BALEARES 1 BADALONA 0

Escapulats,

El Badalona ha caigut derrotat a Son Malferit per 1-0, amb la qual cosa perd la quarta plaça i, per tant, el lloc a la zona noble. Un gol matiner de Carlos Rodríguez, al minut 5, ha acabat condemnant un conjunt escapulat que ha jugat una primera part força dolenta. De fet, durant els primers 45 minuts el Bada ha estat pràcticament inofensiu en atac, i els palmesans haurien pogut augmentar el seu avantatge. El poc encert de Joan Vich, Ripoll i el mateix Rodríguez ho ha evitat. La segona part, per contra, ha tingut un guió totalment diferent, i per fi li hem pres el pols al partit. Això sí: el Baleares ha tingut dues bones ocasions, només començar la represa, per sentenciar: Amantini, providencial, ha salvat sota pals el gol de Jaime en la segona (51′). Malgrat el domini final, l’ocasió més clara pels de Manolo González no ha arribat fins al minut 85, quan una bona pentinada de Ponzio, que havia entrat per Marc Mas cinc minuts abans, l’ha rematat Toni Lao amb una semixilena que s’ha estavellat contra el travesser. Poc després l’ex del Sabadell l’ha tornada a tenir, però el seu cop de cap ha sortit fora. Avui no era el dia…

El camp de l’Atlético segueix sent maleït: 4 punts en 6 temporades | Foto: CF Badalona

Avui no ha pogut ser: el Bada veu frenada la seva ratxa positiva i perd el setè partit de la temporada després de tres victòries consecutives en lliga. Calma absoluta! Seguim amb un bon coixí de punts per sobre del descens i instal·lats, amb tota tranquil·litat, a la zona mitja-alta de la taula. Diumenge que ve (12h) visita Montigalà un dels “gallets” de la categoria, l’Hércules de Manolo Herrero que, malgrat que avui ha ganyat i torna a ser en llocs de play-off, arribarà amb urgències a la classificació. Pels alacantins, tot el que no sigui recuperar a la categoria de plata al mes de juny serà considerat un fracàs. Per nosaltres, en canvi, poder competir amb ells de tu a tu tan avançada la temporada, sense complexos i amb la vista posada, de nou, a la zona de privilegi, ja és tot un premi.

-

AMUNT BADALONA


VILLARREAL B 1 BADALONA 2

Escapulats,

El Badalona segueix imparable. Dissabte va sumar una nova victòria -la tercera seguida- a la Ciutat Esportiva del Vila-real i, sense fer soroll, amb un futbol seriós i efectiu, ja s’ha enfilat fins a la quarta plaça. Aquesta és, per cert, la primera vegada a la història que guanyem al camp del filial groguet; crec que no calen més dades per valorar l’enorme mèrit d’aquests tres punts.

La defensa escapulada va estar, de nou, impecable | Foto: villarrealcf.es

Una primera part molt bona, rubricada amb els gols d’Amantini, a la sortida d’un còrner, i d’Abraham, de falta directa, va servir perquè els nostres guanyessin el tercer partit de la temporada fora de casa -el segon consecutiu- i ens tornessin a situar en zona de play-off, catorze jornades més tard. El canari, com quasi sempre, va ser decisiu en els moments clau, tot i que no estava en plenitud de condicions. Al 20′ va servir un còrner des de la dreta perquè en “Papi”, des del darrere, rematés de cap a la xarxa i, sis minuts després, va sorprendre tothom amb un llançament de falta des del vèrtex esquerre que es va colar pel primer pal després de superar la tanca pel mig. A la segona meitat haguessim pogut eixamplar l’avantatge, però ni Ferrón ni Marc Mas van estar encertats en dos clares ocasions. El que sí que va estar imperial va ser Álvaro Vega, que suplia la baixa de Juanjo Prior al doble pivot. El “submarinet” no ens va trobar fissures en cap moment però, en una jugada aïllada a manca de 10 minuts, Cubillas va rematar de manera esplèndida una centrada des de l’esquerra. El gol, però, no ens va fer passar cap angúnia i l’equip va saber aguantar, altre cop, per lligar els tres punts amb solvència.

Veure per creure: a començaments d’aquest mes ens neguitejaven els mals resultats i la majoria miràvem cap avall a la classificació; ara, aspirem al màxim i amb tota la confiança del món. Ha tornat la millor versió del nostre Bada. Tenint la permanència pràcticament assegurada, molts ja ens preguntem quin és el límit de l’equip de Manolo González. 
De moment, ens hem guanyat de totes totes el dret a somiar desperts…

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 L’HOSPITALET 0

Escapulats,

Victòria de prestigi d’un Badalona que aquest matí s’ha doctorat enfront de L’Hospitalet. Amb una actuació sòbria i efectiva, els escapulats han sabut jugar el seu partit per aconseguir que els tres punts es quedessin a Montigalà i encadenar, per segona vegada aquesta temporada, dues victòries consecutives (de fet, ens hem de remuntar fins a les jornades 1 i 2, al mes d’agost…). És cert: ha estat L’Hospi qui ha portat el pes del joc i el domini de la pilota durant bona part dels 90 minuts, però en futbol guanya qui fa més gols i avui el Bada ha estat molt efectiu al davant i molt seriós al darrere.

De vegades sembla que els aficionats del Bada oblidem qui tenim al davant. Ho vam dir quan vam perdre a casa davant el Nàstic fa quinze dies i ho repetim avui, després de derrotar L’Hospitalet. Algunes de les crítiques posteriors a la desfeta contra els tarragonins van ser un pèl injustes, tenint en compte el pressupost, la pantilla i els objectius d’un equip i l’altre. Si d’alguna cosa ens fa sentir orgullosos aquest Badalona de Manolo González és de la seva actitud: el compromís, l’entrega i la lluita incansable de tots els jugadors que en defensen la samarreta. El Badalona d’aquesta temporada no dóna una pilota per perduda i, a excepció del desastrós parèntesi d’Elda, sempre ha donat la cara, amb millors o pitjors resultats; amb marcadors més o menys justos. Segurament, fa dues setmanes no mereixíem haver perdut davant el Nàstic i avui, tal vegada, el més just hagués estat un empat. Però el Badalona no li ha perdut la cara al partit i ha sabut aprofitar les seves armes per emportar-se la victòria jugant contra l’equip més en forma de la lliga. No ho oblidem: L’Hospitalet de Kiko Ramírez no perdia des del passat 22 de novembre i només havia encaixat dos gols els darrers 8 partits. Poca broma. Avui ho destaco especialment, perquè no tornem a oblidar mai qui tenim al davant, i l’enorme mèrit d’aquest triomf per la mínima que, de pas, ens col·loca a tocar del play-off.

Si parlem del partit hem de destacar, primer de tot, que ha estat un encontre absolutament frenètic, amb un ritme endimoniat i molta, molta intensitat. A priori, aquesta dinàmica no afavoria gaire el nostre joc, com ha quedat demostrat en uns primers vint minuts en què el Bada no ha donat senyals de vida. Els riberencs han perdonat el 0-1 al minut 10 en una claríssima ocasió desaprofitada per Vivi que, sol al segon pal després d’un mal rebuig d’Amantini i amb Marcos ja batut, ha enviat la pilota als núvols. Un ensurt dels bons que no feia presagiar res de bo: la defensa escapulada es mostrava insegura (a destacar, per estrany, el mal partit d’un Amantini molt imprecís) i els visitants arribaven amb insistència i facilitat, com en un xut llunyà d’Alcaraz que Marcos ha desviat a còrner (22′). Curiosament, a partir de la mitja hora el partit s’ha capgirat com un mitjó i el Badalona ha pogut sentenciar-lo en 10 minuts molt bons. Primer, després d’una mala sortida de Craviotto que Marc Mas ha estat a punt d’aprofitar i, poc després, amb una centrada des de la dreta de Xavi Ferrón que s’ha estavellat al travesser. Cinc minuts després, el mateix Ferrón feia l’1-0 després d’una altra indecisió entre el porter visitant i els seus centrals. L’ex de l’Olot ha estat el més llest de la classe per posar la cama i batre Craviotto pel pal curt. L’allau escapulada no acabava aquí, ja que el segon ha pogut arribar en dues faltes consecutives picades per Abraham des de l’esquerra (39′ i 40′). La primera l’ha treta Craviotto in extremis al primer pal i, en la segona, la deixada de Juanjo Prior no ha trobat rematador a l’interior de l’àrea petita. Aquests han estat els millors moments del Bada en tot el partit, i a punt hem estat de deixar K.O. els de Kiko Ramírez, que només han reaccionat a les acaballes amb un cacau de David Haro que Marcos ha pogut rebutjar, de nou, a còrner.

El Bada ha sabut aguantar amb intel·ligència als minuts finals | Foto: L’escapulat

La segona meitat ha estat força menys agradable pels interessos del Badalona, tot i que ha començat amb una bona oportunitat d’Abraham que, a centrada de Mas des de la dreta, rematava fregant el travesser. Un petit miratge, perquè el domini de l’Hospi s’ha accentuat i, a diferència del primer temps, nosaltres no hem tingut gaires estones d’inspiració. Això sí: hem sabut patir, sense posar-nos nerviosos (ells reclamaven mans i penals a quasi cada arribada a l’àrea, per cert…) i, per fi, la sort ens ha acompanyat una miqueta. Al 56′ una excel·lent jugada combinativa dels riberencs ha culminat amb un potent xut d’Alcaraz des de la frontal que, després d’impactar en un defensor, ha fet tremolar el travesser. Al nostre Sant Marcos se li ha girat feina i, set minuts després, ha intervingut desviant a còrner un xut de Boris a mata-degolla. Kiko Ramírez ja havia posat tota la carn a la graella donant entrada a aquest bon davanter, fitxat del Rubí al mercat d’hivern i a Luque, i passant a jugar pràcticament amb quatre puntes. El cert, però, és que a banda dels llançaments de còrner (7 a la segona meitat, per un total de 9 -només 3 pel Bada-) els visitants només han tingut una opció clara de gol, i a cinc minuts del final. Ha estat una volea de Luque a l’interior de l’àrea que, afortunadament, ha marxat molt alta. Per part nostra, em quedo amb el rigor defensiu al darrere, el bon partit de Ferrón i el sacrifici de Marc Mas al davant, sense oblidar-me del retorn de Carracedo (una mica insegur, encara) i especialment del debut de Facundo Ponzio amb la samarreta escapulada. L’argentí ha entrat per Abraham a manca de cinc minuts pel final i la veritat és que ha deixat molt bons detalls, il·lusionants de cara al futur. El canari, per cert, ha marxat enfadadíssim cap a la banqueta, però avui l’únic que preocupava als aficionats era aguantar els darrers minuts amb intel·ligència i, sobretot, assegurar els tres punts, i així ha estat.

Ara tenim dos desplaçaments seguits als camps del Villarreal B i l’Atlético Baleares. El primer, contra un dels conjunts de més qualitat del grup i, el segon, a casa d’un rival directe en la lluita per la permanència. Perquè… aquesta és la nostra lluita, encara, oi? En parlem d’aquí tres setmanes, quan rebrem l’Hércules a Montigalà en un duel que, qui sap, potser serà de play-off

-

AMUNT BADALONA


SANT ANDREU 0 BADALONA 2

Escapulats,

El Badalona -com segur que ja tots sabreu- va guanyar ahir per 0-2 al Narcís Sala i, a més d’emportar-se els tres punts i sumar una victòria importantíssima, li guanya el goal average a un rival directe com és el Sant Andreu. A més, deixa els quadribarrats -que ara marquen, precisament, la zona de descens- a 9 punts (10, si contem l’average). La de diumenge va ser la segona victòria del Bada fora de casa aquesta temporada -quasi sis mesos després- i suposa un autèntic baló d’oxigen per a un equip que, amb quinze jornades per endavant, encara pot ser ambiciós.

Els de Manolo González van fer un partit molt seriós i, sobretot, efectiu. Sí, sí: heu sentit bé. Tot i un bon inici dels barcelonins, amb dos arribades del brasiler Bruno, el Bada es va refer ràpidament i no va patir gaires sobresalts a la primera meitat. En atac, primer vam avisar amb un cop de cap d’Amantini i, més tard, una jugada per línia de fons del de sempre, Abraham, va acabar en un penal innocent de Manu Viale que Raúl Torres (sorprenentment, el canari li va cedir el llançament des dels onze metres) va transformar en el 0-1. Era el minut 30 i, com al camp de l’Ilicitano, els escapulats tenien una ocasió d’or per guanyar al camp d’un rival directe. Aquesta vegada, però, l’equip va tenir més ofici i va saber jugar molt bé el seu partit. Com va comentar després el míster en roda de premsa, amb els nous fitxatges (ahir, Marc Mas i Edu Silva com a titulars) aquest Badalona té moltes més opcions al davant per amenaçar amb el contraatac i aprofitar les seves armes. A la segona meitat va quedar palesa la nostra consistència al darrere i, a part d’una bona aturada de Marcos a rematada de Chaco, tot just iniciar-se la represa, no vam passar gaires angúnies. Per acabar-ho d’arrodonir, i de nou a pilota aturada, Álvaro Vega marcava el segon a la sortida d’un còrner picat per Abraham des de la dreta (56′). L’andalús va entrar com un tren de mercaderies pel centre de l’àrea i esclatava en una rematada de cap impossible d’aturar. El darrer tram del matx els andreuencs es van estirar una mica peròa banda d’una ocasió claríssima a cinc minuts del final, en un xut llunyà d’Ibon que entre Marcos i el pal van rebutjar (sincerament, aquí vam estar molt afortunats), no van saber reaccionar a la nostra segona estocada. La segona victòria lluny de casa ha trigat molt a arribar, però la veritat és que aquests tres punts tenen gust de glòria.

Alegria dels escapulats, que no guanyaven fora des del 24 d’agost | Foto: Judit Andreu

Diumenge que ve ens visita L’Hospitalet (12h) al Municipal de Montigalà. El conjunt riberenc es troba en un estat de forma espectacular (ve de guanyar al camp del Villarreal B, ni més ni menys) i està a només un punt de la zona de play-off. La victòria d’ahir al matí ens allibera força de pressió, però no oblidem que després vindran dos partits fora de casa (Villarreal B i Atlético Baleares). Així doncs, encadenar sis punts (cosa que només hem aconseguit a les jornades 1 i 2) seria pràcticament definitiu per encarrilar la permanència. Ah, i per què no: somiar una miqueta…

-

AMUNT BADALONA


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.