui. De moment, un any més, aguantem.

-

AMUNT BADALONA


Miguel Ángel: Any 0

En 4 dies acaba el curs 2013/14. Per fi. La tarda de diumenge posem punt i final a una temporada irregular, estranya, decebedora i que, en definitiva, se’ns ha fet llarga; molt llarga. Diu el tòpic que els números no enganyen, i la veritat és que l’estadística ho deixa ben clar: el Badalona ha fet una campanya pràcticament calcada a l’anterior; o sigui, mediocre. Amb l’Albert Cámara a la banqueta el Bada va sumar 48 punts (recordem, en una lliga de 21 equips) i va acabar en tretzena posició, a 4 punts del descens i a 24 del play-off. Enguany tornem a ocupar aquesta grisa tretzena plaça, lluny de la zona perillosa però encara més dels llocs de privilegi, a 18 punts de distància i que en tot moment hem vist com una quimera. A més, mentre que Cámara va salvar l’equip a manca de tres jornades, amb Piti Belmonte hem hagut d’esperar fins al penúltim partit per certificar la permanència. Un autèntic drama tenint en compte que la plantilla que s’havia confegit a l’estiu no era, ni molt menys, per patir tant. Independentment del que passi aquest últim partit davant el Lleida -diumenge tristament només podrem mirar amb enveja la situació d’un equip que sí que té la il·lusió de jugar per l’ascens- no és gens agosarat afirmar que el Badalona ha llençat un any, esportivament parlant.

Els inicis sempre són complicats, i la nova directiva de Miguel Ángel Sánchez ho està comprovant de primera mà. Al juliol molts vam alabar la valentia de tots ells per fer-se càrrec d’un club mig a la deriva i amb un futur incert, però això no treu que puguem parlar sense embuts de les coses que s’han fet malament… A misses dites és fàcil afirmar que l’elecció de Piti Belmonte va ser un error, però ja fa setmanes que sabem que l’ex del Sant Andreu no seguirà. El tècnic de Sabadell no només no ha convençut pel pobre rendiment que li ha tret a l’equip, sinó que sobretot ha despertat molts dubtes pel que fa a la gestió de la plantilla a nivell humà. Com a mínim s’ha evitat el desastre i el Bada ha salvat la categoria. És evident que cal bastir un nou projecte esportiu de cara a l’any que ve, i aquesta vegada seria bo que, més enllà de qui el lideri a la banqueta, el nostre onze tingui un caràcter propi que sigui reconeixible. Per aconseguir això, i per una vegada, estaria bé mantenir la columna vertebral de l’equip, i això implicaria que seguissin un bon nombre de jugadors (a tots ens vénen al cap 7 o 8 noms) i no “Marcos i deu més”, que ha estat la tònica habitual les darreres temporades. No es pot construir un projecte sòlid si cada estiu tenim un nou entrenador i s’ha de fitxar a 15 jugadors…

En el pla institucional podem dir que s’han mogut ben poques coses, potser perquè la construcció del nou estadi municipal ha monopolitzat l’actualitat des del primer dia. Després de la històrica assemblea de socis del 24 de febrer semblava que la decisió de marxar del Centenari aquest estiu per anar a jugar a Montigalà era definitiva i irrevocable, però a dia d’avui ens trobem que encara no tenim el conveni signat i, malgrat que des del club s’assegura que no hi haurà impediments, la veritat és que s’han suspès els actes d’homenatge que hi havia previstos pel diumenge. Ens podem refiar dels nostres polítics després de 18 anys? Creuem els dits. Deixant això de banda, sí que es troben a faltar algunes accions i iniciatives respecte a temes que han quedat en un segon terme, com ara la sacsejada que necessita l’entitat a nivell d’imatge i comunicació o l’alarmant salut de la nostra massa social: el Badalona no enganxa a la ciutat i és el club català amb la mitjana d’edat de socis i abonats més elevada de tot el futbol professional. Deures pendents. Deures urgents.

Seria injust exigir-li a Miguel Ángel que redrecés el rumb del CF Badalona en només una temporada. Tanmateix, el nostre deure com a escapulats és no només agrair-li la seva empenta i convicció en temps difícils i reconèixer-li l’esforç i els encerts d’ell i de tota la seva junta, sinó també recordar-li que encara queda moltíssima feina per fer si volem que el Badalona s’acosti una mica més a la idea que tenim tots d’un club professional modern, seriós i a l’alçada de les ambicions que sempre ens hem marcat però que sembla que mai ens hem acabat de creure.

Us proposo que valoreu aquest primer any com un període de transició o com un pròleg: com un any 0. La temporada que ve ha de veure no només un nou cicle esportiu, sinó també un nou projecte de club: un nou Badalona. I això no són només paraules. Miguel Ángel ha tingut un any per aixecar catifes, estudiar la situació real de l’entitat, fer balanços i decidir cap on ha de navegar aquest Badalona. A partir del juliol tots li demanarem més. I també, no ho oblidem, tots hem de donar més. Tots hem de remar. Deixarem enrere aquest any 0 per començar a escriure l’etapa més important de la història recent del Badalona. L’any 1.

AMUNT BADALONA

Albert Costa


BADALONA 1 LEVANTE B 1

Escapulats,

Seguim sense poder guanyar el Levante B al Centenari. En deu temporades a la 2ª B no hem estat capaços de tombar el filial granota a l’Avinguda de Navarra (si bé és cert que els valencians han estat un club ascensor els darrers anys). Ja sigui un equip de la zona alta o un conjunt que lluita per la permanència, els llevantinistes sempre han estat un rival incòmode, i avui no ha estat una excepció. El Bada podia certificar la permanència matemàtica aquesta tarda, però no ha pogut ser. Aquest empat trenca una gran ratxa de quatre victòries consecutives a casa i ens deixa amb un regust agredolç per encarar la Setmana Santa. Ara bé, no altera en res la tranquil·litat en què vivim instal·lats a la classificació. Queden 4 partits, 12 punts en joc i mantenim un agradable coixí d’11 respecte el Llevant que és qui marca, precisament, el descens. Ara ja tot apunta que els dos equips que es jugaran les garrofes per evitar la promoció seran, a tot estirar, el València Mestalla i el Sant Andreu. Nosaltres, afortunadament, viurem aquestes darreres quatre jornades còmodament des de la distància. Ja només queda fer un bon paper els dos diumenges que li queden al vell Centenari.

Piti Belmonte afrontava l’encontre d’avui amb moltes baixes, i això s’ha notat en un onze inicial en què Fran Grima apreixia al lateral esquerre i Abraham sol com a davanter centre. La clau del partit, però, no ha estat ni a la defensa ni a la daventera, sinó al mig del camp. Això és: els escapulats han patit molt per controlar el joc a la medul·lar i ni Puigdollers, ni Sergi Gómez, ni Joaquim han pogut agafar les regnes del partit en cap moment. De fet, podem dir sense embuts que el mig del camp del Badalona ha estat pràcticament inexistent. La pilota passava directament de la defensa a l’atac obviant completament els migcampistes escapulats. Aquesta incapacitat per construir el joc amb criteri des de la zona de creació explica, en bona mesura, la dinàmica general del partit, sobretot per part nostra. Els primers minuts han estat frenètics, amb els dos equips amunt i avall i totalment incapaços de posar ordre. Andy ha avisat amb un xut sec que Marcos ha pogut treure amb el peu de forma poc ortodoxa (5′), i poc després Velillas ho provava amb un xut creuat que li ha marxat fora per dos pams. El gol podia caure de qualsevol banda, i finalment ho ha fet per la visitant al minut 14 arran d’una gran jugada d’Andy que, després de superar fins a tres defensors, ha habilitat a Fonte dins l’àrea perquè aquest definís perfectament davant la sortida de Marcos. Sense fer res de l’altre món els granotes s’avançaven a l’electrònic i tenien contra les cordes un Badalona una mica desconcertat. D’aquí al descans tan sols podem destacar un possible penal sobre Abraham que l’àrbitre no ha assenyalat i una bona internada de Grima per l’esquerra que ha acabat amb un xut des de la frontal que un defensor ha pogut desviar.

 Abraham feia l'1-1 amb un bon xut creuat dins l'àrea al 55'.
 (Foto: Fede Agripa)

La segona meitat ha començat amb una tònica força semblant a la primera: un Levante B tocant la pilota amb comoditat i un Badalona que no sabia com bastir jugades d’atac clares. Per sort, ha aparegut el de sempre. Abraham ha agafat una pilota al mig del camp al minut 9 de la represa i, després d’una llarga conducció en diagonal, ha fet una bona passada profunda per a Boniquet a la dreta. L’ex del Sant Andreu ha penetrat dins l’àrea i ha frenat per tornar-li la pilota enrere al canari que, amb molta sang freda, ha engaltat un bon xut creuat i ras amb la dreta que ha superat l’estirada d’Ovejero i ha impactat en el pal per acabar introduint-se al fons de la xarxa. El Badalona aconseguia l’empat amb una simple llambregada d’un jugador que marca diferències i que ja du 13 gols a la lliga. Just després de l’empat Piti ha donat entrada al davanter del juvenil Draman per Sergi Gómez, en un canvi ofensiu que ha coincidit amb els millors minuts del Bada. Draman ha aportat una cosa molt important: per fi teníem un “9″ pur al davant capaç de fixar una mica els centrals i fer que els valencians ens deixessin més espai a les bandes. Malauradament, la pájara granota ha durat ben poc i només una rematada de cap de Maestre ha inquietat els dominis d’Ovejero en aquest període. Abraham -que per cert no s’ha trobat còmode en cap moment- ha marxat substituït per Lolo al minut 70 i ho ha fet ostensiblement emprenyat. No només això: ell i Piti han tingut alguna cosa més que paraules a la banqueta… Una mostra evident de la mala sintonia que tenen tècnic i jugador, i un resum de l’ambient enrarit que hi ha hagut a la plantilla durant tota la temporada. Futbolísticament, el Badalona ha jugat amb foc i a punt ha estat de veure com el Llevant li donava un ensurt. El filial, en veure la nostra falta total d’idees, s’ho ha cregut i ha anat avançant metres mica en mica. Per sort, els granota no ocupen places de descens per casualitat i tampoc han estat especialment brillants al davant. Semblava que el matx acabaria sense més incidents, però ja a les acaballes hi ha hagut dues ocasions claríssimes; una per cada equip. Primer al minut 88 quan, en una bona centrada de Boniquet des de la dreta, Velillas ha rematat de cap al travesser i, ja al descompte, amb una altra pilota al travesser, aquesta vegada a la porteria de Marcos, en una jugada embolicada arran d’un rebot en un servei de falta que ha tocat Carlos Tomás a empentes i rodolons. Al final hem arribat al xiulet final amb aquest 1-1 una mica ensopit.

Aquest Dijous Sant (18h) visitem l’estadi José Díez Iborra, a la ciutat esportiva de l’Elche, per jugar contra un equip que anirà a per totes per aconseguir ficar-se a les places de play-off, que ara té a tocar. L’Ilicitano serà un filial semblant però a la vegada diferent al del Llevant: per una banda, és un conjunt amb bon gust pel toc de pilota però, per l’altra, té objectius molt més ambiciosos que el rival d’avui. El Badalona intentarà trencar la mala ratxa de derrotes en els partits disputats durant la Setmana Santa (2-1 a Xàtiva i 0-4 davant el Yeclano els dos últims anys, sense anar més lluny…). Afortunadament, viatgem sense cap pressió i amb l’aval que ens donen les bones actuacions fora de casa les darreres jornades. Veurem si la salvació matemàtica arriba aleshores.

-

AMUNT BADALONA


Un adéu digne per a un estadi indigne

El títol d’aquest article potser és una mica dur. El Centenari ha estat, durant 78 anys, la casa del CF Badalona; la casa gran del futbol a la ciutat. Ha estat, en definitiva, casa nostra. Cert és que molts de nosaltres no l’hem vist en els seus moments de glòria: ni hem viscut els anys del futbol de primer nivell a la 2ª Divisió (i que malauradament ja queden molt enrere) ni molt menys els temps de la seva construcció, just abans d’esclatar la Guerra Civil. L’11 d’octubre del 1936 s’inaugurava el camp de l’Avinguda de Navarra amb un amistós entre el Badalona i el Barça que acabaria 4-2 pels escapulats. Aquell històric partit va disputar-se sota una intensa pluja, però molt més ha plogut des d’aleshores… i el vell estadi segueix allà: gris, desfasat, anacrònic, decrèpit: cansat, molt cansat. Tres quarts de segle han caigut damunt d’ell com una llosa i ja gairebé justifiquen el seu nom modern (per a molts, el camp del Bada sempre serà l’Avinguda de Navarra).

El Centenari és un fòssil que ja fa anys que demana un relleu. Una eutanàsia urbanística que li permeti passar a millor vida amb dignitat i ocupar un espai entranyable al cor de tots els que estimem el Badalona. Lamentablement, a dia d’avui l’únic que evoca el vell estadi és una tristor amarga, com la d’aquell que contempla amb impotència un amic malalt a qui no pot ajudar. Molts també sentim ràbia, i no només per la mediocritat política dels últims 20 anys que ens ha privat de tenir un estadi digne a tots els badalonins, sinó també per una Badalona que, no ens enganyem, massa sovint es fa dir gran però que poques vegades es mira al mirall per reconèixer les pròpies misèries. Durant massa anys hem preferit restar abans que sumar; dividir abans que unir; destruir abans que construir.

No és temps per a retrets. No és dia per parlar de Blanchs, Arqués, Casquetes o Perraults. Ara, per fi, tenim un acord, un projecte i una data. Si bé no la definitiva del nou camp, sí que coneixem la de la mort de l’antic, la de l’adéu del nostre vell Centenari. El diumenge 11 de maig el primer equip del CF Badalona disputarà l’últim partit oficial de la història a l’Avinguda de Navarra. Per casualitats de la vida, el moment és absolutament immillorable: el Bada arribarà sense pressió esportiva, en plenes Festes de Maig i davant d’un gran rival, el Lleida, que comparteix Sant Anastasi com a patró. L’encontre ho té tot per ser una festa, i hi ha moltes iniciatives que es poden tirar endavant per engrescar la gent a acomiadar l’estadi com es mereix. Espero algun moviment per part del club (entrada gratuïta?) però, sobretot, espero la mobilització del públic, de la ciutat. 111 anys d’història obliguen a aquest mínim esforç. El Centenari s’ho mereix. El Badalona s’ho mereix. Només depèn de nosaltres.

AMUNT BADALONA

Albert Costa


BADALONA 3 REUS 0

Escapulats,

Al sac i ben lligat. El Badalona ha assolit avui la salvació virtual gràcies a una nova victòria a casa (la quarta consecutiva); aquest cop sí, amb suficiència i oferint un bon futbol. El marcador final potser és una mica massa ampli pel que s’ha vist damunt la gespa, però la victòria és totalment justa; el Bada li ha posat molta més intensitat al partit que un Reus que ja fa setmanes que juga sense pressió i, de fet, hem viscut un dels encontres més plàcids de la temporada. Tres punts que són un bàlsam i que ens allunyen quasi definitivament de la zona de perill: ja som a onze punts del descens directe i a vuit de la promoció. A partir d’ara, aquesta tranquil·litat de sortir al camp sense la sensació de jugar-se la vida ha d’ajudar una plantilla que les ha passat magres i que, tot sigui dit, ha respòs en els moments més difícils.

Avui estrenàvem l’horari d’estiu a l’Avinguda de Navarra, però el debut a les cinc de la tarda no ha anat acompanyat de la bona assistència de públic de què havíem gaudit les darreres jornades (poc més de 400 espectadors). De ben segur que aquest fet ha estat condicionat pel mal temps: durant els 90 minuts ha caigut una fina pluja que, per sort, no s’ha convertit en la tempesta que el cel metàl·lic anticipava. Aquesta circumstància ens ha dificultat molt la feina a la patida gent de premsa, sobretot tenint en compte que les cabines del vell Centenari romandran tancades per sempre més… En tot cas, parlem de futbol: Piti Belmonte ha plantejat un onze inicial amb dos noms propis clars: Joan Castillo, que per fi tornava a la titularitat acompanyant Cárdenas en l’eix de la defensa, i Fernando Velillas, que definitivament li ha guanyat la partida a Boniquet com a extrem dret titular. L’ex del Cerdanyola s’ha convertit en la gran aposta del tècnic de Sabadell des que va arribar en el mercat d’hivern, i avui s’ha reivindicat amb un partit esplèndid. De fet, la primera ocasió del matx ha arribat de les seves botes quan només s’havien jugat 80 segons, amb un xut des de la frontal a sobrebot que ha marxat fregant el pal. La primera meitat ha començat molt animada i amb un futbol ràpid i incisiu, clarament afavorit per la velocitat de pilota que permetia la gespa mullada. El Bada ha sortit a mossegar i pressionant la sortida de pilota dels reusencs, que han patit força en aquests primers minuts. Tant és així que el primer gol ha arribat després d’una fulgurant recuperació d’Abraham, que li ha pispat la cartera a Medina prop de la frontal per plantar-se sol davant Edgar. Com no, l’11 escapulat ha definit a la perfecció creuant la pilota al pal llarg. Era el minut 13 i el Bada encarrilava el partit amb molt bones sensacions. Tres minuts més tard el canari ha tingut el segon però, després d’una espectacular conducció pel centre de l’atac en què ha superat fins a tres contraris, el seu xut ras l’ha pogut desviar Edgar amb els peus. Si bé nosaltres portàvem el pes del partit, val a dir que els del Baix Camp també tocaven la pilota amb criteri i ens han creat problemes amb diagonals i pilotes llargues a l’esquena de la defensa. Per sort, Marcos ha estat sempre molt atent per anticipar-se a aquests intents de passades profundes. Només un xut llunyà d’Asier Izaguirre (37′) ha inquietat els seus dominis. Semblava que arribaríem a la mitja part amb aquest avantatge mínim, però ja al 46′ Folch ha tocat l’esfèrica amb les mans dins l’àrea de forma clara en una disputa aèria. L’àrbitre ha xiulat penal i Rubén Negredo, ex del Reus, s’ha encarregat de fer pujar el 2-0 al marcador. El madrileny ja ha marcat 5 gols en 9 partits i en la celebració s’ha notat que li tenia ganes al seu antic equip; aquest fet explica que hagi estat ell i no Abraham qui hagi llançat la pena màxima. Olot, Constància i Reus: tres penals i tres gols des dels onze metres del nostre 9.


Partit plàcid del Badalona sota un cel de plom aquesta tarda al Centenari. 

(Foto: L'escapulat)

La segona meitat no ha començat amb el ritme de la primera per part de cap equip, tot i que això ja convenia als nostres interessos. La primera ocasió digna d’esment no ha arribat fins al minut 63 amb un potent xut d’Álex López amb cama esquerra que Marcos ha enviat a còrner amb la punta dels dits. Acte seguit, en aquest servei de cantonada l’ex escapulat Jaume Sobregrau ha rematat pràcticament sol però, afortunadament, la bimba ha marxat desviada per damunt de l’escaire dret. Malgrat tot, aquesta breu desconnexió no ha estat més que un miratge, perquè ni el Reus ha apretat excessivament més enllà d’uns instants d’inspiració ni el Bada s’ha deixat sorprendre. Els minuts han passat monòtonament sense que cap dels dos conjunts culminés accions de perill, encara que els de Piti ho han pogut fer en sengles contracops entre els minuts 75 i 79. En el primer, i després d’una gran passada de taló de Negredo, Lolo ha xutat al cos del porter i, en la segona oportunitat, el xut de rosca d’Abraham des del vèrtex esquerre l’ha tret Edgar amb una estirada espectacular. Aquestes llambregades al contraatac han fet que els roiginegres reculessin una mica i el final de partit fos totalment tranquil pels interessos locals. Boniquet ha aportat frescor i desequilibri entrant des de la banqueta, i en una jugada individual ha pogut arribar la sentència al minut 85, però el seu xut amb l’esquerra després de dos bicicletes ha acabat a les mans d’Edgar. Finalment acabaria arribant la cirereta al pastís: jugada per banda dreta del mateix Boniquet, que marxa per velocitat fins la línia de fons i posa una centrada picadeta perfecta perquè Lolo, al segon pal, engalti una tisora espectacular per fer el 3-0 amb un autèntic míssil. El gol ha estat d’una gran plasticitat: Lolo ha enviat la pilota al fons de la xarxa amb molta violència després que aquesta impactés al travesser. Un premi pels que encara aguantàvem a aquelles alçades sota la pluja, i que ha aixecat els aplaudiments de tots els assistents. També entre aplaudiments ha marxat l’equip, conscient de la feina ben feta i que el públic li agraeix l’esforç fet les darreres setmanes per segellar la salvació quan pitjor pintaven les coses. A més, la reacció ha arribat amb bones actuacions a casa.

-

Diumenge que ve (12h) viatgem a Llagostera per enfrontar-nos a un líder en hores baixes que veu amenaçat el seu primer lloc. Els gironins viuran el partit com una autèntica final i nosaltres no tenim res a perdre. Tot el que sigui puntuar serà positiu de cara al partit del dia 13 davant el Llevant B. Aquell dia sí que per fi esperem, si tot va com ha d’anar, confirmar la permanència, anar tancant aquesta temporada amb el cap ben alt i començar a pensar en la següent. Serà una nova etapa en la història del club en què s’obren molts interrogants i moltes il·lusions. De moment, però, cal lligar el sac de la permanència a la 2ª B d’una vegada per totes.

-

AMUNT BADALONA


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.