L'escapulat

Escapulats,

És una llàstima. Hem perdonat la vida al Tenerife. El totpoderós equip canari no es deu acabar de creure que el partit d’aquesta tarda hagi acabat 1-1. I és que el Badalona li ha passat per sobre. Literalment, sense mitges tintes. Els escapulats han estat molt superiors durant gairebé tot el partit i el cert és que els insulars no han sabut com jugar-nos en cap moment. Avui, però, aquest domini no ha estat simplement estadístic. El Badalona ha controlat la possessió de pilota però també ha gaudit de les oportunitats de gol més clares. Un cop més, sense gaire encert. Per a més inri, fins i tot ens han anulat un gol legal de Xavi Muñoz quan només s’havien disputat 7 minuts de partit… En definitiva, que quan Zazo ha empatat al 89′ molts ens hem quedat amb cara de tonto. Però que ningú s’equivoqui, això no està resolt ni molt menys. L’avantatge ara és pel Tenerife, però queden 90 minuts i podem confiar en una altra actuació brillant del Bada fora de casa. No ens queda altra.

La pluja que havia caigut aquesta matinada a Badalona amenaçava de tornar a fer acte de presència a l’Avinguda de Navarra, però finalment la meteorologia ha respectat l’espectacle futbolístic amb una precisió quirúrjica, ja que tant bon punt l’àrbitre ha xiulat la finalització del partit ha començat a caure una tromba d’aigua que encara li ha donat un aire més penós a un final de partit totalment catastròfic pel Badalona. Però ja arribarem a aquest punt… Primer cal destacar la bona, boníssima imatge que ha donat l’equip al llarg dels 90 minuts. Amb tothom endollat, sabent què havia de fer i, sobretot, mostrant molta intensitat. El Tenerife tampoc s’ha acoquinat i ha sortit a per totes. De fet, la primera gran ocasió del matx ha estat canària: al minut 4 Marcos ha tret sota pals una rematada de cap a mata-degolla d’Aridane, que arribava absolutament sol al segon pal. Tanmateix, a partir d’aquí hem estat nosaltres els qui hem portat la batuta. Goikoetxea avisava amb un cop de cap just un minut després, i en el còrner posterior Pelegrí s’alçava per damunt de tota la defensa illenca per fer lluir Aragoneses, que li ha tret la rematada de forma espectacular. El rebuig l’ha caçat Xavi Muñoz per enviar-lo al fons de la xarxa, però l’auxiliar ha aixecat la banderola. El fora de joc era inexistent, com han demostrat després les imatges televisives. El marcador -injustament- no s’ha mogut a la mitja part tot i que el Bada n’ha tingut més d’una i de dos i de tres per avançar-se. Goiko ha estat el gran protagonista en l’apartat ofensiu, i especialment en destaca una en què el basc, a dos metres de la porteria, ha enviat fora una excel·lent centrada rassa de l’Álex García. La pilota li havia quedat a la cama dolenta… i l’1-0 que se n’anava per damunt del travesser defensat pel gran Sergio Aragoneses, l’autèntica estrella d’un Tenerife que ha suat tinta durant els primers 45 minuts, i que avui no ha marxat a casa amb un marcador en contra d’escàndol de pur miracle… El meta gallec també ha tingut temps aquesta primera meitat d’aturar amb problemes un bon xut d’Álex García des de la frontal, després d’una gran internada de Ceballos. L’Àlex ha tornat a ser, amb Serramitja, un dels millors escapulats, però la veritat és que tot l’equip ha fet un partidàs. Així ho ha reconegut el mateix tècnic visitant, Quique Medina, en roda de premsa. Segurament, els illencs no havien valorat el Badalona tant com calia…

La segona part començava amb idèntica dinàmica: el Badalona atacant sense pausa i el Tenerife intentant evitar la debacle. A diferència del primer temps, però, el Bada ha marcat en la primera que ha tingut – una de les menys clares, per cert-: a la sortida d’un còrner, Goiko ha aprofitat l’únic error en la sortida d’Aragoneses i, amb la canya a punt, s’ha avançat a tothom per posar el cobejat 1-0 al marcador. Al contrari del que es podia preveure, el vendaval escapulat no ha decaigut, sinó que fins i tot s’ha intensificat a partir d’aquest moment. Goiko ha empalmat fora una clara voleia a la frontal de la petita, Serramitja ha enviat la pilota al travesser i, en el rebuig, Ceballos ha rematat alt…En definitiva, una autèntica allau d’ocasions desaprofitades i la sensació que la defensa canària feia aigües pertot arreu. Un xut creuat d’Álex García llepant el pal i una rematada in extremis de Pelegrí en jugada d’estratègia completen el reguitzell d’oportunitats marrades per part del Bada. Un dels tòpics més antics del futbol diu que qui perdona ho acaba pagant, i per desgràcia avui ho hem viscut en les pròpies carns. El golàs de Zazo al 89′, rematant en planxa una centrada perfecta des de la dreta, feia embogir el centenar de chicharreros desplaçats a Badalona i ensorrava els ànims d’un Centenari que no es podia creure el que estava veient… Les coses encara podien empitjorar: una dura entrada de Xavi Muñoz era castigada amb vermella directa al minut 91′, i la tangana posterior entre els jugadors d’ambdós equips deixava entreveure una lectura tan cruel com evident: la impotència del Badalona en veure com se li escapava un partit que hauria d’haver guanyat per golejada. Triple xiulet final, desencant a l’Avinguda de Navarra i com a colofó de tot plegat una tempesta de pluja i vent que ens acompanyava en el trist camí de tornada a casa. Un guió d’autèntica pel·lícula de terror.

El futbol ha tornat a ser cruel amb el Bada

(Foto: L'escapulat)

Però al play-off no s’hi va a lamentar-se, sinó a competir i a intentar fer realitat els somnis. Segur que demà, analitzant les coses en fred i amb la tensió alliberada, ens prenem les coses amb més optimisme. Un empat a un a casa no és un resultat ideal però aquesta eliminatòria no està ni molt menys sentenciada. El Badalona tindrà les seves opcions a l’Heliodoro Rodríguez, i si tenim en compte els nostres resultats lluny del Centenari aquesta temporada, no hi ha absolutament cap motiu per no creure en la victòria. Els camps grans, de gespa natural i on es pot jugar amb espais ens van de conya i a més tenim un petit factor a favor: en cas d’avançar-nos al marcador, tota la pressió la tindrà un Tenerife gairebé ‘obligat’ a pujar sí o sí… Diumenge que ve, a les 18:30 hores, tota la feina feta en 39 partits cobrarà sentit en un últim partit a vida o mort. L’empat a zero no ens val, és veritat, però avui hem demostrat que podem ser (molt) millors que els canaris, i el mal regust de boca d’aquesta tarda no ens ha de fer caure en un pessimisme exagerat. Tot és possible i seguim allà !

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Ja el tenim aquí. El Badalona disputarà les eliminatòries per l’ascens a 2ª A per segona temporada consecutiva. Un 0-2 a Dénia serveix de rúbrica a una recta final de lliga espectacular de l’equip de Manolo Márquez, que acaba quart i demà coneixerà el seu rival a la primera ronda del play-off: Tenerife, Ponferradina o Balompédica Linense seran el nostre primer obstacle. M’agradaria recordar d’on ve aquest equip… i és que després de la derrota a Xàtiva per 2-1 molts pensàvem que ficar-nos entre els quatre primers era poc menys que una quimera. Doncs no. L’equip no va perdre mai la fe i ha acabat encadenant cinc victòries consecutives (Mallorca, Lleida, Zaragoza B, Reus i Dénia) per demostrar a tothom que el Badalona volia lluitar per ser a la categoria de plata. Els nostres números són impressionants: tornem a ser l’equip menys golejat del grup (el tercer de tota la 2ª B per darrere de Mirandés i Cádiz) i, a més, ostentem el millor diferencial de gols fora de casa (+12). De fet, el rendiment lluny del Centenari és simplement estratosfèric: 9 victòries, 5 empats i 5 derrotes per un total de 32 punts, només un menys dels aconseguits a l’Avinguda de Navarra. Una autèntica gesta que ens ha dut fins aquí i que, ara, ens permet somiar amb l’anhelat ascens a la Segona Divisió…

Avui, i al contrari del que podia semblar, amb un rival que no s’hi jugava res i que a més comptava amb alguna baixa important, el Badalona ha hagut de suar de valent per endur-se els tres punts del Camp Nou de Dénia. Ja als primers minuts es veia que les coses no serien fàcils, ja que els locals han començat apretant molt i portant el ritme del partit. Fins i tot Marcos ha hagut d’intervenir amb una de les seves aturades providencials marca de la casa per desviar a còrner un perillosíssim xut de Rubén. L’electrònic tot just reflectia el minut 4 i era evident que alguna cosa no rutllava. Per sort, els nostres han reaccionat a temps i mica en mica han pres el control de la pilota. Tot i que el Bada no ha disposat d’ocasions manifestes de gol, quedava clar quin era l’equip que estava fent mèrits per avançar-se al marcador, i al minut 29′ l’àrbitre xiulava penal a l’àrea dels alacantins després d’una bona acció atacant d’en Serramitja (el gironí, per cert, ha tornat a ser dels millors… quin final de temporada, en Marc!). Vázquez ha tingut l’oportunitat de rescabalar-se del penal fallat a Saragossa fa 15 dies i ha enviat la pilota al fons de la xarxa. Els següents quinze minuts han estat força travats i durs, i el partit s’ha escalfat a la graderia i al camp arran de les constants protestes dels jugadors -i la banqueta- del Dénia. De fet, el segon entrenador local ha estat expulsat. Costava endevinar que als de Nino Lema no els hi anava res en l’encontre… Els escapulats, però, han aguantat aquests moments difícils i arribaven a la mitja part amb avantatge.

El Badalona és, a dia d’avui, un equip molt sòlid, que madura els partits i que, sobretot, té ofici per tirar endavant els instants complicats i no acusar els nervis. Així ha estat al segon temps, on el partit ha tornat a equilibrar-se i en cap moment donava la sensació que el matx estigués sentenciat. El Dénia, un equip limitat però que coneix bé les seves armes, ha donat algun ensurt a pilota aturada, si bé l’ocasió més clara ha estat de nou per Álex García, que per enèsima vegada aquesta temporada ha vist com el porter li guanyava un mà a mà. Malgrat això, quinze minuts més tard el mateix basc no ha perdonat i, aprofitant una bona passada de Serramitja, ha tornat a encarar Álex per, ara sí, batre’l i situar un 0-2 que feia embogir els aficionats escapulats que avui s’havien desplaçat en autocar a la localitat alacantina. Un altre 10 per ells. Ara ja sí que el Bada ha pogut contemporitzar i gestionar una renda que li ha permès no patir més del compte. Fins i tot hi ha hagut temps perquè Manolo Bueno rebés l’homenatge de la seva antiga afició. Una nova tarda gloriosa lluny de Badalona.

Tornarem a viure escenes com aquesta?

Tenerife, Ponferradina, Linense. M’és absolutament igual qui ens toqui al sorteig de demà a les 16.30h a la seu de la RFEF. El Badalona arriba llançat al play-off, amb una plantilla supermotivada i una afició que creu més que mai en el somni de l’ascens. Serà el tercer de la nostra història, el segon consecutiu. Diuen que a la tercera va la vençuda… Sens dubte, és la vegada que arribem més endollats a la lluita. El que és segur és que el cap de setmana vinent (pressumiblement el dissabte) viurem un autèntic partidàs a l’Avinguda de Navarra. Badalona s’ha de tornar a vestir d’escapulada i agrair a l’equip aquest regal que li fa, portant el seu nom a l’elit del futbol estatal. Estic segur que el club, com ara fa un any, estarà a l’alçada i ho donarà tot per fer que el Centenari s’ompli i sigui una olla de pressió. Només de pensar en l’ambient que hi havia els dies del Leganés o el Mirandés se’m posa la pell de gallina… I a vosaltres?

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Missió complerta. Som on volíem ser ara fa un mes. Amb la victòria d’avui contra el Reus li pispem la quarta plaça a l’Hospi (l’únic dels de dalt que ha fallat: 2-2 al camp del Baleares) i, a falta d’una jornada, depenem de nosaltres mateixos per disputar les eliminatòries d’ascens a 2ª A. I aquesta és la clau. Diumenge que ve viatgem a Dénia sabent que els 3 punts ens donen el dret de jugar el play-off però, al mateix temps, sabent també que és l’únic resultat que ens val. Tot el que no sigui guanyar ens deixarà fora. Queda un últim esforç, però sens dubte que paga la pena !

La Federació ens havia donat un cop de mà amb l’hora del partit, ja que avui hi havia jornada unificada a les 6 de la tarda, evitant així que l’horari del partit el decidís TVC, que l’hauria programat a les 12 del matí. Això, sens dubte, ha propiciat una major afluència de públic per animar els escapulats. De fet, el Bada ha sortit molt entonat i tot semblava presagiar un partit elèctric, de joc ràpid i futbol d’atac. Com a mínim, per part dels locals, ja que el Reus la veritat és que ha fet ben poca cosa durant aquests compassos inicials. Víctor, Goiko i Álex García han portat perill a la porteria reusenca, però el gol no ha arribat per ben poc. El basc, sense anar més lluny, ha fet lluir-se Ángel amb un espectacular cacau des de 25 metres que el porter valencià ha desviat a còrner. La veritat és que el domini ha estat total per part del Badalona, que anava collant mica en mica els homes de Santi Castillejo. El Reus amb prou feines ha passat del mig del camp, si bé Sergio León ha posat a prova Marcos amb una gardela impressionant a les acaballes de la primera meitat. Abans, però, Víctor havia obert la llauna amb un golàs (35′) després d’una bona jugada personal per banda dreta, driblant un parell de contraris dins l’àrea per enviar la pilota creuada al pal llarg, lluny de l’abast d’Àngel. Cal destacar, un altre cop, l’aportació de Goiko, immens baixant pilotes, obrint espais i canalitzant les combinacions ofensives de l’equip.

La segona part, en canvi, ha estat força més ensopida que els primers 45 minuts. Sorprenentment, el Reus ha pecat d’un aparent conformisme (l’empat no li servia) i no ho ha abocat tot a buscar els tres punts. Si bé els del Baix Camp han avançat les línies i n’han tingut alguna, el cert és que avui no era el dia dels davanters reusencs. A la graderia es podien copsar els nervis, ja que un gol podia significar l’adéu definitiu al play-off. Malgrat tot, i a banda d’alguna acció aïllada de Chumbi o Marquès, els visitants no han causat grans ensurts. També és veritat que el Bada n’ha tornat a tenir més d’una per finiquitar el partit… però no ho ha fet, i hem patit més del necessari. Álex García ha firmat dues jugades personals de gran mèrit, marxant per velocitat i potència i encarant la porteria rival amb opcions de marcar: en la primera, la seva vaselina ha acabat fora i, en la posterior, la pilota s’ha estavellat contra el pal dret. Un 10, però, per l’Àlex, convertit ja en un autèntic referent de l’equip. També ha fet un gran partit Ferrón, el pulmó escapulat per enèsima vegada i que avui s’ha sacrificat en defensa quan ha calgut. En definitiva, que els badalonistes hem patit, com sempre, per no rematar la feina… Per sort, l’equip ha mantingut el rigor defensiu i els tres punts s’han quedat a Badalona.

Les imprecisions han arribat al segon temps...
 (Foto: L'escapulat) 

Un cop més és obligat parlar dels canvis de Manolo Márquez; avui fins i tot més sorprenents pel seu descarat caire ofensiu: han entrat Joaquín per Pelegrí (46′), Ignasi per Serramitja (64′) i Bueno per Xavi Muñoz. Més atrevit, impossible. Això no ha significat que l’equip anés a l’atac amb tot, però sí que parla molt clarament de la idea de futbol que vol transmetre el míster. Bona feina de Bueno, per cert, donant consistència al mig del camp.

Diumenge 13, a les 6 de la tarda, darrera jornada de lliga del grup III de la Segona Divisió B. Viatgem a Dénia per enfrontar-nos contra un equip que no s’hi juga res (es va salvar la setmana passada). Els comptes són ben fàcils: si guanyem, farem play-off; si no, no. La victòria segura del Llagostera en l’últim partit (li tocaria rebre el desaparegut Mahonés) ens obliga a sumar tres punts per mantenir la quarta plaça. És a dir, depenem de nosaltres mateixos però només ens serveix la victòria. Segur que tots ho haguéssim firmat ara fa un mes… En qualsevol cas, un repte que ens mantindrà enganxats a la ràdio el diumenge a la tarda. Esperem que arribi el cinquè triomf consecutiu i poguem complir un somni que semblava impossible no fa pas tant. Ah, I ja tenim la Copa del Rei de la temporada que ve a la butxaca!

AMUNT BADALONA

Aprofito un vídeo que han elaborat els companys de BadalonAprop per tal d’engrescar la parròquia escapulada de cara al transcendental partit del diumenge. En ell s’hi poden veure diversos membres de la primera plantilla animant l’afició a no fallar en el compromís més important de tota la temporada. I és que el que està en joc no és poc: repetir play-off i, per què no, la possibilitat de somiar amb l’anhelat ascens a Segona A.

Moltes gràcies als amics de BadalonAprop i ja sabeu… no es pot fallar el diumenge !

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Aquesta temporada pot ser recordada com la temporada en què el Badalona va fer tants punts al Centenari com lluny de l’Avinguda de Navarra. La temporada en què l’equip era capaç de combinar autèntics ridículs davant l’afició amb actuacions superbes fora de casa. La temporada en què no teníem davanters. La temporada en què Manga va passar del 10 al 0. La temporada d’en Goiko. Un basc que va arribar amb recel, se’l va examinar amb lupa, se li va exigir la lluna, se’l va condemnar a l’ostracisme i, després de tot plegat, va ser ell qui ens va treure les castanyes del foc amb una exhibició de professionalisme… Ara bé, per tal que aquesta temporada sigui, de debò, recordada, li hauríem d’afegir un nou qualificatiu: la temporada de l’ascens.

El Bada va repetir ahir el resultat aconseguit a Lleida ara fa tot just una setmana. Marcar sis gols fora de casa en dos partits consecutius no és gens fàcil, i encara menys si tenim en compte que ens enfrontàvem al Lleida i al filial saragossista; probablement, els dos conjunts més enratxats de la segona volta. Doncs els homes de Manolo Márquez ho han aconseguit. I, a més, ho han fet jugant amb valentia, sense especular, amb un joc ofensiu i creient sempre que l’objectiu era possible. Chapeau, per tant, per als jugadors i el cos tècnic. Crec que és important destacar-ho, tenint en compte les dificultats que ha viscut la plantilla al llarg d’una temporada en què, pels motius que sigui, l’afició no sempre ha mostrat la seva cara més amable al Centenari. Hi haurà qui dirà que, amb els resultats a casa que ha patit, és normal que l’aficionat escapulat n’hagi acabat fins al capdamunt, de l’equip, a vegades. Ara és l’hora de la veritat i no hi ha excuses que valguin. Tots hem de remar en una mateixa direcció, que esperem que sigui la que ens condueixi al play-off. La quarta plaça segueix encara a un puntet de distància, ja que l’Hospi no ha fallat contra l’Ontinyent. Seguim cinquens, però ja hi ha rivals que s’han quedat pel camí (Olímpic i Lleida ho tenen magre) i tenim un calendari assequible. És obligat creure en les nostres possibilitats.

Si parlem del partit d’ahir hem de destacar un nom per sobre de tots: GOI-KOE-TXE-A. El de Deba segueix entestat en demostrar que s’equivocaven els que deien que no era un jugador pel Bada; que no valia. Amb els dos d’ahir, el basc suma ja 6 gols aquesta temporada… i és el segon màxim golejador escapulat per darrere de Manga. Digne d’admiració, si tenim en compte que molts el vèiem fora al mercat hivernal i el club li va comunicar que no comptava pel cos tècnic… No podem saber què hagués passat si en Goiko hagués tingut més confiança de l’entrenador, però el que sí sabem ja és que l’Iñaki és un professional com la copa d’un pi. I també és d’agrair el reconeixement de Manolo Márquez, que després del partit va lloar l’estat de forma del davanter i el seu compromís amb l’equip. Per fi una bona notícia al vestuari.

Goikoetxea, heroi escapulat. Qui ho diria ara fa uns mesos...
 (Foto: Federico Agripa/laJornada.cat) 

Parlant exclusivament del que va passar sobre la gespa de la Ciutat Esportiva del Saragossa, i havent parlat ja de Goiko, també cal fer esment del bon partit d’homes com Ferrón, Ceballos, Álex García, Serramitja, Víctor… Bé, de fet seria injust no anomenar-los a tots: el Badalona va fer un partidàs. L’unic que se li pot retreure a l’equip és que es deixés empatar tan ràpid en una primera part frenètica (Edu marcava l’1-1 tres minuts després del gol inicial de Goiko, al 10′). Fins i tot ens vam permetre el ‘luxe’ de fallar un penal -picat per Vázquez-. Els canvis, de nou, van ser encertadíssims: Ignasi, Bueno i Pugui -que va rematar la feina- no van abaixar el nivell per demostrar que el míster pot comptar amb ells amb plenes garanties. Tot són conclusions positives després de la nostra gira per Ponent els darrers 14 dies.

El més difícil ja està fet. Però el que encara resta no és fàcil, ni molt menys. Aquest proper diumenge, contra el Reus, ens juguem mitja temporada. Per fi l’horari acompanya (a les sis de la tarda) i no hi ha excuses que valguin per no anar al Centenari a donar suport a un equip que, malgrat tot, s’ha guanyat a pols el dret de tenir-lo. El somni és a tocar. El primer pas, sumar els 6 punts que queden. Si ho fem, serem allà. A partir d’aleshores, tot pot passar però, de moment, ens toca a nosaltres estar a l’alçada de l’equip.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Primera final superada. Superadíssima. Amb nota. El Badalona ha sumat la seva victòria número 7 fora de casa i es situa a un sol punt de la zona de play-off. En un partit complicadíssim, al camp d’un dels equips més endollats de la competició, els escapulats han tirat d’ofici i -també amb un pèl de sort, val a dir-ho- han espremut al màxim les seves ocasions per remuntar brillantment el gol inicial de Barreda. Primer Pelegrí, amb un altre dels seus magistrals llançaments de falta, ha empatat el partit. A partir d’aquí, domini clar d’un Badalona que ha consumat la gesta amb un altre golàs de Serramitja i la sentència de Víctor quatre minuts després per rematar una segona part trepidant.

El partit ha seguit un esquema fix força clar: domini intens del Lleida Esportiu, despertar del Bada, anivellament de forces i cop de puny escapulat. Els primers vint minuts de cada meitat han estat pels de la Terra Ferma. Sobretot al primer temps, quan les coses semblaven no pintar gens bé pels nostres interessos. Realment, els de Ponent han començat molt forts, amb un joc agressiu i buscant sense embuts la porteria de Marcos, que avui -novament- ha fet un autèntic partidàs i li podem agrair, literalment, que només hàgim encaixat un gol. Afortunadament, el Badalona sempre ha aguantat el tipus en els millors moments dels locals i, a més, quan s’han vist pel darrere al marcador han sabut reaccionar de manera espectacular. Després del gol de Barreda al 58′, rematant una falta perfecta picada per Verdú, molts podien pensar (i de fet en tenia la pinta) que marxaríem de Lleida amb les mans buides. Rés més lluny de la realitat. Només quatre minuts més tard, Xavier Pelegrí es treia de la màniga un llançament magistral de falta directa per empatar el partit. El barceloní ha col·locat una rosca perfecta des del vèrtex esquerre de l’àrea, lluny de l’abast de Víctor. A partir d’aquest moment, i si deixem de banda dues arribades amb perill dels locals, el Badalona ha sabut gestionar molt millor els nervis i el cansament. L’equip de Manolo Márquez ha demostrat el seu ofici, vaja. Avui és obligat comentar els tres canvis que ha fet el míster, i que han acabat marcant la diferència de totes totes. Serramitja ha entrat per un bregador Manga al 54′, i el gironí marcaria l’1-2 al minut 86 amb un potent xut a la base del pal després d’un contraatac conduït per Víctor. Aquest últim havia sortit per Robles (67′) i la veritat és que l’extrem ha jugat vint minuts brillants, firmant aquesta assistència i arrodonint la remuntada amb un gol de pit i collons quan el partit ja moria. El tercer canvi ha estat el de Goikoetxea per Ignasi (70′), que en el seu segon partit consecutiu com a titular no ha gaudit d’oportunitats per demostrar gaire cosa. Sí que ho ha tornat a fer el basc, molt batallador i que s’ha erigit novament com a referència ofensiva de l’equip. La seva entrega s’exemplifica en la jugada del tercer gol, en què ha lluitat fins el final una pilota per acabar pispant-li la cartera al defensa rival i plantar-se sol davant el porter. Tot i que el seu xut no ha entrat, l’acció ha acabat amb el 3-1 de Víctor i tres puntets (més l’average particular) que viatgen cap a Badalona. Un 10 per la professionalitat d’en Goiko.

Grandíssim resultat a Lleida... i la lluita continua 
(Foto: Revistadebadalona.com) 

Ja només queden tres partits de lliga; tres autèntiques finals. El dissabte viatgem a Saragossa, després rebem el Reus a casa i acabem la segona volta a Dénia, el 13 de maig. Els tres enfrontaments són decisius, però tinc la sensació que si guanyem a l’Aragó serem al play-off. No serà gens fàcil. Els homes d’Esnáider acumulen ja 6 victòries seguides i pràcticament han dit adéu al descens directe. Ara bé, jugant lluny del Centenari ja sabem que sumar els tres punts no és cap missió impossible. Després rebem el Reus, que segurament encara tindrà opcions d’ascens, en el comiat de l’Avinguda de Navarra (esperem que fins al play-off). Finalment, el Dénia ens espera en un darrer partit en el qual, creuem els dits, el quadre alacantí potser no s’hi jugarà res. Les opcions són moltes i tot pot passar, però el primer pas ja l’hem fet. I ben important que era !

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Irregular. Així ha estat el rendiment del Badalona durant tota la temporada i el partit d’avui en podria servir d’exemple. Abans de tot, però, felicitar-nos per la victòria i els tres punts. Feia ni més ni menys que 95 dies que no vèiem l’equip guanyar a l’Avinguda de Navarra (1-0 contra el Teruel en Copa Federación). Poca broma…Com ja hem comentat en més d’una ocasió, aquests pèssims resultats a casa són un llastre molt pesat. Ara bé, esperem que, malgrat el mediocre registre com a local, al final s’assoleixi el somni del play-off. De moment, tornem a estar al peu del canó, a un sol punt del quart i depenent de nosaltres mateixos per ficar-nos allà. Cada cop queda menys i, això sí, podem dir que l’equip lluitarà fins el final.

L’equip ha sortit avui molt endollat i, amb una alineació poc habitual, els homes de Manolo Márquez semblava que es menjarien un filial mallorquinista que, la veritat, ha ofert una imatge ben pobre a la primera meitat. Ara bé, les coses han canviat als segons 45 minuts i els illencs han començat a arribar amb perill real a l’àrea de Marcos. L’onze escapulat tenia indubtablement un caràcter molt ofensiu, amb Ignasi en punta per davant del trio Manga, Álex García i Robert. Serramitja també tornava a entrar de titular a la medul·lar, acompanyant un Ceballos que ha estat immens durant tot l’encontre, tallant pilotes i fent de veritable pulmó de l’equip. En defensa també hi havia novetats, ja que per la sanció de Vázquez Pelegrí ha format amb Xavi Muñoz. El de Sabadell, com sempre, una garantia al darrere. A banda del treball de Ceballos, també cal destacar l’estrena d’Ignasi al davant. El jove davanter balear ha portat de corcoll la defensa mallorquinista, ha fet moltes coses i gairebé totes bé. De fet, ja ha pogut marcar al minut 5 quan, aprofitant una mala cessió d’un defensa, s’ha quedat sol davant Felipe, però el seu xut ha sortit massa creuat. Més tard també l’ha tinguda, després de fabricar-se l’ocasió en un espectacular detall tècnic, amb canyo inclòs a l’àrea petita. Llàstima que el porter, en aquest cas, li hagi tornat a negar el gol. Ferrón i Manga també han tingut la seva oportunitat, però la manca de punteria o els defenses rivals han allunyat el perill en el darrer instant. Pel Mallorca només podem destacar un perillós llançament de falta indirecta que Marcos, sempre segur, ha desviat a còrner.

A la segona meitat el decorat ha canviat completament. Mica en mica el Mallorca s’ha tret la son de les orelles i ha avançat les seves línies per buscar-nos les pessigolles. Incomprensiblement, semblava que el Badalona se sentís a gust amb el 0-0, com si l’empat ens anés bé. Aquesta indolència temporal ha permès als balears disposar d’algunes oportunitats per avançar-se al marcador, sobretot en accions de contraatac. Així, al 66′ una contra rapidíssima ha acabat amb una centrada per a Dídac que, sol a l’àrea petita, ha fet un misto monumental. El posterior xut de Tià Sastre, per sort, només ha fet tremolar el pal esquerre defensat per Marcos. Era un avís molt seriós i Márquez ha reaccionat donant entrada a Pugui i Goikoetxea, que substituïa un esgotat Ignasi. El basc ha mantingut l’alt nivell ofert per l’Ignasi i la veritat és que la seva entrada ha acabat decantat la balança al nostre favor. Evidentment, a banda del seu treball d’esquenes a porteria, el de Deba ha culminat un bon partit amb el gol de la victòria: un autèntic golàs fruit d’una jugada col·lectiva culminada amb una excel·lent centrada de César Soriano i una millor rematada d’en Goiko, que ha enviat la pilota a l’escaire amb la testa. Impossible per a Felipe. A partir d’aquí, patiment. Penso que el Bada s’ha equivocat mantenint el plantejament ofensiu, i per culpa de les pujades dels laterals el Mallorca encara ha trobat espais per fer mal. En aquestes situacions, i més amb el que hi havia en joc, sovint s’ha de ser més conservador.En tot cas, el marcador no s’ha mogut i tres punts que es queden a Badalona.

Sumem de tres en tres al Centenari... per fi !  
 (Foto: L'escapulat)

Els de Ponent ocupen ara mateix la tercera posició, tres punts per sobre nostre. Si tenim en compte que les dues primeres posicions estan gairebé assignades a Baleares i Orihuela, el partit a la Terra Ferma cobra especial transcendència. El Camp d’Esports de Lleida és un estadi que tradicionalment se’ns dóna bé; a veure si podem repetir el 0-2 de la temporada passada. Dels quatre enfrontaments que resten, dos són contra rivals directíssims: Lleida i Reus (en el darrer partit a casa). Els altres dos són als camps del Dénia (última jornada) i Zaragoza B (en plena lluita pel descens). Complicat. De moment, a pensar en aquests dos partits seguits lluny del Centenari, a Lleida i Saragossa. Tot està per decidir i, ara sí que ho podem afirmar, lluitarem fins el final.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Post express de Setmana Santa. S’escapa el play-off. En el tradicional partit avançat de les festes, el Badalona va perdre ahir a Xàtiva per 2-1 i veu com se li esgoten els últims cartutxos per colar-se entre els quatre primers. L’Olímpic era un rival directíssim i, amb aquesta derrota, es situen ja quatre punts per sobre nostre. Tenim per endavant els darrers cinc partits de la temporada. 15 punts que determinaran qui mereix entrar a la lluita per l’ascens i qui no. Ara mateix, tot sembla indicar que nosaltres no hi serem i, efectivament, serà perquè no ens ho hem merescut…

Hi ha un indicador preocupant que ens deixa la jornada d’ahir: Manolo Márquez tornant a fer declaracions contundents i criticant l’actitud de l’equip. Literalment, el nostre míster va dir que l’equip havia regalat la primera meitat i que havien anat a Xàtiva “a passar el dijous”… La lluita i l’esforç al segon temps no poden amagar que aquestes paraules no ens sonen a nou, ja que en més d’una ocasió Márquez s’ha queixat del poc caràcter de l’equip.

També preocupant és la forma en què van arribar els dos gols locals: dues jugades d’estratègia, molt semblants, en què primer Nando (7′) i després Heras (70′) remataven després d’un servei a pilota aturada. Això esguerra qualsevol partit per molt bona actuació que estiguis tenint, i de res va servir el gol de Vázquez al minut 85, en aprofitar un refús del porter en rebutjar una falta picada per Álex García. També és veritat que l’àrbritre no ens havia ajudat gaire -com sol passar- i havia expulsat Julián Robles (altra vegada) per un suposat cop de colze. Per rematar-ho, Vázquez veia la vermella directa als minuts finals per enterrar qualsevol opció de remontada. Ara bé, com va reconéixer el mateix Márquez, l’Olímpic va guanyar justament.

No es pot criticar en excés una derrota a Xàtiva, encara que el partit dels escapulats fos fluix. El rendiment de la temporada fora de casa ha estat bo i era un camp complicat, així que tampoc seria per esquinçar-se les vestidures, si no fos per les alçades de la temporada en què estem i la nostra pobríssima actuació al Centenari al llarg de tot aquest curs… En fi, resten dos partits a casa, contra Mallorca B i Reus. Independentment de les escasses opcions de disputar el play-off, suposo que encara ens han de quedar les ganes de veure un bon partit del Bada a casa… Ah, i en horari d’estiu (per fi !!). Llàstima que l’intent d’arrossegar gent a l’Avinguda de Navarra aquest any hagi estat sabotejat, en primer lloc, pel mateix equip.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Una llàstima. Em refereixo al partit d’avui, però segurament aquesta expressió la pensem més d’un quan reflexionem sobre com han anat les coses aquesta temporada… El Badalona ha sigut incapaç, altra vegada, de sumar els 3 punts davant del seu públic. De fet, no guanyem un partit al Centenari des del passat 8 de gener (1-0 contra el Dénia), i segurament serà això el que condemnarà les nostres opcions de disputar el play-off.

És veritat que avui potser era el dia menys indicat per desanimar-nos a causa d’un empat a zero. L’Atlético Baleares és el líder incontestable de la categoria, un equip farcit de jugadors de primeríssim nivell (alguns d’ells exPrimera Divisió) i que ja fa setmanes que pensa en l’ascens a 2ª A per la via ràpida. Ara bé, com en tantes i tantes ocasions aquesta temporada, el Bada ha estat superior al seu rival i ha merescut els 3 punts. Què ens ho ha impedit? Doncs sí, ho heu endevinat, esclar: la FALTA DE GOL.  I és que l’escassedat de pòlvora a la davantera escapulada d’aquest any pot assolir el grau de llegenda… Aquest matí s’ha tornat a demostrar que l’equip no té punch al davant. És veritat que el nostre davanter en millor estat de forma, Manolo Bueno, s’ha hagut de retirar al minut 13 per molèsties a l’abductor, però el cert és que diversos jugadors han estat en disposició d’enviar la pilota a la xarxa i no ho han fet. D’ocasions manifestes en podem destacar sobretot dues; una a cada part. Primer, una doble oportunitat de Ceballos, el xut creuat del qual ha estat desviat per un defensa en l’últim moment. En el llançament del còrner, i després d’una mala sortida de Ginard, el mateix Ceballos ha tret una bona rematada que, quan ja tothom cantava el gol, l’ha tret sota pals un defensor balear. Però és que a la segona meitat Pugui n’ha tingut una d’encara més clara quan, després de plantar-se sol davant el porter, ha enviat la pilota fora, llepant el pal dret. Això passava tot just al minut 47′, però el Bada ja no en tindria cap de més franca per avançar-se al marcador. El Baleares, que ha començat molt fort a la primera meitat (els dos equips, de fet, ens han regalat un primer quart d’hora explosiu), ha baixat força el pistó a la represa i el domini del joc ha estat pràcticament sempre escapulat. Això sí, amb la sensació constant que, amb l’enorme classe que atresoren al davant, els homes de Gustavo Siviero ens podien marcar en qualsevol contraatac. A punt a estat de ser així quan, al minut 84 i després d’un greu error de Manga en treure un còrner, Brian ha creuat tot el camp per encarar tot sol Marcos. Per sort, la seva picadeta ha sortit lleugerament desviada…

Sé que molts de vosaltres tindreu ganes de comentar l’actuació de Goikoetxea, que ha entrat quan amb prou feines s’havia disputat un quart d’hora per la lesió de Bueno. El basc tenia una nova oportunitat per demostrar a l’entrenador que es pot confiar en ell, però la veritat és que avui no li han sortit les coses al de Deba… Sense voler carregar-li a ell tota la responsabilitat de la nostra manca de contundència a dalt, és evident que en Goiko no ha aportat gaire cosa, a banda de les seves obertures a l’espai fent de boia. Realment sembla que aquesta sigui la seva única funció quan és al camp, ja que amb prou feines pot encarar els defensors i tampoc li han arribat pilotes clares de rematada. L’Ignasi ha tornat a entrar a la segona meitat (al 68′, per Pugui) però avui la veritat és que tampoc ha pogut demostrar gaire cosa… Ni tan sols Manga semblava ja el que ens enlluernava fa unes setmanes, i els seus serveis a pilota aturada han estat més aviat discrets… En definitiva, un Badalona treballador i sacrificat, però al que la bona estrella sembla haver-lo abandonat per sempre més a l’Avinguda de Navarra.

Tres mesos sense victòries al Centenari...    
(Foto: L'escapulat)

La història es repeteix al Centenari. Dos punts més que volen de casa (per un total de… 24!) i una nova setmana que passarem lluny de la quarta plaça. Bé, lluny lluny no, perquè ja se sap que en aquest Grup III les coses estan molt apretades, però resten només 6 partits (4 d’ells fora, per sort) i el Badalona necessita transmetre alguna cosa més per ser vist com un candidat ferm a l’ascens. Avui al matí l’afició ha respòs i ha animat més que en d’altres ocasions. Esperem que als dos partits que resten, que es jugaran en horari de tarda i contra rivals directes (Mallorca B i Reus) segueixi aquesta tònica. De moment, però, a pensar en el partit a Xàtiva d’aquí a 7 dies, precisament contra el rival que ara mateix marca la zona de privilegi. Una derrota seria pràcticament definitiva, però tornar amb els 3 punts ens situaria altre cop en aquesta situació tan nostra de “i si…”  Fe !!!

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Doncs hi haurem de creure. El Badalona és, ara mateix, a un sol punt del play-off. Quan pitjor pintava tot, amb un equip enfonsat després de l’estrepitós fracàs del dia del Mestalla, els escapulats han reaccionat. Dues victòries seguides fora de casa tornen a demostrar que, aquesta temporada, jugar al Centenari no és pas una bona notícia pels homes de Manolo Márquez. Pot semblar increïble -sobretot parlant del Bada- però aquest any les estadístiques diuen que només hem aconseguit tres punts més a casa que a fora (i perquè hi hem disputat un partit més). Personalment, ja no sé com encarar el que resta de temporada. Fa tot just 15 dies estava totalment abatut i no creia gens en una remuntada que llavors semblava poc menys que impossible. Els tres punts de la setmana passada els podia veure com anecdòtics, gairebé. Els 3 punts d’avui, en canvi, donen una importància cabdal al gol afortunat d’Álex García i ens tornen a situar amb totes les opcions del món per acabar entre els quatre primers. Bé, de fet sí que sé com encarar els 7 partits que queden: al costat dels jugadors (com sempre) i amb tota la il·lusió del món (de nou) per lluitar per l’ascens.

La victòria d’avui ha estat especialment brillant. Per segon desplaçament consecutiu, el Badalona ha portat en tot moment les regnes del joc i ha gaudit de les millors ocasions, com un xut de Joaquín que el porter local, Alberto, ha atrapat amb problemes. Igual que va passar a Andorra, però, no hem traduït el nostre domini en gols i a la segona meitat, com era d’esperar, el joc s’ha igualat. L’Ontinyent no s’hi jugava especialment res (fa setmanes que està salvat i ja no pot aspirar al play-off), però a la represa ha pujat una marxa per intentar endur-se els tres punts. Ja sabem que els equips que passen per dificultats econòmiques treuen forces d’on no n’hi ha per tirar endavant els partits. Aquesta tarda, tanmateix, el Badalona ha tornat a ser el de les grans ocasions, amb una defensa autènticament inexpugnable que ha frustrat totes i cadascuna de les escomeses valencianes. Així, i al contrari del que va passar a Andorra la setmana passada, l’equip no ha passat per gaires angoixes al darrera. Tot el contrari: hem estat nosaltres els que, en diverses ocasions, hem pogut marcar. De fet, el marcador final ha estat molt curt si tenim en compte les ocasions generades (l’encert, altra vegada, no ha estat el nostre fort). Primer, un excel·lent contraatac conduït entre Víctor, Bueno, Álex García i Ceballos no ha acabat en gol quan ho teníem tot de cara. Cinc minuts després, però, el mateix Ceballos posava una centrada boníssima que Manolo Bueno no ha desaprofitat, rematant al fons de la xarxa i anotant-se el segon gol de la temporada (i un altre que val 3 punts). A partir d’aquí, i al contrari del que es podria preveure, hem seguit dominant la posessió i acostant-nos amb perill a la porteria d’Alberto que, si no fos perquè ha fet un partidàs, hauria d’haver recollit la pilota del fons de les malles en més d’una ocasió, com ara després d’un 1 contra 1 que Víctor no ha sabut transformar o una rematada al travesser del pletòric Bueno.

Manolo Bueno ha estat, de llarg, el millor    
(Foto: Federico Agripa / laJornada.cat)

Avui l’atac del Badalona ha tingut nom propi: Manolo Bueno. El d’Esplugues ha quallat un autèntic partidàs i, per fi, el seu treball constant i sacrifici tàctic ha tingut la recompensa del gol. A més, i com a la Feixa Llarga, la seva diana ha significat els tres punts. Un 10 per Bueno que, tot i no ser un davanter pur, demostra que es pot esdevenir una peça important sense ser un gran golejador. Bé, en realitat, de grans golejadors, no en tenim cap… Tampoc ho està sent Ignasi Dalmedo, si bé l’aportació del menorquí augmenta cada dia que passa. Avui ha entrat al 53′ per un desdibuixat Pugui i ha tornat a demostrar que és una aposta de futur pel Bada. Especialment si tenim en compte que ens dóna coses que no teníem, ja que és un perfil de jugador molt diferent a Goiko o el mateix Bueno. Serà interesantíssim comprovar com va evolucionant aquest nano.

Queden 7 jornades: 21 punts que decidiran quins són els tres equips (Baleares a banda) que lluitaran per jugar l’any que ve a la categoria de plata del futbol espanyol. Seran, també, set partits que acabaran situant cadascú on es mereix. On es mereix ser, el Badalona, el proper 13 de maig? Si haguéssim jugat els 38 partits fora de casa, com va dir Márquez, segurament lluitant pel campionat… Sé que, després de totes les decepcions viscudes a l’Avinguda de Navarra, pot semblar difícil, però el Badalona necessita, més que mai, el nostre alè a casa contra Baleares, Mallorca B i Reus.

AMUNT BADALONA