L'escapulat

Escapulats,

Sovint el darrer partit de la temporada és un petit reflex de l’actuació de l’equip al llarg de tot l’any. Avui, aquesta premissa s’ha complert de totes totes. El Badalona ha tornat a oferir una imatge força pobra que, un cop més, no li ha servit per sumar cap punt. L’Huracán ha necessitat ben poc per endur-se la victòria i convertir-se així en el catorzè equip que puntuava al Centenari aquesta temporada. Tretzè acaba el Bada a la classificació, confirmant així una de les campanyes més discretes dels darrers anys. Tot això, enmig d’un clima de pluja i vent que encara ha entristit més un panorama força desolador a les graderies. La parròquia escapulada ha patit el que no està escrit aquesta temporada, i és que en total han volat 31 punts de l’Avinguda de Navarra amb una imatge, en general, decebedora.

Fa unes setmanes dèiem que les valoracions globals s’havien de fer a final de temporada. Doncs ha arribat el dia. El Badalona acaba la 2012/13 en tretzena posició, amb 48 punts i un balanç d’11 victòries, 15 empats i 14 derrotes, amb 36 gols a favor i 41 en contra. Les xifres, com sol ser habitual, parlen per sí mateixes. I, en aquest cas, parlen malament. No hem d’oblidar, però, que l’objectiu principal d’aquesta temporada era la permanència, i s’ha aconseguit: El Badalona jugarà a la 2ª Divisió B un any més. Després d’un estiu molt complicat, en què no teníem clar ni la composició de la directiva, ni del cos tècnic, ni molt menys de la plantilla, és un triomf haver mantingut l’equip a la categoria. Ara bé, això no ens ha d’impedir ser crítics amb l’actuació de l’equip. Ras i curt: el Bada no ha estat un equip fiable aquest any. Punt. El conjunt d’Albert Cámara s’ha mostrat massa irregular i especialment insegur a casa, on només ha guanyat 6 partits. Segurament és aquesta última dada la que agreja la nostra valoració final. Efectivament, anar al Centenari ha estat, per norma general, un autèntic suplici. No és d’extranyar, doncs, que aquesta tarda amb prou feines hi hagués 400 persones per veure el partit davant l’Huracán. El mal temps també hi ha contribuït, segur, però no ens enganyem: l’equip no ha donat, en tota la temporada, gaires incentius per tenir ganes d’anar al camp, ni a les 12 del matí, ni a les 5 de la tarda…

Aquest és l'onze titular que ha acomiadat la Temporada 2012/13

(Foto: CF Badalona) 

Ben simptomàtic de l’estat general de l’equip ha estat l’arrencada del matx. Tot just s’havien jugat 15 segons quan Fabiani ha tingut el 0-1. Servei des del cercle central, pilotada llarga, indecisió entre Pelegrí i Marcelo i el davanter guineà que es plantava sol davant Marcos. Increïble. Per sort, el seu xut ha tocat el pal dret i ha marxat fora. El partit començava de la pitjor manera possible. Malgrat això, i el fet que els valencians arribaven a Badalona jugant-se ni més ni menys que el campionat (havien de guanyar i esperar que l’Hospi perdés davant l’Olímpic), els escapulats s’han posat les piles i, de fet, han portat el pes del joc fins a la mitja part. Això sí, en atac ben poca cosa… amb prou feines un xut de falta desviat d’Abraham i una rematada de cap inofensiva de Joan Grasa, que avui jugava en punta a causa dels problemes físics de Manolo Bueno. En canvi, l’Huracán ha pogut marcar el segon després d’una nova indecisió defensiva, aquest cop entre Marcelo i Marcos.

Els segons 45 minuts han estat una història completament diferent. Els valencians han posat la cinquena marxa i nosaltres hem desaparegut del mapa. El seu domini no era abassegador, però el Bada semblava una caricatura amb la pilota als peus; pràcticament incapaç de lligar dues passades seguides ni de generar perill de cap manera. El gol de Sanjulián (56′) en la sortida d’un còrner, al contrari del que podria esperar-se, ha esperonat l’equip de Manises, que d’aquí al final ha monopolitzat el joc i ha tingut la sentència en més d’una ocasió, especialment al 73′, quan Carreño, completament sol després d’una errada en la sortida de la pilota del Bada, ha enviat l’esfèrica per damunt del travesser, ja amb Marcos batut. Per part nostra… res. Un tímid cop de cap de Grasa al 90′ ha estat tot el bagatge ofensiu escapulat a la segona part. Molt més ressenyable ha estat, en canvi, el debut al Centenari de Jordi Sánchez, que ha entrat al minut 71 per Sergi Cortés. Una de les poques alegries que hem tingut darrerament ha estat saber que aquesta jove promesa, de només 18 anys, serà jugador del primer equip la temporada vinent. A banda d’això, ambient gèlid i, quan l’àrbitre ha xiulat el final, indiferència entre el bosc de paraigües que era la graderia del Centenari. Una cloenda ben trista a una temporada que no passarà a la història i que hauríem de començar a oblidar des d’aquest precís instant.

S’inicia ara una fase decisiva (i molt interessant) pel Badalona. Al llarg de les properes setmanes començarà a definir-se el capítol d’altes i baixes de cara a la plantilla de l’any que ve. Tenint en compte que l’únic jugador que té contracte assegurat és Ferrón, s’esperen molts moviments. Abans, però, sabrem si Albert Cámara i Pepe Delgado segueixen a la banqueta. Així mateix, també tindrem notícies del futur de l’estadi municipal en el plenari de l’Ajuntament d’aquesta propera setmana. Molts fronts oberts i moltes preguntes per respondre en poc temps. Pels aficionats del Badalona serà un període intens i apassionant.

Aquesta vegada, Miguel Ángel Sánchez i la seva junta directiva tindran tot el temps del món per dissenyar una plantilla que ens retorni la il·lusió després d’una temporada en què les dificultats i incerteses de l’estiu anterior han pesat massa. Confiem en la seva feina per tornar a veure un Badalona fort de cara a la lliga 2013/14. De moment, però, toca descansar una mica: la 2012/13 ha acabat. Per fi.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Els homes d’Albert Cámara han saltat avui a la gespa del Centenari sabent que ja estaven salvats matemàticament, i això s’ha notat. No només en l’alineació, amb alguna novetat destacada, sinó sobretot, i més important, en l’actitud, la intenistat i les ganes. És comprensible, però també ho és que els socis i aficionats li demanem més a un equip que s’ha mostrat molt irregular al llarg de tota la temporada i que sens dubte no ha acabat de guanyar-se mai la confiança de la parròquia escapulada. Avui, un cop més, ens ha tocat veure la pitjor cara del Bada. Llàstima, perquè portàvem ja tres bons partits a casa, però ja sabeu que l’alegria dura poc a la casa del pobre…

Que un equip es jugava la vida i l’altre pràcticament res s’ha notat des del primer minut, amb un Badalona contemplatiu i un Ontinyent que mossegava i, sense especular el més mínim, buscava la porteria d’Álex Sánchez. Sí, heu sentit bé: avui no era Marcos el que defensava els nostres pals. Des del partit de Copa del Rei al camp del Llagostera (29 d’agost) que Marcos no s’asseia a la banqueta. Lamentablement, i encara que em sàpiga molt de greu dir-ho, avui hem notat força la seva absència. No es pot sentenciar un jugador per un mal partit -especialment en una posició tan complicada com la de porter- però avui l’Álex no ha tingut el seu millor dia. De fet, el primer gol de l’Ontinyent arriba arran d’una greu errada seva en la sortida de pilota: pressionat per un davanter rival, ha arriscat massa en el servei i la pilota ha rebotat en el jugador valencià per acabar als peus d’Hugo que, a mata-degolla i després de retallar davant Marcelo, ha rematat a plaer per posar el 0-1. Era el minut 32 i el gol arribava quan el Bada ja havia aconseguit contenir l’empemta inicial dels valencians. Abans d’això el guió hagués pogut canviar completament si tot just al minut 6 Pelegrí hagués transformat un clar penal comès sobre Abraham després d’una gran jugada personal del canari per banda esquerra. Jonathan, però, ha endevinat les intencions del central escapulat.

El cel s'ha anat ennuvolant mica en mica. Com el nostre joc...

(Foto: L'escapulat) 

A la segona meitat tot ha canviat radicalment quan Berna, al minut 55, ha vist la segona targeta groga. A partir d’aquest moment el domini del Badalona ha passat a ser encara més evident i el partit s’ha convertit en un atac-i-gol local, però sense encert. Cámara, que ja havia substituït un desafortunat Quintillà (avui titular) per Joan Grasa, ha apostat fort fent entrar Juanma per Gallardo, que havia començat el partit com a lateral esquerre. De fet, aquesta tarda hem pogut veure força novetats a l’alineació, amb Jordi Quintillà al mig del camp i Joaquín com a mitja punta. L’invent no ha sortit gaire bé perquè el primer ha estat molt desencertat en l’execució i a Joaquín li ha costat molt rebre la pilota en condicions. El mateix podem dir d’un Manolo Bueno que al 84′ a deixat el camp per l’entrada d’Albert Yagüe, que pràcticament no ha pogut entrar en joc. L’Albert ha sortit al camp ja amb l’1-1 al marcador, un empat que ha arribat en la sortida d’un còrner rematat esplèndidament per Xavi Muñoz al primer pal. Era el minut 74 i tot feia pensar que el Badalona remuntaria el marcador o, com a mínim, que a l’Ontinyent se li faria llarguíssim el darrer quart d’hora de joc. El que ha passat és que, en una nova badada defensiva després d’un servei de banda, amb refús defectuós de Marcelo inclòs, Kikín s’ha trobat amb la pilota dins l’àrea i ha batut Álex amb un xut ras en què el nostre porter potser hauria pogut fer alguna cosa més… En definitiva, un epíleg horrible a un partit ja de per sí destrempat des del començament.

És molt més important del que sembla acabar bé la temporada, especialment perquè ara vénen dos partits davant rivals que s’estan jugant el playoff i que aniran a per totes. No és el mateix acabar la temporada dignament que amb tres derrotes consecutives. Per la classificació, pels aficionats i pel club. Tenint en compte que el Badalona pot erigir-se en jutge de la lliga a la part alta i que segurament no ens faltaran motivacions externes (ja ens entenem…), no estaria malament que l’equip s’acomiadés dels patits seguidors escapulats amb una bona imatge i el més amunt possible a la lliga.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Com ja vam fer al mes de setembre amb l’Albert Cámara, us torno a proposar de fer una entrevista entre tots els que participeu al nostre fòrum: aquesta vegada, ni més ni menys, tindrem l’ocasió d’interrogar al president del club, Miguel Ángel Sánchez.

La fórmula ja la coneixeu; vosaltres sou els que li feu les preguntes a l’entrevistat. Deixeu-les per escrit en aquest post i jo les faré arribar al nostre presi (a més de les que se m’acudeixin a mi, esclar). La meva intenció és fer l’entrevista tant bon punt acabi la temporada (el darrer partit és el diumenge 19 de maig) o una miqueta abans. En qualsevol cas, quan ja hi hagi data per a la trobada amb el president us ho faré saber perquè pugueu enviar les vostres últimes qüestions.

No cal recordar-vos que teniu llibertat total a l’hora de plantejar les preguntes. Això sí, sempre amb respecte i educació.

Animeu-vos-hi: serà una oportunitat única per conéixer l’actualitat i el futur del nostre club a través de la seva veu més autoritzada; és a dir, informació directa i de primeríssima mà!

ENDAVANT PREGUNTES !

Escapulats,

Avui podem afirmar, per fi, que el Badalona seguirà una altra temporada a la Segona Divisió B. Un any més al futbol professional. Serà la desena campanya a la 2ª B, que no és poc. Ja sé que no és la categoria en què ens agradaria estar però, tal com havia començat la temporada, amb una nova directiva i totes les incerteses del món relatives al pressupost i la confecció de la plantilla… què voleu que us digui; l’objectiu fonamental, la permanència, s’ha assegurat, i hem d’estar contents. La lliga s’acabarà amb dignitat i amb una imatge força bona de l’equip, a diferència del que passava ara fa uns mesos, quan ningú podia assegurar que el Badalona no patiria per mantenir la categoria. A dia d’avui, quan encara resten quatre partits, la salvació és pràcticament al sac i de ben segur que tant la directiva com el cos tècnic es començaran a moure, a partir de ja, per començar a confeccionar la plantilla de l’any que ve.

Amb els tres punts d’avui en sumem 47 i, a manca de 12 per disputar-se, el Badalona està a 10 punts del descens directe i a 8 de la promoció. Una dissetena plaça que ocupa, precisament, el Constància d’Inca, l’equip que visitem la setmana que ve. Fent un senzill càlcul veurem que, en cas de guanyar diumenge a Mallorca, la salvació ja serà un fet matemàtic. En qualsevol cas, especulacions a banda, el cert és que el Bada ja pot donar la permanència per feta i començar a pensar en la temporada que ve. Això sí, queden tres partits més després del d’Inca: Ontinyent a casa, Olímpic fora i, per cloure la temporada, Huracán de València al Centenari. Serà interessant veure com el Bada pot fer de jutge de la lliga, tant per baix (Ontinyent) com pel play-off (Olímpic i Huracán). Per trobar una motivació extra, segurament les primes seran benvingudes…

Ei, encara no hem parlat del partit… Doncs podríem parlar de dues meitats iguals però completament diferents. M’explico: les dues parts han acabat amb un balanç d’1-0 pel Bada, però les dinàmiques no han tingut res a veure. Els primers 45 minuts han estat molt atractius per a l’espectador però no tant pels interessos escapulats. Els gironins portaven la batuta del joc i, a diferència del Badalona, aconseguien generar futbol, sobretot, mitjançant centrades des de les bandes i, com no, jugades d’estratègia perquè, un cop més, hem concedit massa faltes tontes a la zona de 3/4. No obstant això, la sort ens ha somrigut per una vegada i, al minut 12, ha arribat un dels gols més increïblement estúpids que he presenciat en un camp de futbol. Marcelo ha buscat una passada llarga a l’esquena de la defensa que no ha trobat ningú. Era una pilota dura i tensa amb direcció a porteria; el porter del Llagostera, Moragón, s’ha confiat i, incomprensiblement, en lloc de posar el peu davant la pilota, ha vist com aquesta se li esmunyia per sota les cames i es ficava, rasa i al xino-xano, dins la porteria. L’1-0 era un regal amb llacet i, per una vegada, no l’hem desaprofitat. Ara bé, la dinàmica no ha canviat: el Llagostera ens seguia creant problemes, com ho demostren un parell d’arribades perilloses que ha tret Gallardo in extremis. Per part nostra només podem destacar un xut defectuós d’Abraham que ha aturat Moragón sense problemes (37′) i, ja a les acaballes, una centrada-xut del mateix Abraham que Marcelo ha rematat fora. Al minut 44 el Centenari ha demanat penal sobre el canari després d’un control acrobàtic dins de l’àrea, però l’àrbitre no ha xiulat res. Com veieu, Abraham segueix sent, sens dubte, qui marca les diferències en atac (resem perquè segueixi l’any vinent).

Abraham ha transformat el penal del 2-0 amb molta seguretat

(Foto: Federico Agripa)

La segona part, en canvi, ha estat una autèntica bassa d’oli pel Badalona. Si a la primera part el Llagostera posava el joc i nosaltres les ocasions, a la represa el Badalona no li ha donat opció als homes de Lluís Carrillo, que no han inquietat en cap moment els dominis de Marcos, avui molt segur en totes les pilotes per alt. A banda d’un xut desviat d’Enric Pi, no podem destacar gaire cosa del Llagostera, que ha rebut una estocada definitiva al minut 65 amb el penal de Canal sobre Manolo Bueno. El davanter d’Esplugues s’havia plantat a l’àrea després d’una gran passada d’Abraham i ha estat objecte de falta en amagar molt bé una finta de xut. Com no podia ser d’una altra manera, Abraham ha llançat el penal (fort i a mitja altura, enganyant Moragón) per establir el 2-0. A partir d’aquí hem vist un matx encara més plàcid pels d’Albert Cámara, que pràcticament s’han limitat a viure de rendes. Com a nota positiva destacar el retorn de Joan Grasa, que ha entrat per Bueno i ha estat el protagonista de la jugada més perillosa fins al final del partit (73′), amb una bona desmarcada per banda esquerra. La seva passada de la mort ha acabat a peus de Robert que, malauradament, ha enviat la pilota fora per poc, llepant el pal dret. Sincerament, no cal remarcar res més dels 20 minuts que encara li quedaven a l’encontre… el Badalona per fi ha sabut gestionar l’avantatge i matar el partit. Tres puntets més que ens serveixen per tornar a la zona mitja de la classificació. D’aquí al 19 de maig, tranquil·litat i bons aliments. Hi ha molta feina per fer de cara a la temporada que ve però, de moment, ja hem acomplert l’objectiu d’aquesta.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Missió completa. Tres punts al sac. Evidentment, això era el més important aquesta tarda. El Badalona necessitava trencar una mala ratxa de 5 partits sense guanyar i ho fet en una jornada especialment important, ja que els resultats dels nostres rivals directes ens han estat molt favorables i hem augmentat la distància que ens separa de la zona de perill i, potser més important encara, escalem posicions: amb 43 punts, superem diversos equips en aquesta lluita per quedar-nos una temporada més a la 2ª B. Encara queden 18 punts per disputar però, de moment, el pas donat avui és molt important per a poder gestionar aquesta renda sense nervis i amb la tranquil·litat que dóna la classificació.

Parlem del partit. Déu n’hi dó com hem patit! Als darrers minuts més d’un ho passat francament malament a les graderies del Centenari. Qui ho havia de dir a la mitja part, quan el Bada guanyava amb un còmode 2-0 i transmetent certa solvència… Ara bé, seria injust resumir aquests primers 45 minuts amb el resultat, perquè la veritat és que el marcador no reflectia el que s’havia vist damunt la gespa. Els dos equips han demostrat de seguida que coneixien perfectament la transcendència del matx. El Reus arribava després de 4 derrotes consecutives i només un punt per sobre nostre, en una dinàmica clarament negativa les últimes jornades. Nosaltres, no cal recordar-ho, veníem de deixar escapar dos punts al Sagnier i amb el desastre del dia del Yeclano encara en el record… Així doncs, a ningú li ha estranyat que el partit comencés amb un ritme alt, amb molta mobilitat de pilota i un mig del camp pràcticament testimonial. Sobretot per part del Reus que, tot i que no amb un domini aclaparador, era l’equip que millor controlava el tempo del partit. Els de Santi Castillejo apostaven descaradament pel joc directe i confiar la seva sort a la qualitat d’homes com Sergio León i Traver. Els del Baix Camp donaven sensació de perill quan combinaven a la zona de tres quarts, però avui el nostre sistema defensiu s’ha mostrat molt sòlid: des de la parella de centrals Marcelo-Gallardo (menció especial per l’andalús, excel·lent en el tall) fins a Javi Moreno, que avui ha jugat probablement el seu millor partit des que va arribar. De fet, seus han estat els dos serveis de còrner, el primer des de la dreta i el segon des de l’esquerra, que han significat els dos gols escapulats. El primer arribava tot just al minut 4, després d’una poderosa rematada de cap de Marcelo que, al primer pal, saltava més que ningú per encastar la pilota al fons de la xarxa. Les coses se’ns posaven de cara ben d’hora  i, tot i que el Reus tenia més la pilota i ensenyava les urpes a través d’accions aïllades de Sergio León, hem estat nosaltres els que hem tornat a marcar al 35′, en un altre llançament de còrner perfecte de Javi Moreno que Joaquim, al segon pal, ha rematat amb molta classe creuant la pilota lluny de l’abast d’Ángel. Mitja part, 2-0 i tarda tranquil·leta al Centenari, malgrat que el nostre joc no era cap meravella.

La graderia ha patit molt la darrera mitja hora...

(Foto: L'escapulat) 

El començament del segon temps encara ha estat més esperançador: el Bada ha mantingut la consistència al darrere i els reusencs semblava que havien perdut l’ímpetu dels primers minuts. Joaquim ha estat a punt de fer el tercer en una rematada des del terra una mica estranya que ha sortit fora llepant el pal esquerra d’Ángel. En aquest moment el ritme s’ha començat a accelerar moltíssim, i això, sigui dit de passada, no ens podia anar bé. Marqués ha fer lluir Marcos al 58′ i dos minuts després Robert ha pogut sentenciar el matx en un mà a mà, però el seu xut forçat l’ha pogut desviar el porter roig i negre. El punt d’inflexió del partit ha estat, però, el golàs de Sergio León al minut 65. El davanter del Reus ha controlat la pilota amb el pit a uns dos metres de la frontal de l’àrea i, després de girar-se amb habilitat, ha engaltat una voleia perfecta que s’ha colat per tot l’escaire dret, sense opció per a Marcos. A partir d’aquest instant el partit s’ha convertit en un petit via crucis per a tots els escapulats. El Badalona ha desaparegut del camp inexplicablement i el guió de l’encontre s’ha convertit en una successió d’ocasions i arribades per part dels homes de Santi Castillejo. Quedaven gairebé 30 minuts de patiment en què el 2-2 no ha arribat de miracle. Cada llançament de falta del Reus posava l’ai al cor als aficionats badalonins, que a sobre veien com el seu equip no parava de concedir faltes estúpides en camp propi. Sens dubte, però, les ocasions més clares han estat una rematada de cap al travesser de Beñat al 76′ i un gol anulat a Prades per fora de joc, en una altra rematada amb la testa, dos minuts després. L’últim quart d’hora de partit s’ha fet etern, i cada falta que penjava el Reus era una petita tortura. Per sort, en aquest tram final Marcos s’ha mostrat molt segur (de fet, ens ha salvat amb una aturada providencial al 87′) i l’equip ha tingut prou ofici com per mantenir el resultat fins al minut 95, que és quan Navarro Fuentes ha fet sonar el xiulet tres cops per alliberar-nos a tots.

El Badalona suma 43 punts i, amb la victòria d’avui, supera en la classificació el Llagostera, el Baleares, el Prat i el mateix Reus. Això, sumat a la derrota del Constància i l’empat de l’Orihuela, ens situa a 8 punts del descens i a 7 de la promoció, a manca de 18 per jugar-se. Una situació, convindrem tots, força còmoda. Per poc que fem els deures a casa, la salvació és a tocar. Abans dels tres enfrontaments decisius contra Llagostera, Constància i Ontinyent, tenim un desplaçament complicat, el proper diumenge, al camp del Sant Andreu.

Ara, però, toca gaudir d’aquests tres punts i la desena victòria de la temporada…

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Em fa una mandra terrible escriure avui al blog. Suposo que ho entendreu, i és que aquesta tarda el Badalona ha patit un dur correctiu. Un 0-4 a casa sempre és dolorós, però si aquest resultat es produeix davant el vintè classificat, un Yeclano que arribava penúltim (i seguirà penúltim), pràcticament amb un peu a 3ª i sent l’equip més golejat amb 50 gols encaixats, doncs la veritat és que la derrota encara cou més. Quan semblava que ja teníem la salvació al sac i ben lligada, ara ens tocarà patir en aquests vuit partits que queden o, com a mínim, el que no ens podrem permetre són desastres com el d’avui.

Curiosament el matx començava amb bones sensacions ja que, al contrari del que podíem pensar a priori, el Yeclano ha sortit a mossegar des del primer minut; sense complexos i decidit a buscar la porteria de Marcos. De fet, al Bada li ha costat entrar en el partit però quan ho ha fet ha estat amb claredat: Sergi Cortés ha enviat la pilota al pal al minut 7 després d’un xut a l’interior de l’àrea i ell mateix, sis minuts després, ha rematat fora una bona centrada per l’esquerra d’Abraham, que avui tornava a l’onze titular. El canari ha tornat a ser l’escapulat més inspirat, però en la majoria d’ocasions s’ha trobat massa sol… Més d’una vegada el 17 del Badalona desbordava per banda en acció individual però a l’hora de centrar no trobava rematador.  Això ha succeït en repetides ocasions, i ha desesperat el públic del Centenari. En qualsevol cas, el partit ha canviat completament al minut 23 quan, en una jugada d’estratègia dels murcians que hem defensat fatal, Ayo engaltava un xut pràcticament sol des de l’extrem dret de l’àrea per enviar la pilota a l’escaire. Era un 0-1 sorprenent però perfectament remuntable, sobretot tenint en compte que quedava gairebé tot el partit per jugar. El Bada, però, ja no ha reaccionat. A partir d’aquest moment els escapulats s’han encaparrat en marcar el segon gol abans del primer i han deixat de jugar pel terra per cercar, una vegada rere una altra, els desplaçaments en llarg i la pilotada cap endavant. Mal negoci. Per acabar-ho d’adobar, i en una altra badada defensiva a la sortida d’un còrner, Matas posava el 0-2 rematant espectacularment d’esperó dins l’àrea petita. La primera part acabava amb un resultat sorpresa però no injust. El Yeclano havia jugat les seves cartes a la perfecció…

Assistència pobra al Centenari. Amb actuacions com les d'avui...

(Foto: L'escapulat) 

I seguiria jugant-les igual de bé els segons 45 minuts. Una imatge a destacar era la d’Albert Cámara, sol a la banqueta esperant la sortida dels jugadors. No costa gaire d’imaginar la “bronca” del tècnic al vestuari a la mitja part… Ara bé, semblava que els dos canvis que havia introduït ja a l’iniciar el segon temps -Joaquim per Yagüe i Ferrón per Sobregrau- tenien un efecte positiu en l’equip, ja que la circulació de pilota era molt més fluida. Joaquim ha tingut l’1-2 al minut 53 amb una pilota picadeta que ha impactat al travesser i, segons l’àrbitre, ha botat fora de la línia de gol. En qualsevol cas, un miratge, perquè 12 minuts després Pascu sentenciava l’encontre després d’internar-se dins l’àrea amb una facilitat insultant per batre Marcos per sota les cames. Fins i tot un porter tan regular i segur com Marcos avui no ha tingut el seu dia. Només Marcelo ha tornat a  aprovar amb nota a la defensa. D’aquí al final, els pocs espectadors que aguantaven al Centenari com a mínim han vist un partit més o menys entretingut. El Bada ho ha provat sense gaire encert amb alguns xuts innocents, però no només no ha arribat el gol de l’honor sinó que el que ha caigut ha estat el quart del Yeclano. Matas la clavava per tot l’escaire (88′) per posar la rúbrica a un partit absolutament per oblidar. I ràpid, si pot ser.

Sóc dels optimistes i no vull dramatitzar el resultat d’avui. Ho considero un accident; és un marcador dur, i més quan l’equip venia d’una dinàmica positiva. Aquest petit desastre fa que el partit del proper dissabte, contra un Prat que avui ha descansat, passi a cobrar una importància que no hauria d’haver tingut si avui haguessim fet el que havíem de fer… Com a mínim l’Orihuela no ha passat de l’empat en el seu enfrontament davant del Llagostera, però en canvi el Constància sí que ha sumat els tres punts al camp del Mestalla i la salvació passa d’estar de 9 a 6 punts. En definitiva, una jornada pèssima pels nostres interessos. Resten quatre partits a casa (Reus-Llagostera-Ontinyent-Huracán) i quatre fora (Prat-Sant Andreu-Constància-Xàtiva). Tots ells són importants, però sobretot cal assegurar els tres propers a casa i el desplaçament a Inca per arribar als dos últims partits, contra equips que s’estaran jugant les garrofes al play-off, amb els deures fets. Entrem a la fase decisiva de la temporada i el Badalona ha de fer un últim esforç per assegurar la permanència. Després de la debacle d’avui ens costarà una mica més, però estic totalment convençut que ho aconseguirem.

AMUNT BADALONA

Escapulats,

Bon partit el que vam viure ahir a l’Avinguda de Navarra. Qui ho havia de dir, ara fa un any, que el Badalona i l’Atlético Baleares tindrien força més a prop la zona de descens que les places de play-off ? Fútbol es fútbol, que diria aquell… En qualsevol cas, al camp del Centenari es van trobar dos equips als quals els agrada practicar un futbol atractiu; tractant bé la pilota, amb bon joc associatiu i sense especular tancant-se al darrere com fan el 70% dels nostres rivals a casa. L’empat és un marcador força bo si tenim en compte l’entitat del rival i com es va desenvolupar el partit, tot i que estarem d’acord que, de fet, els escapulats no vam marxar a casa del tot satisfets. I és que si Joaquim hagués ficat a dins aquella rematada de cap al 79′…

Abans d’arribar aquí, però, ja havien passat força coses. Sense anar més lluny, Robert havia marcat l’1-0 després d’una acció afortunada dins l’àrea al minut 56: a partir d’un servei de banda i un mal control de Yagüe d’esquenes a porteria, la pilota arriba Robert que, sense pensar-s’ho gaire, etziba una puntada seca amb l’esquerra amb la fortuna que el seu xut, després de rebotar en un defensa, s’escolava lentament a la dreta d’un Bonis que no podia fer res més que veure com el cuir acabava al fons de la xarxa. Era el setè gol del jove del planter aquesta temporada, i potser un premi una mica excessiu pel Badalona tenint en compte el que s’havia vist damunt la gespa. Durant els primers 45 minuts s’havia vist un joc viu, dinàmic, amb un futbol directe que, al contrari del què és habitual a la categoria, prescindia quasi per complet del mig del camp. Curiosament, el matx era molt entretingut a pesar de no haver-hi ocasions clares. De fet, només podem comptar una acció forçada de Femi al minut 12 per part balear i un xut de falta d’Abraham molt desviat, de la nostra banda. En definitiva, poc bagatge ofensiu per la intensitat que hi havia.

Pandiani, sempre a la caça del gol, marcat de prop per Marcelo.

(Foto: Fede Agripa) 

Només començar la segona meitat Abraham va tenir l’1-0 en una acció brillant per banda, però el seu xut ras va sortir llepant el pal esquerre de Bonis. El jugador canari va tornar a ser la nostra millor arma ofensiva: desequilibrant, descarat i amb molta confiança (potser massa, de vegades). A banda d’aquesta ocasió, però, el Badalona estava fent ben poca cosa fins que va arribar el cop de sort de Robert. En canvi, a partir d’aquell moment el gol va esperonar-nos i van arribar els millors moments escapulats. Primer Marcelo, en un xut a boca de canó que va desviar Bonis de forma espectacular, i després Joaquim, amb una rematada de cap a porteria buida que va desviar un defensor, van poder sentenciar. Joaquim feia tot just dos minuts que havia entrat per un cansat Robert, i la centrada li havia posat Sergio Cortés, que havia entrat abans (68′) per un desdibuixat Yagüe. La veritat és que aquests tres jugadors van fer un molt bon partit, tot i que el que més destacaria és, sens dubte, l’actuació imperial de Marcelo: segur i contundent al darrere, va guanyar pràcticament tots els enfrontaments amb els atacants mallorquins i va jugar la pilota amb criteri. Un 10 per aquest nano, que ahir per fi va donar un cop de puny damunt la taula per fer veure al cos tècnic que és una aposta amb molt de futur en aquest club.

En futbol, el tòpic diu que si perdones ho pagues, i ahir va tornar a complir-se la dita. Al tram final el Baleares va posar-se les piles per apretar-nos de valent. El primer avís el va donar el mític Pandiani, que al cap de només 3 minuts de saltar al camp va engaltar una volea preciosa que va marxar massa creuada per poc (64′). Tot el control que havia tingut el Badalona va convertir-se en domini balear els darrers vint minuts de partit, amb Chamorro com a principal maldecap. Mentre tothom estava pendent del “rifle”, va ser aquest davanter d’Orihuela el que va connectar una centrada boníssima per banda dreta per enviar la pilota a l’escaire amb la testa. Res va poder fer Marcos. Era el minut 85 i els vuit que quedaven es van convertir en un autèntic suplici. El Bada s’havia col·lapsat completament i amb prou feines podia aguantar al darrere un empat que feia tot just un quart d’hora semblava poca cosa. A un minut del final Roque va tenir l’1-2 amb una rosca impressionant que ja havia superat Marcos. Per sort, la pilota va anar al travesser i el puntet es quedava així a Badalona. El xiulet final va alleujar a més d’un a la graderia…

La salvació queda ja a 11 punts i s’ha de ser força pessimista per témer que el Bada pugui baixar directament aquesta temporada. De no jugar la promoció, en canvi, no en podem estar tant segurs, ja que la tenim a només 6 punts i l’Orihuela es troba en una dinàmica molt bona de resultats. La part positiva és que no ens hem despenjat de la zona mitja de la taula i hi ha molts equips implicats en aquesta lluita per evitar la dissetena plaça. Si fem el que hem de fer a casa i a fora ens comportem tant bé com fins ara, els escapulats podem tenir un final de temporada més que tranquil.

AMUNT BADALONA