BADALONA 0 MESTALLA 0

Escapulats,

Estàvem massa ben acostumats… Havia d’arribar. No parlo de la primera derrota a casa, sinó del primer mal partit del Badalona a Pomar. El 0-0 final reflecteix perfectament la poca inspiració que han tingut els dos equips aquesta tarda i, tot i que el joc del Bada ha millorat a la segona meitat, la veritat és que podem parlar sense embuts d’un matx avorrit i que no passarà a la història.

Hi ha una màxima que en futbol és irrefutable: Si no pots guanyar, com a mínim no perdis. Avui el Badalona s’ha ajustat a aquest principi bàsic per seguir sumant i mantenir la imbatibilitat com a local. Això sí, s’escapen els primers dos punts del Municipal de Pomar i s’esvaeix la possibilitat d’entrar a la zona de play-off amb un partit menys. Una dada anecdòtica, segurament, però que hagués significat una important injecció de moral i confiança per a un equip que aquests últims dies està acusant força les baixes, sobretot al davant. Aquest fet s’ha fet molt palès avui en el joc del Badalona, que a la primera meitat ha estat completament inoperant en atac (en 45 minuts, només destaquem un bon xut de falta directa de Raúl Torres que el porter visitant, Jaume, ha aturat en dos temps). Bona part de la culpa l’ha tingut la bona col·locació sobre el camp del Mestalla, amb una defensa rocosa i pràcticament sense fissures al llarg de tot l’encontre. Ara bé, a diferència de nosaltres, els valencianistes sí que han generat arribades de perill aquest primer temps. Sense anar més lluny, el gol ha rondat la porteria de Marcos al minut 33. Primer, amb una gardela de Cano a la mitja volta que Marcos ha desviat amb la punta dels dits i, en el còrner consegüent, Ayala estirava la cama a la frontal de la petita per enviar la pilota al travesser. Eren els millors moments dels visitants i, afortunadament, n’hem sortit vius per arribar al descans amb la porteria a zero.

-

Jaume ha avortat la millor ocasió del Bada, en botes d'Abraham.
(Foto: Fede Agripa)

-

El pas pels vestidors ens ha anat de perles per refrescar idees i espolsar-nos la son de les orelles, després d’un primer tram de partit totalment per oblidar. Semblava que l’equip encara arrossegava l’espessor del dimecres a Nou Barris. Per sort, el panorama ha canviat al segon temps i, amb ben poc, el Bada ha agafat les regnes del joc. Sense fer res de l’altre món, certament, però sí que amb un plantejament més clar i pujant una marxa en agressivitat. Així, tímidament hem començat a combinar alguna jugada: al 57′ Toni Lao buscava Abraham amb una passada filtrada a l’interior de l’àrea, però el seu xut forçat sortia mossegat i fluix. Dos minuts més tard ha arribat l’ocasió més clara de tot el partit. En l’única pilota en condicions que ha rebut el nostre ’11’ màgic (Abraham somiarà amb l’inexpugnable Leuko aquesta nit), el canari controlava d’esquenes i, amb una autopassada espectacular, iniciava una cursa vertical frenètica per, després de superar la pressió de dos defenses rivals, encarar Jaume i creuar la pilota amb l’interior de la dreta. L’arquer valencià responia perfectament amb una estirada in extremis que salvava l’1-0. Una altra demostració de la potència d’Abraham, que quan aconsegueix conduir la pilota en velocitat és pràcticament imparable enfilant porteria amb la seva gambada. Malauradament, avui tant ell com Raúl Torres han tingut molt poca incidència en el joc, i això s’ha notat moltíssim en el nostre atac. De fet, l’única ocasió remarcable d’aquí al final ha estat un xut sec de Torres que ha marxat fora per poc. Com a notes positives, l’entrada de Bermudo d’interior esquerre (una posició en què el veurem més vegades aquesta temporada) i la bona actuació de Pineda, que s’ha rescabalat del seu fluix partit contra la Muntanyesa. El que sembla evident, tanmateix, és que sense Fran Bea i Manu Balda, i amb Ponzio als llimbs pels sempiterns problemes burocràtics, s’accentua la necessitat de fitxar un extrem que cobreixi la lesió de Joan Grasa.

Els darrers minuts s’han anat escolant amb l’únic ensurt d’una arribada perillosa del Mestalla arran d’un servei de còrner embolicat, que la defensa escapulada ha pogut treure amb problemes. Com dèiem, els dos equips donaven per bo l’empat i complien un dels manaments més importants en l’esport: Si no pots guanyar, empata.

El Bada té la setmana neta per a preparar el partit de diumenge que ve a Alcoi enfront d’un rival que, sorprenentment, arribarà en zona de descens i amb el seu entrenador, Óscar Cano, a la picota. Una bona ocasió per repetir la gesta de l’any passat i emportar-nos els tres punts d’El Collao. La bona feina feta fins ara ens atorga el privilegi de viatjar sense res a perdre i lliures de pressió. Resumint: seguim sumant; seguim amb pas ferm el camí cap a la salvació.

-

AMUNT BADALONA


HÉRCULES 0 BADALONA 0

Escapulats,

Gran resultat del nostre primer equip a Alacant davant una de les millors plantilles de la 2ª B. El Bada s’ha mostrat molt sòlid en defensa al llarg dels 90 minuts, intentant tirar contraatacs perillosos a partir d’un Abraham que ha tornat a tenir una actuació destacada, forçant dues targetes i amb el gol a les botes al minut 23, després d’un error en la cessió dels locals. La seva vaselina, però, ha sortit fora.

Abraham ha tornat a ser l’escapulat més perillós /// Foto: herculesdealicantecf.net

Els de Manolo González no han passat gaires angúnies (l’única ocasió clara de l’Hércules l’ha tinguda Casares al 8′, però Marcos ha respòs segur) i, tot i que als trams inicial i final del partit s’han vist arraconats al darrere, defensivament hem tingut molt pocs errors. Bon partit de la parella Álvaro Vega-Lulú en l’eix de la defensa. També destaquem la titularitat d’Esteve Monterde, que entrava pel lesionat Manu Balda, i la segona aparició de Fran Pineda en punta d’atac. L’ex del Xerez ha entrat al 70′ per Matamala i ha tornat a deixar bons detalls. Carracedo també ha tingut la seva oportunitat jugant el darrer quart d’hora en substitució de Raúl Torres. Per últim, remarcable retorn de Bermudo al camp com a interior esquerre, una posició en què encara no l’havíem vist mai. El compromís d’en David després del “càstig” del míster durant dos partits ha quedat fora de tot dubte. Una altra bona notícia.

El Badalona es consolida ja com un dels conjunts més en forma del grup, i es confirma la fama de Manolo González de ser capaç de treure petroli de les seves plantilles. L’objectiu no varia, una setmana més: la salvació. És per això que un puntet al Rico Pérez té gust de glòria i ha de servir per seguir confiant en uns jugadors que continuen donant-ho tot sobre el camp. Diumenge que ve rebem el Mestalla al Pomar (16h) amb la possibilitat de mantenir el ple de victòries a casa. Abans, aquest dimecres a les 20h, semifinals regionals de la Copa RFEF a Nou Barris contra la Muntanyesa. No ens queixarem: ara vénen unes setmanes de futbol apassionants, amb partits de lliga i copa (RFEF i Catalunya) cada setmana. Ah! I per cert, el partit ajornat contra el Villarreal B es disputarà el dimecres 29, amb horari (i lloc…) encara per confirmar.

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 3 BALEARES 2

Escapulats,

Continuem amb el ple de victòries a casa. Tres partits a Pomar, 9 punts. El Badalona de Manolo González segueix il·lusionant i es manté ferm, una setmana més, en la zona noble de la classificació. Tant és així que, si s’hagués guanyat el partit de diumenge passat davant el Villarreal B, suspès per la pluja, el Bada seria líder en solitari a la jornada 7, just per davant del Nàstic i de l’Hércules. Poca broma.

Els alacantins seran, precisament, el proper rival del Bada el diumenge que ve (17h) al Rico Pérez. Abans de pensar en això, però, assaborim aquests moments perquè, sincerament, la nostra arrencada a la lliga en aquesta onzena temporada a la 2ª B està sent espectacular. No només és el millor inici de competició de la història escapulada sinó que, a més, m’atreveixo a dir que és l’any en què l’equip s’estrà mostrant més sòlid. Aquest Bada té, ara mateix, uns recursos senzills però executats quasi a la perfecció: esperit competitiu, rigor en la concentració individual i compromís col·lectiu, el màxim exponent del qual és una impressionant pressió a la primera línia que dificulta molt la sortida dels contraris i que explica bona part del nostre èxit defensiu. Ah! I Abraham. Sí: nosaltres tenim a Abraham Noé Jesús Quesada, un dels jugadors més determinants que he vist mai encarant la porteria contrària des de l’extrem esquerre.  Amb tot això, aquest Badalona pot i ha d’aspirar a objectius més ambiciosos que el de la simple permanència. Veurem fins quan manté el seu discurs prudentíssim Manolo González, tot i que em fa l’efecte que anirà per llarg. De moment, parlem del que hem vist aquest matí a la gespa del Pomar…

El Bada sortia amb el mateix onze que es va mullar diumenge passat contra el Villarreal B. No era cap sorpresa: l’equip comença a tenir un esquema força reconeixible i ja s’intueixen les seves peces principals (Sierra, Prior, Lao, Torres…). Dues novetats a la banqueta: Bermudo, que tornava després del “càstig” pel seu mal gest a L’Hospitalet, i Fran Pineda, ja amb el problema del transfer resolt. El malagueny, per cert, s’ha estrenat amb uns bons minuts substituint Abraham al 76′. Se li ha vist velocitat i bona visió de joc. Al davant, un Atlético Baleares que arribava després d’un mal inici de lliga i amb fins a sis baixes importants. Tots teníem el cap, doncs, aconseguir els tres punts. Tot i que els palmesans es presumien com un conjunt rocós, el cert és que els compassos inicials han estat completament nostres. La primera l’ha tinguda Abraham rematant una bona centrada de Serrano per la dreta, però la pilota marxava alta per poc. Deu minuts després, però, el canari etzibaria la primera estocada mortal: rep en banda esquerra, supera dos defensors com si res i, guanyant la línia de fons, col·loca una centrada precisa a l’interior de l’àrea perquè Raúl Torres, amb la canya a punt, afuselli amb l’esquerra el porter visitant Víctor. El Bada estrenava la porteria de banda muntanya per primera vegada a la temporada i tot es posava de cara si no fos perquè, tot just un minut després, Amantini veia la segona groga en una jugada desafortunada. L’argentí, que havia estat amonestat tot just començar el partit per unes mans involuntàries, s’havia endinsat amb la pilota en una zona del mig del camp en què no se sent còmode i, una mica acorralat, hauria colpejat amb el colze un jugador rival que el pressionava. Demà podrem jutjar millor l’acció amb les imatges de televisió… En tot cas, una maniobra poc intel·ligent del “papi”, que sabia que estava en el punt de mira.

Curiosament, ha estat el Badalona qui millor s’ha adaptat al nou escenari. De fet, Abraham ha posat el 2-0 al marcador amb un autèntic golàs al minut 28. Com sempre, ha rebut l’esfèrica en banda esquerra i, encarant dos defensors balears (el lateral Damià somiarà amb ell), s’ha internat a l’interior de l’àrea per fora, ha retallat amb l’esquerra i, gairebé sense angle, ha xutat de rosca amb la dreta per enviar el cuir a la base del pal oposat, lluny de l’abast de Víctor. El públic embogia i una pregunta flotava enmig de l’eufòria: Té límits, Abraham?

La primera meitat ha acabat amb aquest resultat immillorable, tot i que una centrada del canari per banda esquerra que no ha rematat ningú i s’ha enverinat hauria pogut significar el tercer gol. Víctor l’ha desviat a còrner in extremis. El Bada ha picat fins a 6 còrners els primers 45 minuts (cap l’Atlético), dada que parla a les clares de la bona pressió en camp contrari. Els mallorquins, per la seva part, amb prou feines ens inquietaven a partir de pilotes penjades a l’olla en serveis de banda, aprofitant el canó que Ignasi Dalmedo, un ex escapulat, té als braços.

-

L'expulsió d'Amantini ha deixat amb 10 el Badalona durant 75 minuts.
(Foto: CF Badalona)

-

 La segona meitat començava amb les cartes marcades: el Badalona havia d’aguantar tot el segon temps amb un home menys; els visitants treien artilleria al camp amb dos davanters: Cifu i Torres. Tot i que la primera oportunitat ha estat una volea alta d’Abraham, els de Nico López han retallat distàncies al minut 50 amb un gol de Cifu, precisament, després d’una badada defensiva dels nostres centrals. En una pilota alta a l’esquena de la defensa que no semblava revestir gaire perill, el jove davanter balear creuava la pilota al fons de la xarxa davant una certa passivitat de Lulu i Álvaro Vega (l’andalús havia entrat per Matamala al descans). Les coses es complicaven; no tant pels mèrits dels palmesans com per aquesta concessió innocent del Badalona, que havia regalat un gol i, encara pitjor, donat esperances reals a un conjunt amb ofici i, sobretot, superioritat numèrica.

Afortunadament, i a banda d’un xut llunyà de Biel Guasch que Marcos ha aturat sense complicacions, el Bada no ha patit gaire durant els següents 20 minuts i, a més, una nova genialitat d’Abraham ha acabat en un clar penal sobre el canari que Raúl Torres ha transformat en el 3-1 des dels onze metres. Semblava el gol de la tranquil·litat, i ben tranquils hem estat tots a excepció d’una bona combinació balear que ha acabat amb un cop de cap de Chando per damunt el travesser (79′). Fins i tot Carracedo, que tornava a vestir-se de curt entrant per un sacrificat Balda al minut 85, ha pogut sentenciar a les acaballes culminant un bon contraatac conduït per Fran Pineda. El seu xut ras i creuat, però, l’ha pogut salvar Víctor. Però no: avui tocava patir. Una segona “empanada” general de la defensa (i un Marcos dubitatiu) ha propiciat un gol de murri de Carlos Rodríguez al minut 90 que ens tindria amb l’ai al cor fins ben bé al 95′, quan l’àrbitre xiulava el final i certificava que els punts, tampoc avui, no es movien del Pomar.

Deixant de banda aquestes dues taques en defensa (cal tenir en compte que l’equip ha jugat amb un home menys durant més de 70 minuts i que hem hagut de presentar una parella de centrals inèdita -Lulu i Álvaro Vega-) el Badalona ha tornat a superar el test amb nota i es situa, per mèrits propis, entre els poderosos de la categoria. Hem de començar a parlar d’objectius més elevats per aquest projecte de Manolo González? En la meva opinió, no. Ara bé, com ja vaig dir fa unes setmanes, i ara encara amb més sentit, això acaba de començar però, no ho oblidem, ja ha començat. I, ara per ara, som a dalt i no li hem de tenir por a ningú.

-

AMUNT BADALONA


BADALONA – VILLARREAL B -

Escapulats,

El partit davant el Villarreal B ha estat suspès al minut 31 de la primera part a causa de la forta tromba d’aigua que ha començat a caure a Badalona. El 0-0 inicial no s’ha mogut en aquesta mitja hora, però d’ocasions no n’han faltat. Raúl Torres, amb tres xuts molt perillosos (6′, 13′ i 18′) ha estat a punt d’inaugurar el marcador, si bé l’oportunitat més clara l’ha tinguda el filial groguet just abans que l’àrbitre decidís -encertadament- suspendre el matx. Jason aprofitava una pilota morta a causa dels bassals per plantar-se sol dins l’àrea: (Sant) Marcos ens ha tornat a salvar traient amb els peus el seu xut ras sota pals.

De moment es desconeix quan es jugaran els 59 minuts que encara li resten a l’encontre, però el que sembla segur és que es donarà una circumstància ben curiosa: el partit haurà començat al camp del Pomar i acabarà al de Montigalà…

Una gespa completament entollada feia impossible la pràctica del futbol.
(Foto: L'escapulat)


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.