L’HOSPITALET 1 BADALONA 0

Escapulats,

Primera derrota de la temporada a la Feixa Llarga. En un partit igualadíssim, els locals s’han acabat enduent els tres punts gràcies a una falta llunyana que Rubén Alcaraz ha ajustat al pal dret de Marcos al minut 81.

Una llàstima, perquè marxem de buit de L’Hospitalet per culpa d’una acció aïllada sense perill aparent i quan, en general, el nostre to defensiu havia estat excel·lent al llarg dels 90 minuts. En atac, poca cosa a destacar per part escapulada, a banda d’un possible penal a Toni Lao al minut 1 de partit i un parell de bons contraatacs conduïts per Raúl Torres i un Abraham en estat de gràcia, que a punt ha estat de canviar-ho tot amb un cacau que ha fet tremolar el travesser a la segona meitat. En tot cas, cap dels dos equips ha aconseguit dominar el joc amb claredat, i les ocasions han estat més aviat escasses: com tothom sospitava, qui primer marqués tenia mig partit a la butxaca. Malauradament, aquesta vegada no hem estat nosaltres… Com a notes positives, ens quedem amb la primera titularitat d’Álvaro Vega i una molt bona actuació de Pablo Amantini, omnipresent i autèntic baluard a l’eix de la defensa.

El bon partit d'Amantini no ha estat suficient per sumar a la Feixa Llarga.
(Foto: CF Badalona)

-

La primera desfeta havia d’arribar i, de fet, ha trigat força més del que esperàvem, així que ja toca aixecar-se i mirar cap endavant. Especialment ara, que vénen dos partits consecutius a casa (no sabem si a Pomar o a Montigalà…) davant el Villarreal B i l’Atlético Baleares. A veure si som capaços de seguir traduint en victòries els partits com a locals.

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 S.ANDREU 0

Escapulats,

Les coses rutllen! El Badalona ha aconseguit avui la seva tercera victòria en quatre jornades per mantenir-se al capdamunt de la classificació. Un solitari gol de Balda ens dóna tres punts més i ens confirmem, de pas, com la millor defensa de la lliga. Ei, no perdem el cap… això tot just acaba de començar. Ara bé, tampoc no ho oblidem pas: això JA ha començat. I, pel Bada, ha començat molt bé.

L’inici de temporada del Badalona està sent espectacular. Bé, potser l’adjectiu “espectacular” no és el més idoni per a definir el joc escapulat, però quin millor qualificatiu per parlar d’una arrencada de lliga amb 10 punts sobre 12 possibles, 4 gols marcats i només un encaixat? Potser la paraula que sintetitza més bé l’esperit d’aquest nou Badalona de Manolo González és “competitiu”. Molt competitiu. Sembla que el nou míster li ha sabut conferir a l’equip el seu mateix caràcter i que els jugadors, tots a una, actuïn com un únic col·lectiu coordinat. Sòlid, treballador, seriós, atent, amb molt poques errades i compensant la seva poca exuberància ofensiva amb un sentit gairebé perfecte de l’oportunitat i de la lectura del partit. Aquest Bada sap controlar perfectament els tempos del joc: apretant quan toca, replegant-se i fent un pas enrere quan no ho veu clar i deixant anar les poques llambregades atacants quan és oportú. El catalitzador màxim d’aquest exitós esquema és Abraham. El canari és un dels jugadors que deixarà petja al club. Avui ha tornat a ser, indiscutiblement, el jugador clau i decisiu que tots esperem. Esperonat per la presència de Piti Belmonte a la banqueta rival, l’11 escapulat ha estat un autèntic malson per a la defensa andreuenca i cada pilota que tocava era sinònim de perill. Veure aquest jugador sobre la gespa és un autèntic regal que per ell sol ja justifica pagar l’entrada. Quan Abraham arrenca al mig del camp i encara la porteria contrària, des de la graderia s’aixeca aquell murmuri incofusible dels qui esperen que passi alguna cosa… dels qui SABEN que passarà alguna cosa. Com tants equips abans, el Sant Andreu ha provat d’aturar-lo amb ajudes defensives descarades i constants, però a Abraham li era igual. Cada vegada que rebia la pilota a l’extrem esquerre, la jugada acabava en una acció de gol o bé interrompuda en falta (fins a tres targetes ha provocat als defenses rivals). Després de provar-ho amb un llançament de falta inofensiu al minut 16 i una rematada de cap fluixa al 21′, l’ex de la Balona ha avisat amb un cacau creuat amb cama esquerra que ha sortitt llepant el pal dret de Morales. Amb aquest “ui!” a la graderia acabava una primera meitat completament dominada pel Badalona però que havia vist com Bruno tenia la millor ocasió al 41′, després de l’única badada defensiva dels escapulats. Marcos (avui tampoc ens oblidem d’ell) ha salvat el gol in extremis amb els peus. Els de Manolo González havien tingut sota control un dels millors equips cridats a lluitar pel play-off, però als metres finals els faltava un toc de qualitat per traduir el domini en gols.

La segona meitat començava amb uns barcelonins més endollats i incisius, i potser tot hagués canviat si Lucas Viale hagués arribat a rematar una falta picada al segon pal als sis minuts. Afortunadament pels nostres interessos, la reacció visitant ha acabat aquí i mica en mica ens hem tret la son de les orelles per tornar a portar el joc on més ens convenia. A destacar avui el gran partit de Matamala com a referència ofensiva, jugant d’esquenes i fixant els centrals, i el sacrifici d’un Manu Balda que s’està guanyant la titularitat a pols. És difícil donar noms, però, ja que els onze han complert amb escreix, des de la seguretat d’Amantini fins al saber fer de Prior i l’entrega de Grima o Raúl Torres. Espectacular treball d’equip, de debò.

Manu Balda aprofita la genialitat d'Abraham per fer l'1-0.
(Foto: Fede Agripa)
-

Després d’una centrada rasa a què Amantini no ha pogut arribar per poc i un parell de xuts llunyans de Raúl Torres sense conseqüències, ha arribat la jugada decisiva. La jugada màgica. Abraham ha agafat l’esfèrica en banda esquerra i, després de superar el seu defensor amb una ‘cua de vaca’ estratosfèrica, s’ha endinsat fins la línia de fons per servir el gol en safata a Manu Balda, que entrava pel mig com un coet. Un autèntic golàs (segon de l’equatorià a la lliga) que ha fet aixecar el miler d’espectadors que es congregava al Municipal de Pomar mentre els jugadors i la banqueta embogien per esclatar en una celebració conjunta que només es pot veure en els equips autènticament units. Malgrat tot, encara quedava mitja hora. La veritat és que el Badalona ha controlat molt bé aquest tram final de partit i Marcos no ha hagut de treballar gaire a excepció dels darrers cinc minuts quan, curiosament, amb el Sant Andreu amb 10 a causa de l’expulsió de Jefferson per una agressió a Monterde, els escapulats han fet un pas enrere i els de Piti ens han collat al darrere. Finalment, quan l’àrbitre ha posat fi a l’agonia al minut 95, Manolo González ha abraçat els seus ajudants, ha felicitat efusivament els jugadors i ha marxat, amb pas tranquil però més feliç que ningú, al vestidor. Jornada 4 i 10 puntets al sarró: “ja només en queden 35″, devia pensar…

Les sensacions d’aquest nou Badalona són immillorables, però cal tenir clar quin és el nostre objectiu i no fer volar coloms. És molt d’hora, sí, però les coses, de moment, rutllen.

-

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 ILICITANO 0

Escapulats,

Sis de sis. Dos partits, dues victòries. 100% d’efectivitat. Digueu-ho com vulgueu: Millor impossible. El nou Badalona de Manolo González arrenca la lliga a tot gas i, de pas, tapant algunes boques… Les sensacions segueixen sent molt bones i, tot i que això just acaba de començar, sempre és millor fer-ho amb els resultats a favor. Només cal recordar que amb Piti Belmonte vam haver d’esperar fins a finals d’octubre per a sumar 6 punts… Ah, i per cert, des que som a la 2ª B (i ja són 11 anys) mai havíem encetat la lliga amb dues victòries als dos primers partits.

Més enllà de les bones vibracions que de moment transmet l’equip, el tres punts d’avui tenen un regust molt dolç, bàsicament, per dos motius: Primer, perquè davant hi teníem un dels ossos de la categoria -l’Ilicitano va ser l’equip revelació de la temporada passada, acariciant el play-off i sent el tercer millor atac del grup III-. Segon, perquè s’ha tornat a guanyar mantenint el mateix guió que tants bons resultats ens està donant fins ara: sacrifici conjunt, solidesa defensiva i màxim aprofitament de les oportunitats que es generen. En aquest sentit, un altre partit rodó dels escapulats i un passet més en l’objectiu final: la salvació. Aquest ha de ser el missatge: tenim 6 punts; encara ens en queden uns 39 per acabar de segellar la permanència. Per al Badalona 2014/15, no existeix cap altre premissa.

El Municipal de Pomar veia, per primera vegada en la seva història (i potser l’última) un partit oficial de 2ª Divisió B. Els 500 espectadors que avui omplien la graderia lateral, però, tampoc han vist res de l’altre món. El matx, sincerament, no passarà a la història. Això sí, l’inici del Bada ha estat fulgurant i ja al minut 4 Abraham ha pogut inaugurar el marcador després d’una bona combinació amb Raúl Torres i Monterde, però el porter visitant Pol Freixanet li ha guanyat la partida en l’un contra un. Aquesta ha estat l’ocasió més clara de tot el partit, i reflectia la tònica d’una primera mitja hora de clar color escapulat. Manolo González apostava per un 4-2-3-1 amb Óscar Sierra de central i Monterde com a novetat en un mig del camp controlat per Toni Lao, Prior i Raúl Torres, que avui s’ha començat a guanyar el seu lloc fix en l’onze. A diferència dels darrers partits, Manu Balda queia a banda dreta per deixar Abraham com a fals davanter centre, un canvi que al principi ha semblat desorientar una mica l’ex del Cornellà, que no acabava d’entrar en joc. El Badalona no trobava profunditat i, encara que sense fluïdesa, les úniques aproximacions han estat nostres, si bé només amb tímids xuts llunyans que no han inquietat la porteria visitant. Al tram final d’aquest primer temps, però, el filial alacantí s’ha espolsat la son de les orelles i ha ensenyat les urpes a pilota aturada. Així, amb més problemes dels esperats als instants finals, arribàvem al descans. El guió semblava molt similar al de fa una setmana a Xàtiva: poc futbol i la sensació que guanyaria qui millor aprofités els errors del rival.

Partit històric a l'exili de Pomar.
(Foto: L'escapulat)
-

La segona meitat ha deixat entreveure una dinàmica diferent: els de Vicente Mir han passat a dominar la possessió d’una forma molt més clara, tot buscant el joc directe. Semblava com si els ilictans s’haguessin adaptat a les característiques del terreny de joc, en què un simple servei de porteria es podia convertir en una centrada letal a la frontal de l’àrea contrària. Al Badalona això no semblava importar-li gaire. Queda clar que aquesta temporada acceptem amb normalitat el nostre paper d’equip humil que es fa fort al darrere i surt ràpid al contraatac. I així ha estat. Després d’un primer tram ensopit en què el filial ho ha provat amb dos xuts llunyans de Nico sense conseqüències, ha arribat la jugada que marcaria el partit. Contraatac conduït per Abraham després d’una recuperació en camp propi. El canari llança un canvi de joc mil·limètric per Manu Balda a l’extrem dret. El jove davanter equatorià controla amb classe i, després de dos retalls per col·locar-se la pilota a l’esquerra, s’inventa un cacau imparable que es cola pel mateix escaire del pal llarg: un autèntic golàs. Corria el minut 66′ i a partir d’aquí arribaven els millors minuts del Bada, que hauria pogut sentenciar en un segon contracop per la dreta en què el mateix Balda, incansable al llarg de tot el partit, ha centrat al punt de penal, però la defensa ha pogut rebutjar la pilota amb dificultats. El cas és que no s’ha rematat el partit i l’Elx, ara sí, s’ha apoderat definitivament de les regnes del joc. Afortunadament, els homes de Manolo han sabut defensar-se amb ordre i, gràcies a un gran treball dels homes del mig del camp, han mantingut a ratlla els intents visitants de bombardejar l’àrea de Marcos amb pilotes a l’olla. De fet, el nostre capità només ha hagut d’intervenir desviant a còrner un bon xut de Mario (72′). L’única oportunitat clara del filial ha estat, però, gairebé fatal: Nico aprofitava una bona centrada des de la dreta per rematar de cap al segon pal. La pilota, per sort, ha sortit un pèl alta, llepant el travesser amb Marcos ja venut. A banda d’aquesta acció, però, l’equip ha sabut patir i ha mostrat molt d’ofici per acabar de lligar tres punts que de moment ens situen al capdamunt de la classificació… empatats precisament amb el Sant Andreu de Piti Belmonte.

La setmana que ve viatgem a Tarragona per enfrontar-nos al Nàstic (18h), en una nova prova de nivell per a seguir progressant, greixant la maquinària i, per què no, encadenar una nova victòria. Ara per ara l’equip respon a les expectatives i sembla que té les coses molt clares: una idea de joc, un objectiu clar, compromís i caràcter. La recepta màgica? Segurament no, però sens dubte és una bona base per continuar creixent.

-

AMUNT BADALONA


MERCAT DE FITXATGES 2014

Escapulats,

Donem ja el tret de sortida al quart post estiuenc relatiu al mercat de fitxatges (podeu consultar-ne l’historial temporada a temporada aquí).  Un calaix de sastre en què anirem esgranant els anuncis oficials d’altes i baixes que el club vagi fent; però també els rumors, comentaris i seguiment de jugadors interessants que puguin sonar per a l’equip i que, en conjunt, anirant donant forma a la plantilla final del CF Badalona 2014/15.

NOTA:  Els fitxatges s’aniran afegint al post a mesura que el club els vagi fent públics. És més que probable que la majoria d’ells es coneguin abans per vies no oficials, però des d’aquí només em puc fer ressò dels que hagin estat confirmats 100% per part de l’entitat. Evidentment, vosaltres podeu comentar el que creieu convenient: rumors de fitxatges, preferències, moviments dels rivals, etc.

-

JUGADORS AMB CONTRACTE:  Seguirà al Badalona el davanter Jordi Sánchez*, que torna de la seva poc lluïda cessió al Masnou i que, pel que sembla, compta amb la total confiança de Manolo González en aquesta nova etapa d’una de les perles del nostre futbol base.

-

RENOVACIONS:  Abans de parlar dels jugadors que arriben, cal fer-ho d’aquells que segueixen.

El Badalona ja ha fet oficial la renovació dels dos pilars indiscutibles de l’equip: el porter Marcos Pérez, que ha signat per a les properes dues temporades (quan acabi contracte portarà sis anys a l’entitat) i Abraham Jesús Noé, el nostre buc insígnia ofensiu (la temporada passada, 13 gols i 5 assistències). A més, també hem renovat un lateral per banda: a l’esquerra, David Bermudo; a la dreta, Fran Grima.

-

JUVENILS QUE PUGEN AL PRIMER EQUIP:  Si la temporada passada era Jordi Sánchez qui passava, a tots els efectes, a formar part de la primera plantilla, aquest any tenim fins a tres noms ja confirmats que faran el salt des de l’esplèndid juvenil de Javi Cuesta. Parlem del ja conegut Cristian Carracedo, un migcampista de molta classe i que ja havia tingut un paper rellevant a l’equip (les desavinences amb Piti Belmonte van frenar la seva progressió), Esteve Monterde, un altre migcampista, tot i que de perfil més defensiu (va tenir uns minuts al camp de l’Elx a l’abril), i Marc González*, lateral esquerre, que encara no l’hem vist debutar. Veurem la participació i sobretot la importància real que tenen aquests joves del planter al nou Badalona de Manolo González, que per cert els coneix bé. Especialment si tenim en compte que, darrerament, i a banda de Carracedo, gairebé no hem tingut temps de veure els juvenils que tenien nivell per a ajudar el primer equip.

Cristian Carracedo serà jugador del primer equip de totes totes.         (Foto: CF Badalona)

-

Ara sí, passem a enumerar les noves cares del futur Badalona de Manolo González:

-

FITXATGES

-

ÓSCAR SIERRA

Edat:  32 anys

Físic:  1,75 m / 66 kg

Lloc de naixement:  Terrassa

Posició:  Lateral Dret / Defensa Central

Equip de procedència:  AE Prat

Darrera temporada:  34 partits jugats (tots de titular)

0 gols / 13 targetes grogues; 0 vermelles

-

FRANCISCO JAVIER BEA

Edat:  29 anys

Físic:  1,85 m / 72 kg

Lloc de naixement:  Motril

Posició:  Interior Esquerre / Mig Creatiu

Equip de procedència:  AE Prat

Darrera temporada:  26 partits jugats (16 de titular)

2 gols / 5 targetes grogues; 1 expulsió per doble groga

-

ÁLEX FERNÁNDEZ **

Edat:  23 anys

Físic:  1,80 m / 71 kg

Lloc de naixement:  València

Posició:  Mitja Punta / Pivot Defensiu

Equip de procedència:  FC Santboià

-

JUAN PABLO AMANTINI

Edat:  29 anys

Físic:  1,84 m / 81 kg

Lloc de naixement:  Monte Grande (Argentina)

Posició:  Defensa Central

Equip de procedència:  CF Montanyesa

-

JUAN JOPRIOR

Edat:  32 anys

Físic: 1,82 m / 73 kg

Lloc de naixement:  Esplugues de Llobregat

Posició:  Pivot Defensiu / Defensa Central

Equip de procedència:  La Hoya Lorca CF

Darrera temporada:  40 partits jugats (tots de titular)

2 gols / 9 targetes grogues; 0 vermelles

-

ROGER MATAMALA

Edat:  26 anys

Físic: 1,80 m / 74 kg

Lloc de naixement:  Granollers

Posició:  Mitja Punta

Equip de procedència:  UE Rubí

-

FABERTH MANUEL BALDA

Edat:  22 anys

Físic: 1,73 m / 74 kg

Lloc de naixement:  Equador

Posició:  Extrem Esquerre / Davanter

Equip de procedència:  UE Cornellà

-

JOAN GRASA

Edat:  22 anys

Físic: 1,78 m / 75 kg

Lloc de naixement:  Barcelona

Posició:  Mitja Punta / Extrem

Equip de procedència:  CD Guadalajara

Darrera temporada:  27 partits jugats (12 de titular)

2 gols / 7 targetes grogues; 0 vermelles

-

SERGIO LÓPEZ

Edat:  24 anys

Físic: 1,78 m / 76 kg

Lloc de naixement:  Reus

Posició:  Porter

Equip de procedència:  UE Olot

Darrera temporada:  5 partits jugats (tots de titular)

10 gols encaixats / 1 targeta groga; 0 vermelles

-

TONI LAO

Edat:  30 anys

Físic: 1,78 m / 70 kg

Lloc de naixement:  Barcelona

Posició:  Defensa Central

Equip de procedència:  CE Sabadell

Darrera temporada:  28 partits jugats (21 de titular)

2 gols / 3 targetes grogues; 0 vermelles

-

JOSÉ LUIS RODRÍGUEZ ‘LULU’

Edat:  23 anys

Físic: 1,85 m / 72 kg

Lloc de naixement:  Málaga

Posició:  Defensa Central

Equip de procedència:  Caudal Deportivo

Darrera temporada:  9 partits jugats (8 de titular)

0 gols / 3 targetes grogues; 1 vermella

-

RAÚL TORRES

Edat:  30 anys

Físic: 1,74 m / 64 kg

Lloc de naixement:  Terrassa

Posició:  Migcampista

Equip de procedència:  Cultural y Deportiva Leonesa

Darrera temporada:  32 partits jugats (26 de titular)

1 gol / 7 targetes grogues; 0 vermelles

-

JOEL HUERTAS ***

Edat:  19 anys

Físic: 1,70 m / 72 kg

Lloc de naixement:  Lleida

Posició:  Migcampista Ofensiu

Equip de procedència:  FC Barcelona ‘B’

-

 FRANCISCO ALEJANDRO PINEDA

Edat:  26 anys

Físic: 1,82 m / 73 kg

Lloc de naixement:  Málaga

Posició:  Davanter Centre

Equip de procedència: المغرب التطواني (Moghreb Athlétic de Tétouan)

-

 ÁLVARO VEGA

Edat:  23 anys

Físic: 1,85 m / 77 kg

Lloc de naixement:  Huelva

Posició:  Defensa Central

Equip de procedència: Granada CF ‘B’

Darrera temporada:  12 partits jugats (11 de titular)

0 gols / 4 targetes grogues; 1 vermella

-

FACUNDO PONZIO

Edat:  18 anys

Lloc de naixement:  Córdoba (Argentina)

Posició:  Davanter Centre

Equip de procedència: Instituto Atlético Central Córdoba

-

ENRIC AVELLANEDA *

 

Edat:  19 anys

Lloc de naixement:  Barcelona

Posició:  Porter

Equip de procedència: Fundació Esportiva Grama

 

-

* El Badalona ha decidit que Jordi Sánchez, Marc González i Enric Avellaneda seran cedits a un altre equip durant la present temporada.

** Per decisió del cos tècnic, finalment Álex Fernández no formarà part de la plantilla 2014/15.

*** Arriba en condició de cedit per una temporada.


I, per fi, el conveni

Escapulats,

Semblava que mai no arribaria el dia, però ja el tenim aquí. En un ple extraordinari celebrat ahir divendres, l’Ajuntament de Badalona ha aprovat, per unanimitat, la signatura del conveni amb el CF Badalona que ens permet, per fi, abandonar definitivament el camp de l’Avinguda de Navarra per anar a jugar al camp de Montigalà, just al costat dels terrenys del Torrent de la Batllòria on es construirà el nou estadi municipal. La decisió ha estat presa per unanimitat: hi han votat a favor tant el partit de govern, el PP, com les forces de l’opisició (PSC, CiU i ICV). Un fet rellevant que ens permet deixar el vell i decrèpit Centenari i que farà que, finalment, molts escapulats passin una revetlla de Sant Joan més tranquil·la i que tots plegats respirem una mica més alleugerits. Ara bé, com bé sabreu tots, quan es tanca una porta se n’obren moltes més, i encara resten moltes incògnites i assumptes pendents que s’hauran d’anar aclarint a mesura que avanci l’estiu. A continuació intento resumir-ne els més importants i, com sempre, us animo a debatir-ne i que hi contribuïu aportant les vostres impressions, dubtes, crítiques, propostes, informacions, rumors… Sou a casa vostra!

  • El Badalona ja no tornarà a disputar un partit oficial al Centenari. Amb la signatura del nou conveni (que, no ho oblidem, arriba dos mesos tard) es fa efectiva l’actualització de l’acord de 2005 que representava, en paraules del regidor d’esports Juan Fernández a l’assemblea de socis del passat febrer, una “carta als reis”. En virtut del nou conveni el Badalona cedeix al consistori la major part dels terrenys de l’Avinguda de Navarra per tal que siguin posats a subhasta. De la venda d’aquests terrenys en sortirà el capital necessari per a finançar la construcció del nou estadi municipal a Montigalà, a la zona coneguda com el Torrent de la Batllòria. A més, l’entitat escapulada s’assegura una subvenció de 100.000€ durant 30 anys i l’ús preferent de les instal·lacions d’aquest futur estadi, a més del seu manteniment per compte de l’administració.
  • Subhasta. Com hem dit, ja tenim el conveni aprovat; ara el següent pas és que es faci efectiva la subhasta dels terrenys perquè es pugui finançar la construcció del nou estadi amb els diners que en surtin. Per a formalitzar l’apertura d’aquesta subhasta, però, encara s’ha de signar un nou document que s’espera que es deixi tancat el dilluns 30 de juny, en l’últim ple ordinari de l’Ajuntament d’aquest mes.

 

17 anys després, el nou estadi municipal pot ser una realitat.

 

  • Incògnita 1. La més immediata fa referència a l’adequació de l’actual camp de Montigalà, on està previst que el Bada hi jugui les dues properes temporades mentre, paral·lelament, s’estigui construint l’estadi municipal al seu costat mateix. El projecte preveu que les obres del nou camp municipal triguin uns 25 mesos en ser acabades, com a mínim. Pot sorpendre aquest “com a mínim” ja que, en opinió de molts, un estadi de les característiques del projectat (funcional i amb capacitat per a 4.500 espectadors) podria ser construït en un termini de temps força més curt. En qualsevol cas, el que preocupa ara és que es pugui adequar a temps el terreny de joc de Montigalà perquè hi pugui jugar el primer equip. Actualment l’estat de les instal·lacions és deplorable i en menys d’un mes el Bada hauria de començar la pretemporada. En principi, es va projectar la inversió d’1 milió d’euros per part del Badalona per tal de condicionar i adequar les instal·lacions de Montigalà. Això inclou el trasllat al complet de la gespa artificial del Centenari, la millora del sistema d’il·luminació i les estructures protectores del perímetre del solar, a més de les reformes de les dependències i les graderies (es va dir que es podrien transportar els blocs de ciment del Centenari). A dia d’avui és dubtós que les instal·lacions de Montigalà puguin estar llestes per a l’inici de la lliga 2014/15 i molt menys per abans que comenci la pretemporada. De fet, ja es barallen opcions alternatives com el camp del Pomar, la Ciutat Esportiva Dani Jarque de l’Espanyol o bé l’estadi de Can Peixauet a Santa Coloma de Gramenet. Per acabar-ho d’adobar, també hi ha un altre aspecte a tenir en compte, i és el conflicte amb els Badalona Dracs, que fins al moment s’han mostrat molestos amb l’Ajuntament per no haver-los consultat en tot aquest procés i que, de fet, no semblen gaire predisposats a marxar de la que fins avui ha estat casa seva… Haurem d’esperar per saber-ho tot del cert, però sens dubte totes aquestes contingències relatives al trasllat i l’exili provisional (esperem que breu) al camp de Montigalà són el problema més urgent que ha d’afrontar el club.
  • Incògnita 2. El projecte esportiu. Amb el finançament municipal assegurat i un futur institucional molt més clar, i com ja va avançar el president Miguel Ángel Sánchez a la tertúlia del passat dilluns a l’RCB, la junta directiva pot centrar-se ara en el projecte esportiu de cara a la temporada que ve. El Badalona 2014/15 arrencarà motors immediatament i, com és d’esperar, els dos primers assumptes a abordar són fonamentals: l’entrenador i el capítol d’altes i baixes. Quant al primer, és només qüestió de dies que el club anunciï l’arribada de Manolo González, entrenador a 3ª Divisió de la sorprenent Muntanyesa i un vell conegut de la nostra entitat, ja que va ser flamant entrenador d’un dels millors juvenils de la història del Bada. Els rumors apunten que serà presentat el mateix dimecres 25. Pel que fa a les altes i baixes de jugadors, de moment només es coneixen els moviments que s’han fet oficials: Cristian Carracedo serà, a tots els efectes, jugador del 1r equip, i en relació amb les baixes de moment només estan confirmades les de Robert Costa (torna al Barça B) i Sergio Maestre (marxa a l’Olot). Tanmateix, no podem obviar que altres noms importants sonen amb força per no vestir més d’escapulats; sense anar més lluny Gallego (molt a prop de l’Olot), Marcos (amb una gran oferta del Reus sobre la taula) i Abraham, que té una llarga llista de nòvies. Al llarg de les properes setmanes, i amb els playoffs d’ascens ja acabats, estigueu segurs que les informacions en aquest apartat s’acceleraran moltíssim i el ball de noms serà la tònica de cada dia. Tan aviat com sorgeixin els primers rumors obrirem el tradicional post de fitxatges del mercat estiuenc per anar comentant els jugadors que sonen pel Bada i les arribades i baixes que es vagin oficialitzant. Atents, doncs!

Això és tot, de moment; espero no haver-me deixat cap tema per tractar. En tot cas, ja sabeu que sou completament lliures per a dir-hi la vostra i aportar tots els granets de sorra que facin falta per comentar la jugada o aportar noves informacions. Com no em canso de repetir, aquest és l’espai de diàleg de tots els escapulats i aquest blog, de fet, el faig precisament amb aquesta vocació. Així doncs, i com deia el bo d’en Garigot, Endavant les atxes!

AMUNT BADALONA


BADALONA 1 LLEIDA 3

Escapulats,

El Bada posa punt i final a la temporada 13/14 amb una (esperada?) derrota a casa davant el Lleida Esportiu. Més enllà de les sospites habituals de maletins i primes (i que segurament donaran molt de què parlar els propers dies, atenent al que hem vist damunt la gespa…), és una llàstima que els escapulats haguem de dir l’adéu oficial al Centenari d’aquesta manera tan trista. Com estava anunciat, aquesta tarda el nostre vell estadi semblava un annex del Camp d’Esports de Lleida, ja que tota la zona del gol del lateral de l’autopista i ben bé mitja graderia estaven ocupats pels més de 1.000 aficionats ilergets que s’han desplaçat avui fins aquí i que s’han muntat una bona festa a costa d’un Bada que, com a mínim, acaba per fi amb l’agonia d’una lliga grisa i mediocre. 

Quedi dit: felicitats al Lleida i als altres tres equips catalans que disputaran el play-off d’ascens (Llagostera, L’Hospitalet i Nàstic). Molta sort a tots.

Piti Belmonte també s’acomiadava avui com a tècnic del Badalona, i ho ha fet ben fidel al seu estil; és a dir, amb una alineació “curiosa”: Víctor Cócera debutava a la porteria en lloc de Marcos, Ferrón es quedava a la banqueta i al mig del camp prescindíem de tots els jugadors creatius per formar un doble pivot amb Lázaro i Maestre. Un onze ben estrany i que, com era d’esperar, ha tingut molts problemes a l’hora de construir joc d’atac i connectar amb els dos homes que teníem en punta: Negredo i Draman. El madrileny ha estat pràcticament desaparegut al llarg de tot el partit, mentre que el jove cedit pel filial perico ha estat més participatiu. Ara bé, cap dels dos ha estat gens assistit de pilotes deixant de banda la seva feina de “boies”. No diré que l’alineació de Piti ha estat causa directa de la derrota, però sorpren una mica. Al contrari del que es pugui pensar, el Bada no ha començat el partit com a mer comparsa, sinó que dominava la posessió enfront d’un Lleida inofensiu que no generava gens de perill. Tot ha canviat en tres minuts de bogeria. Al minut 11′ els visitants han vist com se’ls anul·laven dos gols seguits en sengles còrners consecutius des de la dreta: el primer perquè l’àrbitre encara no havia xiulat quan han servit de cantonada i el segon per una suposada falta sobre Cócera. El jove porter ha passat un petit calvari aquesta tarda, sobretot en les sortides per dalt, i de fet el primer gol del Lleida ha arribat arran d’un penal comès per ell mateix en una sortida poc afortunada. Fuster no ha perdonat des dels onze metres (13′) i a partir d’aquí el partit ha canviat completament. Al minut 31 Bosch marcava el 0-2 després d’una incomprensible errada defensiva global que farà enrogir més d’un, i la primera meitat ha acabat amb només una rematada defectuosa de Draman com a bagatge ofensiu escapulat.

La segona meitat podia haver estat un passeig militar dels de Toni Seligrat, però el Bada ha tret una mica d’orgull propi i ha ensenyat les urpes. Al descans Puigdollers ha entrat per un assenyalat Cárdenas i al 63′ ho feia Joaquim per Lázaro. Per fi arribava el toc al mig del camp. Al minut 58 Boniquet ha tingut una bona ocasió dins l’àrea, però un defensor lleidatà li ha robava el gol en el darrer instant. Un quart d’hora més tard, i després d’una pilota al travesser de Mata en una acció al contraatac, arribava el gol de Joaquim aprofitant un refús de Torres a xut d’Abraham després d’una bona triangulació entre Boniquet i el canari. Durant cinc minuts els de Ponent han patit de valent i el Bada hagués pogut empatar en dues bones ocasions de Draman i Boniquet, però Torres ha estat pletòric per rebutjar a còrner ambdós intents. El primer desviant amb els dits una rematada de cap del jove del planter a centrada d’Abraham i el segon amb una espectacular estirada per avortar una engaltada seca amb cama esquerra de l’ex del Sant Andreu. Just quan pitjor ho estaven passant els blaus, i en una nova errada defensiva, Pere Milla ha marcat el tercer que sentenciava el partit i feia esclatar d’alegria les graderies ocupades. Els pocs aficionats locals que ens hem quedat al camp només hem pogut contemplar amb enveja l’entrega d’una afició a un equip que sí que lluitarà per sortir del pou de la 2ª B un any més. 

 Autèntica festa dels de la Terra Ferma en acabar el matx.
 (Foto: L'escapulat)

Ara ja toca girar full. O llençar el llibre, ben mirat… La temporada, globalment, ha estat un rotund fracàs, però com a mínim hem salvat els mobles amb la permanència (i només faltaria!). Tots sabem que Piti Belmonte no continuarà al capdavant del projecte esportiu, i veurem quants d’aquests jugadors seguiran a la plantilla. En les properes setmanes sabrem qui comandarà el Badalona a partir del juliol i, el més important, es començarà a perfilar definitivament el futur del nou estadi municipal. En paraules del mateix alcalde avui al Centenari, el conveni amb l’Ajuntament serà una realitat aquest mes. Això sí, ja anem tard… com sempre.

Res més escapulats, això és tot pel que fa al curs 2013/14: una altra campanya que no passarà pas a la història, més enllà de ser l’última a l’Avinguda de Navarra. Un no pot evitar tenir la sensació que a l’aficionat del Badalona li calen més estímuls per tornar-se a enganxar amb l’equip i, en definitiva, amb el clubCertament, han de canviar moltes coses a l’entitat. Esperem que el trasllat a la nova casa de Montigalà i la construcció del futur nou estadi (17 anys després) encetin, per fi, una nova etapa més il·lusionant a tots els nivells, i no només en l’esportiu, en què hi intervenen molts factors i es pot encertar o no. Les coses s’han de fer bé al camp i als despatxos. I això reconeixent que no tot és culpa dels jugadors, el cos tècnic o la directiva. Els socis i aficionats sovint hi tenim una responsabilitat important. Això sí, nosaltres seguirem al peu del canó, sempre al costat del Bada en els moments difícils però també disposats a fer autocrítica quan calgui. De moment, un any més, aguantem.

-

AMUNT BADALONA


Miguel Ángel: Any 0

En 4 dies acaba el curs 2013/14. Per fi. La tarda de diumenge posem punt i final a una temporada irregular, estranya, decebedora i que, en definitiva, se’ns ha fet llarga; molt llarga. Diu el tòpic que els números no enganyen, i la veritat és que l’estadística ho deixa ben clar: el Badalona ha fet una campanya pràcticament calcada a l’anterior; o sigui, mediocre. Amb l’Albert Cámara a la banqueta el Bada va sumar 48 punts (recordem, en una lliga de 21 equips) i va acabar en tretzena posició, a 4 punts del descens i a 24 del play-off. Enguany tornem a ocupar aquesta grisa tretzena plaça, lluny de la zona perillosa però encara més dels llocs de privilegi, a 18 punts de distància i que en tot moment hem vist com una quimera. A més, mentre que Cámara va salvar l’equip a manca de tres jornades, amb Piti Belmonte hem hagut d’esperar fins al penúltim partit per certificar la permanència. Un autèntic drama tenint en compte que la plantilla que s’havia confegit a l’estiu no era, ni molt menys, per patir tant. Independentment del que passi aquest últim partit davant el Lleida -diumenge tristament només podrem mirar amb enveja la situació d’un equip que sí que té la il·lusió de jugar per l’ascens- no és gens agosarat afirmar que el Badalona ha llençat un any, esportivament parlant.

Els inicis sempre són complicats, i la nova directiva de Miguel Ángel Sánchez ho està comprovant de primera mà. Al juliol molts vam alabar la valentia de tots ells per fer-se càrrec d’un club mig a la deriva i amb un futur incert, però això no treu que puguem parlar sense embuts de les coses que s’han fet malament… A misses dites és fàcil afirmar que l’elecció de Piti Belmonte va ser un error, però ja fa setmanes que sabem que l’ex del Sant Andreu no seguirà. El tècnic de Sabadell no només no ha convençut pel pobre rendiment que li ha tret a l’equip, sinó que sobretot ha despertat molts dubtes pel que fa a la gestió de la plantilla a nivell humà. Com a mínim s’ha evitat el desastre i el Bada ha salvat la categoria. És evident que cal bastir un nou projecte esportiu de cara a l’any que ve, i aquesta vegada seria bo que, més enllà de qui el lideri a la banqueta, el nostre onze tingui un caràcter propi que sigui reconeixible. Per aconseguir això, i per una vegada, estaria bé mantenir la columna vertebral de l’equip, i això implicaria que seguissin un bon nombre de jugadors (a tots ens vénen al cap 7 o 8 noms) i no “Marcos i deu més”, que ha estat la tònica habitual les darreres temporades. No es pot construir un projecte sòlid si cada estiu tenim un nou entrenador i s’ha de fitxar a 15 jugadors…

En el pla institucional podem dir que s’han mogut ben poques coses, potser perquè la construcció del nou estadi municipal ha monopolitzat l’actualitat des del primer dia. Després de la històrica assemblea de socis del 24 de febrer semblava que la decisió de marxar del Centenari aquest estiu per anar a jugar a Montigalà era definitiva i irrevocable, però a dia d’avui ens trobem que encara no tenim el conveni signat i, malgrat que des del club s’assegura que no hi haurà impediments, la veritat és que s’han suspès els actes d’homenatge que hi havia previstos pel diumenge. Ens podem refiar dels nostres polítics després de 18 anys? Creuem els dits. Deixant això de banda, sí que es troben a faltar algunes accions i iniciatives respecte a temes que han quedat en un segon terme, com ara la sacsejada que necessita l’entitat a nivell d’imatge i comunicació o l’alarmant salut de la nostra massa social: el Badalona no enganxa a la ciutat i és el club català amb la mitjana d’edat de socis i abonats més elevada de tot el futbol professional. Deures pendents. Deures urgents.

Seria injust exigir-li a Miguel Ángel que redrecés el rumb del CF Badalona en només una temporada. Tanmateix, el nostre deure com a escapulats és no només agrair-li la seva empenta i convicció en temps difícils i reconèixer-li l’esforç i els encerts d’ell i de tota la seva junta, sinó també recordar-li que encara queda moltíssima feina per fer si volem que el Badalona s’acosti una mica més a la idea que tenim tots d’un club professional modern, seriós i a l’alçada de les ambicions que sempre ens hem marcat però que sembla que mai ens hem acabat de creure.

Us proposo que valoreu aquest primer any com un període de transició o com un pròleg: com un any 0. La temporada que ve ha de veure no només un nou cicle esportiu, sinó també un nou projecte de club: un nou Badalona. I això no són només paraules. Miguel Ángel ha tingut un any per aixecar catifes, estudiar la situació real de l’entitat, fer balanços i decidir cap on ha de navegar aquest Badalona. A partir del juliol tots li demanarem més. I també, no ho oblidem, tots hem de donar més. Tots hem de remar. Deixarem enrere aquest any 0 per començar a escriure l’etapa més important de la història recent del Badalona. L’any 1.

AMUNT BADALONA

Albert Costa


Follow

Get every new post delivered to your Inbox.