BADALONA 0 CORNELLÀ 2

Escapulats,

Partit nefast del Badalona. Fins aquí suposo que tots hi estarem d’acord. Ara bé, cal comptar fins a 10 i analitzar amb el cap -una mica- fred el que ha passat avui a la tarda a Montigalà. Com que jo vaig veure l’equip a Xàtiva suposo que tinc un sentiment més temperat, perquè allà vam estar bé i vam ser superiors a l’Olímpic. Per a la majoria d’aficionats del Bada, però, que avui veien l’equip per primera vegada (o encara pitjor, l’havien vist durant la pretemporada) és normal que hagin marxat a casa decebuts i cabrejats. I és que ben poquetes coses podem salvar de la davallada, la veritat. En fi, a continuació proposo alguns dels temes que trobo interessants per a debatre.

  • Primer de tot, us recomano que escolteu les declaracions dels protagonistes en roda de premsa que sempre penjo a la crònica oficial del club. Ahir Manolo no es va tallar un pèl i va reconèixer que el partit va ser molt fluix; fins i tot va assumir-ne bona part de la culpa. Molt interessants les explicacions que dóna.
  • Comencem per Manolo i l’onze titular d’ahir a la tarda: Carroza al lateral esquerre, Canelada a la graderia i al mig del camp pivot format per Maestre i Ibón Gutiérrez i una davantera innovadora amb Lao de mitja punta i Eugeni i Civil alternant-se com a fals 9. Queda clar que no va funcionar. Un xut alt de Morgado al 31′ va ser tot el nostre bagatge ofensiu durant els 90 minuts… Com ho vau veure? Sorpresos, suposo. Sense voler assenyalar ningú, va ser una errada d’en ‘Carro’ la que va acabar amb el 0-2, així que la seva provatura segur que generarà controvèrsia.
  • Ponzio: Sorprenent, també, que no entrés a la convocatòria. O potser no? Recordeu que la temporada passada, i més enllà dels problemes burocràtics, no va tenir gens de protagonisme. Siguem justos: un gol d’oportunisme no dóna ni treu mèrits però, que ahir no fos ni convocat, creieu que és significatiu?
  • Manu Balda: Sota el meu punt de vista, l’única bona notícia d’ahir, a banda de la lluita de Grima i la solvència d’Akrong. L’equatorià va estar força bé aportant intensitat, fent de boia i baixant pilotes, però estava massa sol al davant…
  • Marcos: No va haver d’aturar ni una sola pilota. A banda d’això, va ser ben rebut i no va voler fer sang a la roda de premsa. Bon retorn pel del Bon Pastor. Almenys ens hem “tret de sobre” la distracció del seu retorn. La d’Abraham no serà fins al 6 de març.
  • Estadística: 1 xut a porteria en tot el partit. Alt. Sense anar entre els tres pals. Conseqüència directa de l’alineació? Tota la responsabilitat recau a la banqueta? Què us van semblar els jugadors? Algun nom a destacar, en sentit positiu o negatiu? Per cert, primera derrota de la història contra el Cornellà en categoria professional.
  • Mecanotub: Millor o pitjor que la temporada passada? Pel que m’han dit és més còmode i la visió també ha millorat. En canvi, hi ha menys espai i seients, i pot ser un autèntic problema en partits amb més assistència de públic… Preguntaré exactament quina capacitat permeten i què n’han dit els Mossos d’Esquadra (o les autoritats pertinents). Ah! L’aigua del rec sembla que continuarà tocant allò que no sona; ja ho heu tornat a patir, avui…

En fi, ja veieu que molts temes a tractar després d’una jornada amarga però que no ens ha de fer perdre el món de vista. Acabem de començar, això és molt llarg i crec que el desastre d’avui servirà per prendre nota dels errors comesos. Ja toca pensar en el partit de La Pobla, que no serà gens fàcil!

Millor esborrar qualsevol record de la tarda d’avui a Montigalà…

AMUNT BADALONA


CONCURS SCORE: TORNADA A L’ESCOLA ESCAPULADA!

Escapulats,

Fa poc menys d’una setmana vaig iniciar un nou concurs al facebook de L’escapulat per a sortejar entre tots els meus seguidors (i tothom qui ho vulgui) una motxilla d’esport oficial del CF Badalona. Aquí la veieu, ben maca i gojosa, cortesia dels nostres col·laboradors d’SCORE TECH.

11930877_757503097694237_7830729652368481525_o

Participar-hi, com sempre, és ben fàcil: Tan sols heu de compartir la publicació (de forma pública, sobretot: no només a les amistats) a la vostra pàgina personal del facebook. Entre tots els qui ho feu sortejaré -sense notari, em temo- la motxilla i donaré a conèixer l’afortunat/ada el dissabte 5 del proper mes.

La tornada al setembre sempre és un pal, però lluint l’escut del Bada potser passa més lleugera… Animeu-vos-hi!

AMUNT BADALONA


OLÍMPIC 0 BADALONA 1

Escapulats,

El Badalona va repetir ahir la bona arrencada de lliga de l’any passat, amb idèntic escenari i resultat. El partit, però, va ser força diferent al de 2014, ja que aquest cop el Bada va demostrar ser força superior al llarg dels 90 minuts i, a excepció del tram inicial, va meréixer guanyar de totes totes. Un gol de davanter centre de Facundo Ponzio, que va entrar a manca d’un quart d’hora del final per un esplèndid Eugeni Valderrama, va servir per amarrar els tres punts i marxar cap a casa amb el cap ben alt després d’una pretemporada mediocre.

Com que la crònica ja la coneixeu tots, deixeu-me destacar algunes pinzellades que vaig copsar in situ:

  • Molt bona sensació general de l’equip: només repetien Grima i Lao respecte de la temporada passada i els nous van demostrar que estan a l’alçada i que competeixen al 100%. De fet, el Bada va ser molt millor que l’Olímpic i l’únic que va generar futbol més enllà de la pilota aturada. Sense ser el Barça de Guardiola, el joc combinatiu es veia fluid i arribàvem amb regularitat a l’àrea rival.
  • Defensa: Sòlids. Grima i Canelada a les bandes són dos garanties (en Fran més segur; en Rubén amb més profunditat) i a l’eix Perona i Akrong van estar força còmodes. Especialment el ghanès, una torre inexpugnable en el joc aeri. Crec que serà una de les sensacions al darrere aquesta campanya.
  • Eugeni: Catalitzador. Grata sorpresa la d’aquest migcampista que venia rebotat del Lleida i que de moment està sent el millor d’aquests inicis de competició. El veureu diumenge i, tot i que tampoc és moment de posar-li pressió extra (només té 20 anys), podem esperar-ne grans coses. Bona col·locació, bona distribució i visió de joc i a més bon xut des de la distància. Els córners i les faltes seran territori seu. Ahir va estar a punt d’estrenar-se amb un llançament quasi perfecte que el pal va escupir.
  • Maestre-Lao: Si passen desapercebuts és que fan la seva feina amb bona nota, com ahir a la tarda.
  • Davantera: Més enllà de l’estrena d’en Facu (com ho esperàvem, eh!?), Morgado es confirma com l’home amb més desequilibri al davant. Ahir, però, i per primera vegada, van destacar Xavi Civil (un lluitador que provocarà moltíssimes faltes i obrirà espais) i David Jiménez, rapidíssim per la dreta. Javi Rodríguez, que té un bon cacau a l’esquerra, i Olmeda, que tindrà el seu moment, també han de créixer molt.
  • Morales: Segur. Va fer tot el que esperem d’un veteraníssim com ell; aturar la que havia d’aturar, no complicar-se la vida amb la pilota als peus i mostrar-se contundent en les sortides per alt. Ha de ser una garantia per ‘fer oblidar’ Marcos.
  • Abraham: Ahir vam constatar fins a quin punt absorbia el joc el canari. El Bada d’aquest any jugarà diferent i la pilota passarà per més peus. Menys genialitats, més solidaritat i més bloc (?). Oh, el de Las Palmas ens va “espiar” ahir des de la graderia. Pel que em va dir, a l’Alcoyano de Palop corre més en un partit que en cinc a Badalona. A veure si no el “cremen”, perquè ja sabeu que és un jugador especial…
  • Montigalà: Ja és oficial que es col·locarà el mecanotub i jugarem tota la temporada a casa. En principi el cost de l’obra anirà a càrrec del Consistori però el Badalona haurà de deixar una garantia. En definitiva, un acord de mínims entre ambdues parts. L’important és que no marxarem de la ciutat però tampoc sabem, de moment, si el mecanotub serà per a tota la temporada o no, si després el trauran, què faran amb les graderies de ciment del Centenari (ara al camp de la Morera), etc. Ja sabeu: sempre tot taaan leeent a la nostra ciutat…

Gran imatge del Badalona en la seva estrena a la lliga. Confiança!

AMUNT BADALONA


Carta oberta a l’alcaldessa de Badalona

Il·lustríssima Senyora alcaldessa de Badalona,

Segurament mai no hem tingut el plaer, però això tampoc és gaire important… No, no ho és gens. De fet, us escric des del passat, perquè el meu temps ja va acabar. Sóc història. Història, i no sempre escrita en lletra menuda, encara que potser us costi de creure.

Us escric des de la pols. Fa poc més de sis mesos van aterrar les meves pedres cansades i -en una cerimònia un pèl desangelada, per què no dir-ho- aquesta ciutat em va dir l’últim adéu. Cel de plom d’un fred matí de gener per a un comiat trist que tots hauríem desitjat molt abans: Jo, el primer.

Mai no ens ha caracteritzat gaire l’èpica, a Badalona; ni tan sols l’amor propi, així que tampoc no us ho vaig tenir gaire en compte, a tots plegats. M’agradaria pensar, tanmateix, que vaig morir amb una certa aparença d’honorabilitat. L’Avinguda de Navarra, de qui durant tants anys vaig prendre el nom, seguirà allà; ara potser fins i tot se sent alliberada del meu llast penós, no ho sé. Al cap i a la fi, els més joves em recordaran més pel meu altre malnom: Camp del Centenari. Curiosament, al final gairebé vaig fer honor a aquest epítet tan ampul·lós: No em negareu que 79 anys sota el sol no estan gens malament, per un humil camp de futbol!

No és de mi, però, ni del meu llegat, del que us volia parlar avui. Darrerament tinc un neguit profund que no em deixa gaudir del meu merescut descans. Té a veure amb Montigalà que, com ja sabeu, és la nova casa del Club de Futbol Badalona. Doncs bé: la música que sona per allà dalt no és gaire harmònica, que diguem, i no parlo del soroll de les màquines excavadores, precisament. La construcció del nou estadi municipal va vent en popa, com era de preveure; quan els diners són al sac i ben lligats no hi sol haver gaires problemes -sobretot si les virolles les posa el mateix interessat, com és el cas-. Oh, per cert, durant els últims mesos tots els polítics de la vila s’han embafat de retòrica tot recordant que el nou estadi del Torrent de la Batllòria no li costarà ni un cèntim a les arques públiques. Com si aquesta alienació del club respecte de la ciutat fos un mèrit. Com si aquesta voluntat de distància asèptica amb l’equip que porta el nom de Badalona fos normal en d’altres àmbits esportius. Com si això no ens dolgués, una mica, cada dia, a tots els que ens estimem el Bada.

El nostre club va ser fundat fa més de 112 anys per un grup d’entusiastes a qui bona part de la societat badalonina i la política local consideraven una colla de ximples. Malauradament els temps tampoc no han canviat gaire, em temo, i tenint en compte la penitència que sempre arrosseguem, potser ja ens està bé lluir l’escapulari a la samarreta…

L’antiguitat, la història i l’escut no atorguen més legitimitat ni més raons, però tampoc en treuen, així que seré clar: La situació de les actuals instal·lacions del Camp Municipal de Montigalà és d’autèntica vergonya. El vell Centenari potser era una relíquia decrèpita i trista, però com a mínim alguns em reconeixien certa dignitat futbolera. No n’hi ha ni rastre, de dignitat, a Montigalà. Aquest camp agonitza deixat completament de la mà de Déu i, el que és pitjor, sembla que a ningú no li importa gens ni mica. I no estem parlant del camp del Badalona: estem parlant d’un camp de Badalona. De la ciutat. De tots. La gespa artificial -aquesta sí, nostra- amb prou feines es pot mantenir perquè el sistema de rec va sota mínims; no podem jugar partits quan marxa el sol perquè fallen més focus dels que funcionen; la manca d’unes graderies decents faria empal·lidir fins i tot els camps més raquítics de Regional; les tanques perimetrals -moltes malmeses- no estan cobertes i suposen un insult pels nostres socis que paguen l’entrada i, per acabar-ho d’adobar, l’abandó complet i absolut d’aquest equipament municipal fa que, un dia sí i l’altre també, el camp estigui okupat per grups de nanos que, amb total impunitat, el converteixen en el seu pati del darrere.

Crec que no us he escrit tant des de l’enuig o la ràbia com des de la preocupació sincera. Aquesta carta no vol ser un cop de puny a l’estómac o una queixa amarga; més aviat un lament i un crit d’alerta. Tampoc no és un pamflet polític ni una exigència de responsabilitats, que per cert són moltes, transversals i compartides.

És molt probable que el CF Badalona hagi de marxar a jugar fora de la ciutat per primera vegada en tota la seva història. Sona greu, i de fet ho és. A partir d’aquí, faríem bé en deixar els recels i les mitges veritats i començar a estar a l’alçada. Prou càrrega serà això per a vós. Per a mi. Per a tots. Vull pensar que la impotència, i no la indiferència, és el sentiment que plana ara mateix entre nosaltres. En cas contrari, no ens ho perdonarien mai.

Gavina capa

Ben cordialment,

El Centenari


Segueix

Get every new post delivered to your Inbox.